Back to top
Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de criteris terminològics

Presentation
VALVULOPATIA, ARRÍTMIA, MIOCARDIOPATIA, CARDIOMIOPATIA, CARDIOPATIA CONGÈNITA O CARDIOPATIA ISQUÈMICA? VALVULOPATIA, ARRÍTMIA, MIOCARDIOPATIA, CARDIOMIOPATIA, CARDIOPATIA CONGÈNITA O CARDIOPATIA ISQUÈMICA?

Criteris d'especialitat > Ciències de la salut

  • ca  VALVULOPATIA, ARRÍTMIA, MIOCARDIOPATIA, CARDIOMIOPATIA, CARDIOPATIA CONGÈNITA O CARDIOPATIA ISQUÈMICA?

Criteris d'especialitat > Ciències de la salut

Definition
Tant valvulopatia, com arrítmia, com miocardiopatia i cardiomiopatia, com cardiopatia congènita, com cardiopatia isquèmica i com valvulopatia (tots, noms femenins), es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents perquè designen malalties del cor diverses.

- Una valvulopatia és una alteració patològica d'una vàlvula cardíaca, que es manifesta com a estenosi, com a insuficiència valvular o com una combinació de tots dos efectes.
. L'equivalent castellà és valvulopatía; el francès, valvulopathie, i l'anglès, valvular heart disease.

- Una arrítmia (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un trastorn o una alteració del ritme cardíac.
. L'equivalent castellà és arritmia; el francès, arythmie, i l'anglès, arrhythmia.

- Una miocardiopatia (forma també recollida en el diccionari normatiu), o el sinònim complementari cardiomiopatia, és un trastorn estructural o funcional del miocardi.
. Els equivalents castellans són cardiomiopatía i miocardiopatía; el francès, cardiomyopathie, i l'anglès, cardiomyopathy.

- Una cardiopatia congènita (forma recollida com a exemple en el diccionari normatiu) és una lesió cardíaca present des del naixement que correspon a una anomalia del desenvolupament embrionari del cor.
. L'equivalent castellà és cardiopatía congénita; el francès, cardiopathie congénitale, i l'anglès, congenital heart disease.

- Una cardiopatia isquèmica és una lesió cardíaca que apareix com a conseqüència d'una descompensació entre l'aportació d'oxigen al miocardi a través les coronàries i les necessitats de consum d'oxigen del teixit miocàrdic. Pertanyen a les cardiopaties isquèmiques l'infart de miocardi i l'angina de pit.
. L'equivalent castellà és cardiopatía isquémica; el francès, cardiopathie ischémique, i l'anglès, ischemic heart disease.

Note

  • Podeu consultar les fitxes completes de valvulopatia, arrítmia, miocardiopatia, cardiopatia congènita i cardiopatia isquèmica al Cercaterm, i també el document de criteri original, La terminologia de La Marató dedicada a les malalties del cor, en l'apartat "L'apunt terminològic" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Apunts_Terminologics/225/).
VEGETARIÀ, VEGÀ ALIMENTARI, OVOVEGETARIÀ, LACTOVEGETARIÀ, OVOLACTOVEGETARIÀ, APIVEGETRIÀ, AVIVEGETARIÀ, PISCIVEGETARIÀ, AVIPISCIVEGETARIÀ O FLEXIVEGETARIÀ? VEGETARIÀ, VEGÀ ALIMENTARI, OVOVEGETARIÀ, LACTOVEGETARIÀ, OVOLACTOVEGETARIÀ, APIVEGETRIÀ, AVIVEGETARIÀ, PISCIVEGETARIÀ, AVIPISCIVEGETARIÀ O FLEXIVEGETARIÀ?

