Vegetarians complets: vegà alimentari, ovovegetarià, lactovegetarià, ovolactovegetarià i apivegetarià
Vegetarians complets: vegà alimentari, ovovegetarià, lactovegetarià, ovolactovegetarià i apivegetarià
Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia
- ca Vegetarians complets: vegà alimentari, ovovegetarià, lactovegetarià, ovolactovegetarià i apivegetarià
- es apivegetariano | apivegetariana (apivegetarià | apivegetariana), n m, f
- es lactovegetariano (lactovegetariano | lactovegetariana), n m, f
- es ovolactovegetariano | ovolactovegetariana (ovolactovegetarià | ovolactovegetariana), n m, f
- es ovovegetariano | ovovegetariana (ovovegetarià | ovovegetariana), n m, f
- es vegano | vegana (vegà alimentari | vegana alimentària), n m, f
- en beegan (apivegetarià | apivegetariana), n
- en lacto-ovo-vegetarian (ovolactovegetarià | ovolactovegetariana), n
- en lacto-vegetarian (lactovegetarià | lactovegetariana), n
- en ovo-vegetarian (ovovegetarià | ovovegetariana), n
- en vegan (vegà alimentari | vegana alimentària), n
Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia
Definición
Tant vegà alimentari | vegana alimentària com ovovegetarià | ovovegetariana, lactovegetarià | lactovegetariana, ovolactovegetarià | ovolactovegetariana i apivegetarià | apivegetariana es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents perquè designen persones que fan un tipus d'alimentació vegetariana diferent.
Així, un vegetarià o una vegetariana és una persona que s'alimenta exclusivament de productes d'origen vegetal o bé de productes d'origen vegetal i productes d'origen animal que no comporten el sacrifici de l'animal.
. El nom de la tendència alimentària corresponent és vegetarianisme.
. L'equivalent castellà és un vegetariano o una vegetariana; el francès, un végétarien o une végétarienne, i l'anglès, a vegetarian.
A partir d'aquí, aquests termes designen les persones que practiquen variants específiques del vegetarianisme. Concretament:
- Els vegans alimentaris i les veganes alimentàries són els vegetarians que s'alimenten exclusivament d'aliments d'origen vegetal.
. El nom de la tendència alimentària és veganisme alimentari.
. Els equivalents castellans són un vegano o una vegana i un o una vegetalista; els francesos, un végétalien o une végétalienne i un o une végétaliste, i l'anglès, a vegan.
- Els ovovegetarians i les ovovegetarianes són els vegetarians que, a més dels productes d'origen vegetal, també consumeixen ous.
. El nom de la tendència alimentària és ovovegetarianisme.
. L'equivalent castellà és un ovovegetariano o una ovovegetariana; el francès, un ovo-végétarien o une ovo-végétarienne, i l'anglès, a ovo-vegetarian.
- Els lactovegetarians i les lactovegetarianes són els vegetarians que també consumeixen llet.
. El nom de la tendència alimentària és lactovegetarianisme.
. L'equivalent castellà és un lactovegetariano o una lactovegetariana; el francès, un lacto-végétarien o une lacto-végétarienne, i l'anglès, a lacto-vegetarian.
- Els ovolactovegetarians i les ovolactovegetarianes són els vegetarians que també consumeixen ous i llet.
. El nom de la tendència alimentària és ovolactovegetarianisme.
. Els equivalents castellans són un lactoovovegetariano o una lactoovovegetariana i un ovolactovegetariano o una ovolactovegetariana; els francesos, un lacto-ovo-végétarien o una lacto-ovo-végétarienne i un ovo-lacto-végétarien o una ovo-lacto-végétarienne, i els anglesos, a lacto-ovo vegetarian i a ovo-lacto-vegetarian.
- Els apivegetarians i les apivegetarianes són els vegetarians que també consumeixen productes apícoles, com ara la mel i la gelea reial.
. El nom de la tendència alimentària és apivegetarianisme.
. L'equivalent castellà és un apivegetariano o una apivegetariana, i els anglesos, an api-vegetarian, a beegan i a honeytarian.
Així, un vegetarià o una vegetariana és una persona que s'alimenta exclusivament de productes d'origen vegetal o bé de productes d'origen vegetal i productes d'origen animal que no comporten el sacrifici de l'animal.
. El nom de la tendència alimentària corresponent és vegetarianisme.
