Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  comburent, n m
  • es  comburente
  • en  comburent

Enginyeria química

Definition
Habitualment, barreja de gasos en què l'oxigen hi és en proporció suficient perquè en el seu si es produeixi la combustió. L'aire, que conté aproximadament un 21% en volum d'oxigen, és el comburent més comú. Ara bé, algunes substàncies químiques, com el nitrat de sodi o el clorat potàssic, són agents oxidants que poden provocar la combustió, ja que en descompondre's alliberen oxigen, la qual cosa fa que, aparentment, hi hagi una combustió en absència de comburent. Fins i tot, es pot donar el cas que una mateixa molècula actui com a comburent i com a combustible, com és el cas de molts explosius.
  • ca  combustible, n m
  • es  combustible
  • en  fuel

Química industrial

Definition
Substància sòlida, líquida o gasosa que, a una temperatura determinada, reacciona químicament amb l'oxigen desprenent energia en forma de calor o de llum. Aquesta reacció es produeix en fase gas o vapor. La major part de combustibles són derivats orgànics del carboni. Se solen distingir els combustibles fòssils, que són els derivats del carbó, el petroli, el gas natural i les sorres i pissarres bituminoses, dels combustibles renovables, que són la fusta, els residus agrícoles, els residus sòlids urbans i els combustibles líquids agrícoles, com el biodièsel, l'etanol i el biogas de depuradores d'aigua. També hi ha els subproductes dels processos de fabricació, com els ^gasos de refineria^ i l'hidrogen subproducte del procés d'^electròlisi de clorur de sodi^. Els combustibles per a motors d'explosió i motors dièsel se solen denominar <i>^carburants^</i>, com la gasolina, el gasoil, el querosè, els carburants agrícoles, el butà i fins i tot l'hidrogen. Per a ús domèstic, en les societats avançades se solen usar gasos liquats del petroli, gas natural i gas de ciutat, mentre que en societats poc desenvolupades se segueixen usant la fusta i el carbó. Per a ús industrial, s'utilitza qualsevol combustible econòmic compatible amb el procés, principalment els subproductes produïts en la pròpia planta. Molts processos estan dissenyats per a poder usar diversos combustibles: els forns de ciment poden usar hulla, coc de petroli, residus agrícoles, pneumàtics triturats, fuel, olis residuals o farines animals, sempre dintre de limitacions segons la composició concreta de cada material. Excepte en la combustió d'hidrogen, la combustió dels productes anteriors genera ineludiblement vapor d'aigua i diòxid de carboni, un dels principals responsables de l'efecte hivernacle. D'altra banda, la combustió del carbó i dels derivats pesats de petroli genera també diòxid de sofre, responsable de la pluja àcida. Aquests dos impactes ambientals provoquen abundant legislació per tal de minimitzar-ne els efectes, i, a part dels aspectes polítics internacionals implicats, provoquen en les empreses i indústries la necessitat de quantioses inversions, l'aturada de processos obsolets o el desplaçament cap a països amb legislacions menys estrictes. D'igual manera, la legislació incideix en l'estructura de l'oferta energètica d'un país, afavorint el desenvolupament d'energies complementàries o alternatives, l'ús d'energies suposadament netes com el gas natural, la cogeneració i l'estalvi energètic. L'eficàcia i la incidència d'aquestes mesures no són homogènies i, en certs casos i països, discutibles.
  • ca  combustible exhaurit, n m
  • es  combustible agotado

Enginyeria química

Definition
Combustible nuclear que després d'haver estat irradiat en el nucli d'un reactor nuclear durant un període de temps, tant la seva reactivitat com la concentració isotòpica en isòtops fissionables són baixes.
  • ca  combustible fòssil, n m
  • es  combustible fósil
  • en  fossil fuel

Enginyeria química

Definition
Fòssil de material oxidable capaç de produir combustió en condicions adients. En són exemples, el carbó, el petroli, el gas natural i les pissarres bituminoses.
  • ca  combustible nuclear, n m
  • es  combustible nuclear
  • en  nuclear fuel