Criteris d'especialitat > Ciències de la salut

  • ca  VEGETARIÀ, VEGÀ ALIMENTARI, OVOVEGETARIÀ, LACTOVEGETARIÀ, OVOLACTOVEGETARIÀ, APIVEGETRIÀ, AVIVEGETARIÀ, PISCIVEGETARIÀ, AVIPISCIVEGETARIÀ O FLEXIVEGETARIÀ?
  • en  beegan (apivegetarià | apivegetariana), n
  • en  flexitarian (flexivegetarià | flexivegetariana), n
  • en  pescatarian (pisciivegetarià | piscivegetariana), n
  • en  pollo-pescetarian (avipiscivegetarià | avipiscivegetariana), n
  • en  pollotarian (avivegetarià | avivegetariana), n

Criteris d'especialitat > Ciències de la salut

Definition
Tant vegetarià | vegetariana, com vegà alimentari | vegana alimentària, ovovegetarià | ovovegetariana, lactovegetarià | lactovegetariana, ovolactovegetarià | ovolactovegetariana, apivegetarià | apivegetariana, avivegetarià | avivegetariana, piscivegetarià | piscivegetariana, avipiscivegetarià | avipiscivegetariana i flexivegetarià | flexivegetariana es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents.

- Un vegetarià o una vegetariana és una persona que s'alimenta exclusivament de productes d'origen vegetal o bé de productes d'origen vegetal i productes d'origen animal que no comporten el sacrifici de l'animal.
. El nom de la tendència alimentària corresponent és vegetarianisme.
. L'equivalent castellà és un vegetariano o una vegetariana; el francès, un végétarien o une végétarienne, i l'anglès, a vegetarian.

En canvi, els altres termes designen les persones que practiquen variants específiques del vegetarianisme o les persones que afegeixen altres productes a un règim alimentari bàsicament vegetarià.


(1) Persones que practiquen variants específiques del vegetarianisme:

- Els vegans alimentaris i les veganes alimentàries són els vegetarians que s'alimenten exclusivament d'aliments d'origen vegetal.
. El nom de la tendència alimentària és veganisme alimentari.
. Els equivalents castellans són un vegano o una vegana i un o una vegetalista; els francesos, un végétalien o une végétalienne i un o une végétaliste, i l'anglès, a vegan.

- Els ovovegetarians i les ovovegetarianes són els vegetarians que, a més dels productes d'origen vegetal, també consumeixen ous.
. El nom de la tendència alimentària és ovovegetarianisme.
. L'equivalent castellà és un ovovegetariano o una ovovegetariana; el francès, un ovo-végétarien o une ovo-végétarienne, i l'anglès, a ovo-vegetarian.

- Els lactovegetarians i les lactovegetarianes són els vegetarians que també consumeixen llet.
. El nom de la tendència alimentària és lactovegetarianisme.
. L'equivalent castellà és un lactovegetariano o une lactovegetariana; el francès, un lacto-végétarien o une lacto-végétarienne, i l'anglès, a lacto-vegetarian.

- Els ovolactovegetarians i les ovolactovegetarianes són els vegetarians que també consumeixen ous i llet.
. El nom de la tendència alimentària és ovolactovegetarianisme.
. Els equivalents castellans són un lactoovovegetariano o una lactoovovegetariana i un ovolactovegetariano o una ovolactovegetariana; els francesos, un lacto-ovo-végétarien o una lacto-ovo-végétarienne i un ovo-lacto-végétarien o una ovo-lacto-végétarienne, i els anglesos, a lacto-ovo vegetarian i a ovo-lacto-vegetarian.

- Els apivegetarians i les apivegetarianes són els vegetarians que també consumeixen productes apícoles, com ara la mel i la gelea reial.
. El nom de la tendència alimentària és apivegetarianisme.
. L'equivalent castellà és un apivegetariano o una apivegetariana, i els anglesos, an api-vegetarian, a beegan i a honeytarian.


(2) Persones no exclusivament vegetarianes:

- Els avivegetarians i les avivegetarianes són les persones sobretot vegetarianes que també mengen esporàdicament carn d'aviram.
. El nom de la tendència alimentària és avivegetarianisme.
. Els equivalents castellans són un avivegetariano o una avivegetariana i a pollotariano o una pollotariana, i els anglesos, a pollo-vegetarian i a pollotarian.

- Els piscivegetarians i les piscivegetarianes són les persones sobretot vegetarianes que també mengen esporàdicament peix.
. El nom de la tendència alimentària és piscivegetarianisme.
. Els equivalents castellans són un pescetariano o una pescetariana, un pescovegetariano o una pescovegetariana i un piscivegetariano o una piscivegetariana; el francès, un pisci-végétarien o une pisci-végétarienne, i els anglesos, a pescatarian, a pesce-vegetarian, a pescetarian i a pesco vegetarian.

