Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  amalgama, n f
  • es  amalgama
  • en  amalgam
  • sbl  Hg/Metall

Metal·lúrgia

Definition
Aliatge de mercuri i un altre metall. Alguns metalls s'amalgamen amb facilitat, com és ara el coure, l'or, la plata, l'estany, el zinc, el cadmi i el sodi. Si el percentatge de mercuri és elevat, les amalgames solen ésser líquides. Totes les amalgames es descomponen a temperatura del roig cirera, que és diferent per a cada amalgama i que s'assoleix quan el material, per efecte de la calor, adquireix aquest color. Simultàniament, el mercuri es vaporitza. Les amalgames tenen diverses aplicacions industrials; la principal és l'ús de l'amalgama de sodi en les cel·les electrolítiques de mercuri per a l'obtenció de l'hidròxid de sodi.
  • ca  ambre gris, n m
  • es  ámbar gris
  • en  ambergris

Química industrial

Definition
Substància greixosa sòlida de color gris o negre que els catxalots produeixen en els seus intestins, constituïda per una barreja de secreció i dels residus no digeribles de la dieta, com els becs de les sípies i els calamars. Normalment, l'ambre gris es troba a les costes tropicals en forma de trossos que poden arribar a pesar 90 kg. S'extreu dels cossos dels cetacis o es troba flotant al mar o a les costes. Quan la substància és fresca fa mala olor, però amb el temps, exposada a l'aire, s'endureix i desprèn una olor dolça de florit. S'utilitza en els països orientals com a espècie, i en els occidentals en perfumeria com a substància fixadora, perquè redueix la ràpida evaporació dels olis essencials. L'ambre gris sintètic, molt més econòmic que el natural, és molt utilitzat en perfumeria.
  • ca  americi, n m
  • es  americio
  • en  americium
  • sbl  Am

Química inorgànica

Definition
Element sisè de la sèrie dels ^actínids^ de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 95 i massa atòmica 243.

Note

  • Se'n coneixen fins a dinou isòtops, tots ells inestables i artificials. Es presenta com un metall blanc argentat, amb un punt de fusió de 1.170 ºC i un punt d'ebullició de 2.600 ºC. Es coneix molt poc de la seva química i els seus usos es limiten a la recerca científica.
  • ca  ametista, n f
  • es  amatista
  • en  amethyst

Geologia

Definition
Varietat fanerocristal·lina del ^quars^ que forma prismes, sovint amb cares estriades, i es troba en cavitats de roques eruptives, en esquerdes, filons de minerals metal·lífers i geodes. Els exemplars de color violeta i transparents són valorats com a pedres semiprecioses.

Note

  • La forma ametista prové del grec 'améthystos' (en català, 'que no s'embriaga'), en relació amb la creença popular que la pedra protegia de la màgia, l'enyorament i l'embriaguesa.
  • ca  amfibòlic -a, adj
  • es  anfibólico
  • en  amphibolic

Bioquímica

Definition
Dit de la via metabòlica els passos reactius de la qual la connecten simultàniament a l'anabolisme i al catabolisme.
  • ca  amfifílic -a, adj
  • es  anfifílico
  • en  amphiphilic

Bioquímica

Definition
Dit de la molècula que conté a la vegada grups polars i apolars, per la qual cosa és simultàniament hidrofílica i hidrofòbica. També anomenada amfipàtica. Les molècules amfifíliques, com ara els anions d'àcids grassos o els fosfolípids, tendeixen a formar micel·les i bicapes, en les que els grups polars es situen en la fase aquosa i els grups apolars interaccionen entre ells per l'efecte hidrofòbic. Les hèlix <alfa grega minúscula> amfifíliques es distingeixen per presentar els residus polars en una cara de l'hèlix, mentre que els residus apolars es troben en la cara oposada.
  • ca  amfipàtic -a, adj
  • es  anfipático
  • en  amphipathic

Bioquímica

Definition
Dit de la molècula dotada simultàniament de parts hidròfiles i hidròfobes. L'organització espontània de molècules amfipàtiques en contacte amb gran diversitat de medis aquosos explica la relativa estabilitat de les estructures membranoses. Els glicolípids i els fosfolípids són exemples d'aquest tipus de molècules.
  • ca  amfipròtic -a, adj
  • es  anfiprótico
  • en  amphiprotic

Termes generals

Definition
Dit del compost que pot actuar com a donador i acceptor de protons.
  • ca  amfòlit, n m
  • es  anfolito
  • en  ampholyte

Termes generals

Definition
Electròlit amfòter que, segons el pH del medi, pot actuar com a àcid o com a base.
  • ca  amfòter -a, adj
  • es  anfótero
  • en  amphoteric

Química analítica

Definition
Dit del compost que es pot comportar com a àcid o com a base depenent de les condicions experimentals i de la naturalesa de la substància o substàncies amb les quals reacciona. En dissolució aquosa són amfòters els anions procedents de la dissociació parcial dels àcids febles polipròtics com, per exemple, l'anió dihidrogenfosfat (H2PO4−), el qual pot actuar com una base si capta protons i dóna lloc a l'àcid fosfòric, o pot actuar com un àcid si cedeix un protó i dóna lloc a l'anió monohidrogenfosfat (HPO42−). L'aigua n'és un cas particularment important, <EXPRESSIÓ 3 de QI>.