Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  impedància faradaica, n f
  • es  impedancia faradaica
  • en  faradaic impedance

Electroquímica

Definició
Impedància de la interfase electroquímica que s'atribueix a la reacció de transferència de càrrega que hi té lloc. A través de la interfase també hi pot circular un corrent capacitiu, causat primordialment per la càrrega de la doble capa electroquímica. Es mesura emprant una cel·la de tres elèctrodes amb un elèctrode auxiliar prou gran per tal que la seva impedància sigui menyspreable davant la de l'elèctrode de treball. Per a determinar-la, es mesura primer la impedància en absència de l'espècie electroactiva a fi d'obtenir la capacitat de la doble capa Cdc i la resistència R? de la dissolució entre la superfície de l'elèctrode de treball i la punta del capil·lar de Luggin de l'elèctrode de referència. La impedància faradaica Zf es calcula en restar gràficament o analíticament Cdc i R? de la impedància del sistema en presència de l'espècie electroactiva. No obstant això, és millor usar l'espectroscòpia electroquímica d'impedàncies, en què es determinen Cdc, R? i Zf en un sol experiment. Per a una reacció senzilla Ox + n e Red sota control per difusió, la mesura de la impedància faradaica permet calcular la resistència de transferència de càrrega i la impedància de Warburg mitjançant el circuit de Randles. A partir de la impedància faradaica, es pot també deduir els paràmetres cinètics i el mecanisme de la reacció electròdica.
  • ca  impediment estèric, n m
  • es  impedimento estèrico
  • en  steric hindrance

Química orgànica

Definició
Efecte estèric que, o bé no permet que una molècula reaccioni amb una altra molècula, o bé en retarda la velocitat de reacció.

Nota

  • Els grups més voluminosos són els que pateixen més impediment estèric. Així, en la ^substitució nucleòfila^ dels halogenurs d'alquil (RX), la velocitat de reacció depèn del substituent present segons l'ordre següent: hidrogen > metil > alquil primari > alquil secundari > alquil terciari. A més, de manera simultània, l'eliminació competeix amb la substitució, fet que esdevé més important en molècules molt impedides estèricament, de manera que el nucleòfil es comporta com una base i arranca un hidrogen α accessible. D'altra banda, l'impediment estèric és un dels motius pel qual les cetones són menys reactives que els aldehids en l'addició de nucleòfils al carbonil.
  • ca  implantació, n f
  • es  implantación
  • en  implantation

Metal·lúrgia

Definició
Introducció d'una espècie química (molècula, àtom o ió) en la superfície d'un material mitjantçant injecció mecànica, tot accelerant-la amb un camp electromagnètic.
  • ca  impuresa, n f
  • es  impureza
  • en  impurity

Termes generals

Definició
Substància estranya que es troba barrejada en un cos o matèria.
  • ca  inaccessibilitat del zero absolut, n f
  • es  inaccesibilidad del cero absoluto
  • en  inaccessibility of the absolute zero

Química física

Definició
Resultat de l'^enunciat de Planck^ a partir del qual es dedueix que, a temperatura termodinàmica zero, la corba isotèrmica i la corba adiabàtica en un diagrama d'estats pV coincideixen. És evident que, si es vol arribar al zero absolut de temperatura, el procediment per refredar un sistema ha de consistir en una sèrie d'expansions adiabàtiques i de compressions isotèrmiques. Però com que les corbes adiabàtiques no es tallen entre elles, és impossible arribar a la corba adiabàtica d'entropia nul•la, que segons l'^enunciat de Nernst-Simon^ coincideix amb la isoterma de temperatura termodinàmica zero. Així doncs, mitjançant una successió d'expansions adiabàtiques i compressions isotèrmiques es podrà acostar tant com es vulgui a la isoterma de T = 0 K, però aquesta temperatura mai no es podrà assolir amb un nombre finit de passos. Va ser introduït per Nernst el 1912 com a enunciat alternatiu al ^teorema de la calor de Nernst^.
  • ca  bassal de foc, n m
  • ca  incendi de bassal, n m
  • es  incendio de charco
  • en  pool-fire

Enginyeria química

Definició
Incendi d'un líquid inflamable generat a partir d'un bassal sobre el mar, sobre el sòl, etc. Els bassals de foc a l'aire lliure s'originen quan es produeix una fuita o vessament d'un líquid combustible sobre el sòl i a l'exterior.
  • ca  dard de foc, n m
  • ca  doll de foc, n m
  • ca  incendi de dard, n m
  • es  dardo de fuego
  • en  jet-fire

Enginyeria química

Definició
Incendi que té lloc en produir-se la sortida de vapors o gasos inflamables a pressió, i entrar en ignició. Generalment els dolls de foc són causats pel vessament accidental de vapors o gasos inflamables a pressió, en àrees de procés o dipòsits d'emmagatzematge; també poden ser intencionats, com en el cas de les torxes de procés.
  • ca  incineració, n f
  • es  incineración
  • en  incineration

Medi ambient

Definició
Procés de combustió controlada que transforma la fracció orgànica dels residus en materials inerts, com les cendres, i en gasos. Científicament, la incineració i la combustió són el mateix procés malgrat que durant la incineració de residus tinguin lloc de manera simultània a la combustió altres processos, com ara la ^piròlisi^. Es pot dur a terme amb recuperació d'energia o sense; en el primer cas, la calor dels gasos resultants de la combustió es recupera per a la producció d'energia elèctrica o tèrmica utilitzable.

Nota

  • Esquema d'una incineradora de residus sòlids urbans amb recuperació d'energia (fotocòpia 2).
  • ca  indè, n m
  • ca  benzociclopentadiè, n m sin. compl.
  • es  benzociclopentadieno
  • es  indeno
  • en  benzocyclopentadiene
  • en  indene
  • for  C9H8

Química orgànica

Definició
Hidrocarbur bicíclic insaturat que es presenta com un líquid incolor i té un punt d'ebullició de 182 ºC.

Nota

  • Té una densitat de 0,996 g/ml (20/4 ºC). S'obté per destil·lació del quitrà d'hulla, en la fracció que bull entre 176 ºC i 182 ºC. És insoluble en aigua i soluble en la majoria de dissolvents orgànics. Polimeritza per exposició a l'aire o a la llum solar. Es fa servir en la fabricació de resines i és tòxic per inhalació.
  • ca  índex antidetonant, n m
  • ca  índex d'antidetonància, n m
  • es  índice antidetonante
  • en  anti-knock rating

Química industrial

Definició
Vegeu ^nombre d'octà^.