. L'equivalent castellà és un vegetariano o una vegetariana; el francès, un végétarien o une végétarienne, i l'anglès, a vegetarian.
A partir d'aquí, aquests termes designen les persones que practiquen variants específiques del vegetarianisme. Concretament:
- Els vegans alimentaris i les veganes alimentàries són els vegetarians que s'alimenten exclusivament d'aliments d'origen vegetal.
. El nom de la tendència alimentària és veganisme alimentari.
. Els equivalents castellans són un vegano o una vegana i un o una vegetalista; els francesos, un végétalien o une végétalienne i un o une végétaliste, i l'anglès, a vegan.
- Els ovovegetarians i les ovovegetarianes són els vegetarians que, a més dels productes d'origen vegetal, també consumeixen ous.
. El nom de la tendència alimentària és ovovegetarianisme.
. L'equivalent castellà és un ovovegetariano o una ovovegetariana; el francès, un ovo-végétarien o une ovo-végétarienne, i l'anglès, a ovo-vegetarian.
- Els lactovegetarians i les lactovegetarianes són els vegetarians que també consumeixen llet.
. El nom de la tendència alimentària és lactovegetarianisme.
. L'equivalent castellà és un lactovegetariano o una lactovegetariana; el francès, un lacto-végétarien o une lacto-végétarienne, i l'anglès, a lacto-vegetarian.
- Els ovolactovegetarians i les ovolactovegetarianes són els vegetarians que també consumeixen ous i llet.
. El nom de la tendència alimentària és ovolactovegetarianisme.
. Els equivalents castellans són un lactoovovegetariano o una lactoovovegetariana i un ovolactovegetariano o una ovolactovegetariana; els francesos, un lacto-ovo-végétarien o una lacto-ovo-végétarienne i un ovo-lacto-végétarien o una ovo-lacto-végétarienne, i els anglesos, a lacto-ovo vegetarian i a ovo-lacto-vegetarian.
- Els apivegetarians i les apivegetarianes són els vegetarians que també consumeixen productes apícoles, com ara la mel i la gelea reial.
. El nom de la tendència alimentària és apivegetarianisme.
. L'equivalent castellà és un apivegetariano o una apivegetariana, i els anglesos, an api-vegetarian, a beegan i a honeytarian.
Nota
- 1. Els vegans alimentaris que s'alimenten exclusivament de fruita, fruits i llavors són els frugívors i les frugívores (o fruitarians i fruitarianes), pertanyents a la tendència alimentària anomenada frugivorisme o fruitarianisme.
- 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes crudívor, crudivegetarià o crudivegà? i Vegetarians parcials: avivegetarià, piscivegetarià, avipiscivegetarià i flexivegetarià.
- 3. Podeu consultar les fitxes completes de vegà alimentari | vegana alimentària, ovovegetarià | ovovegetariana, lactovegetarià | lactovegetariana, ovolactovegetarià | ovolactovegetariana i apivegetarià | apivegetariana al Cercaterm i la Neoloteca.
Vegetarians parcials: avivegetarià, piscivegetarià, avipiscivegetarià i flexivegetarià
Vegetarians parcials: avivegetarià, piscivegetarià, avipiscivegetarià i flexivegetarià
Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia
- ca Vegetarians parcials: avivegetarià, piscivegetarià, avipiscivegetarià i flexivegetarià
- es avivegetariano | avivegetariana (avivegetarià | avivegetariana), n m, f
- es flexitariano | flexitariana (flexivegetarià | flexivegetariana), n m, f
- es pescetariano | pescetariana (piscivegetarià | piscivegetariana), n m, f
- es pollopescetariano | pollopescetariana (avipiscivegetarià | avipiscivegetariana), n m, f
- en flexitarian (flexivegetarià | flexivegetariana), n
- en pescatarian (piscivegetarià | piscivegetariana), n
- en pollo-pescetarian (avipiscivegetarià | avipiscivegetariana), n
- en pollotarian (avivegetarià | avivegetariana), n
Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia
Definición
Tant avivegetarià | avivegetariana com piscivegetarià | piscivegetariana, avipiscivegetarià | avipiscivegetariana i flexivegetarià | flexivegetariana es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents perquè designen persones que combinen l'alimentació vegetariana amb tipus d'aliments diferents.
