Back to top
Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation
  • ca  equació de flux de Nernst-Planck, n f
  • es  ecuación de flujo de Nernst-Planck
  • en  Nernst-Planck flux equation

Electroquímica

Definition
Relació fonamental del transport d'una espècie iònica i d'una dissolució electrolítica en una direcció x originat pel gradient del seu potencial electroquímic i, és a dir, (i/ x). Si es considera que l'ió i es mou en la direcció d'aquest gradient amb un flux Ji,x corresponent als mols d'i que travessen una àrea unitat perpendicular a la direcció de desplaçament x en la unitat de temps (en mol cm2 s1), l'equació de flux de Nernst-Planck per a una dissolució diluïda es pot formular com , on ui és la mobilitat de l'ió i (en cm2 V1 s1), ci és la seva concentració en el punt considerat (en mol cm3), zi és la seva càrrega, i F és la constant de Faraday. Tenint en compte que el potencial electroquímic (en J mol1) s'expressa en funció del potencial químic i (en J mol1) i del potencial electrostàtic (en V) com i = i + zi F , i que la mobilitat ui es troba lligada al seu coeficient de difusió Di (en cm2 s1) per la relació d'Einstein, es pot escriure l'anterior equació de flux de Nernst-Planck per a una dissolució diluïda en la forma estesa següent: , on R és la constant dels gasos ideals. El primer terme del segon membre és degut a la difusió, en dependre del gradient de concentració, d'acord amb la primera de les lleis de Fick, mentre que el segon membre correspon a la migració, en ser funció del gradient del potencial.
  • ca  equació de Gibbs, n f
  • es  ecuación de Gibbs
  • en  Gibbs equation

Química física

Definition
Equació fonamental que engloba el primer principi de la termodinàmica i el segon principi de la termodinàmica en funció de les variacions de l'energia interna i de l'entropia. A partir de l'expressió més general del primer principi de la termodinàmica i del segon principi de la termodinàmica per a sistemes tancats en equilibri tèrmic i equilibri mecànic, amb la temperatura i la pressió ben definides, TdS − dU − pdV ≥ 0, tenim que, per a sistemes simples, aquesta expressió es pot escriure de dues formes diferents, depenent de la representació emprada: l'energètica, dU = TdS − pdV, o l'entròpica, EXPRESSIÓ 126. Aquestes expressions són les formes més simples de l'equació de Gibbs, ja que per a sistemes simples en equilibri tèrmic i equilibri mecànic només hi pot haver bescanvi d'energia en forma de calor i de treball, i com que aquests són reversibles, la desigualtat del segon principi de la termodinàmica esdevé una igualtat, ja que les úniques variacions que pot sofrir són reversibles. Per a aquests casos simples, les equacions de Gibbs anteriors indiquen quines són les ^variables d'estat naturals^ per poder expressar les variacions de les funcions d'estat d'energia interna i d'entropia de forma simple, U = U(S,V); S = S(U,V). Per a sistemes simples, el coneixement d'una d'aquestes dues funcions d'estat, l'energia interna o l'entropia, en funció de les seves variables d'estat naturals, proporciona la màxima informació termodinàmica possible sobre el sistema.
  • ca  equació de Gibbs-Duhem, n f
  • es  ecuación de Gibbs-Duhem
  • en  Gibbs-Duhem equation

Química física

Definition
Relació entre els potencials electroquímics de les substàncies d'una mescla a temperatura i pressió constant. Per a cada fase d'un sistema tancat amb composició variable i massa fixa, l'equació de Gibbs-Duhem s'expressa com −SdT + Vdp = ∑ nid</i><mi grega minúscula amb titlla></i>i, on <i><mi grega minúscula amb titlla></i>i és el potencial electroquímic de cada espècie. Tenint en compte que la temperatura i la pressió són constants, ∑ nid<i><mi grega minúscula amb titlla></i>i = 0, per tant, si augmenta el potencial electroquímic d'un component, disminuirà el d'un altre.
  • ca  equació de Goldman, n f
  • es  ecuación de Goldman
  • en  Goldman equation

