Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  commutador, n m
  • es  conmutador
  • en  commutator

Química teòrica

Definition
Operador que serveix per comprovar si el producte de dos operadors compleix la propietat commutativa. Donats dos operadors  i <i><B amb circunflex></i>, el commutador es simbolitza per [Â, <i><B amb circunflex></i>] i es defineix segons l'expressió [Â, <i><B amb circunflex></i>] = Â<i><B amb circunflex></i> − Â<i><B amb circunflex></i>. El commutador és zero si en ser aplicat a qualsevol funció el resultat dóna sempre zero. En aquest cas es diu que els dos operadors commuten entre si. En mecànica quàntica, quan el commutador de dos operadors és zero les propietats que aquests representen poden ser especificades simultàniament i es diu que són propietats compatibles. En canvi, quan el commutador no és zero es tracta de propietats conjugades o propietats complementàries que no poden ser conegudes simultàniament amb tota precisió. Vegeu també ^principi d'incertesa^.
  • ca  compactació, n f
  • es  compactación
  • en  compacting
  • en  compaction

Medi ambient

Definition
Procés mecànic de reducció del volum de residus sòlids mitjançant l'aplicació de pressió. La reducció de volum del residu s'aconsegueix per eliminació parcial de l'aire que aquest conté i n'augmenta, en conseqüència, la ^densitat^ final. L'objectiu de la compactació és augmentar l'eficàcia del transport i emmagatzematge dels residus. El procés es realitza en equips compactadors i se n'obtenen bales de residu. Per augmentar l'estabilitat d'aquestes bales de residu cal mantenir la pressió aplicada sobre el residu durant un cert temps un cop aconseguida la reducció de volum desitjada. A més de la compactació prèvia del residu, en els abocadors controlats s'utilitzen màquines compactadores que passen repetidament sobre la superfície dels residus abocats. En la recollida de residus s'utilitzen vehicles compactadors que realitzen aquest procés en el moment de recollir el residu i n'augmenten la capacitat de recollida.
  • ca  compactació, n f
  • es  compactación
  • en  compacting

Metal·lúrgia

Definition
Procés mecànica d'aglomeració de les pólvores per mitjà de la pressió, la qual es pot fer tant a temperatura ambient com a alta temperatura.
  • ca  compartiment anòdic, n m
  • es  compartimento anódico
  • en  anode compartment

Electroquímica

Definition
Compartiment electròdic on s'allotja l'ànode en una cel·la electroquímica. La dissolució electrolítica continguda en el compartiment anòdic s'anomena anòlit.
  • ca  compartiment catòdic, n m
  • es  compartimento catódico
  • en  cathode compartment

Electroquímica

Definition
Compartiment electròdic on s'allotja el càtode en una cel·la electroquímica. La dissolució electrolítica continguda en el compartiment catòdic s'anomena catòlit.
  • ca  compartiment electròdic, n m
  • es  compartimento electródico
  • en  electrode compartment

Electroquímica

Definition
Compartiment d'una cel·la electroquímica on es troba confinat un elèctrode per a evitar que sigui contaminat per les substàncies químiques existents en d'altres compartiments o pels productes que es puguin formar en els altres elèctrodes. S'ha de tenir en compte, però, que els compartiments no són estancs, sinó que hi ha un contacte elèctric entre les seves dissolucions, motiu pel qual són separats per membranes, parets poroses, ponts salins o simplement estrangulaments de la cel·la. Moltes vegades l'elèctrode de referència és confinat en un compartiment acabat en un capil·lar de Luggin o bé en un tub acabat en un esmerilat de tancament imperfecte.
  • ca  compartiment intermedi, n m
  • es  compartimento intermedio
  • en  intermediate compartment

Electroquímica

Definition
Compartiment situat entre el compartiment anòdic i el compartiment catòdic de la cel·la electrolítica utilitzada en el mètode de Hittorf (vegeu la figura corresponent) per a determinar l'índex de transport dels ions d'un electròlit binari fort en dissolució. La dissolució del compartiment intermedi no és contaminada per les espècies produïdes en els elèctrodes durant l'electròlisi, cosa que permet analitzar per separat els components de les dissolucions romanents en els compartiments anòdic i catòdic després de l'electròlisi.
  • ca  complex, n m
  • ca  compost de coordinació, n m sin. compl.
  • es  complejo
  • es  compuesto de coordinación
  • en  complex
  • en  coordination compound

Química inorgànica

Definition
Compost que conté un ^àtom central^, generalment un ^element de transició^, envoltat de ^lligands^, els quals s'uneixen a l'àtom central mitjançant enllaços coordinats.

