brea
brea
Química industrial
- ca brea, n f
- es brea
- en pitch
Química industrial
Definition
Substància viscosa de color roig negrenc, insoluble en aigua i soluble en benzè, que prové dels residus de la ^destil•lació del carbó^ i constitueix el 55% del quitrà. Es fa servir en electrometal•lúrgia per a fabricar els elèctrodes dels forns elèctrics. Aquests elèctrodes estan constituïts per ^carbó de coc^ de petroli i brea com a lligant aglomerant. La brea també s'havia fet servir en pintures, en el calafatament de vaixells de fusta, com a impermeabilitzant i en alguns medicaments.
brillantor
brillantor
Indústria paperera
- ca brillantor, n f
- es brillo
- en glossiness
Indústria paperera
Definition
Conjunt de propietats reflectores direccionals que tenen per efecte l'aparició de reflexos lluminosos o imatges d'objectes superposades a la superfície d'un paper, en major o menor grau.
brom
brom
Química inorgànica
- ca brom, n m
- es bromo
- en bromine
- sbl Br
Química inorgànica
Definition
Element tercer del grup 17 del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 35 i massa atòmica 79,904.
Note
- Se'n coneixen dos isòtops estables, 79Br i 81Br, i vint-i-sis d'inestables. Es presenta com un líquid de color roig fosc, amb vapors d'olor semblant al clor i fortament irritants, amb un punt de fusió de <signe menys>7 ºC i un punt d'ebullició de 60 ºC. És bastant menys abundant que el fluor o el clor en l'escorça terrestre, on es troba en forma de bromurs. Si bé se'n coneixen alguns minerals, com la bromargirita, l'embolita i la iodobromita, la principal font natural de brom són els oceans, on hi ha un àtom de brom per cada 660 àtoms de clor. S'obté per l'oxidació amb clor dels bromurs presents en l'aigua del mar, i a continuació el brom elemental generat és arrossegat per un corrent de vapor d'aigua o d'aire. La forma estable del brom en condicions normals és el brom molecular format per molècules diatòmiques Br2. Es tracta d'un líquid més pesat que l'aigua, en què és relativament poc soluble, encara que aquesta solubilitat augmenta molt en presència de sals, sobretot de bromurs. En general és molt soluble en dissolvents orgànics. El brom és un element d'electronegativitat elevada, si bé no tant com el clor, per la qual cosa és reactiu i bon oxidant, però menys agressiu que el clor. Reacciona en fred amb quasi tots els metalls, sovint amb violència. Reacciona amb l'hidrogen i amb un bon nombre de no-metalls, com el sofre, el seleni, el tel•luri, el fòsfor o l'arsènic. Presenta principalment l'estat d'oxidació <signe menys>1, encara que també són importants els estats d'oxidació +1, +3, +5 i +7. Tot i que es fa servir a escala més reduïda que el clor, el seu ús principal és com a reactiu en la síntesi de productes industrials, tant orgànics com inorgànics.
bromació
bromació
Química orgànica
- ca bromació, n f
- es bromación
- en bromination
Química orgànica
Definition
Halogenació d'una molècula orgànica amb brom.
Note
- Es poden donar distintes reaccions de bromació atenent la naturalesa del compost que s'halogena. Per exemple, en els alcans se substitueix un hidrogen per brom i en l'alquè s'addiciona una molècula de brom.
bromatometria
bromatometria
Química analítica, Química orgànica
- ca bromatometria, n f
- es bromatometría
- en bromatometry
Química analítica, Química orgànica
Definition
Valoració de substàncies reductores mitjançant bromur de potassi com a agent valorant.