Electroquímica

Definition
Relació entre el potencial de transmembrana d'una cèl·lula biològica amb les concentracions dels ions Na+, K+ i Cl al seu interior i exterior. Fou deduïda per Goldman emprant una aproximació de no-equilibri i suposant una variació lineal del potencial elèctric dins de la membrana. L'equació s'escriu com int ext = (R T /F) ln (S''/S'), on el potencial de transmembrana és la diferència entre int i ext, valors del potencial intern dins (int) i fora (ext) de la cèl·lula, respectivament, R és la constant dels gasos ideals, T és la temperatura absoluta, i F és la constant de Faraday. Els paràmetres S'' i S' depenen de les concentracions dels ions Na+, K+ i Cl d'acord amb les fórmules: S'' = P(K+)[K+]ext + P(Na+)[Na+]ext + P(Cl) [Cl]int i S' = P(K+)[K+]int + P(Na+)[Na+]int + P(Cl) [Cl]ext, on P és la permeabilitat de la membrana a l'ió indicat definida com el quocient entre el coeficient de difusió de l'ió i el gruix de la membrana. La membrana d'una cèl·lula nerviosa és permeable a aquests tres ions, però molt poc permeable als anions orgànics. Quan el nervi és inactiu hi ha una alta concentració d'ions K+ dins de la cèl·lula i una alta concentració d'ions Na+ a fora d'ella, amb un potencial de transmembrana de 70 mV. Només el Cl es manté pròxim a l'equilibri electroquímic. Les concentracions de repòs es mantenen per un transport actiu que empra part de l'energia metabòlica de la cèl·lula per a bombejar contínuament el Na+ fora d'ella i el K+ cap al seu interior, en contra del transport espontani. Un impuls nerviós consisteix en una variació breu, propera a 1 ms, del potencial de transmembrana des de 70 mV fins a 40 o 50 mV, el qual és transmès a una velocitat de 103 a 104 cm s1, dependent del tipus de nervi. La variació s'inicia amb un augment local de la permeabilitat al Na+, que tendeix cap a l'equilibri electroquímic, però sense arribar-hi durant el temps de l'impuls. La variació local del potencial de transmembrana activa un canvi de l'estructura de la membrana cel·lular, la qual permet la transmissió de l'impuls. Un cop transmès, el potencial de transmembrana torna al seu valor de repòs. Vegeu també ^permselectivitat d'una membrana^.
  • ca  equació de Kelvin, n f
  • es  ecuación de Kelvin
  • en  Kelvin equation

Química física

Definition
Equació que constitueix una caracterització quantitativa d'una interfase líquid-gas i que serveix per a calcular la pressió de vapor o les dimensions d'un porus en la ^condensació capil•lar^. Ve donada per p = p* exp [2γVm/( rRT)], on γ és la tensió interfacial, Vm és el volum molar, r és el radi de la interfase, T és la temperatura termodinàmica i R és la constant dels gasos. L'existència de la tensió interfacial fa que la pressió de vapor per sobre d'una interfase corba, p, sigui diferent a la que hi hauria si la interfase fos plana, p*. Vegeu també ^equació de Young-Laplace^.
  • ca  equació de Kirchhoff, n f
  • es  ecuación de Kirchhoff
  • en  Kirchhoff's equation

Química física

Definition
Equació que expressa la variació de l'entalpia de reacció a pressió constant amb la temperatura. Tenint en compte que d∆rH<º sobre T> = CpdT, on Cp és la capacitat calorífica a pressió constant, i que ∆rC<º sobre p>(T) = ∑ νiC<º sobre m,p,i>(T), on ∆rC<º sobre p>(T) és la variació de la capacitat calorífica a pressió constant estàndard de la reacció, νi són els coeficients estequiomètrics i C<º sobre m,p,i>(T) és la capacitat calorífica molar a pressió constant estàndard per a cada substància; s'obté l'equació de Kirchhoff: EXPRESSIÓ 139. Per integrar el terme de la capacitat calorífica s'ha de conèixer la variació de les capacitats calorífiques molars a pressió constant estàndards amb la temperatura. Normalment s'assumeix una dependència polinòmica amb la temperatura fins a segon grau, C<º sobre m,p,i>(T) = αi + βiT + γiT2, on αi, βi i γi són constants que depenen de la substància. Els valors d'aquestes constants solen estar tabulats per a cada substància en diferents intervals de temperatura que depenen de l'estat fàsic de la substància, la qual cosa permet una integració fàcil. Si l'interval de temperatura conté algun canvi de fase de primer ordre, cal anar amb compte amb les discontinuïtats de l'entropia de canvi de fase i afegir-les al valor de la integral.
  • ca  equació de Levich, n f
  • es  ecuación de Levich
  • en  Levich equation

