Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  fluid criogènic, n m
  • es  fluido criogénico
  • en  cryogenic fluid

Química inorgànica

Definition
Substància que és líquida a molt baixes temperatures, la qual cosa la fa adequada com a fluid de termostatació quan es vol treballar a temperatures baixes.

Note

  • El fluid criogènic més habitual és el nitrogen líquid, amb un punt d'ebullició de <signe menys>196 ºC, fàcilment obtenible en grans quantitats i amb un cost assequible. En cas de necessitar temperatures encara més baixes, s'empra heli líquid, amb un punt d'ebullició de <signe menys>269 ºC però amb un cost considerablement més car.
  • ca  fluid newtonià, n m
  • es  fluido newtoniano
  • en  newtonian fluid

Enginyeria química

Definition
Fluid el moviment o deformació del qual es pot descriure mitjançant la llei de la viscositat de Newton, la qual cosa significa que la viscositat del fluid no depèn del gradient de velocitat. Quan es representa el flux de quantitat de moviment o l'esforç de deformació front a la variació espacial de la velocitat o velocitat de deformació dóna una línia recta que passa per l'origen de coordenades. El flux que s'origina en aquest cas s'anomena <i>flux laminar</i>. Aquesta determinació es pot fer amb un viscosímetre.
  • ca  fluid no newtonià, n m
  • es  fluido no newtoniano
  • en  non-Newtonian fluid

Enginyeria química

Definition
Fluid el moviment del qual no es pot descriure mitjançant la ^llei de la viscositat de Newton^, sigui quina sigui la seva velocitat de flux. Aquesta situació es dóna quan la viscositat del fluid canvia amb el gradient de la velocitat de flux. Certs tipus de suspensions i dissolucions de macromolècules són exemples típics de fluids no newtonians.
  • ca  fluid supercrític, n m
  • es  fluido supercrítico
  • en  supercritical fluid

Química analítica

Definition
Fluid a unes condicions de temperatura i pressió superiors a la temperatura crítica i la pressió crítica. És un estat de la matèria diferent als estats de gas, líquid i sòlid. Les propietats d'un fluid supercrític estan a cavall entre les d'un gas i un líquid; d'aquí els seus enormes avantatges i possibilitats d'aplicació. Els fluids supercrítics tenen propietats de gran interès. A causa de la seva elevada compressibilitat, comparada amb els líquids, se'n pot modificar el poder dissolvent mitjançant petits canvis de pressió i temperatura. Per això són excel•lents dissolvents que permeten extreure de manera selectiva substàncies de diferent naturalesa. Per exemple, els fluids supercrítics s'empren per a extreure contaminants en la neteja de sòls, o per a extreure compostos naturals difícils d'obtenir per mètodes de síntesis i que són de gran interès industrial, com ara aromes o alcaloides. Vegeu també ^punt crític^.
  • ca  fluor, n m
  • es  flúor
  • en  fluorine
  • sbl  F

Química inorgànica

Definition
Element primer del grup 17 del bloc <i>p</i> de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 9 i massa atòmica 18,998.

Note

  • Se'n coneixen fins a setze isòtops, dels quals només un és estable, <sup>19</sup>F, i quatre són inestables. Es presenta com un gas groguenc d'olor picant, molt tòxic i corrosiu, amb un punt de fusió de <signe menys>219 ºC i un punt d'ebullició de <signe menys>188 ºC. Es troba força estès a la natura i els seus minerals principals són la fluorita, que és el fluorur de calci, i la criolita, que és el fluorur d'alumini i sodi. S'obté a partir de l'electròlisi d'una mescla de fluorur de potassi i fluorur d'hidrogen anhidre a 80-100 ºC, els quals s'han obtingut prèviament pel tractament dels minerals amb àcid sulfúric, amb la qual cosa s'aconsegueix fluor elemental i hidrogen com a subproducte. A causa de la natura altament corrosiva de reactius i productes i de la reacció explosiva que té lloc quan fluor i hidrogen reaccionen, la cel•la de reacció està construïda amb materials especials d'alta resistència i es prenen les màximes precaucions per evitar qualsevol fuita. La forma estable del fluor en condicions normals és el fluor molecular format per molècules diatòmiques F<sub>2</sub>. És un gas més pesat que l'aire. El fluor és el més electronegatiu, més reactiu i més oxidant de tots els elements químics. Es combina directament amb quasi tots els elements, llevat de l'oxigen, el nitrogen i alguns gasos nobles. La reacció amb l'hidrogen és explosiva i es produeix fins i tot a baixa temperatura. Tots els metalls són atacats pel fluor, fins i tot l'or i el platí. Es combina amb els halògens i amb altres no-metalls i ataca tots els compostos metàl•lics. Els compostos més interessants del fluor són els fluorocarbonis, que són extremadament inerts, incombustibles i inalterables a l'acció dels oxidants més enèrgics. Aquesta inactivitat fa que siguin compostos d'un gran interès per a múltiples aplicacions. Presenta l'estat d'oxidació <signe menys>1. Es fa servir per produir hexafluorur d'urani, un pas bàsic per a la purificació isotòpica de l'urani i l'obtenció de <sup>235</sup>U, l'únic isòtop natural físsil de l'urani. També es fa servir en la fabricació de compostos orgànics amb enllaços carboni-fluor, dels quals el ^tefló^ és, potser, el que té un ús més ampli i divers.
  • ca  fluorescència, n f
  • es  fluorescencia
  • en  fluorescence

