Back to top
Go back to the list of Online Dictionaries

vinya - Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana

Presentation
  • ca  vinya, n f ( DIEC2-E; MASCLANS; SANTAM )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
    SANTAMARIA SALA, Mar. Introducció a l'etnobotànica de la Serra de Mariola (Alacant, País Valencià). Agres; Barcelona, 2007. [Treball acadèmic presentat a l'assignatura Botànica econòmica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona].
  • ca  cep, n m sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  cep (soca), n m sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  gotim (infructescència), n m sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  pàmpol (fulla), n m sin. compl. ( DIEC2-E; SALLENT )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
  • ca  pansa (fruit dessecat), n f sin. compl. ( ALPERA; DIEC2-E; MUL1991 )
    ALPERA, Lluís. Los nombres trecentistas de botánica valenciana en Francesc Eiximenis. València: Instituto Alfonso el Magnánimo: Diputación Provincial de Valencia, 1968. (Biblioteca de Filología; 8)
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
    ISBN 84-86895-24-3
  • ca  parra, n f sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  raïm (infructescència), n m sin. compl. ( ALVARN; COLLELL; DIEC2-E; HNPC-6; MUL1991; PARAD2007 )
    ÁLVAREZ i NOLLA, Joaquim [et al.]. Diccionari dels aliments. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institut Català del Consum, 1993.
    ISBN 84-393-2739-0
    COLLELLMIR y SENTIES, José. Léxico botánico de Ruyra. Barcelona: Universidad de Barcelona. Departamento de Literatura Española. F.I.U., 1989.
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 6, Plantes superiors. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988. 463 p.
    ISBN 84-7739-015-0
    MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
    ISBN 84-86895-24-3
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  raïmera, n f sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  redolta (branca), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  redorta (branca), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  rem (infructescència), n m sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  sarment (branca), n m/f sin. compl. ( BONETG2008; DIEC2-E )
    BONET GALOBART, M. Àngels [et al.]. Etnobotànica de Gallecs: Plantes i cultura popular al Baix Vallès. Mollet del Vallès: Centre d'Estudis Molletans, 2008. (Vicenç Plantada; 11)
    ISBN 978-84-931604-8-7
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  singló (infructescència), n m sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  tòria (branca), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  bagot (infructescència), n m alt. sin. ( NPTERM )
    Noms recollits per l'equip de treball de Noms de plantes, aportats per informants (vegeu agraïments).
  • ca  cep de vinya, n m alt. sin. ( GRAU )
    GRAU BONO, Vicente. Topografía médica de Tabernes de Valldigna. Tabernes de Valldigna: Centre Excursionista de Tabernes de la Valldigna, 1983.
    ISBN 84-300-8603-X
    [Facsímil de la memoria: Alcira: Instituto Médico Valenciano, 1927]
  • ca  escanyavelles, n m alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  pàmpol, n m alt. sin. ( MOLL2004b; MOLL2007 )
    MOLL MARQUÈS, Marc. "Les utilitats de les plantes a Menorca, segles XVII-XX (2). Plantes per a l'elaboració d'eines, ormejos i altres estris". Quaderns de Folklore (2004), núm. 77/78.
    MOLL MARQUÈS, Marc. "Les utilitats de les plantes a Menorca, segles XVII-XX "(4). Quaderns de Folklore (2007), núm. 82.
  • ca  parres, n f pl alt. sin. ( MUL1991 )
    MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
    ISBN 84-86895-24-3
  • ca  sarment verd, n m alt. sin. ( MUL1991-REV; MUL1997-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  tòries (branca), n f pl alt. sin. ( PARAD2007 )
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  cepa, n f var. ling. ( RIPOLL )
    RIPOLL, Lluís. Herbes i remeis casolans. Barcelona: H.M.B., 1985.
    ISBN 84-86054-30-3
  • ca  singlot (infructescència), n m var. ling. ( NPTERM )
    Noms recollits per l'equip de treball de Noms de plantes, aportats per informants (vegeu agraïments).
  • ca  xinglot (infructescència), n m var. ling. ( PELL2000-2 )
    PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 2. Picanya: Edicions del Bullent, 2000.
    ISBN 84-89663-62-9
  • nc  Vitis vinifera L. ( BIOSF-5; DIEC2-E; FMPC1 )
    Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món. Vol. 5, Mediterrànies. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994. 439 p.
    ISBN 84-7739-560-8
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3

vitàcies

Note

  • 1. La denominació parra fa referència més estrictament a la «planta de vinya cultivada en forma alta, enfiladissa» (DIEC2-E), i cep, a part a la soca, a la «planta de vinya cultivada en forma baixa» (DIEC2-E).
    2. DIEC2 recull els següents noms per a races de vinya (o cep) i per al raïm que dona: afartapobres, cabernet, callet, carinyena, chardonnay, cruixent, escanyavelles, garnatxa, giró, macabeu, malvasia, merlot, monestrell, moscatell, pansa, parellada, parrell, picapoll, planta, sumoll, ull de llebre i xarel·lo. NEOL recull sirà com a nom de raça i del vi que dona.