Electroquímica

Definition
Relació que dóna el corrent límit d'una espècie electroactiva en un elèctrode de disc rotatori. Per a una reacció Ox + n e Red sota control per difusió, l'equació de Levich s'expressa com Il = 0,62 n F A Di2/3 1/6 1/2 ciS, on Il és el corrent límit (en amperes), n és el nombre total d'electrons bescanviats, F és la constant de Faraday, A és l'àrea de l'elèctrode (en cm2), Di, el coeficient de difusió de l'espècie electroactiva Ox (en cm2 s1), és la viscositat cinemàtica de la dissolució (quocient entre la seva viscositat i densitat), és la velocitat angular de rotació de l'elèctrode (en rad s1), i ciS és la concentració de l'espècie electroactiva en el si de la dissolució (en mol cm3). Una aplicació immediata d'aquesta expressió és el càlcul del coeficient de difusió de l'espècie electroactiva.
  • ca  equació de Lippmann, n f
  • es  ecuación de Lippmann
  • en  Lippmann equation

Electroquímica

Definition
Relació que s'utilitza per a calcular el valor de la càrrega d'un elèctrode per unitat de superfície qM d'un elèctrode a partir de la seva corba electrocapil·lar. Estableix que qM (en C cm2) és igual i de signe oposat a la derivada parcial de la tensió superficial (en N m2) de l'elèctrode en contacte amb la dissolució electrolítica respecte al potencial aplicat E (en V) mantenint constant el potencial químic de l'electròlit. Es formula com qM = ( /E).
  • ca  equació de Michaelis-Menten, n f
  • es  ecuación de Michaelis-Menten
  • en  Michaelis-Menten equation

Bioquímica

Definition
Expressió matemàtica bàsica de la cinètica enzimàtica que descriu l'activitat d'un enzim en funció de la concentració de substrat ([S]), la velocitat màxima (<i>V</i><sub>max</sub>) i la constant de Michaelis (<i>K</i><sub>M</sub>): <i>V</i> = <i>V</i><sub>max</sub>[S]/(<i>K</i><sub>M</sub> + [S]) i que correspon a l'equació d'una hipèrbola. Per a la determinació experimental de <i>K</i><sub>M</sub> i <i>V</i><sub>max</sub>, s'utilitza la representació gràfica de l'equació de Lineweaver-Burk o representació dels dobles recíprocs, que és la transformació algebraica de l'equació de Michaelis-Menten en l'equació d'una recta: 1/<i>V</i> = (<i>K</i><sub>M</sub>/<i>V</i><sub>max</sub>)1/[S] + 1/<i>V</i><sub>max</sub>.
  • ca  equació de Morse, n m
  • es  ecuación de Morse
  • en  Morse equation

Química teòrica

Definition
Expressió analítica caracteritzada per tres paràmetres que serveix per representar la corba d'energia potencial d'una molècula diatòmica V(r) = D{1 - exp[−a(r - re)]}2, en què D és la fondària del mínim de la corba, re, la distància internuclear d'equilibri, i el factor preexponencial a ve donat per l'expressió a = [k/(2D)]1/2, en què k és la derivada segona de la corba en el mínim. El potencial de Morse permet resoldre analíticament el hamiltonià nuclear i deduir els nivells d'energia vibracional de la molècula tenint en compte l'anharmonicitat de la vibració. Vegeu també ^constant de força^.