Back to top
diàleg al·lucinatori diàleg al·lucinatori

  • ca  soliloqui, n m
  • ca  diàleg al·lucinatori, n m sin. compl.
  • es  diálogo alucinatorio, n m
  • es  soliloquio, n m
  • fr  dialogue hallucinatoire, n m
  • fr  soliloque, n m
  • en  hallucinatory dialogue, n
  • en  soliloquy, n
  • de  Selbstgespräch, n n

Definition
Fet de parlar sol, generalment en forma de diàleg amb al·lucinacions auditives.
dietilamida de l'àcid d-lisèrgic dietilamida de l'àcid d-lisèrgic

  • ca  dietilamida de l'àcid d-lisèrgic, n f
  • ca  LSD, n f sigla
  • es  dietilamida del ácido lisérgico, n f
  • es  LSD, n f sigla
  • fr  diéthylamide de l'acide d-lysergique, n f
  • fr  LSD, n f sigla
  • en  lysergic acid diethylamide, n
  • en  LSD, n sigla
  • de  Lysergid, n n
  • de  Lysergsäurediäthylamid, n n
  • de  LSD, n n sigla

Definition
Substància semisintètica derivada de l'alcaloide extret de la banya del sègol, que produeix un gran efecte psicomimètic i al·lucinogen.

Note

  • 1. L'ús de l'LSD està associat especialment a la contracultura dels anys 60.2. La sigla LSD prové de la denominació alemanya Lysergsäurediäthylamid.
difusió del pensament difusió del pensament

  • ca  difusió del pensament, n f
  • es  difusión del pensamiento, n f
  • fr  diffusion de la pensée, n f
  • en  thought broadcasting, n
  • de  Gedankenausbreitung, n f

Definition
Idea delirant constituïda per la convicció que els pensaments privats són coneguts pels altres.
dinàmica de grup dinàmica de grup

  • ca  dinàmica de grup, n f
  • es  dinámica de grupo, n f
  • fr  dynamique de groupe, n f
  • en  group dynamics, n
  • de  Gruppendynamik, n f

Definition
Anàlisi de les interaccions que s'estableixen entre els membres d'un grup i l'efecte d'aquestes interaccions sobre el funcionament del grup en el seu conjunt.

Note

  • Les tècniques de dinàmica de grup utilitzades actualment s'apliquen, per exemple, al tractament de determinades inadaptacions escolars o en la preparació de professions en què el rendiment es basa en activitats d'influència social i de contactes humans.
  • ca  disàrtria, n f
  • es  disartria, n f
  • fr  dysarthrie, n f
  • en  dysarthria, n
  • de  Dysarthrie, n f

Definition
Alteració del llenguatge caracteritzada per la dificultat per articular els sons que formen les paraules, sense que hi hagi cap problema de comprensió ni de comunicació per un mitjà escrit o mímic.

Note

  • La disàrtria es pot manifestar com a reacció adversa associada al tractament amb alguns fàrmacs o en estats d'intoxicació.
  • ca  discapacitat, n f
  • es  discapacidad, n f
  • fr  incapacité, n f
  • en  disability, n
  • de  Behinderung, n f

Definition
Resultat de la interacció entre la deficiència d'una persona i les barreres de l'entorn, que pot limitar o impedir la seva participació plena i efectiva en la societat, en igualtat de condicions que la resta de persones.

Note

  • 1. La discapacitat és una de les conseqüències que poden comportar alguns trastorns mentals. Els trastorns mentals més greus, com l'esquizofrènia, el trastorn bipolar, la depressió major o el trastorn per ús de substàncies, són els que poden generar més discapacitat.
  • 2. La discapacitat d'una persona amb un trastorn mental pot evolucionar de manera diferent en funció de factors biològics i psicosocials, de factors relacionats amb la freqüència de les crisis i els tractaments rebuts, i del tipus de resposta de l'entorn.
  • 3. En l'actualitat hi ha un moviment molt important en favor dels drets de les persones amb discapacitat, sorgit a partir de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l'Organització de les Nacions Unides (Nova York, 2006), que critica la concepció de la discapacitat com un problema mèdic o de rehabilitació en pro d'un enfocament basat en un model social i de dret.
discapacitat intel·lectual discapacitat intel·lectual

  • ca  discapacitat intel·lectual, n f
  • es  discapacidad intelectual, n f
  • fr  déficience intellectuelle, n f
  • en  intellectual disability, n
  • de  geistige Behinderung, n f
  • de  intellektuelle Behinderung, n f
  • de  Intelligenzminderung, n f

Definition
Discapacitat provocada per una deficiència d'una funció cognitiva, que comporta limitacions funcionals des del punt de vista intel·lectual i en relació amb la conducta adaptativa, expressada en les habilitats conceptuals, socials i pràctiques, la qual, en interacció amb les barreres socials, pot dificultar la inclusió comunitària.

Note

  • 1. El diagnòstic de discapacitat intel·lectual ha passat per moltes nomenclatures al llarg de la història, incloent-hi les denominacions deficiència mental i retard mental, actualment en desús per considerar-se poc respectuoses o discriminatòries.
  • 2. En funció de la seva intensitat, la discapacitat intel·lectual es classifica en discapacitat intel·lectual lleu (si el quocient intel·lectual se situa entre 50 i 69), discapacitat intel·lectual moderada (si el quocient intel·lectual se situa entre 35 i 49), discapacitat intel·lectual greu (si el quocient intel·lectual se situa entre 20 i 34) i discapacitat intel·lectual profunda (si el quocient intel·lectual és inferior a 20). Segons les necessitats de suport, es parla de persones amb necessitats de suport intermitents, limitades, extenses o generalitzades.
  • ca  discinèsia, n f
  • es  discinesia, n f
  • fr  dyscinésie, n f
  • fr  dyskinésie, n f
  • en  dyscinesia, n
  • en  dyskinesia, n
  • de  Dyskinesie, n f

Definition
Alteració dels moviments voluntaris o aparició de moviments involuntaris anormals.
discinèsia aguda discinèsia aguda

  • ca  discinèsia aguda, n f
  • es  discinesia aguda, n f
  • fr  dyskinésie aiguë, n f
  • en  acute dyskinesia, n
  • de  akute Dyskinesie, n f

Definition
Discinèsia caracteritzada per un quadre agut de moviments involuntaris, generalment provocat per antipsicòtics.
discinèsia tardana discinèsia tardana

  • ca  discinèsia tardana, n f
  • es  discinesia tardía, n f
  • fr  dyskinésie tardive, n f
  • en  tardive dyskinesia, n
  • de  Spätdyskinesie, n f

Definition
Discinèsia caracteritzada per moviments bucofacials continuats, conjuntament amb altres tics i gesticulacions, que apareix com a reacció adversa, especialment de tractaments continuats amb fàrmacs antipsicòtics.