Note

  • L'agrupació complexa pot resultar positiva, negativa o neutra. L'àtom central acostuma a presentar un estat d'oxidació positiu, generalment baix i, algunes vegades, igual a zero. Els lligands poden ser aniònics o neutres i, en alguns casos, catiònics, i en un mateix complex poden coexistir lligands de naturalesa diferent. L'^àtom coordinador^ s'enllaça directament a l'àtom central i el ^nombre de coordinació^ indica el nombre d'àtoms coordinadors lligats a aquest àtom central. Hi ha lligands que tenen més d'un àtom amb capacitat per enllaçar-se a un o més àtoms metàl•lics i poden ser bidentats, tridentats, etc., o, en general, polidentats. Si un lligand s'uneix per dos o més punts a un mateix àtom central, es forma un ^quelat^, però si s'enllaça a àtoms diferents es tracta d'un lligand <i>pont</i>. En solució aquosa els complexos més importants són aquells formats entre un catió metàl•lic i lligands, que poden ser ions, com halurs, cianurs o oxalats, o molècules neutres, com amoníac o piridina. El lligand actua com a ^donador de parells d'electrons^ i reemplaça una o més molècules d'aigua de la primera esfera de solvatació del catió metàl•lic, per la qual cosa un complex és diferent d'un ^parell iònic^, en el qual les interaccions són purament electrostàtiques. Encara que la formació de complexos és característica dels elements del bloc <i>d</i> en solució aquosa, no està pas restringida a aquest domini, ja que es coneixen complexos de pràcticament tots els metalls de la taula periòdica del elements, molts d'ells en dissolvents no aquosos. Tampoc no està restringida als metalls amb estats d'oxidació positius, perquè es coneix una quantitat considerable de complexos amb metalls centrals neutres o, fins i tot, amb estats d'oxidació negatius. Els exemples clàssics de complexos són els que Alfred Werner, qui va crear i desenvolupar la química de la coordinació, va caracteritzar en el seu estudi sobre els compostos aminats de cobalt. Aquests compostos presentaven fórmules empíriques similars, però tenien un comportament químic completament diferent els uns dels altres. En establir la seva fórmula real com a complexos, queda justificada la seva diferència de comportament. Un cop establert que un complex està format per un metall central i un nombre de lligands, cal fixar-ne la disposició en l'espai mitjançant el nombre de coordinació i la ^geometria de coordinació^.
  • ca  complex activat, n m
  • es  complejo activado
  • en  activated complex

Química física

Definition
Supermolècula d'existència transitòria en l'^estat de transició^. Modernament, tècniques com l'^espectroscòpia de femtosegon^ n'han permès la determinació experimental sense ambigüitats.
  • ca  complex de col·lisió, n m
  • es  complejo de colisión
  • en  collision complex

Química física

Definition
Conjunt, usualment inestable, format per dues espècies reaccionants separades per una distància equivalent a la suma dels seus radis de Van der Waals i que existeix durant prou temps com per a identificar-se com a espècie. Posteriorment pot decaure i donar lloc als productes de la reacció. Des d'un punt de vista estructural, l'existència d'un complex de col•lisió està lligada a la presència d'un mínim en la ^superfície d'energia potencial^, mentre que la formació es produeix depenent de les velocitats a les quals s'aproximen les espècies reaccionants. Quan es forma un complex de col•lisió, els productes subsegüents solen emergir en qualsevol direcció, vist des del centre de masses del sistema. L'anàleg mecanoquàntic del complex de col•lisió és la ^ressonància^.