Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  microscòpic -a, adj
  • es  microscópico
  • en  microscopic

Termes generals

Definition
Dit de l'objecte de mida tan petita que només és visible amb microscopi.
  • ca  mida de gra, n f
  • ca  grandària de cristall, n f sin. compl.
  • ca  grandària de gra, n f sin. compl.
  • es  tamaño de cristal
  • es  tamaño de grano
  • en  grain size

Metal·lúrgia

Definition
Dimensions dels cristalls d'un material policristal·lí.
  • ca  midó, n m
  • es  almidón
  • en  starch

Química industrial

Definition
Polisacàrid sòlid de fórmula (C<sub>6</sub>H<sub>10</sub>O<sub>5</sub>)<sub>n</sub>, de color blanc granular, insoluble en aigua o en alcohol, sense gust i amb un ^grau de polimerització^ elevat. Es pot considerar un derivat de la glucosa. És un producte natural sintetitzat per les plantes en la funció clorofílica, i emmagatzemat com a material de reserva en els cloroplasts de les arrels; dels tubèrculs, com en la patata; de les llavors, com en el blat de moro, les castanyes, el blat i l'arròs, i d'altres zones de la planta. Els constituents principals del midó són l'amilosa, un polímer lineal de fins a 6.000 unitats de glucosa, i l'amilopectina, un polímer ramificat de fins a un milió d'unitats de glucosa, que formen una estructura pseudocristallina i estan en proporció variable segons l'origen del midó. El blat de moro conté fins a un 65% en pes de midó, que s'extreu industrialment per ^via humida^, mantenint les llavors en aigua calenta durant dos dies i després un corrent d'aigua arrossega els grans de midó, que se separen fàcilment de la matriu proteínica dels grans. Els gèrmens i el gluten, que tenen respectivament densitat inferior i superior que els grànuls de midó, se separen amb ^hidrociclons^ i amb centrífugues. Tot seguit, els grànuls de midó se sotmeten a un procés de filtració i, finalment, s'assequen. La ^hidròlisi enzimàtica^ del midó dóna glucosa i sucre artificial, constituït per barreges de glucosa i fructosa, que és actualment un important procés industrial a partir del midó del blat de moro. També per hidròlisi s'obtenen sorbitol, àcid glucònic i ciclodextrines. Al marge de la seva condició d'aliment per a persones i animals, el midó es fa servir per a fer coles i aprests per a la indústria tèxtil, bosses de paper i diverses aplicacions en farmàcia. El midó que s'obté de la patata es denomina <i>fècula</i>.
  • ca  migració iònica, n f
  • es  migración iónica
  • en  ionic migration

Electroquímica

Definition
Fenomen de transport d'ions en el si d'una solució electrolítica o d'un electròlit fos, originat per un camp elèctric. Aquest se sol aplicar entre dos elèctrodes plans immergits en el líquid, fent que els ions es dirigeixin cap als elèctrodes de signe contrari. En una dissolució electrolítica diluïda, es pot suposar en primera aproximació que els ions migren independentment els uns dels altres sense cap interacció entre ells, la qual cosa només és certa a dilució infinita. Això comporta que la densitat de corrent j que circula per la dissolució en la direcció x perpendicular als elèctrodes sigui igual a la suma de les densitats de corrent ji de tots els ions i de l'electròlit, o sigui, j = i ji. En assolir l'estat estacionari, un ió i de càrrega zi i concentració ci es desplaça amb una velocitat d'arrossegament vi constant i positiu. La densitat de corrent deguda a aquest ió val ji = |zi| F ci vi i la densitat de corrent total és j = i ji = i |zi| F ci vi. Tenint en compte la relació d'Einstein que lliga la mobilitat ui (= vi /X) de l'ió i amb el seu coeficient de difusió Di i que la intensitat del camp elèctric X = / x, on és el potencial elèctric, el flux Ji,x o mols d'ions i que travessen una àrea unitat perpendicular a la direcció de desplaçament x en la unitat de temps (en mol cm2 s1) s'expressa com: . Aquesta equació concorda amb la contribució general per a la migració establerta per l'equació de flux de Nernst-Planck.
  • ca  mineral, n m
  • es  mineral
  • en  mineral