Química física

Definition
Procés fotofísic d'^emissió espontània^ per part d'una molècula que es troba en un estat excitat, que s'esdevé en l'escala de temps del nanosegon després que la molècula deixi d'absorbir radiació electromagnètica. En primer lloc, la molècula absorbeix radiació electromagnètica i experimenta una transició a un estat excitat de la mateixa ^multiplicitat de spin^ que l'estat fonamental, que normalment és d'un singlet. Aquesta transició sol portar la molècula a nivells vibracionals excitats de l'estat excitat. Tot seguit, la molècula transfereix a l'entorn l'excés d'energia vibracional, per exemple mitjançant col•lisions, i arriba al nivell vibracional més baix de l'estat excitat. Per últim, la molècula experimenta l'emissió espontània des d'aquest nivell vibracional de l'estat excitat a l'estat fonamental. La fluorescència sempre es produeix a freqüències més baixes que les de la radiació electromagnètica que ha absorbit la mostra, perquè l'emissió espontània té lloc després que les molècules hagin transferit a l'entorn part de l'excés d'energia vibracional que tenien. La raó per la qual la fluorescència es produeix tan poc temps després que la radiació electromagnètica incident sobre la mostra deixi d'actuar rau en el fet que la transició entre l'estat excitat i l'estat fonamental està permesa per spin, ja que tots dos estats tenen la mateixa multiplicitat de spin. Dos exemples de fluorescència el proporcionen els tubs fluorescents, a l'interior dels quals hi ha vapor de mercuri que és excitat per un feix d'electrons, i els teixits de color blanc, que produeixen emissió fluorescent blanca en ser il•luminats per radiació ultraviolada.
  • ca  fluorita, n f
  • ca  espat fluor, n m sin. compl.
  • ca  espat vitri, n m sin. compl.
  • ca  fluorina, n f sin. compl.
  • es  espato flúor
  • es  espato vítreo
  • es  fluorina
  • es  fluorita
  • en  fluor spar
  • en  fluorine
  • en  fluorite

Geologia

Definition
Mineral de fórmula química CaF2 que habitualment es troba en forma de cristalls cúbics que cristal·litzen en el sistema cúbic, encara que ocasionalment es pot trobar en forma de cristalls octaèdrics o rombododecaèdrics i, fins i tot, de manera amorfa i granular. De color variable (habitualment groc, verd, blau i violeta; ocasionalment es troba en forma incolora, rosa, vermell o negre) i diafanitat entre transparent i translúcida, té una lluïssor vítria, una duresa de 4 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat mitjana de 3,1-3,3 g/cm3, una fractura subconcoïdal i una exfoliació octaèdrica perfecta. Pertany a la classe dels halurs. Sovint es troba en filons hidrotermals de temperatura mitjana-alta, associada amb sulfurs de plom, zinc, plata i amb barita, per bé que és un mineral secundari en les cavitats de nombroses roques àcides i intermèdies intrusives, efusives i esquistocristal·lines. Pot representar un origen sedimentari, probablement per deposició, en conques tancades, amb aigües riques en solucions hidrotermals d'origen volcànic. Finalment, també es forma per sublimació de vapors associats al fenomen del volcanisme. S'utilitza en la preparació de l'àcid fluorhídric, en la indústria ceràmica, en òptica, en la preparació de plàstics i en el tractament metal·lúrgic de la bauxita. També es fa servir com a fluidificant de les escòries de la indústria metal·lúrgica. S'empren cristalls molt perfectes de fluorita en la fabricació de lents apocromàtiques i per a prismes d'utilització en espectrografia.

Note

  • La forma fluorita prové del llatí fluere (en català, 'escolar-se'), en referència al fet que es fon abans que algunes gemmes amb les quals es confon.
  • ca  fluorita, n f
  • ca  espat fluor, n m sin. compl.
  • ca  espat vitri, n m sin. compl.
  • ca  fluorina, n f sin. compl.
  • es  espato flúor
  • es  espato vítreo
  • es  fluorina
  • es  fluorita
  • en  fluor spar
  • en  fluorine
  • en  fluorite

