Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  epoxidació, n f
  • es  epoxidación
  • en  epoxidation

Química orgànica

Definition
Reacció d'obtenció d'un ^epòxid^ a partir d'un ^alquè^ per l'oxidació directa de l'enllaç doble.

Note

  • Industrialment s'oxida amb oxigen i en presència d'un catalitzador metàl·lic o bé per l'eliminació d'un hidràcid halogenat a partir de les halohidrines. La reacció de peràcids amb l'alquè és el mètode de laboratori més important.
  • ca  oxirà, n m
  • ca  epoxietà, n m pl sin. compl.
  • ca  òxid d'etilè, n m sin. compl.
  • es  epoxietano
  • es  óxido de etileno
  • es  oxirano
  • en  epoxyethane
  • en  ethylene oxide
  • en  oxirane
  • for  C2H4O

Química orgànica

Definition
Epòxid que a temperatura ambient es presenta com un gas, que liqua aproximadament a 12 ºC i te un punt d'ebullició de 10,73 ºC.

Note

  • És l'epòxid més simple. Té una densitat de 0,8711 g/cm3 (20/20 ºC). És miscible en aigua i en dissolvents orgànics. S'obté per l'oxidació catalítica de l'etilè en corrent d'aire, en presència de catalitzadors a base d'argent. Com qualsevol dels epòxids és molt reactiu; l'atac de qualsevol nucleòfil provoca l'obertura de l 'anell i si el nucleòfil és l'aigua es forma l'etilenglicol, que té diverses utilitats, com ara l'obtenció d'anticongelants, detergents i resines acríliques i com a fumigant de fruita per la seva acció contra els fongs.
  • ca  òxid de propilè, n m
  • ca  1,2-epoxipropà, n m sin. compl.
  • ca  2-metiloxirà, n m sin. compl.
  • es  1,2-epoxipropano
  • es  2-metiloxirano
  • es  óxido de propileno
  • en  1,2-epoxypropane
  • en  2-methyloxirane
  • en  propylene oxide
  • for  C3H6O

Química orgànica

Definition
Epòxid que es presenta com un líquid incolor amb un punt d'ebullició de 63 ºC.

Note

  • És soluble en alcohol i èter, i parcialment soluble en aigua. Les vies d'obtenció són les característiques dels epòxids. L'òxid de propilè és de gran interès industrial, ja que s'utilitza per obtenir propilenglicol de polièters, tensioactius i detergents, i com a intermediari de síntesi.
  • ca  equació baromètrica, n f
  • es  ecuación barométrica
  • en  barometric equation

Química física

Definition
Equació que determina la disminució de la pressió d'un gas respecte a l'alçada a la superfície de la Terra. S'expressa en funció de la temperatura, tot suposant que aquesta no varia amb l'alçada, de la manera següent: p(h) = p0 exp [−Mgh/(RT)], on p0 és la pressió a la superfície, M és la massa molar del gas, h és l'alçada, i g és l'acceleració de la gravetat. Va ser introduïda per primer cop per R. Boyle el 1665, i no és més que la condició d'^equilibri de fases^ amb un sistema amb un lligam extern, que en aquest cas és el camp gravitatori de la Terra, i que es pot derivar fàcilment suposant que el component gravitacional del ^potencial químic generalitzat^ és constant amb l'alçada, sempre que la temperatura es mantingui constant i se suposi que es un comportament de gas ideal (dT<mi grega minúscula amb titlla>id = RT dT ln p + Mg d h = 0).
  • ca  equació d'Arrhenius, n f
  • es  ecuación de Arrhenius
  • en  Arrhenius equation
  • en  Arrhenius' equation

Química física

Definition
Equació que determina la dependència del coeficient de velocitat d'una reacció amb la temperatura termodinàmica. S'expressa com k(T) = A exp(−Ea/RT), on k és la constant de velocitat, T és la temperatura termodinàmica, R és la constant dels gasos, A és el ^factor preexponencial^ i Ea és l'energia d'activació. Va ser deduïda, a partir de raonaments empírics, pel químic Svante Arrhenius el 1889 i indica que el coeficient de velocitat varia com l'exponencial decreixent de la temperatura. Per tant, si l'energia d'activació és positiva, el coeficient de velocitat augmenta en augmentar la temperatura. Si es representa el logaritme del coeficient de velocitat enfront de l'invers de la temperatura, s'obté una línia recta. La desviació de la linealitat es pot interpretar, a temperatures baixes, com una manifestació de reacció per ^efecte túnel^. Del pendent de la recta se n'obté l'energia d'activació, que es pot tabular per a diverses reaccions i és un paràmetre rellevant per a optimitzar el disseny de processos químics en l'àmbit industrial. La gran majoria de reaccions elementals presenten un comportament d'aquest tipus. En canvi, per a processos que tenen lloc en més d'una etapa es poden observar desviacions importants.

Note

  • graf_QF1. OAA: ok, però canvieu el text a: ln k, ln A, 1/T, pendent = −Ea/ R
  • ca  equació d'Einstein, n f
  • es  ecuación de Einstein
  • en  Einstein equation

Química física

Definition
Relació entre la ^viscositat^ d'una dispersió i la de la fase dispersant o el dissolvent, que s'utilitza en la interpretació de les viscositats dels col•loides. S'expressa mitjançant η = η<sub>0</sub> (1 + kE φ), on kE és el coeficient d'Einstein, un paràmetre característic de la fase dispersa comprès entre 2,5 i 4,5, i φ és la relació entre el volum de la fase dispersa i el volum total. L'equació va ser deduïda suposant que les partícules col•loidals són esferes neutres, no deformables i petites comparades amb el sistema de mesura, però prou grans si es comparen amb les molècules de dissolvent. És vàlida en dispersions diluïdes, quan es pot considerar que no hi ha interaccions entre les partícules col•loidals, i per a partícules de tipus globular. L'equació no és aplicable a les dispersions de macromolècules lineals, per a les quals la viscositat augmenta exponencialment amb φ.
  • ca  equació d'Einstein-Smoluchowski, n f
  • es  ecuación de Einstein-Smoluchowski
  • en  Einstein-Smoluchowski equation

Electroquímica

Definition
Expressió matemàtica que permet calcular la distància mitjana recorreguda per un ió o molècula que es difon a l'atzar. Diu que la mitjana del quadrat del desplaçament de la partícula en l'eix x, la qual es representa com x)2>, és igual al doble del producte del seu coeficient de difusió D pel temps t considerat, és a dir, x)2> = 2 D t. Va ésser deduïda per Albert Einstein el 1905.
  • ca  equació d'estat, n f
  • es  ecuación de estado
  • en  equation of state

Química física

Definition
Relació matemàtica que existeix entre les variables intensives d'un sistema termodinàmic. Aquestes relacions introdueixen un lligam per a les possibles variacions d'aquestes variables intensives. Les equacions d'estat són la descripció fenomenològica dels diferents estats d'equilibri que pot assolir un sistema determinat i, per tant, conèixer-les és de gran importància per a l'estudi del sistema. En general, es necessiten tantes equacions d'estat com graus de llibertat té el sistema, és a dir, una per a cadascuna de les variables d'estat que s'escullin per a descriure'n els estats d'equilibri. Per als sistemes simples i segons el principi d'estat, només se'n necessiten dues: l'^equació d'estat calòrica^ i l'^equació d'estat tèrmica^.
  • ca  equació d'estat calòrica, n f
  • es  ecuación de estado calórica
  • en  caloric equation of state

Química física

Definition
Equació d'estat associada al bescanvi d'energia en forma de calor. Per a sistemes simples, l'equació d'estat calòrica relaciona les variables d'estat associades amb la calor, és a dir, la temperatura i l'energia interna o l'entropia, segons si es tracta d'una representació energètica o entròpica, amb el volum. Generalment, l'equació d'estat calòrica s'expressa com U = U(T,V). L'exemple més senzill és el d'un gas monoatòmic ideal, que verifica la següent equació d'estat en el límit de temperatures ambientals: U = 3nRT/2, on n indica el nombre de mols i R és la constant dels gasos. En aquesta darrera expressió s'aplica el ^principi d'equipartició de l'energia^.
  • ca  equació d'estat d'un gas, n f
  • es  ecuación de estado de un gas
  • en  gas state equation

Química física

Definition
Equació d'estat que relaciona les magnituds termodinàmiques d'un sistema simple constituït per un gas pur. Normalment s'escriu en funció de la temperatura, la pressió i el volum molar. Com que les equacions d'estat han de descriure el comportament termodinàmic d'un gas real i aquest depèn de la naturalesa del gas, no hi ha cap equació d'estat que descrigui completament el comportament d'un gas. Entre les més emprades, cal destacar la ^llei dels gasos ideals^, l'^equació de Van der Waals^, l'^equació del virial^ i l'equació d'estat reduïda, que s'obté a partir de la ^llei dels estats corresponents^.