Així, un vegetarià o una vegetariana és una persona que s'alimenta exclusivament de productes d'origen vegetal o bé de productes d'origen vegetal i productes d'origen animal que no comporten el sacrifici de l'animal.
. El nom de la tendència alimentària corresponent és vegetarianisme.
. L'equivalent castellà és un vegetariano o una vegetariana; el francès, un végétarien o une végétarienne, i l'anglès, a vegetarian.
A partir d'aquí, aquests termes designen les persones que practiquen el vegetarianisme en combinació amb la ingestió d'aliments no vegetarians. Concretament:
- Els avivegetarians i les avivegetarianes són les persones sobretot vegetarianes que també mengen esporàdicament carn d'aviram.
. El nom de la tendència alimentària és avivegetarianisme.
. Els equivalents castellans són un avivegetariano o una avivegetariana i un pollotariano o una pollotariana, i els anglesos, a pollo-vegetarian i a pollotarian.
- Els piscivegetarians i les piscivegetarianes són les persones sobretot vegetarianes que també mengen esporàdicament peix.
. El nom de la tendència alimentària és piscivegetarianisme.
. Els equivalents castellans són un pescetariano o una pescetariana, un pescovegetariano o una pescovegetariana i un piscivegetariano o una piscivegetariana; el francès, un pisci-végétarien o une pisci-végétarienne, i els anglesos, a pescatarian, a pesce-vegetarian, a pescetarian i a pesco vegetarian.
- Els avipiscivegetarians i les avipiscivegetarianes són les persones sobretot vegetarianes que també mengen esporàdicament carn d'aviram i peix.
. El nom de la tendència alimentària és avipiscivegetarianisme.
. Els equivalents castellans són un avipiscivegetariano o una avipiscivegetariana i un pollopescetariano o una pollopescetariana, i l'anglès a pollo-pescetarian.
- Els flexivegetarians i les flexivegetarianes (també anomenats flexitarians i flexiterianes) són les persones que segueixen un règim bàsicament vegetarià però que també mengen esporàdicament carn de tota mena i peix.
. El nom de la tendència alimentària és flexivegetarianisme.
. Els equivalents castellans són un flexitariano o una flexitariana i un flexivegetariano o una flexivegetariana: els francesos, un flexitarien o une flexitarienne, i els anglesos, a flexitarian i a lessetarian.
Així, un vegetarià o una vegetariana és una persona que s'alimenta exclusivament de productes d'origen vegetal o bé de productes d'origen vegetal i productes d'origen animal que no comporten el sacrifici de l'animal.
. El nom de la tendència alimentària corresponent és vegetarianisme.
. L'equivalent castellà és un vegetariano o una vegetariana; el francès, un végétarien o une végétarienne, i l'anglès, a vegetarian.
A partir d'aquí, aquests termes designen les persones que practiquen el vegetarianisme en combinació amb la ingestió d'aliments no vegetarians. Concretament:
- Els avivegetarians i les avivegetarianes són les persones sobretot vegetarianes que també mengen esporàdicament carn d'aviram.
. El nom de la tendència alimentària és avivegetarianisme.
. Els equivalents castellans són un avivegetariano o una avivegetariana i un pollotariano o una pollotariana, i els anglesos, a pollo-vegetarian i a pollotarian.
- Els piscivegetarians i les piscivegetarianes són les persones sobretot vegetarianes que també mengen esporàdicament peix.
. El nom de la tendència alimentària és piscivegetarianisme.
. Els equivalents castellans són un pescetariano o una pescetariana, un pescovegetariano o una pescovegetariana i un piscivegetariano o una piscivegetariana; el francès, un pisci-végétarien o une pisci-végétarienne, i els anglesos, a pescatarian, a pesce-vegetarian, a pescetarian i a pesco vegetarian.
- Els avipiscivegetarians i les avipiscivegetarianes són les persones sobretot vegetarianes que també mengen esporàdicament carn d'aviram i peix.
. El nom de la tendència alimentària és avipiscivegetarianisme.
. Els equivalents castellans són un avipiscivegetariano o una avipiscivegetariana i un pollopescetariano o una pollopescetariana, i l'anglès a pollo-pescetarian.
- Els flexivegetarians i les flexivegetarianes (també anomenats flexitarians i flexiterianes) són les persones que segueixen un règim bàsicament vegetarià però que també mengen esporàdicament carn de tota mena i peix.
. El nom de la tendència alimentària és flexivegetarianisme.
