Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  energia molecular, n f
  • es  energía molecular
  • en  molecular energy

Química teòrica

Definition
Energia d'una molècula que, en una primera aproximació, es pot descompondre en la suma de l'energia translacional del seu centre de massa, l'energia rotacional de la molècula sobre ella mateixa, l'energia vibracional dels seus àtoms a l'entorn de les seves posicions d'equilibri i l'^energia electrònica^. Se solen estudiar per separat cadascuna d'aquestes constribucions, distingint clarament el que és el moviment electrònic del moviment nuclear. Vegeu també ^aproximació de Born-Oppenheimer^.
  • ca  energia potencial, n f
  • es  energía potencial
  • en  potential energy

Termes generals

Definition
^Energia^ que posseeix un objecte a causa de la seva posició, condició o composició. Ve donada per E<sub>c</sub> = m g z [J], on <i>m</i> és la massa, en kg; <i>g</i> és la gravetat, en m/s<sup>2</sup>, i <i>z</i> és l'alçada a què es troba, en m. Per exemple, una roca a dalt d'una carena té associada, a causa de la seva alçada, una energia potencial que, en desprendre's la roca, es convertirà en ^energia cinètica^.
  • ca  energia rotacional, n f
  • es  energía rotacional
  • en  rotational energy

Química teòrica

Definition
Energia associada al moviment de rotació d'una molècula sobre si mateixa. Normalment es calcula suposant els nuclis atòmics fixats en la seva disposició relativa d'equilibri. Els valors que adquireix estan quantitzats i es corresponen amb els valors propis del hamiltonià rotacional de la molècula. L'expressió d'aquest operador i dels seus valors propis depenen de la geometria molecular fixada, i es distingeixen els casos, progressivament més complicats, de rotor esfèric, rotor lineal, rotor simètric i rotor asimètric. Les espectroscòpies de microones i infraroig permeten observar transicions moleculars entre nivells energètics rotacionals i calcular-ne la separació amb molta precisió. L'energia rotacional constitueix, junt amb l'energia translacional, l'energia vibracional i l'energia electrònica, una de les quatre contribucions fonamentals de l'energia molecular. Vegeu també ^rotació molecular^, ^rotor rígid^ i ^quantització^.
  • ca  energia superficial, n f
  • es  energía superficial
  • en  surface energy

Química física

Definition
Treball necessari per a incrementar l'àrea d'un material en 1 m2. Com que les molècules de la superfície estan en un estat diferent de les del sinus de la fase, incrementar l'àrea de la superfície sempre requereix un treball per a vèncer les forces de cohesió. L'energia superficial lliure, σ = (∂F/∂A)T, V, on F és l'enegia de Helmholtz i A és la superfície, representa el treball necessari per a crear una superfície nova en un procés isotèrmic i isocor. L'energia superficial total, u = (∂U/∂A)T, on U representa l'energia interna, és el treball i la calor consumits en incrementar l'àrea superficial. Vegeu també ^treball de cohesió^.
  • ca  energia translacional, n f
  • es  energía traslacional
  • en  translational energy

Química teòrica

Definition
Energia associada al desplaçament en l'espai del centre de massa d'un àtom o d'una molècula. Els valors que, en una partícula, adquireix aquesta energia són els valors propis de l'operador d'energia cinètica associat. Quan la partícula es mou lliurement, lluny de l'acció de qualsevol força, l'energia translacional pot prendre qualsevol valor, no està quantitzada, ja que, en aquest cas, l'operador d'energia cinètica presenta un espectre continu. Quan la partícula està restringida a moure's entre barreres de potencial, l'energia translacional queda quantitzada, i són possibles només certs valors. L'energia translacional constitueix, junt amb l'energia rotacional, l'energia vibracional i l'energia electrònica, una de les quatre contribucions fonamentals de l'energia molecular. Vegeu també ^quantització^ i ^caixa de potencial^.
  • ca  energia vibracional, n f
  • es  energía vibracional
  • en  vibrational energy

