klebsiel·la - Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Gènere de bacteris (Klebsiella sp) de la família de les enterobacteriàcies constituït per cèl·lules gramnegatives en forma de bacils convexos que es presenten de manera individual, en parelles o formant cadenes curtes. Són immòbils i anaerobis facultatius; la majoria de soques poden créixer usant citrat i glucosa com a única font de carboni. Un tret distintiu d'aquest gènere és la presència d'una càpsula externa formada per polisacàrids, que dona una aparença viscosa a les seves colònies. Totes les soques són resistents a l'ampicil·lina i un gran nombre de les aïllades de mostres clíniques té factors R, que determinen resistència a diversos antibiòtics, com ßlactàmics, cefalosporines, tetraciclines, cloramfenicol, sulfonamides i trimetroprim. Conté antígens O i K. Són patògens oportunistes i causen moltes infeccions nosocomials, especialment per l'aparició de soques amb resistència múltiple als antibiòtics. L'espècie tipus és K. pneumoniae, que es troba en el tracte digestiu i respiratori dels humans i d'altres animals, i pot causar la mastitis ovina, metritis equina, ozena, pneumònia i infeccions urològiques nosocomials.