desrealització
desrealització
- ca desrealització, n f
- es desrealización, n f
- fr déréalisation, n f
- en derealization, n
- de Derealisation, n f
Definition
Alteració de la consciència del món circumdant caracteritzada per la vivència que la realitat externa s'ha transformat qualitativament i ha adquirit una dimensió estranya, irreal o llunyana.
Note
- La desrealització s'experimenta amb lucidesa i com una experiència molt desagradable.
desregulació emocional
desregulació emocional
- ca disregulació emocional, n f
- ca desregulació emocional, n f sin. compl.
- es desregulación emocional, n f
- es disregulación emocional, n f
- fr dysrégulation émotionnelle, n f
- en emotional dysregulation, n
- de emotionale Dysregulation, n f
Definition
Resposta emocional pobrament modulada, que no entra en el rang convencionalment acceptat per a les respostes emocionals.
dessensibilització sistemàtica
dessensibilització sistemàtica
- ca dessensibilització sistemàtica, n f
- es desensibilización sistemática, n f
- fr désensibilisation systématique, n f
- en systematic desensitization, n
- de systematische Desensibilisierung, n f
Definition
Teràpia cognitivoconductual basada en la inhibició recíproca consistent a instruir el pacient perquè, en un estat de relaxació, imagini progressivament els estímuls que li causen ansietat, que s'utilitza en el tractament de les fòbies.
deterioració
deterioració
- ca deteriorament, n m
- ca deterioració, n f sin. compl.
- es deterioro, n m
- fr détérioration, n f
- en deterioration, n
- en impairment, n
- de Verschlechterung, n f
Definition
Procés pel qual un individu perd progressivament les facultats psíquiques o físiques o ambdues alhora.
deteriorament
deteriorament
- ca deteriorament, n m
- ca deterioració, n f sin. compl.
- es deterioro, n m
- fr détérioration, n f
- en deterioration, n
- en impairment, n
- de Verschlechterung, n f
Definition
Procés pel qual un individu perd progressivament les facultats psíquiques o físiques o ambdues alhora.
deteriorament cognitiu
deteriorament cognitiu
- ca deteriorament cognitiu, n m
- es deterioro cognitivo, n m
- fr détérioration cognitive, n f
- en cognitive deterioration, n
- de kognitive Verschlechterung, n f
Definition
Deteriorament que afecta les funcionalitats bàsiques de la cognició.
diagnosi
diagnosi
- ca diagnòstic, n m
- ca diagnosi, n f sin. compl.
- es diagnosis, n m
- es diagnóstico, n m
- fr diagnose, n m
- fr diagnostic, n m
- en diagnosis, n
- en diagnostic, n
- de Diagnose, n f
- de Diagnostik, n f
Definition
Determinació de la naturalesa de la malaltia d'una persona per mitjà de l'estudi dels seus símptomes i signes i de la realització d'exploracions complementàries.
Note
- Existeixen dos grans models de descripció i classificació de les malalties i els trastorns: el Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, DSM-V), proposat per l'Associació Americana de Psiquiatria i del qual actualment està vigent la cinquena edició, i la Classificació internacional de malalties (International Classification of Diseases, ICD), emparada per l'Organització Mundial de la Salut i de la qual actualment està vigent l'onzena edició.
diagnòstic
diagnòstic
- ca diagnòstic, n m
- ca diagnosi, n f sin. compl.
- es diagnosis, n m
- es diagnóstico, n m
- fr diagnose, n m
- fr diagnostic, n m
- en diagnosis, n
- en diagnostic, n
- de Diagnose, n f
- de Diagnostik, n f
Definition
Determinació de la naturalesa de la malaltia d'una persona per mitjà de l'estudi dels seus símptomes i signes i de la realització d'exploracions complementàries.
Note
- Existeixen dos grans models de descripció i classificació de les malalties i els trastorns: el Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, DSM-V), proposat per l'Associació Americana de Psiquiatria i del qual actualment està vigent la cinquena edició, i la Classificació internacional de malalties (International Classification of Diseases, ICD), emparada per l'Organització Mundial de la Salut i de la qual actualment està vigent l'onzena edició.
diagnòstic dual
diagnòstic dual
- ca patologia dual, n f
- ca diagnòstic dual, n m sin. compl.
- es diagnóstico doble, n m
- es diagnóstico dual, n m
- es patología dual, n f
- fr diagnostic mixte, n m
- fr pathologie duelle, n f
- fr pathologie duelle, n f
- en dual diagnosis, n
- en dual pathology, n
- de duale Pathologie, n f
Definition
Concurrència en una mateixa persona d'un o més trastorns mentals i una o més addiccions.
Note
- La patologia dual comporta l'aparició de processos de sinergia entre les diverses patologies concurrents i, consegüentment, la modificació dels símptomes i la disminució de l'efectivitat dels tractaments.
diagnòstic multiaxial
diagnòstic multiaxial
- ca diagnòstic multiaxial, n m
- es diagnóstico multiaxial, n m
- fr diagnostic multiaxial, n m
- en multiaxial diagnostic, n
- de multiaxiale Diagnostik, n f
Definition
Diagnòstic obtingut per l'avaluació conjunta de diferents eixos d'informació.
Note
- En el diagnòstic multiaxial dels trastorns mentals, el sistema del DSM-IV-TR distingeix cinc eixos; l'Eix I: trastorns mentals que presenta l'individu en el moment de l'avaluació; l'Eix II: determinants de llarga durada difícils de modificar a curt termini (característiques de la personalitat, nivell intel·lectual); l'Eix III: problemes mèdics presents en el moment de l'avaluació que poden afectar o no l'evolució del diagnòstic de l'eix I; l'Eix IV: factors d'estrès psicosocial durant l'any anterior que poden ser responsables de l'evolució del quadre de l'eix I o que podrien afectar-ne l'evolució, i l'Eix V: avaluació del funcionament en l'àrea interpersonal, acadèmica, laboral i social.