Back to top
estructuralisme estructuralisme

Ciències de la religió

  • ca  estructuralisme, n m

Ciències de la religió

Definition
Mètode emprat modernament en les anomenades ciències socials i que respon a la teoria i convicció que les realitats estudiades formen un tot estructural, a partir dels elements del qual se'n pot conèixer la natura i el funcionament.

Note

  • El sociòleg i etnòleg francès Claude Lévi-Strauss (nascut el 1908) és l'antropòleg estructuralista més important. Se serveix, per a la seva anàlisi de la realitat humana, del model lingüístic estructural. La seva línia de pensament se centra en la subordinació d'allò que és psicològic a allò que és sociològic; és a dir, la vida social es defineix com un món de relacions simbòliques, el social com un sistema, l'inconscient col·lectiu com una dimensió de l'esperit. El fet social és vist com una realitat autònoma en la qual funciona un sistema simbòlic. Aquestes són les bases de l'estructura. Derivat d'aquest principi n'hi ha un altre de fonamental: la persona es defineix per la funció simbòlica. D'aquí ve l'elecció del model lingüístic, ja que el llenguatge és el sistema simbòlic principal i més perfecte. El model lingüístic exigeix la recerca de l'ordre de l'estructura: d'allò que es viu (esdeveniment) a allò que es concep. L'anàlisi estructural ha de descriure les xarxes de les relacions. D'aquestes n'estudia fonamentalment quatre: l'art, el mite, el ritu i la religió.
Estudiants de la Bíblia Estudiants de la Bíblia

Noves religions

  • ca  Testimonis de Jehovà
  • ca  Estudiants de la Bíblia sin. compl.

Noves religions

Definition
Comunitat religiosa organitzada com a confessió a partir de l'any 1880 als Estats Units, per iniciativa de Charles Taze Russell.

Note

  • Russell provenia d'un origen presbiterià i se sentia atret per les idees mil·lenaristes. Des del començament, els Testimonis de Jehovà es van interessar per restablir el cristianisme del segle primer basant-se en una lectura rigorosa de la Bíblia. Creuen que el Regne de Déu portarà la pau a tota la Terra i que, gràcies a la resurrecció, 144.000 elegits es beneficiaran de la immortalitat al cel. També creuen que milions de persones que han mort tornaran a la vida a la Terra transformada en un paradís. El matrimoni i la família són essencials per als Testimonis de Jehovà. Tenen un estil de vida senzill i acostumen a llegir la Bíblia cada dia. Els Testimonis de Jehovà rebutgen la sang i, per tant, les transfusions sanguínies, seguint un dels manaments de la Bíblia (Fets 15:1-41). Tampoc no accepten les teories evolucionistes, no prenen part en les lluites d'aquest món i es neguen a fer el servei militar. No creuen en l'existència d'un infern de turment, ja que creuen que el càstig pel pecat és la mort, la no-existència. Una de les activitats més importants per als Testimonis de Jehovà és l'apostolat (predicació de la fe), que sovint ha estat considerat com una forma de proselitisme. S'organitzen en congregacions que es reuneixen dues vegades per setmana. El que s'ensenya en el marc de les seves reunions es basa en la Bíblia. Aquestes reunions comencen i acaben amb una pregària i gairebé sempre es canten cançons de lloança a Déu. L'entrada és lliure i no es fan col·lectes. Celebren les reunions en una sala del regne, que generalment es tracta d'un edifici senzill, sovint construït per testimonis voluntaris. No hi tenen imatges ni crucifixos. Cobreixen les despeses mitjançant donacions voluntàries i anònimes. A cada congregació hi ha "ancians", o "superintendents", que s'encarreguen de l'ensenyança itenen la col·laboració dels "ajudants de congregació". No hi ha ningú que vesteixi diferent dels altres. Cap testimoni de Jehovà no rep un salari pel seu treball a la congregació. Actualment té uns vuit milions de fidels repartits per tots els continents.
  • Estudiants de la Bíblia és una denominació antiga que encara té un cert ús.
ètica protestant ètica protestant

Protestantisme

  • ca  ètica protestant, n f

Protestantisme

Definition
Concepció de la moral derivada dels ensenyaments de Luter i Calví.

