Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  forces de dispersió, n f pl
  • ca  forces de London, n f pl sin. compl.
  • es  fuerzas de dispersión
  • es  fuerzas de London
  • en  dispersion forces
  • en  London forces

Química teòrica

Definition
Forces d'atracció que s'exerceixen entre molècules, entre àtoms o entre àtoms i molècules i que són degudes a la interdependència intermolecular del moviment dels seus electrons. Apareixen quan una fluctuació en la densitat electrònica d'una molècula produeix la formació d'un dipol instantani; aquest dipol indueix l'aparició d'un altre dipol en una molècula veïna, i els dos dipols instantanis s'atrauen entre si. Les forces de dispersió són importants entre molècules apolars i en àtoms amb configuració electrònica de capes tancades. Així, són les responsables que gasos com l'heli o el nitrogen puguin condensar per donar líquids. F. London va estudiar les forces de dispersió el 1930 usant la mecànica quàntica i en deduí l'expressió. Vegeu també ^dipol induït^.
  • ca  forces de van der Waals, n f pl
  • es  fuerzas de van der Waals
  • en  van der Waals forces

Química teòrica

Definition
Forces intermoleculars constituïdes d'una banda per forces de caràcter atractiu degudes als multipols permanents i als multipols induïts dels àtoms o molècules interaccionants, i de l'altra per forces repulsives que es manifesten a curtes distàncies i que impedeixen la interpenetració dels respectius núvols electrònics. En les molècules amb dipol permanent les contribucions atractives més importants a les forces de van der Waals són la interacció dipol-dipol, la interacció dipol-dipol induït i les forces de dispersió. En sistemes poc polars o completament apolars són les forces de dispersió les que adquireixen un paper dominant. Postulades per J. D. van der Waals l'any 1873, les forces de van der Waals permeteren estudiar de manera sistemàtica les propietats físiques dels líquids i dels gasos. Vegeu també ^equació de van der Waals^.
  • ca  forces intermoleculars, n f pl
  • ca  interaccions intermoleculars, n f pl sin. compl.
  • es  fuerzas intermoleculares
  • es  interacciones intermoleculares
  • en  intermolecular forces
  • en  intermolecular interactions

Química teòrica

Definition
Forces febles d'atracció i de repulsió, principalment de natura electrostàtica, que s'estableixen entre àtoms, entre molècules o entre àtoms i molècules amb una configuració electrònica de capes tancades. Són forces que no alteren de manera essencial la identitat química de cada espècie. Es distingeix entre forces no específiques, que sempre actuen, sigui quina sigui la composició del sistema, i forces específiques, que només actuen entre determinades espècies. Entre les forces no específiques hi ha les interaccions de llarg abast del tipus ió-ió, ió-dipol, dipol-dipol, dipol-dipol induït, les forces de dispersió, etc., i les forces de repulsió de curt abast entre els núvols electrònics. Entre les forces específiques destaca l'enllaç d'hidrogen i la interacció de transferència de càrrega. L'energia de les forces intermoleculars s'avalua mitjançant la química quàntica. Ara bé, en sistemes amb moltes molècules aquest càlcul comporta moltes dificultats i se solen utilitzar fórmules empíriques aproximades que representen les diferents contribucions a les forces intermoleculars. Les forces intermoleculars permeten explicar l'existència de la fase líquida, cristalls moleculars, complexos de transferència de càrrega i descriure la solvatació, l'adsorció física i l'associació de molècules.
  • ca  forja, n f
  • es  forja
  • en  forge
  • en  forging

Metal·lúrgia

Definition
Procés d'afaiçonament en calent dels metalls que consisteix a deformar-los per compressió entre dues superfícies dures, l'una fixa i l'altra mòbil, tot aconseguint gran tenacitat i resistència a la corrosió, ja que s'obté una microestructura de gra fi i fibrosa.

Note

  • graf_forja
  • ca  forja d'escalaborns sinteritzats, n f
  • ca  sinter-forja, n f
  • es  sinterforja
  • en  sinter forging

Metal·lúrgia

Definition
Operació que consisteix a forjar peces sinteritzades, per tal d'eliminar les restes de porositat pròpies d'aquest tipus de peces.
  • ca  forjabilitat, n f
  • es  forjabilidad
  • en  forgeability

Metal·lúrgia

Definition
Facilitat que ofereix un metall a ésser forjat.
  • ca  form-
  • es  form-
  • en  form-

Química orgànica

Definition
Prefix que es fa servir per indicar la presència d'un ^formil^ en un compost orgànic.

Note

  • Per exemple, en l'^àcid fòrmic^, el ^formaldehid^, la formamida (HCONH2) o el formiat d'etil (HCOOC2H5).
  • ca  forma meso, n f
  • ca  estructura meso, n f sin. compl.
  • es  estructura meso
  • es  forma meso
  • en  meso form
  • en  meso structure

Química orgànica

Definition
Configuració d'un ^isòmer configuracional^ amb més d'un centre quiral i amb un pla de simetria que provoca la compensació de l'activitat òptica de les dues parts simètriques i que, per tant, el fa òpticament inactiu i no es pot considerar un ^diastereoisòmer^.

Note

  • En aquesta configuració es parla de ^compost meso^.
  • ca  formació, n f
  • es  formación
  • en  forming

Indústria paperera

Definition
Disposició mitjançant la qual les fibres que donaran lloc a un full de paper queden enllaçades i enganxades entre si.
  • ca  formaldehid, n m
  • ca  aldehid fòrmic, n m sin. compl.
  • ca  metanal, n m sin. compl.
  • es  aldehído fórmico
  • es  formaldehído
  • es  metanal
  • en  formaldehyde
  • en  formic aldehyde
  • en  methanal
  • for  HCHO

Química orgànica

Definition
Aldehid d'1 sol àtom de carboni que es presenta com un gas a temperatura ambient d'olor forta, picant i té un punt de fusió de −118 ºC i un punt d'ebullició de −19 ºC.

Note

  • És el més simple de la sèrie homòloga dels aldehids. És soluble en aigua i alcohol. S'obté per oxidació del metanol sintètic o de gasos de baix punt d'ebullició, com el propà i el butà, amb catalitzadors de plata, coure o un òxid de ferro-molibdè. El formaldehid, com els altres aldehids, forma cetals cíclics o polimèrics que consten de vàries molècules. Es comercialitzen les seves solucions aquoses, com ara el ^formol^, estabilitzades amb un percentatge de metanol variable o sense estabilitzar. També es comercialitza en forma sòlida, com el paraformaldehid, que és la forma polimeritzada i està constituït per un nombre de monòmers comprès entre 8 i 100. El formaldehid és l'única molècula que s'ha trobat en l'espai, si bé el major interès es deu a la facilitat de ^polimerització^. Per polimerització del formaldehid pur o en forma de trioxà s'obtenen polímers termoplàstics d'alta massa molar, com el polioximetilè, i per polimerització amb fenols, urea o melamina s'obtenen resines plàstiques. És un producte intermedi molt versàtil que també es fa servir com a auxiliar en la indústria tèxtil, del paper, del cuir i de la fusta. Les seves solucions aquoses s'utilitzen com a desinfectants i conservadors.