dinar - Argot culinari i gastronòmic

Àpat principal del dia (el que hom fa pels voltants del migdia o a primera hora de la tarda). Antigament s'anomenava dinar-se (que encara es conserva en parlars de l'extrem oest i de l'extrem nord de Catalunya), contracció de desdejunar-se, i aviat s'aplicà a l'esmorzar de mig mati, i finalment a l'àpat del migdia. Aviat s'aplicà també a àpats d'hora més tardana (de primer a un esmorzar de mig matí, com el que els pagesos anomenen fer deu hores), però tot conservant alhora el sentit inicial. Llavors se seguí anomenant dinar el desdejuni, i l'altre es distingí com a dinar major.