. Els equivalents castellans són un flexitariano o una flexitariana i un flexivegetariano o una flexivegetariana: els francesos, un flexitarien o une flexitarienne, i els anglesos, a flexitarian i a lessetarian.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes crudívor, crudivegetarià o crudivegà? i Vegetarians complets: vegà alimentari, ovovegetarià, lactovegetarià, ovolactovegetarià i apivegetarià.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de avivegetarià | avivegetariana, piscivegetarià | piscivegetariana, avipiscivegetarià | avipiscivegetariana i flexivegetarià | flexivegetariana al Cercaterm i la Neoloteca.
Verbs postnominals: recepcionar o rebre?
Verbs postnominals: recepcionar o rebre?
Criteris d'especialitat > Dret, Criteris lingüístics > 02 Formació amb afixos
- ca Verbs postnominals: recepcionar o rebre?
- es recepcionar (recepcionar), v tr
- es recibir (rebre) (recepcionar), v tr
- fr réceptionner (recepcionar), v tr
- fr recevoir (rebre), v tr
- en acknowledge, to (recepcionar), v tr
- en receive, to (rebre), v tr
Criteris d'especialitat > Dret, Criteris lingüístics > 02 Formació amb afixos
Definición
Tant recepcionar com rebre (tots dos, verbs transitius) es consideren formes adequades, encara que es puguin considerar redundants perquè l'una està creada sobre l'altra; aquesta relació morfològica es tradueix en una relació de significat, ja que el significat de recepcionar és una especialització del significat de rebre. [Amb relació a aquest tipus de verbs, anomenats verbs postnominals o verbs de segona generació, vegeu l'explicació de la Nota 1.]
Així el verb rebre, en llengua general, significa passar a tenir o acceptar (alguna cosa).
. Exemples: rebre un missatge, rebre un regal, rebre un premi.
. L'equivalent castellà és recibir; el francès, recevoir; l'italià, ricevere, i l'anglès, to receive.
En canvi, en dret administratiu el verb recepcionar (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) significa rebre un lliurament, comprovar-lo i registrar-ne l'acceptació.
. Exemples: recepcionar la documentació, recepcionar una comanda, recepcionar material
. Els equivalents castellans són recepcionar i recibir; el francès, réceptionner, l'italià ricevere i ricezionare, i l'anglès, to acknowledge.
Els motius que van portar el Consell Supervisor del TERMCAT a normalitzar recepcionar són els següents:
(1) Afegeix al significat del verb primitiu (rebre) la idea de comprovar el lliurament i fer explícita la recepció, que és una de les causes d'acceptació dels verbs creats sobre un nom derivat al seu torn d'un verb (rebre →
recepció → recepcionar); s'hi suma, a més, que recepció és un cultisme. [Vegeu la Nota 1.]
(2) En altres llengües romàniques (sobretot en francès i castellà, però també en italià) es documenta la forma anàloga.
Així el verb rebre, en llengua general, significa passar a tenir o acceptar (alguna cosa).
. Exemples: rebre un missatge, rebre un regal, rebre un premi.
. L'equivalent castellà és recibir; el francès, recevoir; l'italià, ricevere, i l'anglès, to receive.
En canvi, en dret administratiu el verb recepcionar (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) significa rebre un lliurament, comprovar-lo i registrar-ne l'acceptació.
. Exemples: recepcionar la documentació, recepcionar una comanda, recepcionar material
. Els equivalents castellans són recepcionar i recibir; el francès, réceptionner, l'italià ricevere i ricezionare, i l'anglès, to acknowledge.
Els motius que van portar el Consell Supervisor del TERMCAT a normalitzar recepcionar són els següents:
(1) Afegeix al significat del verb primitiu (rebre) la idea de comprovar el lliurament i fer explícita la recepció, que és una de les causes d'acceptació dels verbs creats sobre un nom derivat al seu torn d'un verb (rebre →
recepció → recepcionar); s'hi suma, a més, que recepció és un cultisme. [Vegeu la Nota 1.]
(2) En altres llengües romàniques (sobretot en francès i castellà, però també en italià) es documenta la forma anàloga.
Nota
-
1. En totes les llengües romàniques es troben casos similars a recepcionar: a partir d'un verb es crea un nom afegint-hi un sufix, i sobre aquest nom es crea un segon verb senzillament afegint-hi el morfema de conjugació verbal. Són els anomenats verbs postnominals o verbs de segona generació.