- Els avipiscivegetarians i les avipiscivegetarianes són les persones sobretot vegetarianes que també mengen esporàdicament carn d'aviram i peix.
. El nom de la tendència alimentària és avipiscivegetarianisme.
. Els equivalents castellans són un avipiscivegetariano o una avipiscivegetariana i un pollopescetariano o una pollopescetariana, i l'anglès a pollo-pescetarian.

- Els flexivegetarians i les flexivegetarianes (també anomenats flexitarians i flexiterianes) són les persones que segueixen un règim bàsicament vegetarià però que també mengen esporàdicament carn de tota mena i peix.
. El nom de la tendència alimentària és flexivegetarianisme.
. Els equivalents castellans són un flexitariano o una flexitariana i un flexivegetariano o una flexivegetariana: els francesos, un flexitarien o une flexitarienne, i els anglesos, a flexitarian i a lessetarian.

Note

  • Els vegans alimentaris que s'alimenten exclusivament de fruita, fruits i llavors són els frugívors i les frugívores (o fruitarians i fruitarianes), pertanyents a la tendència alimentària anomenada frugivorisme o fruitarianisme.
VENT FORT, TEMPORAL, TEMPORAL FORT, TEMPORAL MOLT FORT, TEMPORAL VIOLENT O HURACÀ? VENT FORT, TEMPORAL, TEMPORAL FORT, TEMPORAL MOLT FORT, TEMPORAL VIOLENT O HURACÀ?

Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra, Criteris d'especialitat > Geografia

  • ca  VENT FORT, TEMPORAL, TEMPORAL FORT, TEMPORAL MOLT FORT, TEMPORAL VIOLENT O HURACÀ?
  • es  frescachón (vent fort [GRAU 7]), n m
  • es  huracán (huracà [GRAU 12]), n m
  • es  temporal (temporal [GRAU 8]), n m
  • es  temporal duro (termporal molt fort [GRAU 10]), n m
  • es  temporal fuerte (temporal fort [GRAU 9]), n m
  • es  temporal huracanado (huracà [GRAU 12]), n m
  • es  temporal muy duro (temporal violent [GRAU 11]), n m
  • es  viento fuerte (vent fort [GRAU 7]), n m
  • fr  coup de vent (temporal [GRAU 8]), n m
  • fr  fort coup de vent (temporal fort [GRAU 9]), n m
  • fr  grand frais (vent fort [GRAU 7]), n m
  • fr  ouragan (huracà [GRAU 12]), n m
  • fr  tempête (termporal molt fort [GRAU 10]), n f
  • fr  tempête violente (temporal violent [GRAU 11]), n f
  • it  burrasca (temporal [GRAU 8]), n f
  • it  burrasca forte (temporal fort [GRAU 9]), n f
  • it  tempesta (termporal molt fort [GRAU 10]), n f
  • it  tempesta violenta (temporal violent [GRAU 11]), n f
  • it  uragano (huracà [GRAU 12]), n m
  • it  vento forte (vent fort [GRAU 7]), n m
  • en  gale (temporal [GRAU 8]), n
  • en  hurricane (huracà [GRAU 12]), n
  • en  near gale (vent fort [GRAU 7]), n
  • en  storm (termporal molt fort [GRAU 10]), n
  • en  strong gale (temporal fort [GRAU 9]), n
  • en  violent storm (temporal violent [GRAU 11]), n

Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra, Criteris d'especialitat > Geografia

Definition
Tant vent fort, com temporal, com temporal fort, com temporal molt fort, com temporal violent i com huracà (tots, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents, ja que corresponen a diversos graus de força del vent en l'escala de Beaufort (concretament, dels graus 7 al 12, per a una escala que té tretze graus):

- El vent fort (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un vent amb una velocitat entre 28 i 33 nusos (13,9-17,1 m/s) que mou arbres sencers i que fa difícil caminar-hi en contra, corresponent al grau 7 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són frescachón i viento fuerte; el francès, grand frais; l'italià, vento forte, i l'anglès, near gale.

- El temporal (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un vent amb una velocitat entre 34 i 40 nusos (17,2-20,7 m/s) que trenca branques i que impedeix la marxa a peu, corresponent al grau 8 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal; el francès, coup de vent; l'italià, burrasca, i l'anglès, gale.

