Back to top
teràpia electroconvulsiva teràpia electroconvulsiva

  • ca  teràpia electroconvulsiva, n f
  • ca  electroxoc, n m sin. compl.
  • ca  TEC, n m sigla
  • es  electrochoque, n m
  • es  terapia electroconvulsiva, n f
  • es  TEC, n f sigla
  • fr  électrochoc, n m
  • fr  thérapie électroconvulsive, n f
  • fr  TEC, n f sigla
  • en  electroconvulsive therapy, n
  • en  electroshock, n
  • en  ECT, n sigla
  • de  Elektrokrampftherapie, n f
  • de  Elektroschock, n m

Definition
Teràpia biològica consistent en descàrregues elèctriques a través del cervell que provoquen en l'individu crisis convulsives semblants a les crisis comicials, utilitzada en el tractament de certs trastorns mentals, com ara la depressió, la mania i l'esquizofrènia.
teràpia familiar teràpia familiar

  • ca  teràpia familiar, n f
  • es  terapia familiar, n f
  • fr  thérapie familiale, n f
  • en  family therapy, n
  • de  Familientherapie, n f

Definition
Psicoteràpia grupal consistent a focalitzar la intervenció en la comunicació entre els membres d'una família.

Note

  • En la teràpia familiar es pressuposa que el trastorn d'un membre de la família reflecteix una dificultat més general en les interaccions familiars.
teràpia interpersonal teràpia interpersonal

  • ca  teràpia interpersonal, n f
  • es  terapia interpersonal, n f
  • fr  thérapie interpersonnelle, n f
  • en  interpersonal psychotherapy, n
  • de  Interpersonelle Psychotherapie, n f

Definition
Psicoteràpia, generalment de durada breu, que es basa en l'anàlisi de la relació entre els símptomes que presenta la persona i els vincles que té amb les persones del seu entorn i el seu context psicosocial immediat.

Note

  • La teràpia interpersonal va ser desenvolupada originàriament per a tractar la depressió, però actualment s'aplica a diversos trastorns mentals.
teràpia ocupacional teràpia ocupacional

  • ca  teràpia ocupacional, n f
  • es  terapia ocupacional, n f
  • fr  ergothérapie, n f
  • en  occupational therapy, n
  • de  Beschäftigungstherapie, n f

Definition
Teràpia basada en la planificació de les activitats físiques i mentals per a utilitzar-les amb finalitat terapèutica.
teràpia sistèmica teràpia sistèmica

  • ca  teràpia sistèmica, n f
  • es  terapia sistémica, n f
  • fr  thérapie systémique, n f
  • en  systemic therapy, n
  • de  Systemtherapie, n f

Definition
Psicoteràpia consistent a ampliar la visió més enllà de l'organisme individual cap a fluxos relacionals entre dos o més individus que constitueixen un sistema.
terrors nocturns terrors nocturns

  • ca  terrors nocturns, n m pl
  • es  terrores nocturnos, n m pl
  • fr  terreurs nocturnes, n m pl
  • en  night terrors, n pl
  • de  Pavor nocturnus, n m

Definition
Parasòmnia caracteritzada per episodis repetits de despertars freqüents, que normalment comencen amb un crit de por.
  • ca  test, n m
  • es  test, n m
  • fr  test, n m
  • en  test, n
  • de  Test, n m

Definition
Prova mitjançant la qual s'avalua el comportament i la capacitat psíquica d'un individu i se'n pot preveure, amb un grau de probabilitat, les accions i el comportament futurs.
  • ca  test projectiu, n m
  • es  test proyectivo, n m
  • fr  test projectif, n m
  • en  projective test, n
  • de  projektiver Test, n m

Definition
Test en què l'individu estudiat reflecteix inconscientment trets de la seva personalitat segons la interpretació que dona a un estímul ambigu que se li presenta.

Note

  • El test projectiu més representatiu és el test de Rorschach.
test psicològic test psicològic

  • ca  test psicològic, n m
  • es  test psicológico, n m
  • es  test sicológico, n m
  • fr  test psychologique, n m
  • en  psychological test, n
  • de  psychologischer Test, n m

Definition
Test en què es parteix d'una situació experimental estandarditzada que funciona com a estímul a un comportament, el qual s'avalua a través d'una comparació estadística amb el d'altres individus sotmesos a les mateixes condicions.
test psicomètric test psicomètric

  • ca  test psicomètric, n m
  • es  test psicométrico, n m
  • es  test sicométrico, n m
  • fr  test psychométrique, n m
  • en  psychometric test, n
  • de  psychometrischer Test, n m

Definition
Test en què es mesuren un o més paràmetres del comportament i la capacitat psíquica de l'individu amb vista a l'orientació diagnòstica i terapèutica.

Note

  • Per administrar correctament un test psicomètric cal que ho faci un professional capacitat, que el pacient hi col·labori i que les condicions de l'entorn físic i el marc assistencial siguin les adequades.