Exemple: parlar → parlament → parlamentar
En uns quants casos el nom intermedi no es crea directament sobre el verb sinó sobre una arrel culta.
Exemples: promoure → promoció → promocionar; rebre → recepció → recepcionar
En català els criteris que porten a acceptar un verb postnominal són els següents:
(1) Quan el verb original gairebé ha caigut en desús i és percebut com a arcaïtzant.
Exemples: flectir → flexió → flexionar; perfer → perfecció → perfeccionar
(2) Quan el segon verb aporta un significat nou, que el verb original no té perquè és el nom intermedi el que ha adquirit aquest significat. Això es dona sovint quan el nom intermedi és un cultisme i, per tant, no és evident per a un parlant la identificació entre els dos verbs.
Exemples amb noms derivats: annexar ('afegir') → annexió → annexionar ('afegir un territori'); compartir ('dividir per donar') → compartiment → compartimentar ('dividir en compartiments')
Exemples amb noms que són cultismes: veure ('percebre') → visió → visionar (`veure [una pel·lícula]'); fondre ('tornar líquid') → fusió → fusionar ('unir'); revoltar ('fer aixecar contra l'autoritat') → revolució → revolucionar ('provocar un canvi radical')
En canvi, generalment no s'accepten les parelles de verbs en què el verb original no és arcaïtzant o en què el segon verb no aporta un significat nou respecte al primer.
Exemples: explotar → explosió → explosionar; oferir → oferta → ofertar; pol·luir → pol·lució → pol·lucionar; tensar → tensió → tensionar - 2. Podeu consultar la fitxa completa de recepcionar al Cercaterm i a la Neoloteca, i també el document de criteri original, Recepcionar, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/recepcionar).
viari -ària o vial?
viari -ària o vial?
Criteris d'especialitat > Transports
- ca viari -ària o vial?
- es vial (vial), n m
- es vial (viari -ària), adj
- es viario -ria (viari -ària), adj
- fr allée (vial), n f
- fr routier -ière (viari -ària), adj
- en avenue (vial), n
- en road [+NOM] (viari -ària), n
Criteris d'especialitat > Transports
Definición
Tant viari -ària (adjectiu) com vial (nom) es consideren formes adequades, encara que tenen significats i categories lèxiques diferents; en canvi, no es considera adequada la forma *vial utilitzada com a adjectiu.
- Un element viari o una activitat viària (viari -ària es recull com a adjectiu en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un element o una activitat que té relació amb el trànsit o amb una via de comunicació.
. Els equivalents castellans són els adjectius vial i viario -ria; el francès, l'adjectiu routier -ière; l'italià, els adjectius viario i stradale, i l'anglès, l'aposició road. Així, per a casos com un tram viari i la seguretat viària, els equivalents castellans són un tramo viario i la seguridad vial, respectivament; els francesos, un tronçon routier i la sécurité routière; els italians, un tratto viario i la sicurezza stradale, i els anglesos, a road section i the road safety.
. En canvi, *vial no es considera adequat com a adjectiu en català, per tal com ja hi ha la forma viari -ària creada sobre el nom via.
- Un vial (forma recollida com a nom en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un caminal ample, generalment amb arbres a banda i banda.
. L'equivalent castellà és un vial; el francès, une allée; l'italià, un viale, i l'anglès, an avenue.
- Un element viari o una activitat viària (viari -ària es recull com a adjectiu en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un element o una activitat que té relació amb el trànsit o amb una via de comunicació.
. Els equivalents castellans són els adjectius vial i viario -ria; el francès, l'adjectiu routier -ière; l'italià, els adjectius viario i stradale, i l'anglès, l'aposició road. Així, per a casos com un tram viari i la seguretat viària, els equivalents castellans són un tramo viario i la seguridad vial, respectivament; els francesos, un tronçon routier i la sécurité routière; els italians, un tratto viario i la sicurezza stradale, i els anglesos, a road section i the road safety.
. En canvi, *vial no es considera adequat com a adjectiu en català, per tal com ja hi ha la forma viari -ària creada sobre el nom via.
- Un vial (forma recollida com a nom en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un caminal ample, generalment amb arbres a banda i banda.