Química teòrica

Definition
Energia associada al moviment de vibració d'una molècula. En una primera aproximació, es calcula el valor d'aquesta energia suposant que, per a una geometria molecular fixada, els desplaçaments dels nuclis atòmics respecte de la seva posicó d'equilibri són petits i les seves oscil·lacions, harmòniques. En aquest context, l'energia vibracional d'una molècula diatòmica ve donada pels valors propis de l'oscil·lador harmònic monodimensional. En una molècula poliatòmica, la utilització de l'aproximació de modes normals de vibració permet expressar-la com la suma de les energies d'una sèrie d'oscil·ladors harmònics monodimensionals independents entre si i amb diferents freqüències de vibració. La consideració de l'anharmonicitat permet descriure més acuradament l'energia de vibració d'una molècula. Les transicions moleculars entre nivells energètics vibracionals que s'observen en l'espectroscòpia d'infraroig permeten calcular paràmetres moleculars com la freqüència de vibració i l'energia de dissociació. L'energia vibracional constitueix, junt amb l'energia translacional, l'energia rotacional i l'energia electrònica, una de les quatre contribucions fonamentals de l'energia molecular. Vegeu també ^vibració molecular^.
  • ca  enginyeria ambiental, n f
  • es  ingeniería ambiental
  • en  environmental engineering

Medi ambient

Definition
Branca de l'enginyeria que s'ocupa de protegir el medi ambient dels efectes perjudicials que pot patir a causa de l'activitat humana i de protegir els éssers humans dels possibles efectes adversos dels diferents factors ambientals amb l'objectiu d'augmentar la qualitat ambiental i millorar la salut i el benestar humà.
  • ca  enginyeria electroquímica, n f
  • es  ingeniería electroquímica
  • en  electrochemical engineering

Electroquímica

Definition
Part de l'enginyeria que s'ocupa d'estudiar el funcionament i proporcionar els elements necessaris per a dimensionar un reactor electroquímic o per a l'adaptació dels reactors existents a una operació industrial específica. Ha contribuït al desenvolupament de noves aplicacions de l'electroquímica i a la millora dels processos electroquímics existents. S'originà als voltants de l'any 1970 com una derivació de l'enginyeria química i és un dels sectors d'aplicació de l'enginyeria de processos de transformació fisicoquímics. Atesa la gran varietat de processos electroquímics, l'enginyer electroquímic ha d'escollir el reactor més adient o bé idear-ne de nous i deduir, aplicant els models matemàtics pertinents, les variables de sortida en funció de les d'entrada, transferències, model de flux i reaccions, així com les dimensions òptimes que marquen la seva producció. El seu paper és clau en el desenvolupament de l'electroquímica industrial.
  • ca  enginyeria química, n f
  • es  ingeniería química
  • en  chemical engineering

Termes generals

Definition
Enginyeria del canvi químic, que tracta del projecte, execució i control de les instal•lacions per a fabricar els productes de les indústries químiques, i de l'establiment i direcció d'aquestes indústries. El primer gran avenç en l'estudi de l'enginyeria química sorgí amb la introducció del concepte de les operacions unitàries, que consisteix a reconèixer que qualsevol procés químic de fabricació es pot descompondre en una sèrie d'operacions elementals realitzades en elements individualitzats d'un equip (columnes de destil•lació, filtres premsa, molins de martells, etc.) i que el nombre de modalitats d'operació és molt reduït. Algunes de les operacions unitàries més importants són la transferència de calor, el flux de fluids, el transvasament de materials sòlids, la filtració, la destil•lació, l'extracció, la barreja i la fluïdificació. Cap de les operacions unitàries és química i totes tenen com a finalitat establir les condicions perquè es produeixi una determinada reacció química. Quant a la reacció química que es produeix, s'estableixen els processos unitaris, els més importants dels quals són la nitració, l'esterificació, la hidrogenació, la fermentació i la polimerització.
  • ca  enllaç, n m
  • ca  enllaç químic, n m sin. compl.
  • es  enlace
  • es  enlace químico
  • en  bond
  • en  chemical bond

Química teòrica

Definition
Interacció entre dos o més àtoms el resultat de la qual és la formació d'un compost. Les forces que donen lloc a l'enllaç són de natura electrostàtica i es deuen a la redistribució, dins del compost, dels electrons més externs dels àtoms enllaçats. Segons com sigui aquesta redistribució electrònica es parla d'enllaç covalent (en les molècules), enllaç iònic (en els cristalls iònics) o enllaç metàl·lic (en els metalls). La descripció detallada de l'enllaç la proporciona la química quàntica mitjançant la resolució de l'equació de Schrödinger del compost.