Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  diagrama de flux, n m
  • ca  diagrama de procés sin. compl.
  • es  diagrama de flujo
  • es  diagrama de proceso
  • en  flowsheet diagram

Enginyeria química

Definition
Representació esquemàtica de les parts i connexions més importants d'un procés.
  • ca  diagrama de Tafel, n m
  • es  diagrama de Tafel
  • en  Tafel diagram
  • en  Tafel plot

Metal·lúrgia

Definition
Representació gràfica del logaritme del valor absolut de la intensitat del corrent elèctric en funció del sobrepotencial. Té gran interès pràctic, ja que indica quin potencial cal aplicar per aconseguir una determinada intensitat de corrent en un procés de polarització.

Note

  • graf_diagrama_de_Tafel
  • ca  diagrama de Walsh, n m
  • es  diagrama de Walsh
  • en  Walsh diagram

Química teòrica

Definition
Diagrama que mostra com les energies dels orbitals moleculars van canviant en modificar-se'n la geometria. Per construir el diagrama de Walsh s'avalua, en primer lloc, l'ordenació energètica dels orbitals moleculars de dues conformacions diferents de la molècula per després unir aquests orbitals entre si tenint en compte la correlació entre les espècies de simetria dels dos grups puntuals moleculars. Repartint els electrons pels orbitals segons el principi d'Aufbau, es pot predir l'estabilitat relativa de les dues conformacions i, per tant, la geometria que la molècula presentarà.
  • ca  diàlisi, n f
  • es  diálisis
  • en  dialysis

Enginyeria química

Definition
Operació de separació dels soluts d'una dissolució, basada en la diferent velocitat de difusió dels soluts a través d'una membrana semipermeable. En la diàlisi el solut passa a través de la membrana des d'una dissolució concentrada a una de diluïda i el dissolvent es difon en sentit contrari. És el mètode usual de purificació dels col·loides, tant naturals, com les proteïnes, com sintètics. Els sistemes col·loidals van molts cops acompanyats d'ions o d'altres partícules petites que poden afectar la seva estabilitat; per tal d'eliminar aquestes partícules el col·loide se separa d'un dissolvent mitjançant una membrana que té uns porus amb unes dimensions tals que només permet el pas de les partícules petites. Com que el procés es basa en la difusió de les partícles petites a través de la membrana, el procés es sol accelerar amb la renovació contínua del dissolvent. Quan les impureses són iòniques, el procés es pot fer encara més ràpid amb l'electrodiàlisi, que consisteix a posar dos elèctrodes en el dissolvent i aplicar una diferència de potencial, de manera que el ions llavors es mouen per difusió i per migració.
  • ca  diamagnètic -a, adj
  • es  diamagnético
  • en  diamagnetic

Química teòrica

Definition
Dit del medi o substància que té una susceptibilitat magnètica negativa i, en conseqüència, s'imanta en sentit contrari al camp magnètic extern aplicat. Una substància diamagnètica està formada per àtoms o molècules que no tenen moment magnètic permanent per la qual cosa només presenta imantació per inducció. La contribució d'aquesta imantació per inducció a la susceptibilitat magnètica total (l'anomenada contribució diamagnètica) és sempre negativa perquè es genera un camp magnètic oposat al camp extern. El fet que no hi hagi imantació per orientació (o contribució paramagnètica), normalment superior a la imantació per inducció i de signe positiu, permet que el valor de la susceptibilitat magnètica total sigui negatiu. La major part de les substàncies són diamagnètiques perquè els àtoms i molècules que els formen tenen estats fonamentals amb el moment angular orbital i el moment angular de spin nul. La inducció magnètica, o camp magnètic efectiu, dins d'un material diamagnètic és menor que en el buit.
  • ca  diamant, n m
  • es  diamante
  • en  diamond

