Diccionari de química (històric complet)

ca diè, n m
ca diolefina, n f
es dieno
es diolefina
en diene
en diolefin

Química orgànica

Definition

Cadascun dels ^poliens^ que contenen dos enllaços dobles en la cadena principal de la molècula.

Note

Si aquests enllaços ocupen posicions contigües (1,2) es tracta d'un diè acumulat o ^al·lè^, i si ocupen posicions 1,3 és un diè conjugat. Els enllaços múltiples en aquestes posicions properes, ja sigui 1,2 o bé 1,3, produeixen una influència recíproca i donen una reactivitat a la molècula que és major que la dels ^alquens^. Els enllaços dobles en posicions 1,4 o més distants no presenten aquesta interacció, per la qual cosa el compost que els conté és un diè aïllat. Els diens conjugats presenten propietats específiques que només es poden justificar mitjançant la mobilitat dels electrons π d'un sistema conjugat. Els diens conjugats, i en general els alquens conjugats, són lleugerement més estables que els diens aïllats, encara que reaccionen de manera semblant, amb reaccions com l'addició electròfila i l'oxidació, però difereixen en el nombre de productes diferents que se n'obtenen. Els diens conjugats tenen un comportament químic anàleg al dels alquens, per bé que amb una velocitat de reacció major, però a més de resultar-ne el producte d'addició 1,2 propi de l'addició a un alquè, es forma un producte d'addicció propi, l'1,4. Una altra reacció pròpia dels diens conjugats és la ^reacció de Diels-Alder^. Vegeu també ^alcadiè^.

ca dielèctric, n m
es dieléctrico
en dielectric

Química teòrica

Definition

Cos no conductor de l'electricitat. Contràriament als conductors, en els dielèctrics les càrregues elèctriques no es poden moure lliurement i el seu desplaçament no pot superar l'ordre de les dimensions atòmiques. Els cossos amb aquestes característiques són anomenats aïllants, ja que un camp elèctric no hi crea cap corrent elèctric, només n'aconsegueix la polarització. La seva magnitud característica és la ^permitivitat^. Vegeu també ^polarització dielèctrica^.

ca dienòfil, n m
es dienófilo
en dienophile

Química orgànica

Definition

Compost que conté un o més enllaços múltiples i que reacciona amb un diè conjugat en la ^reacció de Diels-Alder^.

Note

Els dienòfils generalment són ^alquens^ amb substituents electroatraients, grups funcionals carboxil, cianur, etc. En són exemples el tetracianoetilè ((CN)₂C=C(CN)₂), el ^crotonaldehid^, l'àcid cinnàmic (C₆H₅CH=CHCOOH) i el maleat de dimetil (MeOOCCH=CHCOOMe).

ca dietanolamina, n f
ca DEA, n f sigla
es dietanolamina
es DEA sigla
en diethanolamine
en DEA sigla

Química industrial

Definition

^Etanolamina^ de fórmula (HOCH2-CH2)2NH.

ca èter dietílic, n m
ca èter etílic, n m
ca dietil èter, n m sin. compl.
ca etoxietà, n m sin. compl.
es dietil éter
es éter dietílico
es éter etílico
es oxietano
en diethyl ether
en ethoxyethane
en ethyl ether
for (CH₃CH₂)₂O

Química orgànica

Definition

Èter que es presenta en forma de líquid incolor aromàtic, de sabor dolç, molt volàtil i inflamable, i té un punt d'ebullició de 34,6 ºC, un punt de fusió de −116 ºC.

Note

És l'^èter^ més important. Té una densitat de 0,7147 g/cm³ (20 ºC). És soluble en alcohol, cloroform, benzè, naftes i olis, i parcialment soluble en aigua (12 g/l a 20 ºC). De la mateixa manera que la resta d'èters, si s'exposa a l'aire forma peròxids no volàtils que resten com a residus explosius en evaporar-se l'èter. Per tal d'evitar-ho, l'èter comercial porta una mica d'etanol i traces d'aigua. Industrialment es prepara per la deshidratació de l'etanol a 140 ºC en catàlisi àcida seguit de la destil·lació. És un dels principals dissolvents industrials de substàncies orgàniques. En laboratoris es fa servir especialment en els processos d'extracció d'hormones i de principis actius de plantes i de teixits. Administrat per inhalació, ha estat un dels anestèsics mes utilitzats per a operacions quirúrgiques llargues.

ca acetal, n m
ca 1,1-dietoxietà, n m
es acetal
es 1,1-dietoxietano
en acetal
en 1,1-diethoxyethane
for CH₃CH(OCH₂CH₃)₂

Química orgànica

Definition

^Acetal^ derivat de l'acetaldehid i de l'etanol que es presenta com un líquid d'olor agradable, volàtil i molt inflamable i té un punt d'ebullició de 102,2 ºC

Note

És miscible amb alcohol i amb èter, és poc soluble en l'aigua i té una densitat de 0,83. Es fa servir com a dissolvent, en síntesi orgànica i en perfumeria. És l'acetal més conegut i té un ús comercial molt estès.

ca difenil, n m
ca bifenil, n m sin. compl.
es bifenilo
es difenilo
en biphenyl
en diphenyl
for C₆H₅C₆H₅

Química orgànica

Definition

Sòlid que es presenta en forma d'escames blanques i té un punt de fusió d'entre 69 ºC i 71 ºC i un punt d'ebullició de 256 ºC.

