Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  geometria de coordinació, n f
  • es  geometría de coordinación
  • en  coordination geometry

Química inorgànica

Definition
Disposició dels ^lligands^ al voltant de l'àtom central en un ^complex^, per a la descripció de la qual s'utilitzen els arranjaments polièdrics ideals.

Note

  • Per a un ^nombre de coordinació^ concret hi pot haver més d'una geometria de coordinació possible, que dependrà de quina sigui energèticament més estable. En cas de geometries de coordinació alternatives amb energies similars, es pot observar un continu de diferents estructures per a un mateix nombre de coordinació. En cas de geometries de coordinació alternatives amb energies molt similars, aquestes es poden interconvertir l'una en l'altra espontàniament, i aleshores es consideren fluxionals o estereoquímicament no rígides.
  • ca  geometria molecular, n f
  • es  geometría molecular
  • en  molecular geometry

Química teòrica

Definition
Geometria definida per la disposició espacial relativa dels nuclis atòmics d'una molècula quan adopten els valors corresponents a un mínim, absolut o relatiu, de la seva superfície d'energia potencial. La geometria de les molècules es pot caracteritzar mitjançant els diferents elements de simetria que presenten, la qual cosa en permet la comparació i classificació.
  • ca  geosfera, n f
  • es  geosfera
  • en  geosphere

Medi ambient

Definition
Conjunt de la ^litosfera^ i l'^endosfera^, que constitueix la part inorgànica de la Terra i s'estén des de la superfície a l'interior de la Terra a uns 6740 km. Engloba la roca, el sòl i l'aigua, i actua com a reservori de nutrients i matèries primeres. Es caracteritza per tenir una estructura rocosa que serveix de suport a la resta de sistemes terrestres situats a la part més superficial.
  • ca  germani, n m
  • es  germanio
  • en  germanium
  • sbl  Ge

Química inorgànica

Definition
Element tercer del grup 16 del bloc <i>p</i> de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 32 i massa atòmica 72,61.

Note

  • Se'n coneixen fins a vint-i-nou isòtops, dels quals cinc són estables, <sup>70</sup>Ge, <sup>72</sup>Ge, <sup>73</sup>Ge, <sup>74</sup>Ge i <sup>76</sup>Ge. Es presenta com un sòlid de color grisenc amb llustre metàl•lic, dur i fràgil, amb un punt de fusió de 945 ºC i un punt d'ebullició de 2.850 ºC. És poc abundant i molt dispers en l'escorça terrestre. S'obté principalment com a subproducte en el tractament dels minerals de zinc. Químicament, el seu comportament és característic d'un semimetall amb importants propietats semiconductores. Presenta principalment els estats d'oxidació +2 i +4. A causa de les seves propietats semiconductores, el seu ús principal és en electrònica.
  • ca  germicida, n m
  • es  germicida
  • en  germicide

Química industrial

Definition
Substància que destrueix microorganismes. Segons la seva funció específica, els germicides es classifiquen en ^antisèptics^, ^antibiòtics^ i desinfectants.
  • ca  guix, n m
  • ca  algeps, n m sin. compl.
  • ca  ges, n m sin. compl.
  • es  yeso
  • en  gypsum

Geologia

Definition
Mineral de calci, de fórmula química CaSO4·2H2O, que cristal·litza en el sistema monoclínic. De color variable (d'incolor a blanc, de vegades amb matisos de color gris, groc, bru, vermell) i diafanitat de transparent a translúcida, té una lluïssor variable (vítria, nacrada, mat o sedosa), una duresa d'1,5-2 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat baixa de 2,35 g/cm3, una fractura concoïdal i una exfoliació perfecta. Pertany a la classe dels sulfats. Les diferents varietats reconegudes d'aquest mineral són la ^selenita^, el ^guix alabastre^, el ^guix fibrós^ i la ^rosa del desert^, agregats de cristalls lenticulars. El guix és un cas típic de mineral sedimentari d'origen químic; la seva aparició està estretament relacionada amb els processos d'evaporació d'aigües marines o continentals riques en sals de calci. Freqüentment forma grans extensions en capes, indicadores de la regió en què antigament hi havia una llacuna salada o un estuari marí. També és possible trobar guix en les cubetes sedimentàries marines com a resultat de la hidratació de l'^anhidrita^ o de l'acció de l'^àcid sulfúric^ derivat de les pirites sobre les margues i argiles calcàries. Les aigües sulfuroses associades a fumaroles volcàniques també afavoreixen l'aparició d'aquest mineral. La gran facilitat d'extracció i tractament del guix, com també les seves propietats físiques i químiques, han estat decisives per a convertir-lo en un element insubstituïble en el sector de la construcció. En l'àmbit de la medicina serveix per a endurir embenats destinats a immobilitzar ossos trencats. El guix és la matèria primera del material del mateix nom, que s'obté per calcinació del mineral. En determinades circumstàncies de penúria s'ha usat el guix com a matèria primera de sofre per a obtenir àcid sulfúric (amb el mètode Leverkusen, de Bayer) o sulfat amònic (amb el mètode ICI).