- El temporal fort (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 41 i 47 nusos (20,8-24,4 m/s) que provoca danys estructurals lleus a les cases, corresponent al grau 9 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal fuerte; el francès, fort coup de vent; l'italià, burrasca forte, i l'anglès, strong gale.

- El temporal molt fort (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 48 i 55 nusos (24,5-28,4 m/s) que arrenca arbres i que provoca danys en l'estructura de les construccions, corresponent al grau 10 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal duro; el francès, tempête; l'italià, tempesta, i l'anglès, storm.

- El temporal violent (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 56 i 63 nusos (28,5-32,6 m/s) que provoca danys estructurals considerables, corresponent al grau 11 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal muy duro; el francès, tempête violente; l'italià, tempesta violenta, i l'anglès, violent storm.

- L'huracà (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida en el dicionari normatiu) és un vent amb una velocitat de 64 nusos com a mínim (32,7 m/s o més) que fa volar arbres, cotxes i cases, corresponent al grau 12 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són huracán i temporal huracanado; el francès, ouragan; l'italià, uragano, i l'anglès, hurricane.

Note

  • 1. L'escala de Beaufort, que és un sistema d'estimació de la força del vent, distingeix tretze casos (del grau 0 al 12), segons la velocitat del vent i els efectes que té sobre el paisatge i les persones,.
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CALMA, VENTOLINA, VENT FLUIXET, VENT FLUIX, VENT MODERAT, VENT FRESQUET O VENT FRESC?, que recull la força dels vents dels graus 0 al 6 en l'escala de Beaufort.
  • 3. Podeu consultar les fitxes completes de vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent i huracà al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quin nom reben els vents segons la seva força?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/231/).
VIA CICLISTA, CARRIL BICI, CARRIL CICLISTA, VORERA PEDALABLE, VORERA BICI, PISTA BICI, PISTA CICLISTA, CAMÍ PEDALABLE O VIA VERDA? VIA CICLISTA, CARRIL BICI, CARRIL CICLISTA, VORERA PEDALABLE, VORERA BICI, PISTA BICI, PISTA CICLISTA, CAMÍ PEDALABLE O VIA VERDA?

Criteris d'especialitat > Transports

  • ca  VIA CICLISTA, CARRIL BICI, CARRIL CICLISTA, VORERA PEDALABLE, VORERA BICI, PISTA BICI, PISTA CICLISTA, CAMÍ PEDALABLE O VIA VERDA?
  • es  acera ciclable (vorera pedalable), n f
  • es  acera-bici (vorera pedalable), n f
  • es  carril ciclista (carril bici), n m
  • es  carril-bici (carril bici), n m
  • es  pista ciclista (pista bici), n f
  • es  pista de bicicletas (pista bici), n f
  • es  pista-bici (pista bici), n f
  • es  ruta verde (camí pedalable), n f
  • es  senda ciclable (camí pedalable), n f
  • es  sendero verde (camí pedalable), n m
  • es  vía ciclable (via ciclista), n f
  • es  vía ciclista (via ciclista), n f
  • es  vía verde (via verda), n f
  • fr  bande cyclable (carril bici), n f
  • fr  couloir de verdure (camí pedalable), n m
  • fr  véloroute (pista bici), n f
  • fr  voie cyclable (via ciclista), n f
  • fr  voie verte (1via verda), n f
  • en  bicycle trail (camí pedalable), n
  • en  bike lane [US] (carril bici), n
  • en  bike path (pista bici), n
  • en  bikeway (via ciclista), n
  • en  cycle lane [GB] (carril bici), n
  • en  cycle path (pista bici), n
  • en  cycleway [GB] (via ciclista), n
  • en  rail trail (via verda), n

Criteris d'especialitat > Transports

Definition
Tant via ciclista (nom femení), com vorera pedalable i vorera bici (noms femenins), com carril ciclista i carril bici (noms masculins), com pista ciclista i pista bici (noms femenins), com camí pedalable (nom masculí) i com via verda (nom femení) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents, tots relacionats amb la xarxa d'espais que permeten la circulació de les bicicletes.

- Una via ciclista (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és una via de qualsevol naturalesa destinada d'una manera exclusiva o preferent a la circulació de les bicicletes.
. Els equivalents castellans són vía ciclable i vía ciclista; el francès, voie cyclable, i els anglesos, bikeway i cycleway.