Note

És soluble en dissolvents orgànics apolars, en especial en alcohol i èter, i insoluble en aigua. Es fa servir com a agent de transferència de calor i com a fungistàtic en el tractament de les taronges.

ca benzofenona, n f
ca difenilmetanona
ca cetona difenílica, n f sin. compl.
es benzofenona
es difenilcetona
es difenilmetanona
en benzophenone
en diphenyl ketone
en diphenylmethanone
for (C₆H₅)₂CO

Química orgànica

Definition

Cetona amb dos fenils que s'obté mitjançant la reacció de Friedel i Crafts tractant el benzè amb clorur de ^benzoïl^ i emprant el triclorur d'alumini com a catalitzador.

Note

És un compost d'olor característica, insoluble en aigua i soluble en alcohol i èter. Es fa servir en perfumeria i en la fabricació d'antihistamínics, hipnòtics i insecticides.

ca ditizona, n f
ca difeniltiocarbazona, n f sin. compl.
es difeniltiocarbazona
es ditizona
en diphenylthiocarbazone
en dithizone

Química analítica

Definition

Compost orgànic sòlid de color negre-violeta que forma complexos amb molts metalls, insoluble en aigua a valors de pH inferiors a 7, però soluble en medi alcalí, amb què forma una solució taronja, i en solvents orgànics no polars, amb què forma una solució verda. És soluble en hidrocarburs, hidrocarburs halogenats (cloroform i tetraclorur de carboni), alcohols i cetones, en els quals hi ha l'equilibri cetoenòlic següent: (pag. 357). És un important reactiu selectiu utilitzat per a la determinació de quantitats de l'ordre de micrograms de diferents metalls (plata, or, bismut, cadmi, cobalt, coure, ferro, mercuri, níquel, plom, pal·ladi, zinc). Quan la solució orgànica de ditizona es posa en contacte amb una solució aquosa que conté algun d'aquest metalls en forma iònica (Ag⁺, Au³⁺, Bi³⁺, Cd²⁺, Co²⁺, Cu²⁺, Fe²⁺, Hg²⁺, Ni²⁺, Pb²⁺, Pd²⁺, Zn²⁺), es forma un complex o quelat, el qual és transferit quantitativament a la fase orgànica. Com que els complexos de ditizona amb molts metalls són intensament colorats, la determinació es fa mitjançant colorimetria o espectrofotometria. Tot i que la ditizona és un àcid dipròtic (H₂Dz) actua com un àcid monopròtic fins a pH = 12 (pK_a = 4,7), la qual cosa vol dir que els seus derivats metàl·lics poden ser ditizonats primaris (per exemple AgHDz), la formació dels quals es veu afavorida en medi àcid i en excés de ditizona, o bé ditizonats secundaris (per exemple Ag₂Dz), la formació dels quals es veu afavorida en medi alcalí i en deficiència de ditizona. L'hidrogen àcid, que s'allibera en forma de protó, és el del grup tiol. Els ditizonats primaris es formen per la interacció entre el metall i la ditizona segons la reacció Mⁿ⁺ + n H₂Dz <fletxa dreta> M(HDz)_n + nH⁺. La selectivitat d'aquesta reacció es pot millorar controlant el pH o bé emprant un agent emmascarant com el cianur, el tiocianat, el tiosulfat i l'àcid etilendiaminotetracètic. D'altra banda, els metalls que a valors de pH superiors a 12 i en deficiència de ditizona formen un segon complex (Cu, Ag, Au, Hg, Bi, Pd) ho fan a través de la reacció 2 M(HDz)_{n <fletxa dreta>} M₂Dz_n + n H₂Dz. Normalment, els complexos primaris són analíticament més útils que els secundaris, els quals són menys estables i menys solubles en dissolvents orgànics. La ditizona està sempre impurificada, ja que s'oxida fàcilment (fins i tot per l'oxigen de l'aire) a difeniltiocarbodiazona (C₆H₅−N=N−C=S−N=N−C₆H₅), la qual no reacciona amb els ions metàl·lics; per aquest motiu, cal que les solucions de ditizona es preparin a diari i es conservin a la nevera.

Note

Es fa referència a la pàgina 357, de quin llibre? OAA: si no es troba el llibre només cal eliminar ", en els quals hi ha l'equilibri cetoenòlic següent: (pàg. 357)."

ca diferencial exacta, n f
es diferencial exacta
en exact differential

Química física

Definition

Variació infinitesimal d'una variable d'estat que s'expressa en termes de les variacions infinitesimals de les variables d'estat de les quals depèn la funció d'estat associada a la primera variable d'estat i que correspon a la diferencial de la funció d'estat. Per exemple, la variació del volum d'un gas ideal en termes de la pressió i de la temperatura ve donada per EXPRESSIÓ 86, on n representa el número de mols i R és la constant dels gasos. La diferencial exacta coincideix amb la diferencial de la funció d'estat, EXPRESSIÓ 87. Una manera de saber si una variació correspon a una diferencial exacta és veure si es compleix la ^relació d'Euler^.

Diccionari de química (històric complet)

Basic search

Advanced search

Definition

Note

Definition

Definition

Note

Definition

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition