farina - Argot culinari i gastronòmic

Producte de la molta del blat o d'un altre cereal (arròs, blat de moro, civada, fajol, etc.), o bé d'algunes llegums farinàcies (cigrons, faves, llenties, mongetes, pèsols, etc. ). La qualitat d'una farina de blat s'aprecia en primer lloc pel tacte. Les farines rodones són més farinoses i més seques; les seves partícules rellisquen unes damunt les altres com grans de sorra. Les farines planes són més untuoses i més fragants i oloroses; deixen una pols fina (la flor de la farina) entre els dits. L'olor ha de ser agradable i neutra, el sabor dolç, sense gust àcid, amarg o agre. Una bona farina de blat candial és blanca (blat tendre) o groga (blat dur). La farina de blat de moro és d'un groc daurat, mentre que la de fajol és francament grisenca. Es distingeixen diverses classes de farina: la flor de la farina (molt blanca, sortida directament de la primera molta, després d'eliminar les sèmoles i el segó); la farina primera (encara blanca, procedent de les sèmoles); i, finalment, les farines segona, tercera i quarta (farines baixes) cada vegada més fosques. També hi ha un blat molt amb el segó i el germen, que permet fer-se el pa un mateix a casa, com antany.