Back to top
Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation
  • ca  calcopirita, n f
  • ca  pirita de coure, n f sin. compl.
  • ca  pirita groga, n f sin. compl.
  • es  calcopirita
  • es  pirita amarilla
  • es  pirita de cobre
  • en  chalcopyrite
  • en  copper pyrite
  • en  yellow pyrite

Geologia

Definition
Mineral de fórmula química CuFeS2 que cristal·litza en el sistema tetragonal. De color variable (entre el groc i el verd) i diafanitat opaca, té una lluïssor metàl·lica, una duresa de 3,5-4 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és negre verdós. Presenta una densitat mitjana de 4,1-4,3 g/cm3, una fractura concoïdal, per bé que també pot ser irregular, i una exfoliació nul·la. Pertany a la classe dels sulfurs. És un mineral típic d'ambient filonià hidrotermal d'elevada temperatura, associat a la pirrotita, l'esfalerita i la pirita o a minerals de níquel. Es troba disseminat en roques bàsiques d'origen efusiu més o menys metamorfitzades, en jaciments metamòrfics de contacte (skarn) i en placers derivats de l'erosió d'aquestes roques. És un dels minerals més importants per a l'obtenció industrial del coure i d'ell s'obtenen també, com a subproductes, or i plata.

Note

  • La forma calcopirita prové del grec khalkós (en català, 'coure') i pyrítes (en català, 'pirita').
  • ca  caldera de vapor, n f
  • es  caldera de vapor
  • en  steam boiler

Termes generals

Definition
Aparell que es fa servir per a produir vapor escalfant aigua líquida i que consta d'una llar on crema el combustible i es desprèn la calor, la qual es transmet a l'aigua continguda en la caldera. Els fums, després d'escalfar la caldera de vapor, passen a la xemeneia a través dels canals de fums, una circulació que queda regulada per un tallafocs.
  • ca  calderí, n m
  • es  calderín
  • en  reboiler

Enginyeria química

Definition
Bescanviador de calor utilitzat per a vaporitzar un líquid parcialment. Els calderins s'utilitzen, per exemple, a la part inferior de les columnes de destil·lació per a generar, per vaporització parcial del líquid del fons de la columna, el vapor necessari per a la separació desitjada. Els més freqüents són els de feix tubular, amb vaporització a la banda de la carcassa si són horitzontals o a l'interior dels tubs si són verticals, i es poden dividir en tres tipus: els de circulació forçada, quan el fluid és bombat a través del canviador de manera que entra un corrent líquid i surt un corrent que és una mescla de vapor i líquid; els de termosifó o de circulació natural, quan la circulació del fluid és deguda a la diferència de densitats entre la de la mescla de vapor i líquid de la sortida per una banda i la del líquid de l'entrada per l'altra, i els bullidors o bullidors de feix tubular submergit, quan el vapor i el líquid surten per tubuladures diferents.
  • ca  caliche, n m
  • es  caliche
  • en  caliche

Química industrial

Definition
Barreja de ^nitrat de sodi^ amb sulfat de sodi, clorur de sodi i sorra, que es troba en determinades zones desèrtiques del món, com ara Xile, Egipte i Califòrnia. Quan el nitrat de sodi és força pur es pot fer servir com a adob nitrogenat. Vegeu també ^nitrat de Xile^.
  • ca  californi, n m
  • es  californio
  • en  californium
  • sbl  Cf

Química inorgànica

Definition
Element novè de la sèrie dels actínids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 98 i massa atòmica 251.

Note

  • Se'n coneixen fins a vint isòtops, tots ells inestables i artificials. Es coneix molt poc de les seves propietats físiques i químiques. Els seus usos es limiten a la recerca científica.
  • ca  calor, n f
  • es  calor
  • en  heat
  • sbl  Q
  • sbl  q

Química física

Definition
Energia que es bescanvia entre dos sistemes, o entre un sistema i el medi, quan estan en contacte tèrmic, separats per una paret diatèrmana, i a diferents temperatures. En absència de camps externs (com pertorbacions degudes a la presència de camps de tipus gravitatori, elèctric, magnètic, etc.) i quan no es realitza treball d'expansió o treball hidrostàtic, s'observen variacions en les propietats macroscòpiques dels dos sistemes a causa de les interaccions existents a través de la paret diatèrmana. El segon principi de la termodinàmica estableix que el flux d'energia en forma de calor anirà de forma espontània del sistema més calent al sistema més fred fins que s'assoleixi l'equilibri tèrmic. Segons el segon principi de la termodinàmica, la calor no es pot transformar íntegrament en treball. La calor només és calor durant el procés de transferència i no es pot emmagatzemar com a tal, sinó en forma d'energia interna o d'energia mecànica. El conveni de signes habitual considera que la calor és positiva quan el sistema la rep i n'augmenta l'energia, i és negativa quan el sistema la cedeix i en disminueix l'energia. No va ser fins a la meitat del segle XIX que J. P. Joule, va determinar l'equivalent mecànic de la calor (4,1840 joules <equivalència> 4,1840•10<sup>7</sup> ergs <equivalència> 1 caloria), la qual cosa va permetre concloure que la calor no era cap substància (tal com ho considerava la teoria del calòric) sinó una forma d'energia, la qual cosa va permetre l'establiment del primer principi de la termodinàmica. Amb la introducció de l'entropia com a calor reversible per unitat de temperatura i la seva interpretació microscòpica en termes d'augment del desordre, es pot entendre la calor com una forma de donar energia a un sistema de manera desordenada, que és més efectiva a mesura que disminueix la temperatura, ja que és més fàcil desordenar-lo perquè les molècules tendeixen a ocupar els nivells energètics de mínima energia a mesura que disminueix la temperatura.
  • ca  calor d'adsorció, n f
  • es  calor de adsorción
  • en  heat of adsorption

Química física

Definition
Bescanvi de calor associat al procés d'adsorció d'una quantitat fixa d'adsorbat en 1 kg d'adsorbent. Se sol expressar per mol d'adsorbat i es pot determinar linealitzant una ^isòstera d'adsorció^ o a partir del ^coeficient d'adsorció^.
  • ca  entalpia de combustió, n f
  • ca  calor de combustió, n f sin. compl.
  • es  calor de combustión
  • es  entalpía de combustión
  • en  enthalpy of combustion
  • en  heat of combustion

Química física

Definition
Variació d'entalpia associada al procés de combustió d'un mol d'una substància a temperatura i pressió constants, quan els reactius i productes de la reacció es troben en estat pur.
  • ca  entalpia de dilució, n f
  • ca  calor de dilució, n f sin. compl.
  • ca  calor integral de dilució, n f sin. compl.
  • es  calor de dilución
  • es  calor integral de dilución
  • es  entalpía de dilución
  • en  enthalpy of dilution
  • en  heat of dilution
  • en  integral heat of dilution

Química física

Definition
Variació de l'entalpia associada a un procés de dilució que té lloc a temperatura i pressió constants. La pressió és generalment d'1 atm. S'utilitza la denominació entalpia de dilució a dilució infinita per a indicar la variació d'entalpia associada al procés de portar una solució a dilució infinita a temperatura i pressió constants.
  • ca  entalpia de dissolució, n f
  • ca  calor de dissolució, n f sin. compl.
  • ca  calor integral de dissolució, n f sin. compl.
  • es  calor de disolución
  • es  calor integral de disolución
  • es  entalpía de disolución
  • en  enthalpy of solution
  • en  heat of solution
  • en  integral heat of solution

Química física

Definition
Variació d'entalpia associada a un procés de dissolució que té lloc a temperatura i pressió constants. La pressió és generalment d'1 atm i se sol expressar per mol de solut. S'utilitza la denominació entalpia de dissolució a dilució infinita per a indicar la variació d'entalpia associada a la formació d'una solució infinitament diluïda per mol de solut, a temperatura i pressió constants.