Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  cambra de bombolles, n f
  • es  cámara de burbujas
  • en  bubble chamber

Química física

Definition
Dispositiu que serveix per a detectar partícules elementals a partir de l'observació de la trajectòria d'una partícula carregada pel sinus d'un líquid superescalfat, que crea un rastre d'ions sobre el qual es forma una traça de bombolletes.
  • ca  cambra de combustió, n f
  • es  cámara de combustión
  • en  combustion chamber

Medi ambient

Definition
Cambra on es cremen combustibles o residus per a destruir-los o per a aprofitar l'energia que contenen. Normalment, en una instal·lació d'^incineració^ de residus, es distingeix entre la cambra de combustió primària i la cambra de combustió secundària, o cambra de postcombustió. A la cambra de combustió primària, on la temperatura és més baixa (com a màxim d'uns 800ºC), hi té lloc una primera combustió del residu; a la cambra de combustió secundària, que treballa a temperatures més elevades (entre 900 i 1.200ºC), s'hi acaben d'oxidar tèrmicament els gasos resultants de la primera combustió. La cambra de combustió secundària és necessària en el cas de tractar residus sòlids perillosos. La cambra de combustió primària és, en moltes instal·lacions d'incineració de residus sòlids, un forn de característiques variables en funció del tipus i de la quantitat de residu que s'ha de tractar; mentre que la cambra de combustió secundària és un recipient horitzontal o vertical on es mantenen les condicions necessàries per a aconseguir la destrucció completa dels compostos tòxics presents en els gasos generats a la cambra de combustió primària. La temperatura necessària a la cambra de combustió secundària s'aconsegueix mitjançant el subministrament d'un combustible auxiliar. En les instal·lacions d'incineració que tracten líquids o gasos la cambra de combustió secundària no sol ser necessària, ja que el contacte entre el residu i el comburent és prou bo per a assegurar la combustió completa a la cambra de combustió primària.
  • ca  cambra de sedimentació, n f
  • ca  cambra de decantació sin. compl.
  • es  cámara de precipitación
  • es  cámara de sedimentació
  • en  gravity settling chamber

Medi ambient

Definition
Cambra a través de la qual es fa circular un corrent de gas a baixa velocitat a fi de permetre'n la sedimentació de les partícules per acció de la força de la gravetat. S'utilitza per a eliminar partícules d'un corrent de gas. Es poden assolir eficàcies d'eliminació del 100% si es treballa amb partícules amb un diàmetre superior als 100 μm, mentre que, per a partícules inferiors als 50 μm, les eficàcies d'eliminació obtingudes són molt baixes.

Note

  • XF2
  • ca  cambra de sedimentació, n f
  • ca  cambra de decantació sin. compl.
  • es  cámara de precipitación
  • es  cámara de sedimentació
  • en  gravity settling chamber

Medi ambient

Definition
Cambra a través de la qual es fa circular un corrent de gas a baixa velocitat a fi de permetre'n la sedimentació de les partícules per acció de la força de la gravetat. S'utilitza per a eliminar partícules d'un corrent de gas. Es poden assolir eficàcies d'eliminació del 100% si es treballa amb partícules amb un diàmetre superior als 100 μm, mentre que, per a partícules inferiors als 50 μm, les eficàcies d'eliminació obtingudes són molt baixes.

Note

  • XF2
  • ca  càmfora, n f
  • es  alcanfor
  • en  camphor

Química industrial

Definition
^Cetona^ terpènica de fórmula C<sub>10</sub>H<sub>16</sub>O. Es presenta com un sòlid de color blanc d'olor penetrant amb un punt de fusió de 180ºC, que presenta dues formes òpticament actives i una d'òpticament inactiva, la ^mescla racèmica^. La mescla racèmica es pot obtenir per síntesi a partir de l'<alfa grega minúscula>-pinè. La forma dextrògira és present a la fusta del camforer, de la qual s'extreu per ^destil•lació per arrossegament amb vapor^. S'ha fet servir des de molt antigament com a perfum en l'encens i en moltes formulacions farmacèutiques de múltiples aplicacions, perquè l'oli de càmfora era un injectable per a l'estimulació cardíaca i respiratòria. S'ha usat també com a plastificant de la cel•lulosa i en la formulació de laques, vernissos, explosius i productes pirotècnics. <i>Càmfora</i> és el nom comú de la 2-bornanona. Vegeu també ^terpè^.