Enginyeria química

Definition
Material que conté nucleids fissionables i que es pot emprar en un reactor nuclear per a produir reaccions de fissió destinades a l'obtenció d'energia elèctrica. En són exemples: l'urani (U), el plutoni (Pu) i el tori (Th). Cal remarcar que en una fissió nuclear no es produeix cap combustió convencional, sinó un canvi de la naturalesa dels àtoms que experimenten aquest tipus de descomposició.
  • ca  combustió, n f
  • es  combustión
  • en  combustion

Enginyeria química

Definition
Reacció química d'oxidació-reducció (redox) altament exotèrmica que es produiex entre un material combustible, un material comburent i un focus d'ignició, en la que l'energia generada s'emet en forma de calor, per convecció, conducció i radiació i, de vegades, per sobrepressió explosiva. Aquest alliberament de calor pot ser amb flama (combustió viva) o sense (combustió lenta). Per aconseguir inflamar el combustible cal que s'escalfi prèviament fins arribar al seu punt d'ignició. La combustió continua fins que: es consumeix el combustible; la concentració de comburent disminueix per sota d'un valor mínim; s'elimina la calor de reacció; s'apliquen productes retardants en quantitat suficient per inhibir la reacció. Habitualment, el comburent és l'oxigen de l'aire. La natura i característiques dels productes resultants de la reacció de combustió depenen de la composició química del material combustible i de la manera en què s'ha produït la reacció. Es diferencia entre <i>combustió completa</i>, quan el procés s'ha fet amb excés de comburent, i <i>combustió incompleta</i>, quan el procés s'ha fet amb dèficit de comburent. Per aconseguir la combustió completa cal tenir en compte els valors adequats de temps de contacte, turbulència o barreja entre combustible i comburent i temperatura (conegudes com a les tres T de la combustió), a més d'una correcta relació entre les quantitats de combustible i comburent. Aquest darrer sempre haurà d'estar present en excés (respecte a la quantitat estequiomètricament necessària) en el medi de reacció. La combustió de les substàncies que contenen carboni i hidrogen és completa quan aquests dos elements s'oxiden íntegrament a diòxid de carboni i aigua. Una combustió incompleta pot donar lloc a la presència de quantitats apreciables de carboni a les cendres, a l'emissió d'una part del carboni en forma de monòxid de carboni o a la reacció de les molècules de combustible per formar una sèrie de productes més complexos que les pròpies molècules de combustible. Habitualment, els compostos gasosos que s'obtenen en una combustió, a excepció del vapor d'aigua, són contaminants importants, bé per la seva toxicitat (cas del monòxid de carboni, òxids de sofre, òxids de nitrogen, compostos metàl·lics volàtils), bé per desplaçament de l'oxigen de l'aire (cas del diòxid de carboni). De manera anàloga, els productes líquids i sòlids presenten una problemàtica especial (residus amb metalls pesants, cendres àcides).
  • ca  combustió catalítica, n f
  • es  combustión catalítica

Enginyeria química

Definition
Combustió que es produeix de manera lenta, sense formació de flama, gràcies a que es fa servir un catalitzador (habitualment un metall noble sobre un suport d'alúmina).
  • ca  combustió completa, n f
  • es  combustión completa
  • en  complete combustion

Enginyeria química

Definition
Combustió en què els gasos que s'han format no contenen combustible sense cremar ni monòxid de carboni, però si aire en excés. Per aconseguir la combustió completa cal tenir en compte els valors adequats de temps de contacte, turbulència i temperatura, el que es coneix com "les tres T de la combustió", a més d'una correcta relació entre les quantitats de combustible i comburent. Aquest darrer sempre haurà d'estar present en excés, respecte a la quantitat estequiomètricament necessària, en el medi de reacció.
  • ca  autocombustió, n f
  • ca  combustió espontània, n f sin. compl.
  • es  autocombustión
  • es  combustión espontánea
  • en  spontaneous combustion

Enginyeria química

Definition
Oxidació en què la calor de reacció s'allibera al medi més lentament que com es produeix. Com a conseqüència, la temperatura augmenta gradualment, la qual cosa accelera l'oxidació. Aquest procés en cadena s'incrementa fins que s'arriba al punt d'inflamació del material i, just en aquest moment, s'encén espontàniament.
  • ca  combustió incompleta, n f
  • es  combustión incompleta

Enginyeria química

Definition
Combustió en què els gasos que s'han format contenen combustible sense cremar totalment o bé monòxid de carboni, tot i que l'aire hi sigui en excés.