Note

  • Luter va dir que la justificació per la gràcia estimula l'agraïment de saber-se salvat i compel·leix al compromís i a l'ètica, més que no ho fan el temor i el càstig; i Calví va desenvolupar la sacralització de les activitats de treball i els negocis, de manera que aprofundí l'esperit ètic en les relacions humanes, característiques de la cultura dels països protestants. La nova interpretació del cristianisme aportada pel protestantisme ha conduït, així, a una nova concepció de la moral. L'afirmació de la justificació per la fe ha tingut conseqüències directes en el pla ètic: hom no pot contribuir amb les obres a la salvació, així la moral és per damunt de tot una moral d'agraïment i cada cristià és cridat a respondre a la seva justificació per la santificació.
etnarca etnarca

Cristianisme ortodox

  • ca  etnarca, n m

Cristianisme ortodox

Definition
Arquebisbe d'una comunitat ortodoxa subjecta a la dominació dels turcs, el qual també exercia un cert poder civil durant l'Imperi otomà.
eucaristia eucaristia

Cristianisme

  • ca  eucaristia, n f

Cristianisme

Definition
Sagrament instituït per Jesucrist en el sopar de comiat que va celebrar abans de morir, durant el qual va repartir entre els seus deixebles el pa i el vi, identificats amb el seu cos i la seva sang.

Note

  • Totes les esglésies cristianes consideren l'eucaristia el més important dels sagraments, bé que amb interpretacions teològiques i amb litúrgies diverses.
eucaristia eucaristia

Cristianisme

  • ca  eucaristia, n f

Cristianisme

Definition
Pa i vi consagrats en la missa.
  • ca  evangeli, n m

Cristianisme

Definition
Cadascun dels quatre primers llibres del Nou Testament, en els quals es narra la vida, la mort, els ensenyaments i els signes d'alliberament de Jesucrist.

Note

  • Els evangelis van ser escrits, segons diu la tradició, per Mateu, Marc, Lluc i Joan, i constitueixen el nucli primigeni i fonamental de la fe cristiana. La paraula evangeli, d'origen grec, significa 'bona notícia' i es va emprar per a referir-se a la vida i el missatge de Jesucrist. Els signes d'alliberament són, entre d'altres, les curacions i l'atenció humana a les persones.
evangeli apòcrif evangeli apòcrif

Cristianisme

  • ca  evangeli apòcrif, n m

Cristianisme

Definition
Cadascun dels escrits que, tot i referir-se a la vida i al misteri de Jesucrist, no han estat reconeguts per l'Església i, per tant, no estan inclosos en el cànon del Nou Testament.

Note

  • Generalment s'utilitza en plural.
evangèlic -a evangèlic -a

Protestantisme

  • ca  evangèlic -a, adj

Protestantisme

Definition
Relatiu o pertanyent a les diferents denominacions protestants que basen la doctrina en els escrits bíblics i evangèlics.

Note

  • Tanmateix, en el protestantisme anglosaxó, l'adjectiu evangèlic -a (evangelical) designa una tendència particular que s'ha generalitzat per a definir una orientació teològica i espiritual determinada. El moviment evangèlic distingeix tres components: l'ortodox, de caire fonamentalista; el pietista, en la línia dels avivaments, i el carismàtic (pentecostalisme i neopentecostalisme). El corrent evangèlic ha expressat algunes crítiques al Consell Mundial de les Esglésies, a qui retreu haver privilegiat més l'acció social que l'evangelització, tot i que reconeix la necessitat d'unir acció social amb evangelització, tal com es va destacar en el Congrés d'Evangelització de Lausana el 1974.
evangèlic -a evangèlic -a

Cristianisme

  • ca  evangèlic -a, adj

Cristianisme

Definition
Relatiu o pertanyent a l'evangeli o als evangelis.