En canvi, els termes següents designen tipus concrets de vies ciclistes:

- Un carril bici, o un carril ciclista (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és una via ciclista separada del trànsit motoritzat però integrada en la mateixa calçada, que es destina exclusivament a la circulació de bicicletes.
. Els equivalents castellans són carril ciclista i carril-bici; el francès, bande cyclable, i els anglesos, bike lane (en anglès americà) i cycle lane (en anglès britànic).

- Una vorera pedalable, o el sinònim complementari vorera bici (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és una via ciclista que recorre una vorera.
. Els equivalents castellans són acera ciclable i acera-bici.

- Una pista bici, o una pista ciclista (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és una via ciclista interurbana asfaltada i separada del trànsit motoritzat, amb calçada pròpia, que es destina exclusivament a la circulació de bicicletes.
. Els equivalents castellans són pista ciclista, pista de bicicletas i pista-bici; el francès, véloroute, i els anglesos, bike path i cycle path.

- Un camí pedalable (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és una via ciclista interurbana separada del trànsit motoritzat, amb calçada pròpia, i situada en un espai natural, que es destina exclusivament a la circulació de bicicletes i vianants.
. Els equivalents castellans són ruta verde, senda ciclable i sendero verde; el francès, couloir de verdure, i l'anglès, bicycle trail.

. Dintre dels camins pedalables es distingeixen les vies verdes (forma també normalitzada pel Consell Supervisor), que són camins pedalables habilitats sobre un traçat ferroviari en desús, de manera que solen tenir pendents suaus i revolts de radi ample.
. L'equivalent castellà és vía verde; el francès voie verte (aplicat també a vies que, tot i no tenir un origen ferroviari, presenten condicions similars de pendent i radi de revolts), i l'anglès, rail trail.

Note

  • 1. Podeu consultar les fitxes completes de via ciclista, carril bici, vorera pedalable, pista bici, camí pedalable i via verda a la Neoloteca i al Cercaterm, i també el document de criteri original, Pedalable, via verda, pista bici...: aquest estiu fem bicicleta i terminologia!, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/281/).
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CICLISTA, CICLABLE O PEDALABLE?
VIA PACIFICADA, CARRER DE VIANANTS, CARRER DE CONVIVÈNCIA, CARRER DE ZONA 30, CARRER RESIDENCIAL O CARRER DE PRIORITAT INVERTIDA? VIA PACIFICADA, CARRER DE VIANANTS, CARRER DE CONVIVÈNCIA, CARRER DE ZONA 30, CARRER RESIDENCIAL O CARRER DE PRIORITAT INVERTIDA?

Criteris d'especialitat > Transports

  • ca  VIA PACIFICADA, CARRER DE VIANANTS, CARRER DE CONVIVÈNCIA, CARRER DE ZONA 30, CARRER RESIDENCIAL O CARRER DE PRIORITAT INVERTIDA?
  • es  calle de prioridad invertida (carrer de convivència), n f
  • es  calle de zona 30 (carrer de zona 30), n f
  • es  calle pacificada (via pacificada), n f
  • es  calle peatonal (carrer de vianants), n f
  • es  calle residencial (carrer de convivència), n f
  • fr  rue d'ambiance (carrer de convivència), n f
  • fr  rue en zone 30 (carrer de zona 30), n f
  • fr  rue piétonne (carrer de vianants), n f
  • fr  rue piétonnière (carrer de vianants), n f
  • fr  voie apaisée (via pacificada), n f
  • it  strada a zona 30 (carrer de zona 30), n f
  • it  strada moderata (via pacificada), n f
  • it  strada pedonale (carrer de vianants), n f
  • it  strada residenziale (carrer de convivència), n f
  • en  20 mph street (carrer de zona 30), n
  • en  living street (carrer de convivència), n
  • en  pedestrian street (carrer de vianants), n
  • en  traffic-calmed street (via pacificada), n
  • en  traffic-calmed way (via pacificada), n
  • en  vibrant street (carrer de convivència), n

Criteris d'especialitat > Transports

Definition
Tant via pacificada (nom femení), com carrer de vianants (nom masculí), com carrer de convivència (nom masculí) i com carrer de zona 30 (nom masculí) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, no es consideren adequades les formes *carrer residencial i *carrer de prioritat invertida.