. L'equivalent castellà és un vial; el francès, une allée; l'italià, un viale, i l'anglès, an avenue.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de tram viari i seguretat viària al Cercaterm, i també el document de criteri original, #terme de la setmana: seguretat viària, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2014/10/21/termedelasetmana-seguretat-viaria/).
Vies de mobilitat sostenible (1): via pacificada, carrer de vianants, carrer de convivència i carrer de zona 30
Vies de mobilitat sostenible (1): via pacificada, carrer de vianants, carrer de convivència i carrer de zona 30
Criteris d'especialitat > Transports
- ca Vies de mobilitat sostenible (1): via pacificada, carrer de vianants, carrer de convivència i carrer de zona 30
- es calle de zona 30 (carrer de zona 30), n f
- es calle pacificada (via pacificada), n f
- es calle peatonal (carrer de vianants), n f
- es calle residencial (carrer de convivència), n f
- fr rue d'ambiance (carrer de convivència), n f
- fr rue en zone 30 (carrer de zona 30), n f
- fr rue piétonne (carrer de vianants), n f
- fr voie apaisée (via pacificada), n f
- en 20 mph street (carrer de zona 30), n
- en pedestrian street (carrer de vianants), n
- en traffic-calmed street (via pacificada), n
- en vibrant street (carrer de convivència), n
Criteris d'especialitat > Transports
Definición
Es consideren vies de mobilitat sostenible les vies de poblacions o vies interurbanes pensades especialment per a afavorir la circulació a peu i la circulació en bicicleta o amb vehicles no contaminants, sovint unipersonals, enfront del concepte tradicional de donar prioritat en l'espai als vehicles de motor (fins fa poc, quasi exclusivament amb motor de combustió).
Pel que fa a la xarxa d'espais que afavoreixen la circulació a peu, hi ha una forma genèrica:
- Una via pacificada és un carrer que ofereix unes condicions de trànsit, comoditat i seguretat pensades especialment per a afavorir el desplaçament a peu o en bicicleta, enfront dels mitjans de transport motoritzats. És, doncs, un terme que serveix per a referir-se de manera genèrica a totes les vies de trànsit que van en contra de la prioritat habitual dels vehicles de motor.
. L'equivalent castellà és calle pacificada; el francès, voie apaisée; l'italià, strada moderata, i els anglesos, traffic-calmed street i traffic-calmed way.
A partir d'aquí, hi ha uns quants termes que designen tipus concrets de vies pacificades:
- Els carrers de vianants són les vies pacificades destinades exclusivament al pas dels vianants.
. L'equivalent castellà és calle peatonal; els francesos, rue piétonne i rue piétonnière; l'italià, strada pedonale, i l'anglès, pedestrian street.
- Els carrers de convivència són les vies pacificades sense voreres en què vianants, bicicletes i vehicles de motor comparteixen la calçada, amb fortes restriccions de velocitat i d'aparcament per als vehicles motoritzats.
. Els equivalents castellans són calle de prioridad invertida i calle residencial; el francès, rue d'ambiance; l'italià, strada residenziale, i els anglesos, living street i vibrant street.
- Els carrers de zona 30 són les vies pacificades en què bicicletes i vehicles de motor comparteixen la calçada, amb una restricció de la velocitat màxima a 30 km/h, i els vianants disposen de voreres.
. L'equivalent castellà és calle de zona 30; el francès, rue en zone 30; l'italià, strada a zona 30, i l'anglès, 20 mph street.
En canvi, hi ha dues formes inadequades que de vegades s'utilitzen amb el sentit de carrer de convivència): *carrer residencial i *carrer de prioritat invertida. Aquestes formes no es consideren adequades pels motius següents:
- *carrer residencial (tot i que és anàleg a formes utilitzades en diverses llengües) no té el matís d'harmonia present en els originals anglesos living street i vibrant street i, a més, es pot confondre amb un carrer exclusivament d'habitatges, sense comerços ni altres serveis;
- *carrer de prioritat invertida és una forma llarga i no transparent, poc apta més enllà d'un àmbit tècnic.
Pel que fa a la xarxa d'espais que afavoreixen la circulació a peu, hi ha una forma genèrica:
- Una via pacificada és un carrer que ofereix unes condicions de trànsit, comoditat i seguretat pensades especialment per a afavorir el desplaçament a peu o en bicicleta, enfront dels mitjans de transport motoritzats. És, doncs, un terme que serveix per a referir-se de manera genèrica a totes les vies de trànsit que van en contra de la prioritat habitual dels vehicles de motor.
. L'equivalent castellà és calle pacificada; el francès, voie apaisée; l'italià, strada moderata, i els anglesos, traffic-calmed street i traffic-calmed way.
A partir d'aquí, hi ha uns quants termes que designen tipus concrets de vies pacificades:
- Els carrers de vianants són les vies pacificades destinades exclusivament al pas dels vianants.
. L'equivalent castellà és calle peatonal; els francesos, rue piétonne i rue piétonnière; l'italià, strada pedonale, i l'anglès, pedestrian street.
- Els carrers de convivència són les vies pacificades sense voreres en què vianants, bicicletes i vehicles de motor comparteixen la calçada, amb fortes restriccions de velocitat i d'aparcament per als vehicles motoritzats.
. Els equivalents castellans són calle de prioridad invertida i calle residencial; el francès, rue d'ambiance; l'italià, strada residenziale, i els anglesos, living street i vibrant street.
- Els carrers de zona 30 són les vies pacificades en què bicicletes i vehicles de motor comparteixen la calçada, amb una restricció de la velocitat màxima a 30 km/h, i els vianants disposen de voreres.
. L'equivalent castellà és calle de zona 30; el francès, rue en zone 30; l'italià, strada a zona 30, i l'anglès, 20 mph street.
En canvi, hi ha dues formes inadequades que de vegades s'utilitzen amb el sentit de carrer de convivència): *carrer residencial i *carrer de prioritat invertida. Aquestes formes no es consideren adequades pels motius següents:
- *carrer residencial (tot i que és anàleg a formes utilitzades en diverses llengües) no té el matís d'harmonia present en els originals anglesos living street i vibrant street i, a més, es pot confondre amb un carrer exclusivament d'habitatges, sense comerços ni altres serveis;
- *carrer de prioritat invertida és una forma llarga i no transparent, poc apta més enllà d'un àmbit tècnic.
Nota
- 1. Podeu consultar les fitxes completes de via pacificada, carrer de vianants, carrer de convivència i carrer de zona 30 al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Es poden pacificar els carrers?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/poden-pacificar-els-carrers).
- 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa Vies de mobilitat sostenible (2): via ciclista, carril bici, vorera pedalable, pista bici, camí pedalable i via verda.
Vies de mobilitat sostenible (2): via ciclista, carril bici, vorera pedalable, pista bici, camí pedalable i via verda
Vies de mobilitat sostenible (2): via ciclista, carril bici, vorera pedalable, pista bici, camí pedalable i via verda
Criteris d'especialitat > Transports
- ca Vies de mobilitat sostenible (2): via ciclista, carril bici, vorera pedalable, pista bici, camí pedalable i via verda
- es acera-bici (vorera pedalable), n f
- es carril-bici (carril bici), n m
- es pista de bicicletas (pista bici), n f
- es ruta verde (camí pedalable), n f
- es vía ciclista (via ciclista), n f
- es vía verde (via verda), n f
- fr bande cyclable (carril bici), n f
- fr couloir de verdure (camí pedalable), n m
- fr véloroute (pista bici), n f
- fr voie cyclable (via ciclista), n f
- fr voie verte (via verda), n f
- en bicycle trail (camí pedalable), n
- en rail trail (via verda), n
- enUS bike lane (carril bici), n
- enUS bike path (pista bici), n
- enUS bikeway (via ciclista), n
Criteris d'especialitat > Transports
Definición
Es consideren vies de mobilitat sostenible les vies de poblacions o vies interurbanes pensades especialment per a afavorir la circulació a peu i la circulació en bicicleta o amb vehicles no contaminants, sovint unipersonals, enfront del concepte tradicional de donar prioritat en l'espai als vehicles de motor (fins fa poc, quasi exclusivament amb motor de combustió).
Pel que fa a la xarxa d'espais que permeten la circulació de les bicicletes, hi ha una forma genèrica:
- Una via ciclista (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és una via de qualsevol naturalesa destinada d'una manera exclusiva o preferent a la circulació de les bicicletes.
. Els equivalents castellans són vía ciclable i vía ciclista; el francès, voie cyclable, i els anglesos, bikeway i cycleway.
A partir d'aquí, hi ha uns quants termes que designen tipus concrets de vies ciclistes:
- Un carril bici, o un carril ciclista (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és una via ciclista separada del trànsit motoritzat però integrada en la mateixa calçada, que es destina exclusivament a la circulació de bicicletes.
