vinya - Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana

Presentation

Basic search

Advanced search

Query text

Condition

Denomination

Note

Definition

Language

Lexical category

Hierarchy

Basic search

Advanced search

vinya

ca vinya, n f ( DIEC2-E; MASCLANS; SANTAM )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
ISBN 84-85135-25-3
SANTAMARIA SALA, Mar. Introducció a l'etnobotànica de la Serra de Mariola (Alacant, País Valencià). Agres; Barcelona, 2007. [Treball acadèmic presentat a l'assignatura Botànica econòmica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona].
ca cep, n m sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
ISBN 84-85135-25-3
ca cep (soca), n m sin. compl. ( DIEC2-E )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
ca gotim (infructescència), n m sin. compl. ( DIEC2-E )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
ca pàmpol (fulla), n m sin. compl. ( DIEC2-E; SALLENT )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
ca pansa (fruit dessecat), n f sin. compl. ( ALPERA; DIEC2-E; MUL1991 )
ALPERA, Lluís. Los nombres trecentistas de botánica valenciana en Francesc Eiximenis. València: Instituto Alfonso el Magnánimo: Diputación Provincial de Valencia, 1968. (Biblioteca de Filología; 8)
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
ISBN 84-86895-24-3
ca parra, n f sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
ISBN 84-85135-25-3
ca raïm (infructescència), n m sin. compl. ( ALVARN; COLLELL; DIEC2-E; HNPC-6; MUL1991; PARAD2007 )
ÁLVAREZ i NOLLA, Joaquim [et al.]. Diccionari dels aliments. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institut Català del Consum, 1993.
ISBN 84-393-2739-0
COLLELLMIR y SENTIES, José. Léxico botánico de Ruyra. Barcelona: Universidad de Barcelona. Departamento de Literatura Española. F.I.U., 1989.
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 6, Plantes superiors. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988. 463 p.
ISBN 84-7739-015-0
MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
ISBN 84-86895-24-3
PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
ca raïmera, n f sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
ISBN 84-85135-25-3
ca redolta (branca), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
ca redorta (branca), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
ca rem (infructescència), n m sin. compl. ( DIEC2-E )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
ca sarment (branca), n m/f sin. compl. ( BONETG2008; DIEC2-E )
BONET GALOBART, M. Àngels [et al.]. Etnobotànica de Gallecs: Plantes i cultura popular al Baix Vallès. Mollet del Vallès: Centre d'Estudis Molletans, 2008. (Vicenç Plantada; 11)
ISBN 978-84-931604-8-7
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
ca singló (infructescència), n m sin. compl. ( DIEC2-E )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
ca tòria (branca), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
ca bagot (infructescència), n m alt. sin. ( NPTERM )
Noms recollits per l'equip de treball de Noms de plantes, aportats per informants (vegeu agraïments).
ca cep de vinya, n m alt. sin. ( GRAU )
GRAU BONO, Vicente. Topografía médica de Tabernes de Valldigna. Tabernes de Valldigna: Centre Excursionista de Tabernes de la Valldigna, 1983.
ISBN 84-300-8603-X
[Facsímil de la memoria: Alcira: Instituto Médico Valenciano, 1927]
ca escanyavelles, n m alt. sin. ( MASCLANS )
MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
ISBN 84-85135-25-3
ca pàmpol, n m alt. sin. ( MOLL2004b; MOLL2007 )
MOLL MARQUÈS, Marc. "Les utilitats de les plantes a Menorca, segles XVII-XX (2). Plantes per a l'elaboració d'eines, ormejos i altres estris". Quaderns de Folklore (2004), núm. 77/78.
MOLL MARQUÈS, Marc. "Les utilitats de les plantes a Menorca, segles XVII-XX "(4). Quaderns de Folklore (2007), núm. 82.
ca parres, n f pl alt. sin. ( MUL1991 )
MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
ISBN 84-86895-24-3
ca sarment verd, n m alt. sin. ( MUL1991-REV; MUL1997-REV )
Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

exemples:
herba de sant Joan (font)
herba de Sant Joan (font-REV)
seba marina (font)
ceba marina (font-REV)

anemorà (font)
enamorada (font-REV)
Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

exemples:
herba de sant Joan (font)
herba de Sant Joan (font-REV)
seba marina (font)
ceba marina (font-REV)

anemorà (font)
enamorada (font-REV)
ca tòries (branca), n f pl alt. sin. ( PARAD2007 )
PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
ca cepa, n f var. ling. ( RIPOLL )
RIPOLL, Lluís. Herbes i remeis casolans. Barcelona: H.M.B., 1985.
ISBN 84-86054-30-3
ca singlot (infructescència), n m var. ling. ( NPTERM )
Noms recollits per l'equip de treball de Noms de plantes, aportats per informants (vegeu agraïments).
ca xinglot (infructescència), n m var. ling. ( PELL2000-2 )
PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 2. Picanya: Edicions del Bullent, 2000.
ISBN 84-89663-62-9
nc Vitis vinifera L. ( BIOSF-5; DIEC2-E; FMPC1 )
Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món. Vol. 5, Mediterrànies. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994. 439 p.
ISBN 84-7739-560-8
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
ISBN 84-7306-400-3

vitàcies

Note

1. La denominació parra fa referència més estrictament a la «planta de vinya cultivada en forma alta, enfiladissa» (DIEC2-E), i cep, a part a la soca, a la «planta de vinya cultivada en forma baixa» (DIEC2-E).
2. DIEC2 recull els següents noms per a races de vinya (o cep) i per al raïm que dona: afartapobres, cabernet, callet, carinyena, chardonnay, cruixent, escanyavelles, garnatxa, giró, macabeu, malvasia, merlot, monestrell, moscatell, pansa, parellada, parrell, picapoll, planta, sumoll, ull de llebre i xarel·lo. NEOL recull sirà com a nom de raça i del vi que dona.