Note

  • La forma guix prové del grec gýpsos, nom que es donava al mineral calcinat, del qual deriva el llatí gypsum.
  • ca  glaucòfan, n m
  • es  glaucofana
  • en  glaucophane

Geologia

Definition
Mineral de fórmula química Na2Mg3Al2[(OH,F)|Si4O11]2 que cristal·litza en el sistema monoclínic. De color blau (blau fosc, blau gris) i diafanitat translúcida, té una lluïssor vítria, una duresa de 6 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blau gris. Presenta una densitat mitjana de 3,08-3,30 g/cm3, una fractura concoïdal i una exfoliació perfecta. Pertany, dins la classe dels silicats, a la subclasse dels inosilicats. És un mineral típic de roques metamòrfiques de baixa temperatura i elevada pressió, associada amb lawsonita, jadeïta, etc. Està present també en eclogites, quarsites i marbres. Té interès científic per la definició de les condicions metamòrfiques adoptades per les roques que el contenen.
  • ca  glauconita, n f
  • es  glauconita
  • en  glauconite

Geologia

Definition
Mineral de fórmula química (K,Na)(Al,Fe,Mg)2)(Si,Al)4O10(OH)2 que cristal·litza en el sistema monoclínic. De color verd i diafanitat translúcida, té una lluïssor mat, una duresa de 2. Presenta una densitat baixa de 2,5-2,8 g/cm3, i una exfoliació basal perfecta. Pertany, dins la classe dels silicats, a la subclasse dels fil·losilicats. És un mineral d'origen marí que es localitza en dipòsits sedimentaris de diferent composició (gresos, calcàries impures), probablement com a mineral diagenètic. Presenta les mateixes propietats físiques i composició que la celadonita, que, en canvi, és d'origen continental. S'utilitza en la indústria tèxtil, del sucre, de la cervesa, de fertilitzants (pel seu contingut en potassi) i com a colorant no tòxic i molt resistent als agents atmosfèrics.
  • ca  cromatografia gas-líquid, n f
  • ca  GLC, n f sigla
  • es  cromatografía gas-líquido
  • es  GLC sigla
  • en  gas-liquid chromatography
  • en  GLC sigla

Química analítica

Definition
Cromatografia de gasos en què la fase estacionària és un líquid distribuït en un suport sòlid. Es tracta d'una cromatografia de partició. Entre els gasos inerts més utilitzats com a fase mòbil hi ha l'heli, el nitrogen i l'hidrogen. L'elecció del gas ve determinada amb freqüència pel tipus de detector emprat. La fase estacionària es troba immobilitzada sobre la superfície d'un suport sòlid per adsorció o per enllaç químic i ha de ser de baixa volatilitat, tèrmicament estable, químicament inerta i tenir característiques de dissolvent adients.
  • ca  gliceraldehid, n m
  • ca  2,3-dihidroxipropanal, n m sin. compl.
  • es  2,3-dihidroxipropanal
  • es  gliceraldehído
  • en  2,3-dihydroxypropanal
  • en  glyceraldehyde
  • for  CH2OHCHOHCHO

Química orgànica

Definition
Aldehid que es produeix per l'oxidació de sucres en el cos humà.

Note

  • Industrialment, es pot obtenir per l'oxidació amb ^peròxid d'hidrogen^ del ^glicerol^. Com que l'àtom de carboni central és un carboni asimètric, pot existir en dues formes enantiòmeriques, de manera que la configuració espacial d'un dels isòmers òptics és la imatge especular de l'altre. En el cas dels hidrats de carboni es manté la nomenclatura L-D que va establir Fischer i que considera la posició de l'hidroxil en el carboni asimètric més proper a l'extrem inferior de la cadena principal. Aquesta nomenclatura no té relació directa amb la nomenclatura R-S de la ^regla de la seqüència^. En el cas del gliceraldehid, l'enantiòmer L (hidroxil a l'esquerra) desvia la llum polaritzada cap a l'esquerra [L-(-)]; en canvi, l'enantiòmer D (hidroxil a la dreta) ho fa cap a la dreta [D-(+)].