Note
- Emprada en l'anàlisi orgànica proposada per Koppeschaar que es fonamenta en la formació de derivats bromats mitjançant una substitució electrofílica aromàtica. Els substrats determinats amb aquest tipus de reacció són fenols, amines i àcids carboxílics. Quan el substrat conté un grup activador, cas del fenol, els diferents àtoms de brom s'introdueixen directament a l'anell aromàtic. La bromatometria té dues modalitats. Una modalitat consisteix en valorar una solució fortament àcida de l'anàlit amb una solució patró de brom (habitualment preparada in situ a partir d'una mescla de bromat i bromur de potassi) fins que apareix un excés de brom lliure que es reconeix pel canvi de color que experimenta un paper indicador de iodur i midó. En l'altre tipus de bromatometria s'afegeix un excés de la solució patró de brom a la solució problema, s'acidifica i es deixa en repòs, després s'afegeix un excés de iodur de potassi i es valora el iode format segons Br2 + 2 I− <fletxa dreta> I2 + 2 Br−, que amb tiosulfat de sodi reacciona segons 2 S2O32− + I2 <fletxa dreta> S4O62− + 2 I−.
bromelaïna
bromelaïna
Bioquímica
- ca bromelaïna, n f
- ca bromelina sin. compl.
- es bromelaína
- es bromelina
- en bromelain
- en bromelin
Bioquímica
Definition
Enzim proteolític d'escassa especifitat, que hidrolitza diverses proteïnes, pèptids, èsters i amides, amb una acció semblant a la de la papaïna del làtex. És una cisteïna endopeptidasa, molt poc sensible a l'inhibidor cistatina. N'hi ha en algunes espècies de bromeliàcies, particularment en l'ananàs (<i>Ananas comosus</i>), planta de la qual s'obté la pinya tropical. La tija d'aquesta planta conté fins a cinc proteases distintes. Industrialment, s'utilitza en l'elaboració de cervesa.
bromelina
bromelina
Bioquímica
- ca bromelaïna, n f
- ca bromelina sin. compl.
- es bromelaína
- es bromelina
- en bromelain
- en bromelin
Bioquímica
Definition
Enzim proteolític d'escassa especifitat, que hidrolitza diverses proteïnes, pèptids, èsters i amides, amb una acció semblant a la de la papaïna del làtex. És una cisteïna endopeptidasa, molt poc sensible a l'inhibidor cistatina. N'hi ha en algunes espècies de bromeliàcies, particularment en l'ananàs (<i>Ananas comosus</i>), planta de la qual s'obté la pinya tropical. La tija d'aquesta planta conté fins a cinc proteases distintes. Industrialment, s'utilitza en l'elaboració de cervesa.
bromo-
bromo-
Química orgànica
- ca bromo-
- es bromo-
- en brom-
- en bromo-
Química orgànica
Definition
Prefix que es fa servir per designar els compostos que contenen brom.
Note
- Per exemple, àcid bromoacètic (CH2BrCOOH).
bromoform
bromoform
Química orgànica
- ca bromoform, n m
- ca tribromometà, n m sin. compl.
- ca tribromur de metil, n m sin. compl.
- es bromoformo
- es tribromometano
- es tribromuro de metilo
- en bromoform
- en methyl tribromide
- en tribromomethane
- for CHBr3
Química orgànica
Definition
Haloform bromat líquid que té un punt d'ebullició de 151 ºC.
Note
- Té una densitat de 2,887 g/ml. És soluble en alcohol, èter, cloroform, benzè i lleugerement soluble en aigua. No és inflamable i es fa servir com a dissolvent per a greixos, ceres i olis. Tot i que és bastant tòxic, es fa servir com a antiespasmòdic i sedant, sobretot per calmar la tos ferina.
bromur
bromur
Química inorgànica, Química orgànica
- ca bromur, n m
- es bromuro
- en bromide
Química inorgànica, Química orgànica
Definition
Cadascun dels compostos que contenen brom que actua amb el nombre d'oxidació −1.
Note
- Els bromurs inorgànics són compostos binaris de brom i un altre element (excepte oxigen, fluor i clor), com el bromur de calci; els bromurs orgànics són hidrocarburs substituïts, com el ^bromoform^ (o tribromur de metil).