Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  electrodeposició, n f
  • ca  deposició electrolítica, n f sin. compl.
  • es  deposición electrolítica
  • es  electrodeposición
  • en  electrodeposition
  • en  electrolytic deposition

Electroquímica

Definition
Procés de reducció d'un catió metàl·lic present en una dissolució sobre el càtode d'una cel·la electrolítica amb la deposició del metall resultant sobre la xarxa cristal·lina del material catòdic, el qual pot estar constituït pel mateix o un altre metall. En aquest procés es genera un electrodipòsit en dues fases: a) la nucleació del metall depositat i el creixement dels nuclis sobre la superfície del càtode fins a la formació d'una pel·lícula contínua; b) el creixement posterior en gruix d'aquesta pel·lícula. A densitat de corrent constant, la nucleació inicial es dóna a un sobrepotencial elevat, però un cop s'han format els nuclis, l'electrodipòsit creix a sobrepotencials menors. A la fase de creixement de l'electrodipòsit, tenen lloc les etapes següents: a) el transport del catió cap a la superfície del càtode; b) la transferència electrònica a la interfase electroquímica per a produir un àtom adsorbit o adàtom; c) la difusió de l'adàtom sobre la superfície; d) la incorporació de l'adàtom en una posició de la xarxa cristal·lina. La morfologia de l'electrodipòsit depèn de la velocitat relativa de les etapes en les condicions de l'electròlisi. A densitats de corrent baixes, els electrodipòsits solen ser policristal·lins, amb molts límits de gra i moltes imperfeccions, com ara dislocacions, mentre que a densitats de corrent altes, són dendrítics o pulverulents, cosa que en general no és convenient per als recobriments metàl·lics. Es realitza una electrodeposició, per exemple, en l'electroxapatge. El concepte d'electrodeposició també s'estén al procés d'obtenció d'un recobriment de qualsevol material orgànic o inorgànic, com ara un òxid metàl·lic, sobre un elèctrode mitjançant una oxidació o una reducció. Un exemple n'és la preparació de films d'un polímer conductor a partir de l'oxidació anòdica de compostos heteroaromàtics com el pirrole, l'anilina i el tiofè. Vegeu també ^transport de matèria^.

Note

  • Imatges_electroquímica 067 (esquema d'una electrodeposició en què un àtom metàl·lic procedent de la dissolució s'adsorbeix sobre una capa inferior d'àtoms (vista des de sobre) i es difon superficialment fins a una posició de la xarxa cristal·lina del mateix metall)
  • ca  deposició en fase vapor, n f
  • es  deposición en fase vapor
  • en  vapor deposition
  • en  vapor plating

Metal·lúrgia

Definition
Mètode de protecció d'un metall que constisteix en la cristal·lització en la superfície a protegir, d'un material (metàl·lic o ceràmic) contingut, en estat gasós, dintre d'un reactor. Aquest procés comprèn l'evaporació al buit i la posterior condensació en un substrat a una temperatura relativament baixa. Hi ha dos processos convencionals de deposició en fase vapor: la polvorització catòdica i la deposició per via iònica.
  • ca  xapatge no electrolític, n m
  • ca  deposició no electrolítica, n f sin. compl.
  • es  chapado no electrolítico
  • es  deposición no electrolítica
  • en  electroless deposition
  • en  electroless plating

Electroquímica

Definition
Deposició electroquímica d'un metall sobre un substrat, perquè hi ha un agent reductor soluble en la dissolució que també conté el catió del metall que es diposita. La deposició del metall és autocatalítica, de forma que un cop iniciada la seva nucleació, la deposició és més ràpida sobre els nuclis formats. El bany de deposició pot contenir, a més del catió (com el Cu2+ i el Ni2+) i del reductor (per exemple, el formaldehid i l'hipofosfit sòdic), agents complexants (com àcids carboxílics o l'EDTA), acceleradors (com el succinat sòdic), estabilitzadors i un regulador del pH. Se sol dur a terme a temperatures altes i, en alguns casos, pot ser necessària una breu estimulació catòdica per a iniciar el procés. La seva aplicació industrial començà el 1946, quan Brenner i Ridell varen desenvolupar un bany àcid de níquel. Els exemples més importants en són la deposició del Ni sobre l'acer, del Ni sobre plàstics, de compòsits de Ni-tefló sobre l'acer i del Cu sobre plàstics i circuits impresos. S'apliquen amb finalitat decorativa a la indústria electrònica.
  • ca  xapatge per immersió, n m
  • ca  deposició per immersió, n f sin. compl.
  • es  chapado por inmersión
  • es  deposición por inmersión
  • en  immersion deposition
  • en  immersion plating