. Els equivalents castellans són carril ciclista i carril-bici; el francès, bande cyclable, i els anglesos, bike lane (en anglès americà) i cycle lane (en anglès britànic).
- Una vorera pedalable, o el sinònim complementari vorera bici (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és una via ciclista que recorre una vorera.
. Els equivalents castellans són acera ciclable i acera-bici.
- Una pista bici, o una pista ciclista (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és una via ciclista interurbana asfaltada i separada del trànsit motoritzat, amb calçada pròpia, que es destina exclusivament a la circulació de bicicletes.
. Els equivalents castellans són pista ciclista, pista de bicicletas i pista-bici; el francès, véloroute, i els anglesos, bike path i cycle path.
- Un camí pedalable (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és una via ciclista interurbana separada del trànsit motoritzat, amb calçada pròpia, i situada en un espai natural, que es destina exclusivament a la circulació de bicicletes i vianants.
. Els equivalents castellans són ruta verde, senda ciclable i sendero verde; el francès, couloir de verdure, i l'anglès, bicycle trail.
. Dintre dels camins pedalables es distingeixen les vies verdes (forma també normalitzada pel Consell Supervisor), que són camins pedalables habilitats sobre un traçat ferroviari en desús, de manera que solen tenir pendents suaus i revolts de radi ample.
. L'equivalent castellà és vía verde; el francès voie verte (aplicat també a vies que, tot i no tenir un origen ferroviari, presenten condicions similars de pendent i radi de revolts), i l'anglès, rail trail.
Pel que fa a la xarxa d'espais que permeten la circulació de les bicicletes, hi ha una forma genèrica:
- Una via ciclista (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és una via de qualsevol naturalesa destinada d'una manera exclusiva o preferent a la circulació de les bicicletes.
. Els equivalents castellans són vía ciclable i vía ciclista; el francès, voie cyclable, i els anglesos, bikeway i cycleway.
A partir d'aquí, hi ha uns quants termes que designen tipus concrets de vies ciclistes:
- Un carril bici, o un carril ciclista (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és una via ciclista separada del trànsit motoritzat però integrada en la mateixa calçada, que es destina exclusivament a la circulació de bicicletes.
. Els equivalents castellans són carril ciclista i carril-bici; el francès, bande cyclable, i els anglesos, bike lane (en anglès americà) i cycle lane (en anglès britànic).
- Una vorera pedalable, o el sinònim complementari vorera bici (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és una via ciclista que recorre una vorera.
. Els equivalents castellans són acera ciclable i acera-bici.
- Una pista bici, o una pista ciclista (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és una via ciclista interurbana asfaltada i separada del trànsit motoritzat, amb calçada pròpia, que es destina exclusivament a la circulació de bicicletes.
. Els equivalents castellans són pista ciclista, pista de bicicletas i pista-bici; el francès, véloroute, i els anglesos, bike path i cycle path.
- Un camí pedalable (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és una via ciclista interurbana separada del trànsit motoritzat, amb calçada pròpia, i situada en un espai natural, que es destina exclusivament a la circulació de bicicletes i vianants.
. Els equivalents castellans són ruta verde, senda ciclable i sendero verde; el francès, couloir de verdure, i l'anglès, bicycle trail.
. Dintre dels camins pedalables es distingeixen les vies verdes (forma també normalitzada pel Consell Supervisor), que són camins pedalables habilitats sobre un traçat ferroviari en desús, de manera que solen tenir pendents suaus i revolts de radi ample.
. L'equivalent castellà és vía verde; el francès voie verte (aplicat també a vies que, tot i no tenir un origen ferroviari, presenten condicions similars de pendent i radi de revolts), i l'anglès, rail trail.
Nota
- 1. Podeu consultar les fitxes completes de via ciclista, carril bici, vorera pedalable, pista bici, camí pedalable i via verda a la Neoloteca i al Cercaterm, i també el document de criteri original, Pedalable, via verda, pista bici...: aquest estiu fem bicicleta i terminologia!, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/pedalable-verda-pista-bici-aquest-estiu-fem-bicicleta-i-terminologia).
- 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes Vies de mobilitat sostenible (1): via pacificada, carrer de vianants, carrer de convivència, carrer de zona 30 i també ciclista, ciclable o pedalable?
