Argot culinari i gastronòmic

Greix fos dels animals remugants que serveix per a fer-ne candeles.

Caviar produït per esturions petits que donen ous molt petits de color gris clar o gris fosc. És el més barat.

Persona que porta una vida mollenca i voluptuosa, de vida regalada, molt donada a plaers, panxacontent i sensual. Aquest nom prové de Sibaris, nom d'una antiga ciutat de la Itàlia meridional, famosa pel luxe i benestar dels seus habitants. El filòsof grec Epicur (341-270 aC) fundà una doctrina que centrà la finalitat humana suprema en el plaer que es pot aconseguir a través de l'autarquia i l'ataràxia, amant especialment dels plaers sensuals i de cercar-los. Evidentment fou un rebroll del sibaritisme.

Beguda produïda per la fermentació natural del suc de poma, sola o de vegades mesclada amb peres harmoniosament per a obtenir una sidra equilibrada. La fermentació es produeix naturalment, sense addició de ferments ni sucre, i dura aproximadament un mes. Filtrada o no, s'embotella mitjançant pasteurització, cosa que li permet viatjar. És millor beguda com a refrescant, que com a beguda de taula. La graduació oscil·la entre els 4,5 i 6,2º. A casa nostra la cuina amb sidra és gairebé desconeguda, però al nord de la Península hi ha plats que han aconseguit un gran prestigi pel seu refinament i la seva singularitat, especialment receptes de peix. La destil·lació de la sidra produeix un aiguardent de sidra al qual cada comarca dona la seva denominació d'origen.

Preparat efervescent en pols o granulat compost d'àcid tartàric, bicarbonat sòdic, sucre en pols i essència de llimona, que generalment s'usa dissolt en aigua com a refresc. Avui amb els sucs de fruita ha caigut en desús.

Botella d'alumini (antany era de vidre i produïa accidents quan explotava el gas carbònic) que conté, a pressió, un litre d'aigua gasificada amb gas carbònic. Està tancada amb un tap de matèria plàstica o de metall, cargolada i proveïda d'una palanca que dirigeix la sortida del líquid a través d'un tub submergit en l'interior. El sifó, destinat a servir directament en els vasos l'aigua gasificada, es recarrega descargolant el cap i posant el gas mitjançant uns cartutxos que encaixen en aquest cap. Hi ha els sifons per a nata que proporcionen instantàniament una nata inflada de gas, blanca i escumosa, però sense la riquesa ni el sabor de la nata batuda clàssica. S'omplen les tres quartes parts, amb una mescla en proporcions iguals de nata fresca i de llet ensucrada.

Atuell portàtil, més ample de dalt que del peu, amb una nansa a la part superior central i dos brocs, un per omplir-lo (tot) i l'altre més petit (galet) per beure. A la població d'Argentona (Maresme) hi ha el Museu del Càntir, on s'exposen totes les formes i els models que la fantasia i l'art popular han produït arreu del país. Cada any se celebra una singular festa del càntir que aplega milers de persones.

Peix d'aigua dolça de grans dimensions que viu en els llacs fondos i en els trams de curs lent dels grans rius. Recentment s'han introduït exemplars procedents d'Europa en alguns embassaments de Catalunya amb resultats excel·lents. És de la mateixa família que el peix-gat i pot arribar als 4 m de llargària i pesar més de 200 quilos. La carn del silur, ferma i blanca, grassa i saborosa però poc digestiva, recorda la de l'anguila. Es pot entatxonar en grans trossos per a bresar-los amb vi, es pot escalopar per a arrebossar-lo i fregir-lo, i entra en la preparació de marineres.

Que es cria al camp o als boscos de manera natural.

Àpat col·lectiu i de certa solemnitat; banquet entre amics i col·legues, reunió convival, especialment per a retrobar-se i discutir temes d'interès comú.