DENOMINACIÓ CATALANA DE PAPALLONES (3): NOMS NOUS (ESTRUCTURA) - Diccionari de criteris terminològics
DENOMINACIÓ CATALANA DE PAPALLONES (3): NOMS NOUS (ESTRUCTURA)
DENOMINACIÓ CATALANA DE PAPALLONES (3): NOMS NOUS (ESTRUCTURA)
- ca DENOMINACIÓ CATALANA DE PAPALLONES (3): NOMS NOUS (ESTRUCTURA)
- ex arlequí (EXCEPCIÓ a l'estructura d'un nucli i un complement), n m
- ex cleòpatra (EXCEPCIÓ a l'estructura d'un nucli i un complement), n f
- ex muntanyesa puntejada pirinenca (EXCEPCIÓ a l'estructura d'un nucli i un complement), n f
- ex tornassolada gran (EXEMPLE d'estructura d'un nucli i un complement), n f
- ex tornassolada petita (EXEMPLE d'estructura d'un nucli i un complement), n f
- ex verdeta d'ull blanc (EXEMPLE d'estructura d'un nucli i un complement), n f
- ex verdeta d'ull ros (EXEMPLE d'estructura d'un nucli i un complement), n f
Criteris d'especialitat > Zoologia, Criteris lingüístics > 09 Formació de denominacions en àmbits d'especialitat
Definition
La major part d'espècies de papallones presents en els territoris de parla catalana no tenen assignat un nom popular distintiu. Per a poder denominar-les, doncs, el Consell Supervisor del TERMCAT va establir diversos criteris, relatius tant a l'estructura de les denominacions com al tipus de formació.
A continuació es presenten els criteris relatius a l'estructura.
A. ESTRUCTURA DE LES DENOMINACIONS
Es fixen denominacions de més d'una paraula, ja que permeten una precisió més gran. L'estructura proposada és paral·lela a l'estructura binominal de la nomenclatura científica:
- Nucli compartit per totes les espècies del mateix gènere.
- Complement constituït per un adjectiu o un sintagma preposicional.
Ex.: verdeta d'ull blanc (Callophrys rubi) - verdeta d'ull ros (Callophris avis); tornassolada petita (Apatura ilia) - tornassolada gran (Apatura iris)
Excepció 1: S'opta per una denominació d'un sol nom en els casos següents:
. Quan en els territoris de parla catalana hi ha representada només una espècie del gènere (ex.: arlequí [Zerynthia rumina], cobalt [Cyaniris semiargus])
. Quan la denominació adapta l'epítet o complement del nom científic (ex.: cleòpatra [Gonepteryx cleopatra], elisa [Argynnis elisa])
Excepció 2: S'opta per denominacions amb dos complements quan és difícil distingir una espècie de les altres del mateix gènere amb un sol tret (ex.: muntanyesa puntejada pirinenca [Erebia sthennyo], enfront de muntanyesa puntejada [Erebia pandrose] i muntanyesa pirinenca [Erebia gorgone]).
Excepció 3: S'opta per nuclis diferents en un mateix gènere quan és difícil trobar un nucli vàlid per a totes les espècies (ex.: nuclis grogueta i marbrada per al gènere Euchloe [grogueta del desert, però marbrada alpina, marbrada comuna, marbrada sarda i marbrada zebrada]).
Excepció 4: S'opta per donar el mateix nucli a espècies de gènere diferent quan respon a l'ús tradicional (ex.: nucli blaveta per a Zizeeria knysna, Polyommatus eros i Iolana iolas) o bé hi ha una gran semblança entre les espècies.
A continuació es presenten els criteris relatius a l'estructura.
A. ESTRUCTURA DE LES DENOMINACIONS
Es fixen denominacions de més d'una paraula, ja que permeten una precisió més gran. L'estructura proposada és paral·lela a l'estructura binominal de la nomenclatura científica:
- Nucli compartit per totes les espècies del mateix gènere.
- Complement constituït per un adjectiu o un sintagma preposicional.
Ex.: verdeta d'ull blanc (Callophrys rubi) - verdeta d'ull ros (Callophris avis); tornassolada petita (Apatura ilia) - tornassolada gran (Apatura iris)
Excepció 1: S'opta per una denominació d'un sol nom en els casos següents:
. Quan en els territoris de parla catalana hi ha representada només una espècie del gènere (ex.: arlequí [Zerynthia rumina], cobalt [Cyaniris semiargus])
. Quan la denominació adapta l'epítet o complement del nom científic (ex.: cleòpatra [Gonepteryx cleopatra], elisa [Argynnis elisa])
Excepció 2: S'opta per denominacions amb dos complements quan és difícil distingir una espècie de les altres del mateix gènere amb un sol tret (ex.: muntanyesa puntejada pirinenca [Erebia sthennyo], enfront de muntanyesa puntejada [Erebia pandrose] i muntanyesa pirinenca [Erebia gorgone]).
Excepció 3: S'opta per nuclis diferents en un mateix gènere quan és difícil trobar un nucli vàlid per a totes les espècies (ex.: nuclis grogueta i marbrada per al gènere Euchloe [grogueta del desert, però marbrada alpina, marbrada comuna, marbrada sarda i marbrada zebrada]).
Excepció 4: S'opta per donar el mateix nucli a espècies de gènere diferent quan respon a l'ús tradicional (ex.: nucli blaveta per a Zizeeria knysna, Polyommatus eros i Iolana iolas) o bé hi ha una gran semblança entre les espècies.
Note
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes DENOMINACIÓ CATALANA DE PAPALLONES (1): Generalitats, DENOMINACIÓ CATALANA DE PAPALLONES (2): Noms populars i DENOMINACIÓ CATALANA DE PAPALLONES (4): Noms nous (formació).
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
