Back to top
  • ca  Windsat, n m

Teledetecció > Sensors

Definition
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit Coriolis destinat majoritàriament a la determinació de la direcció i la velocitat del vent, la temperatura de la superfície del mar, la precipitació, el gel, la neu i la humitat del sòl.

Permet obtenir imatges en la regió espectral de les microones (banda C [6.8 GHz], banda X [10.7 GHz], banda K [18.7 GHz; 23.8 GHz] i banda Ka [37 GHz]), en 22 bandes amb 6 polaritzacions per a les bandes de freqüència de 10.7, 18.7 i 37 GHz i amb polarització dual per a les bandes de freqüència de 6.8 i 23.8 GHz, amb una resolució espacial al nadir de 25000 m i una cobertura territorial d'uns 350 km (dallada endavant) i d'uns 1000 km (dallada enrere).

La denominació Windsat és un acrònim creat a partir de la denominació anglesa wind satellite ('satèl·lit del vent').

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6