llebre - Argot culinari i gastronòmic

Mamífer rosegador de la família dels lepòrids, que té les orelles llargues amb la punta negra, les potes posteriors llargues, adaptades al salt i a la cursa, i el pèl curt i dens, de color terrós grisenc mesclat amb negre. Hi ha moltes varietats de llebre; a Catalunya sols tenim la llebre comuna. La llebre es prepara de diverses maneres, però si és adulta, i més si és un mascle, és imprescindible assentar-la abans de cuinar-la, dins una marinada d'un bon vi negre, que serà el mateix que acompanyarà el plat de llebre a taula. La carn de la llebre no s'ha de deixar assentar gaire. Té el seu punt per a emprar-la, que depèn de moltes circumstàncies que s'han de tenir en compte. A part del civet de llebre, que és el plat més conegut, es prepara en paté, en escuma, rostida, amb mongetes, amb arròs (Aragó),en balotina, guisada, a la caçadora, etc.