cicle Linde
cicle Linde
Química industrial
- ca cicle Linde, n m
- es ciclo Linde
- en Linde cycle
Química industrial
Definition
Procés de ^liqüefacció^ d'un gas, basat en el refredament generat per ^efecte Joule-Thomson^. El gas, a temperatura i pressió ambient, es comprimeix i es refreda amb aigua o salmorra, i posteriorment amb un cicle frigorífic convencional d'amoníac. Un cop comprimit i fred, s'expansiona en una vàlvula, i la baixa temperatura a què arriba liqua parcialment el gas. La fracció no liquada i freda retorna al començament del cicle, i s'acostuma a escalfar bescanviant calor amb el gas d'entrada ja fred, amb la qual cosa s'aprofita millor l'energia. Aquest procés va ser dissenyat per Linde a Alemanya el 1895 i és el procés més antic per a la liqüefacció d'aire. És mecànicament més simple que el ^cicle Claude^, però aprofita pitjor l'energia. Ambdós processos s'usen per a la liquació de l'aire abans de la seva destil•lació per a obtenir-ne oxigen, nitrogen i els gasos nobles en el ^procés Linde-Fränkl^.
cicle termodinàmic
cicle termodinàmic
Química física
- ca cicle termodinàmic, n m
- es ciclo termodinámico
- en thermodynamic cycle
Química física
Definition
Procés termodinàmic en què un sistema sofreix una sèrie de transformacions que el tornen a l'estat inicial.
Note
- Es tracta d'un cicle tancat. Una propietat important del cicle termodinàmic és que cap ^variable d'estat^ no varia en finalitzar el procés cíclic.
ciclització
ciclització
Química orgànica
- ca ciclització, n f
- ca ciclació, n f sin. compl.
- es ciclación
- es ciclización
- en cyclisation
- en cyclization
Química orgànica
Definition
Transformació d'una cadena oberta en una de tancada o anell.
Note
- Tot i que són diverses les reaccions que permeten obtenir compostos orgànics cíclics, sovint es tracta de reaccions intramoleculars. Un exemple de ciclotzació és la ^reacció de Diels-Alder^, que permet obtenir un ciclohexè a partir d'un ^diè^ i un ^dienòfil^. Els compostos difuncionals poden ciclitzar per processos que comprenen sovint reaccions de condensació-eliminació, com la síntesi d'una lactona o la síntesi de l'anhídrid ftàlic per oxidació de l'o-xilè. En aquest cas, però, és l'àcid ftàlic, intermedi de reacció, el que dóna ciclització.
cicló
cicló
Enginyeria química
- ca cicló, n m
- ca separador ciclònic, n m sin. compl.
- es ciclón
- es separador ciclónico
- en cyclone
Enginyeria química
Definition
Separador de partícules sòlides suspeses en un fluid, que consisteix en un recipient cilíndric, amb la part inferior cònica, on és introduït tangencialment, per la part superior i a una velocitat elevada, el corrent d'alimentació, el qual, amb el fregadís amb les parets, crea un moviment descendent helicoïdal que diposita les partícules sòlides al fons, mentre el fluid clarificat surt per la part superior, a través d'un tub coaxial al recipient. Quan es treballa amb suspensions en líquids, el cicló és alimentat per la part inferior. El rendiment d'aquest aparell és màxim per a partícules superiors a 30 mm.
ciclo-
ciclo-
Química orgànica
- ca ciclo-
- es ciclo-
- en cyclo-
Química orgànica
Definition
Prefix que es fa servir per designar els compostos cíclics i que s'anteposa al nom del corresponent homòleg de cadena oberta.
cicloalcà
cicloalcà
Química orgànica
- ca cicloalcà, n m
- ca cicloparafina, n f sin. compl.
- es cicloalcano
- es cicloparafina
- en cycloalkane
- en cycloparaffin
Química orgànica
Definition
Cadascun dels hidrocarburs monocíclics saturats amb o sense cadenes laterals, de fórmula general CnH2n.
Note
- Presenten una relació d'isomeria funcional amb els alquens. Els anells de tres o quatre àtoms de carboni tenen enllaços carboni-carboni molt flexionats. En conseqüència, són molt reactius. El ciclohexà és molt estable, amb una reactivitat molt semblant als alcans. Els crus petrolífers de base naftènica tenen una alta proporció d'aquests compostos.
cicloalquè
cicloalquè
Química orgànica
- ca cicloalquè, n m
- es cicloalqueno
- en cycloalkene
Química orgànica
Definition
Cadascuna de les olefines monocícliques.
Note
- Els enllaços dobles augmenten la tensió de l'anell respecte al cicloalcà homòleg.
cicloalquí
cicloalquí
Química orgànica
- ca cicloalquí, n m
- es cicloalquino
- en cycloalkyne
Química orgànica
Definition
Cadascun dels hidrocarburs monocíclics insaturats amb un enllaç triple o més.
Note
- Els enllaços triples augmenten la tensió de l'anell respecte al cicloalquè homòleg.
ciclohexanona
ciclohexanona
Química orgànica
- ca ciclohexanona, n f
- es ciclohexanona
- en cyclohexanone
- for C6H10O
Química orgànica
Definition
Cetona cíclica de sis àtoms de carboni que té un punt d'ebullició de 155,6 ºC i un punt de fusió de 16,4 ºC.
Note
- És lleugerament soluble en aigua i miscible amb la majoria de dissolvents. S'obté industrialment per l'oxidació del ciclohexà. Tot i que el seu principal ús és l'obtenció d'^àcid adípic^ per a la fabricació del niló-6, també és emprada en l'obtenció de la caprolactona, el poli(clorur de vinil) i els seus copolímers. Es fa servir com a dissolvent per eliminar la pintura i el vernís, decolorant de la fusta, desengreixant de metalls, additiu en olis lubricants, resines, greixos, ceres, etc. És tòxica per inhalació i contacte cutani.
ciclonita
ciclonita
Química industrial
- ca hexogen, n m
- ca ciclonita, n f sin. compl.
- ca RDX, n m sin. compl.
- es ciclonita
- es hexógeno
- es RDX
- en cyclonite
- en hexogen
- en RDX
Química industrial
Definition
Compost heterocíclic de la família de les nitramines. Es presenta com un sòlid cristal•lí de color blanc i insoluble en aigua que és la matèria activa dels explosius plàstics, d'ús primordialment militar. Va ser inventat el 1899, però no es va fer servir fins a la Segona Guerra Mundial. Es presenta barrejat amb olis o ceres, que li donen plasticitat per a la seva manipulació i en dificulten l'explosió accidental. <i>Hexogen</i> és el nom comú de l'hexahidro-1,3,5-trinitrotriazina.