Electroquímica

Definition
Procediment electroquímic de deposició d'un metall sobre un altre sense l'aplicació de corrent elèctric. El metall M2 a recobrir és immers en una dissolució dels cations del metall M1 que es desitja dipositar. El recobriment es realitza aprofitant la reducció espontània dels cations del metall M1 sobre el metall M2 del substrat que té un potencial d'elèctrode més negatiu, fet que el fa oxidar-se amb formació dels seus cations. En aquest desplaçament químic, el substrat M2 actua d'ànode i de càtode a la vegada, i el gruix de l'electrodipòsit format sol ser molt inferior a 10 m.
  • ca  deposició per via iònica, n f
  • es  deposición por vía iónica
  • en  ion plating

Metal·lúrgia

Definition
Mètode de protecció d'un metall que constisteix en la cristalització d'un material (metàl·lic o ceràmic), el qual, prèviament, s'ha evaporat. El procés d'evaporació es fa situant el material a evaporar en un ànode, el qual s'escalfa intensament a través d'un corrent elèctric d'alt voltatge. D'altra banda, per tal d'afavorir la deposició del material evaporat sobre la superfície que es vol protegir, es fa que aquesta sigui el càtode.

Note

  • graf_deposició_via_iònica
  • ca  depuració, n f
  • es  depuración
  • en  purification

Medi ambient

Definition
Acció de transformar o separar un o més contaminants d'un medi sòlid, líquid o gasós. Es els tipus bàsics de depuració són la depuració biològica, la depuració física i la depuració química. La depuració biològica es duu a terme mitjançant processos en què intervenen microorganismes, com ara un procés de fangs activats. En la depuració física s'utilitzen forces físiques, com pot ser la força de la gravetat en el cas dels processos de sedimentació. En la depuració química s'utilitza l'addició de reactius químics, com ara el sulfat d'alumini en els processos de ^floculació^.
  • ca  depuradora, n f
  • ca  estació depuradora d'aigües residuals, n f
  • ca  planta depuradora, n f sin. compl.
  • ca  EDAR, n f sigla
  • es  depuradora
  • es  EDAR
  • es  estación depuradora de aguas residuales
  • es  planta depuradora
  • en  wastewater plant
  • en  wastewater treatment plant
  • en  WWTP

Medi ambient

Definition
Planta de tractament d'^aigües residuals^ constituïda per diferents operacions unitàries encadenades que té la finalitat de reduir la ^càrrega contaminant^ de l'afluent a tractar abans d'abocar-lo. Hi ha depuradores d'^aigües residuals industrials^ i depuradores d'^aigües residuals urbanes^. En les depuradores d'aigües residuals industrials, en funció de les característiques de l'aigua a tractar, s'aplicaran processos exclusivament fisicoquímics, o bé una combinació d'operacions físiques, químiques i processos biològics. Les depuradores d'aigües residuals urbanes consten, generalment, d'una entrada d'aigua i bombejament a la cota més alta de la instal·lació, a partir d'aquest punt l'aigua circula per desnivell; seguidament es fan operacions destinades a reduir considerablement el contingut de ^matèries en suspensió^ i olis i ^greixos^, generalment són un procés de ^desbast^ seguit de l'eliminació de sorres amb un ^desarenador^ i el tractament en un ^decantador primari^; i finalment es redueix la ^matèria orgànica^ dissolta i en alguns casos el ^nitrogen^ mitjançant un procés de ^depuració^ biològica.

Note

  • XF17
  • ca  deriva, n f
  • es  deriva
  • en  drift

Enginyeria química

Definition
Variació lenta i contínua, generalment incontrolable, que es produeix al llarg del temps en el valor d'una magnitud física o en les propietats d'un circuit elèctric o electrònic.
  • ca  desactivació, n f
  • es  desactivación
  • en  deactivation

Química física

Definition
Pèrdua d'energia d'estats excitats, usualment a causa de col•lisions amb altres molècules del sistema o amb les que constitueixen les parets del contenidor. La desactivació provoca un eixamplament de les línies espectrals a causa del consegüent escurçament del temps de vida de l'estat excitat. L'^amplada de banda^ resultant es correspon amb la pèrdua d'energia: EXPRESSIÓ 32, on ħ és la ^constant de Planck^ dividida per 2 π i τcol és el ^temps de vida col·lisional^. La desactivació es minimitza per col•lisions a pressions baixes.
  • ca  desactivació, n f
  • es  desactivación
  • en  deactivation

Química física

Definition
Supressió de l'activitat d'una substància. Un adsorbent es pot desactivar per adsorció de vapor d'aigua, per rentatge amb àcid... La desactivació d'un catalitzador determina la durada de la seva vida útil, i es pot produir per ^embrutiment^, ^envelliment^ o ^enverinament^.