Note

  • graf_QO_2
  • ca  camí òptic, n m
  • es  camino óptico
  • en  optical path

Química física

Definition
Distància que recorre un feix de radiació electromagnètica a través d'una mostra.
  • ca  canal d'oxidació, n m
  • es  canal de oxidación
  • en  oxidation ditch

Medi ambient

Definition
Canal anular d'1 a 1,5 m de profunditat a través del qual es fa circular un corrent d'aigües residuals per tal que hi tingui lloc un procés de ^depuració^ biològica aeròbica. Un o més rotors d'aeració horitzontal tipus ^raspall Kessener^ proporcionen tant l'oxigen necessari per a l'oxidació de la matèria orgànica com la circulació de l'aigua. Es tracta d'un sistema senzill i pràctic per a poblacions petites.

Note

  • XF3
  • ca  canvi d'escala, n m
  • es  cambio de escala
  • en  scaling

Enginyeria química

Definition
Disseny d'un procés (per exemple, unes instal·lacions, una operació, etc.) amb la informació obtinguda d'un procés semblant però d'una capacitat diferent, ja sigui superior o inferior. Moltes vegades aquest canvi d'escala es fa gradualment, per exemple en potències de 10: es fan experiments amb un reactor d'un litre i a partir d'aquesta informació es dissenyen experiments amb 10 litres, després amb 100 litres, després amb 1.000 litres, etc.
  • ca  canvi d'estat, n m
  • es  cambio de estado
  • en  change of state
  • en  state change

Química física

Definition
Canvi d'estat d'agregació d'un sistema termodinàmic.

Note

  • Es tracta d'un canvi de fase de primer ordre.
  • ca  canvi de fase, n m
  • ca  transició de fase, n f sin. compl.
  • es  cambio de fase
  • es  transición de fase
  • en  phase change
  • en  phase transition

Química física

Definition
Canvi d'un sistema termodinàmic que passa d'estar en una ^fase^ a estar en una altra.

Note

  • Per a substàncies pures, el canvi de fase es realitza a temperatura i pressió constant, per la qual cosa la transformació és un procés reversible. Això és així perquè, en aquests casos, en una línia de canvi de fase d'un ^diagrama de fases^ coexisteixen dues fases en equilibri (un grau de llibertat, segons la regla de les fases), de manera que l'energia de Gibbs del sistema roman constant i el potencial químic té el mateix valor a cada fase, ja que la temperatura i la pressió es mantenen constants.

    Ara bé, es poden considerar diferents tipus de canvi de fase d'acord amb el comportament de la resta de les variables intensives i, en particular, d'aquelles obtingudes en derivar el potencial químic. A partir de l'^equació de Gibbs-Duhem^, l'entropia i el volum molar coincideixen amb les primeres derivades del potencial químic dμ = −Smd T + Vmd p). Així doncs, es poden distingir diferents tipus entre els canvis de fase més usuals.

    Els canvis de fase de primer ordre són els que presenten discontinuïtat a la primera derivada del potencial químic, és a dir, presenten discontinuïtat en l'entropia i el volum molar de canvi de fase, la qual cosa implica que la capacitat calorífica molar a pressió constant, Cp,m = T (∂Sm / ∂T)p, tendeix a infinit. D'altra banda, els canvis de fase contínua no presenten discontinuïtat en l'entropia ni el volum molar de canvi de fase, però poden presentar discontinuïtat en les segones derivades del potencial químic (entre elles la capacitat calorífica) en el cas dels canvis de fase de segon ordre, o la capacitat calorífica pot tendir a infinit en canvis de fase de tipus lambda (anomenats així per la forma de lambda de la funció).

    Els canvis de fase de primer ordre són els més usuals: la solidificació, la fusió, l'ebullició, la liquació, la sublimació i la solidificació. Un exemple de canvi de fase de segon ordre és el que té lloc entre la conductivitat elèctrica i la superconductivitat en alguns metalls determinats, com el mercuri, l'estany o el plom, a molt baixa temperatura. Són exemples de canvis de fase lambda la transició entre ferromagnetisme i paramagnetisme en el ferro o el níquel i les transicions d'ordre-desordre, en les qual hi un paràmetre que passa de zero (desordre) a un valor finit (ordre), com per exemple en alguns aliatges i en la transició fluid-superfluid en heli líquid.