Geologia

Definition
Mineral de fórmula química CaF2 que habitualment es troba en forma de cristalls cúbics que cristal·litzen en el sistema cúbic, encara que ocasionalment es pot trobar en forma de cristalls octaèdrics o rombododecaèdrics i, fins i tot, de manera amorfa i granular. De color variable (habitualment groc, verd, blau i violeta; ocasionalment es troba en forma incolora, rosa, vermell o negre) i diafanitat entre transparent i translúcida, té una lluïssor vítria, una duresa de 4 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat mitjana de 3,1-3,3 g/cm3, una fractura subconcoïdal i una exfoliació octaèdrica perfecta. Pertany a la classe dels halurs. Sovint es troba en filons hidrotermals de temperatura mitjana-alta, associada amb sulfurs de plom, zinc, plata i amb barita, per bé que és un mineral secundari en les cavitats de nombroses roques àcides i intermèdies intrusives, efusives i esquistocristal·lines. Pot representar un origen sedimentari, probablement per deposició, en conques tancades, amb aigües riques en solucions hidrotermals d'origen volcànic. Finalment, també es forma per sublimació de vapors associats al fenomen del volcanisme. S'utilitza en la preparació de l'àcid fluorhídric, en la indústria ceràmica, en òptica, en la preparació de plàstics i en el tractament metal·lúrgic de la bauxita. També es fa servir com a fluidificant de les escòries de la indústria metal·lúrgica. S'empren cristalls molt perfectes de fluorita en la fabricació de lents apocromàtiques i per a prismes d'utilització en espectrografia.

Note

  • La forma fluorita prové del llatí fluere (en català, 'escolar-se'), en referència al fet que es fon abans que algunes gemmes amb les quals es confon.
  • ca  fluorocarboni, n m
  • ca  fluorocarbur, n m
  • es  fluorocarbono
  • es  fluorocarburo
  • en  fluorocarbon

Química orgànica

Definition
Cadascun dels compostos orgànics en els quals els àtoms d'hidrogen han estat substituïts totalment o parcialment per àtoms de fluor.

Note

  • En són exemples F2C=CF2, CF3C≡CCF3 i C3F7CH2NH2. Habitualment, aquests compostos presenten unes propietats fisicoquímiques notablement diferents a les dels compostos que contenen hidrogen o a les dels compostos anàlegs formats per altres halògens, com a conseqüència del fort enllaç entre el carboni i el fluor, amb una energia d'enllaç relativament alta. Els compostos orgànics del fluor es poden preparar per la substitució d'altres halògens mitjançant fluorurs metàl•lics (RCl + MeF <fletxa dreta> RF + MeCl) o per la substitució d'àtoms d'hidrogen mitjançant fluorurs o fluor. Els freons tenen especial interès, perquè s'utilitzen com a fluids en sistemes de refrigeració i com a propulsors en aerosols. Són també rellevants alguns fluorocarbonis alifàtics insaturats de tipus alquè amb enllaç doble carboni-carboni, com [CFCl=CF2], [CF2=CF2] i [CH2=CF2]. Per polimerització de les seves molècules i per copolimerització entre els derivats fluorocarbonis alquènics amb altres alquens insaturats, com l'etilè i el propilè, s'obtenen fluoroplàstics. El fluoroplàstic més antic i encara dominant en el mercat és el ^politetrafluoroetilè^. S'han dissenyat altres fluoroplàstics per millorar-ne algunes característiques, com per poder processar pel sistema convencional i obtenir canonades rígides de poli(vinil de fluorur) amb alta resistència química.
  • ca  fluorocarboni, n m
  • ca  fluorocarbur, n m
  • es  fluorocarbono
  • es  fluorocarburo
  • en  fluorocarbon

Química orgànica

Definition
Cadascun dels compostos orgànics en els quals els àtoms d'hidrogen han estat substituïts totalment o parcialment per àtoms de fluor.

Note

  • En són exemples F2C=CF2, CF3C≡CCF3 i C3F7CH2NH2. Habitualment, aquests compostos presenten unes propietats fisicoquímiques notablement diferents a les dels compostos que contenen hidrogen o a les dels compostos anàlegs formats per altres halògens, com a conseqüència del fort enllaç entre el carboni i el fluor, amb una energia d'enllaç relativament alta. Els compostos orgànics del fluor es poden preparar per la substitució d'altres halògens mitjançant fluorurs metàl•lics (RCl + MeF <fletxa dreta> RF + MeCl) o per la substitució d'àtoms d'hidrogen mitjançant fluorurs o fluor. Els freons tenen especial interès, perquè s'utilitzen com a fluids en sistemes de refrigeració i com a propulsors en aerosols. Són també rellevants alguns fluorocarbonis alifàtics insaturats de tipus alquè amb enllaç doble carboni-carboni, com [CFCl=CF2], [CF2=CF2] i [CH2=CF2]. Per polimerització de les seves molècules i per copolimerització entre els derivats fluorocarbonis alquènics amb altres alquens insaturats, com l'etilè i el propilè, s'obtenen fluoroplàstics. El fluoroplàstic més antic i encara dominant en el mercat és el ^politetrafluoroetilè^. S'han dissenyat altres fluoroplàstics per millorar-ne algunes característiques, com per poder processar pel sistema convencional i obtenir canonades rígides de poli(vinil de fluorur) amb alta resistència química.