Geologia

Definition
Forma al·lotròpica del carboni, element químic de símbol C, que té una estructura tridimensional on cada àtom de carboni està unit a uns altres quatre àtoms. Aquesta estructura li dóna unes propietats de gran duresa i resistència. El diamant i el grafit tenen la mateixa composició química, encara que les seves estructures i propietats físiques són molt diferents. La forma al·lotròpica del diamant és molt menys abundant que el ^grafit^, el qual és termodinàmicament més estable que el diamant. Malgrat això, no s'observa que els diamants es converteixin espontàniament en grafit, perquè aquesta conversió està cinèticament desafavorida (té una velocitat molt lenta que fa que la conversió no s'esdevingui a la pràctica). Cristal·litza en el sistema cúbic. Normalment es troba en forma de cristalls octaèdrics, freqüentment deformats, els quals apareixen disseminats, especialment en kimberlites, que són roques ultrabàsiques originades a la part superior del mantell terrestre, a gran profunditat, on es donen les condicions adequades de pressió i temperatura per a la seva cristal·lització. També es troba en dipòsits al·luvials en els quals es presenta concentrat, per efecte del transport. De lluïssor adamantina, els cristalls no tallats apareixen greixosos. Presenta el valor màxim de duresa, 10, i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc quan es ratlla amb ell. Té una densitat mitjana, de 3,52 g/cm3. Presenta una fractura concoïdal i una exfoliació octaèdrica perfecta. La seva diafanitat és entre transparent i translúcida i el seu color oscil·la d'incolor a groguenc, bru, blanc, gris, vermellós, verdós o blau. Tant les varietats incolores com les de forta tonalitat s'utilitzen com a pedres precioses; industrialment és un abrasiu d'extraordinària qualitat per a la realització de talls i perforacions.

Note

  • La forma diamant prové del grec adámantos (en català, 'invencible'), en referència a la seva duresa i durada.
  • ca  diàmetre de col·lisió, n m
  • es  diámetro de colisión
  • en  collision diameter
  • sbl  d

Química física

Definition
Magnitud utilitzada en la ^teoria de col•lisions^ per a indicar el promig aritmètic dels diàmetres associats a les molècules en que col·lideixen: dAB = (dA + dB)/2. L'ús del diàmetre de col•lisió permet obtenir expressions simplificades per a la secció eficaç de col·lisió i per al coeficient de velocitat, que proporcionen una primera aproximació a aquestes magnituds per bé que, sovint, els valors calculats són molt allunyats dels valors acurats.
  • ca  diàspor, n m
  • es  diásporo
  • en  diaspore

Geologia

Definition
Mineral d'alumini de fórmula química AlO(OH), que cristal·litza en el sistema ròmbic. De color variable (incolor, blanc, gris, a bru o rosa), la seva diafinitat oscil·la entre transparent i translúcida, té una lluïssor variable, nacrada en cares d'exfoliació i vítria en d'altres cares, i una duresa de 6,5-7. Presenta una densitat mitjana de 3,3-3,5 g/cm3 i una exfoliació perfecta. Pertany a la classe dels hidròxids. És un mineral que habitualment està associat a la boehmita i a la gibbsita com a constituent d'algunes bauxites ja diagenitzades; és estable en ambient metamòrfic, fins a coexistir amb corindó i manganita en dipòsits d'esmeril de la fàcies de les amfibolites. Ocasionalment també està present en els marbres. És utilitzat com a matèria primera per a l'obtenció d'alumini.
  • ca  diastereoisòmer, n m
  • ca  diastereòmer, n m sin. compl.
  • es  diastereoisómero
  • es  diastereómero
  • en  diastereoisomer
  • en  diastereomer

Química orgànica

Definition
Isòmer òptic que presenta ^diastereoisomeria^ respecte a un altre.
  • ca  diastereoisomeria, n f
  • ca  diastereomeria, n f sin. compl.
  • es  diastereoisomería
  • es  diastereomería
  • en  diastereoisomerism

Química orgànica

Definition
Isomeria òptica en què els isòmers òptics presenten més d'un ^centre quiral^ i no són imatge especular l'un de l'altre.