- Una via pacificada és un carrer que ofereix unes condicions de trànsit, comoditat i seguretat pensades especialment per a afavorir el desplaçament a peu o en bicicleta, enfront dels mitjans de transport motoritzats. És, doncs, un terme que serveix per a referir-se de manera genèrica a totes les vies de trànsit que van en contra de la prioritat habitual dels vehicles de motor.
. L'equivalent castellà és calle pacificada; el francès, voie apaisée; l'italià, strada moderata, i els anglesos, traffic-calmed street i traffic-calmed way.

En canvi, els termes següents designen tipus concrets de vies pacificades:

- Els carrers de vianants són les vies pacificades destinades exclusivament al pas dels vianants.
. L'equivalent castellà és calle peatonal; els francesos, rue piétonne i rue piétonnière; l'italià, strada pedonale, i l'anglès, pedestrian street.

- Els carrers de convivència són les vies pacificades sense voreres en què vianants, bicicletes i vehicles de motor comparteixen la calçada, amb fortes restriccions de velocitat i d'aparcament per als vehicles motoritzats.
. Els equivalents castellans són calle de prioridad invertida i calle residencial; el francès, rue d'ambiance; l'italià, strada residenziale, i els anglesos, living street i vibrant street.

- Els carrers de zona 30 són les vies pacificades en què bicicletes i vehicles de motor comparteixen la calçada, amb una restricció de la velocitat màxima a 30 km/h, i els vianants disposen de voreres.
. L'equivalent castellà és calle de zona 30; el francès, rue en zone 30; l'italià, strada a zona 30, i l'anglès, 20 mph street.

Pel que fa a *carrer residencial i *carrer de prioritat invertida (formes utilitzades de vegades amb el sentit de carrer de convivència), no es consideren adequades pels motius següents:
- *carrer residencial (tot i que és anàleg a formes utilitzades en diverses llengües) no té el matís d'harmonia present en els originals anglesos living street i vibrant street i, a més, es pot confondre amb un carrer exclusivament d'habitatges, sense comerços ni altres serveis;
- *carrer de prioritat invertida és una forma llarga i no transparent, poc apta més enllà d'un àmbit tècnic.

Note

VIARI -ÀRIA O VIAL? VIARI -ÀRIA O VIAL?

Criteris d'especialitat > Transports

  • ca  VIARI -ÀRIA O VIAL?
  • ex  disciplina viària, n f
  • ex  educació viària, n f
  • ex  seguretat viària, n f
  • es  disciplina vial (disciplina viària) (EXEMPLE), n f
  • es  educación vial (educació viària) (EXEMPLE), n f
  • es  seguridad vial (seguretat viària) (EXEMPLE), n f
  • es  vial (vial), n f
  • fr  allée (vial), n f
  • fr  discipline routière (disciplina viària) (EXEMPLE), n f
  • fr  éducation en sécurité routière (educació viària) (EXEMPLE), n f
  • fr  sécurité routière (seguretat viària) (EXEMPLE), n f
  • en  avenue (vial), n
  • en  road discipline (disciplina viària) (EXEMPLE), n
  • en  road safety (seguretat viària) (EXEMPLE), n
  • en  traffic safety education (educació viària) (EXEMPLE), n

Criteris d'especialitat > Transports

Definition
Tant viari -ària (adjectiu) com vial (nom) es consideren formes adequades, encara que tenen significats i categories lèxiques diferents; en canvi, no es considera adequada la forma *vial com a adjectiu.

- Una activitat o un element viari (forma recollida com a adjectiu en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és una activitat o un element que té relació amb el trànsit o amb una via de comunicació.
. Així, per a casos com disciplina viària, educació viària i seguretat viària, els equivalents castellans són disciplina vial, educación vial i seguridad vial, respectivament; els francesos, discipline routière, éducation en sécurité routière i sécurité routière, i els anglesos, road discipline, traffic safety education i road safety.
. En canvi, *vial té l'inconvenient que no és un adjectiu acceptat en català, per tal com ja hi ha la forma viari -ària creada sobre el nom via.

- Un vial (forma recollida com a nom en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un caminal ample, generalment amb arbres a banda i banda.
. L'equivalent castellà és vial; el francès, allée, i l'anglès, avenue.

Note