Back to top
processió processió

Cristianisme

  • ca  processió, n f

Cristianisme

Definition
Acte de procedir l'Esperit Sant del Pare, i en l'Església llatina, del Pare i del Fill.
  • ca  processó, n f

Cristianisme

Definition
Cerimònia religiosa en la qual un grup d'eclesiàstics i fidels desfila solemnement pels carrers o a l'interior de l'església, acompanyant una imatge, una relíquia o un personatge, mentre preguen o canten.

Note

  • Amb major o menor importància, se celebren processons en les esglésies orientals, la catòlica i l'anglicana, però no en la major part d'esglésies protestants.
profà | profana profà | profana

Ciències de la religió

  • ca  profà | profana, n m, f

Ciències de la religió

Definition
Persona contrària a la reverència deguda a les coses sagrades.
profà -ana profà -ana

Ciències de la religió

  • ca  profà -ana, adj

Ciències de la religió

Definition
Que no té caràcter sagrat.
professió religiosa professió religiosa

Catolicisme

  • ca  professió religiosa, n f

Catolicisme

Definition
Acte juridicoreligiós pel qual un cristià abraça públicament i de manera estable la vida religiosa comprometent-se a complir els vots propis d'un orde, una congregació o un institut.

Note

  • La professió religiosa pot ser per a tota la vida o bé temporal (com la que fan els novicis durant un període de prova).
profeta profeta

Ciències de la religió, Islam, Judaisme

  • ca  profeta, n m, f
  • ca  nabí, n m sin. compl.

Ciències de la religió, Islam, Judaisme

Definition
Persona inspirada que creu haver estat enviada pel seu Déu per a proclamar un missatge.

Note

  • El profeta és, en aquest sentit, el portaveu de Déu. En un sentit més ampli, pot referir-se a qualsevol persona que faci conèixer la voluntat d'una divinitat, sovint determinada per visions, somnis, etc. Així, el profeta ha estat associat amb el sacerdot, el xaman, l'endevinador i el místic. A la Bíblia, el terme al·ludeix a reformadors politicoreligiosos i líders socials. Cal precisar que en l'islam es distingeix el profeta que profetitza en el marc d'una revelació ja existent, del profeta que aporta una nova revelació (rasul). El profeta Muhàmmad és un rasul.
  • La denominació profeta prové del grec prophetes, 'escrutador i intèrpret d'un vaticini'.
  • La denominació nabí és pròpia del judaisme i l'islam.
prohibició alimentària prohibició alimentària

Ciències de la religió

  • ca  prohibició alimentària, n f

Ciències de la religió

Definition
Prohibició de menjar i beure determinats aliments i begudes amb una finalitat religiosa.

Note

  • Així, per exemple, la majoria dels hindús són vegetarians i s'abstenen sistemàticament, d'una manera general, de menjar carn bovina. Al budisme, els monjos de l'escola Theravada s'abstenen de carn i d'alcohol; tampoc consumeixen cap aliment sòlid passat el migdia. Al judaisme, les carns permeses són les parts davanteres dels remugants de peülla trencada i tota mena d'aviram; els peixos han de tenir aletes i escates; i, per a evitar mesclar els productes làctics i la carn, es fa servir una doble vaixella. Tradicionalment els animals han de ser abatuts de forma ritual i buidats de tota la seva sang. Els cristians, per la seva banda, recomanen dejuni i abstinència en determinades èpoques del calendari litúrgic. A l'islam tot aliment és lícit excepte el porc i l'alcohol; durant el ramadà, els musulmans no mengen cap aliment durant les hores de sol. Tradicionalment s'han de degollar els animals invocant el nom de Déu.
prosèlit | prosèlita prosèlit | prosèlita

Ciències de la religió

  • ca  prosèlit | prosèlita, n m, f

Ciències de la religió

Definition
Nou membre d'una religió.

Note

  • En el Nou Testament s'usa per a designar aquell que s'havia convertit al judaisme. Després de la conversió formal, el prosèlit era considerat membre de ple dret del poble jueu. Avui el terme es fa servir en un sentit més ampli per a designar el que es converteix a una religió.
proselitisme proselitisme

Ciències de la religió

  • ca  proselitisme, n m

Ciències de la religió

Definition
Zel excessiu en la propagació d'una fe amb l'objectiu d'aconseguir nous membres.

Note

  • El proselitisme es contraposa a l'esperit de diàleg.
protestant protestant

Protestantisme

  • ca  protestant, n m, f

Protestantisme

Definition
Seguidor del protestantisme.