Back to top
  • ca  desrealització, n f
  • es  desrealización, n f
  • fr  déréalisation, n f
  • en  derealization, n
  • de  Derealisation, n f

Definition
Alteració de la consciència del món circumdant caracteritzada per la vivència que la realitat externa s'ha transformat qualitativament i ha adquirit una dimensió estranya, irreal o llunyana.

Note

  • La desrealització s'experimenta amb lucidesa i com una experiència molt desagradable.
desregulació emocional desregulació emocional

  • ca  disregulació emocional, n f
  • ca  desregulació emocional, n f sin. compl.
  • es  desregulación emocional, n f
  • es  disregulación emocional, n f
  • fr  dysrégulation émotionnelle, n f
  • en  emotional dysregulation, n
  • de  emotionale Dysregulation, n f

Definition
Resposta emocional pobrament modulada, que no entra en el rang convencionalment acceptat per a les respostes emocionals.
dessensibilització sistemàtica dessensibilització sistemàtica

  • ca  dessensibilització sistemàtica, n f
  • es  desensibilización sistemática, n f
  • fr  désensibilisation systématique, n f
  • en  systematic desensitization, n
  • de  systematische Desensibilisierung, n f

Definition
Teràpia cognitivoconductual basada en la inhibició recíproca consistent a instruir el pacient perquè, en un estat de relaxació, imagini progressivament els estímuls que li causen ansietat, que s'utilitza en el tractament de les fòbies.
  • ca  deteriorament, n m
  • ca  deterioració, n f sin. compl.
  • es  deterioro, n m
  • fr  détérioration, n f
  • en  deterioration, n
  • en  impairment, n
  • de  Verschlechterung, n f

Definition
Procés pel qual un individu perd progressivament les facultats psíquiques o físiques o ambdues alhora.
  • ca  deteriorament, n m
  • ca  deterioració, n f sin. compl.
  • es  deterioro, n m
  • fr  détérioration, n f
  • en  deterioration, n
  • en  impairment, n
  • de  Verschlechterung, n f

Definition
Procés pel qual un individu perd progressivament les facultats psíquiques o físiques o ambdues alhora.
deteriorament cognitiu deteriorament cognitiu

  • ca  deteriorament cognitiu, n m
  • es  deterioro cognitivo, n m
  • fr  détérioration cognitive, n f
  • en  cognitive deterioration, n
  • de  kognitive Verschlechterung, n f

Definition
Deteriorament que afecta les funcionalitats bàsiques de la cognició.
  • ca  diagnòstic, n m
  • ca  diagnosi, n f sin. compl.
  • es  diagnosis, n m
  • es  diagnóstico, n m
  • fr  diagnose, n m
  • fr  diagnostic, n m
  • en  diagnosis, n
  • en  diagnostic, n
  • de  Diagnose, n f
  • de  Diagnostik, n f

Definition
Determinació de la naturalesa de la malaltia d'una persona per mitjà de l'estudi dels seus símptomes i signes i de la realització d'exploracions complementàries.

Note

  • Existeixen dos grans models de descripció i classificació de les malalties i els trastorns: el Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, DSM-V), proposat per l'Associació Americana de Psiquiatria i del qual actualment està vigent la cinquena edició, i la Classificació internacional de malalties (International Classification of Diseases, ICD), emparada per l'Organització Mundial de la Salut i de la qual actualment està vigent l'onzena edició.
  • ca  diagnòstic, n m
  • ca  diagnosi, n f sin. compl.
  • es  diagnosis, n m
  • es  diagnóstico, n m
  • fr  diagnose, n m
  • fr  diagnostic, n m
  • en  diagnosis, n
  • en  diagnostic, n
  • de  Diagnose, n f
  • de  Diagnostik, n f

Definition
Determinació de la naturalesa de la malaltia d'una persona per mitjà de l'estudi dels seus símptomes i signes i de la realització d'exploracions complementàries.

Note

  • Existeixen dos grans models de descripció i classificació de les malalties i els trastorns: el Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, DSM-V), proposat per l'Associació Americana de Psiquiatria i del qual actualment està vigent la cinquena edició, i la Classificació internacional de malalties (International Classification of Diseases, ICD), emparada per l'Organització Mundial de la Salut i de la qual actualment està vigent l'onzena edició.
diagnòstic dual diagnòstic dual

  • ca  patologia dual, n f
  • ca  diagnòstic dual, n m sin. compl.
  • es  diagnóstico doble, n m
  • es  diagnóstico dual, n m
  • es  patología dual, n f
  • fr  diagnostic mixte, n m
  • fr  pathologie duelle, n f
  • fr  pathologie duelle, n f
  • en  dual diagnosis, n
  • en  dual pathology, n
  • de  duale Pathologie, n f

Definition
Concurrència en una mateixa persona d'un o més trastorns mentals i una o més addiccions.

Note

  • La patologia dual comporta l'aparició de processos de sinergia entre les diverses patologies concurrents i, consegüentment, la modificació dels símptomes i la disminució de l'efectivitat dels tractaments.
diagnòstic multiaxial diagnòstic multiaxial

  • ca  diagnòstic multiaxial, n m
  • es  diagnóstico multiaxial, n m
  • fr  diagnostic multiaxial, n m
  • en  multiaxial diagnostic, n
  • de  multiaxiale Diagnostik, n f

Definition
Diagnòstic obtingut per l'avaluació conjunta de diferents eixos d'informació.

Note

  • En el diagnòstic multiaxial dels trastorns mentals, el sistema del DSM-IV-TR distingeix cinc eixos; l'Eix I: trastorns mentals que presenta l'individu en el moment de l'avaluació; l'Eix II: determinants de llarga durada difícils de modificar a curt termini (característiques de la personalitat, nivell intel·lectual); l'Eix III: problemes mèdics presents en el moment de l'avaluació que poden afectar o no l'evolució del diagnòstic de l'eix I; l'Eix IV: factors d'estrès psicosocial durant l'any anterior que poden ser responsables de l'evolució del quadre de l'eix I o que podrien afectar-ne l'evolució, i l'Eix V: avaluació del funcionament en l'àrea interpersonal, acadèmica, laboral i social.