Geologia

Definition
Sòlid homogeni i de composició química definida, format a la natura per un procés inorgànic, que posseix, normalment, una estructura ordenada dels àtoms o de les molècules que el constitueixen, de manera que si es talla es veu igual a tot arreu. Hi ha prop de 3.000 minerals al món. Els minerals estan constituïts per elements químics, bé per un de sol, bé per una combinació. Es classifiquen en vuit categories: elements natius (argent, coure, diamant, mercuri, grafit, or, sofre, etc.); sulfurs (esfalerita, calcopirita, galena, pirita, etc.); halurs (carnal·lita, criolita, fluorita, halita, silvita, etc.); òxids i hidròxids (bauxita, brucita, corindó, limonita, magnetita, pirolusita, etc.); e) nitrats, carbonats, borats (atzurita, calcita, dolomita, malaquita, etc.); sulfats, cromats, molibdats, tungstats (barita, celestina, guix, etc.); fosfats, arseniats, vanadats (apatita, vanadinita, etc.); silicats (diòpsid, granat, jadeïta, moscovita, òpal, quars, talc, vesuvianita, etc.). A diferència de les gemmes, presenten una variació molt àmplia pel que fa a duresa. Vegeu també ^escala de Mohs^.

Note

  • Taula_mineral
  • ca  mini, n m
  • es  minio
  • en  minium
  • en  red lead

Química industrial

Definition
Òxid mixt de l'òxid de plom i el diòxid de plom, que es presenta com un sòlid d'elevada densitat, de color vermell o taronja, insoluble en aigua i que es troba com a mineral o s'obté industrialment a partir de l'oxidació del plom amb aire a 500ºC de temperatura. Primer s'obté ^litargiri^ d'òxid de plom, que posteriorent s'oxida a mini. El seu elevat poder cobrent i la resistència a l'oxidació el fan un bon pigment per a pintures antioxidants, que protegeixen els metalls de l'oxidació pels agents atmosfèrics tot inhibint la corrosió per acció passivant. Quan se'l fa reaccionar amb òxid de ferro (III) es forma una ^ferrita^ usada per a la fabricació d'imants permanents. <i>Mini</i> és el nom comú del tretròxid de triplom (Pb<sub>3</sub>O<sub>4</sub>).
  • ca  mioglobina, n f
  • es  mioglobina
  • en  myoglobin

Bioquímica

Definition
Ferroproteïna muscular constituïda per una cadena polipeptídica de 153 residus d'aminoàcid, amb un pes molecular aproximat de 17.000. Pel fet que la seva molècula conté un grup hem porfirínic, actua en l'organisme com a substància transportadora i emmagatzemadora d'oxigen, alhora que en facilita la difusió. Presenta fortes semblances estructurals i funcionals amb l'hemoglobina. L'estructura tridimensional de la mioglobina del catxalot va ser la primera que es va determinar per cristal·lografia de raigs X, en treballs duts a terme per J. C. Kendrew i els seus col·laboradors, l'any 1959. És una proteïna globular constituïda per vuit hèlixs <alfa grega minúscula>. El grup hem es troba encaixat dins d'una butxaca hidrofòbica entre la cinquena i sisena hèlix. L'àtom de Fe(II) està coordinat per quatre àtoms de nitrogen de l'anell porfirínic i un àtom de nitrogen de la histidina 93. Una molècula d'oxigen pot actuar com a sisè lligand del ferro. La mioglobina es troba en les fibres musculars de força vertebratsi la seva funció és facilitar el transport de l'oxigen des dels vasos capil·lars fins a les cèl·lules musculars. En els mamífers aquàtics, la concentració de mioglobina en el múscul és molt superior a la dels mamífers terrestres, el que suggereix la seva funció com a proteïna emmagatzemadora d'oxigen.
  • ca  miscibilitat, n f
  • es  miscibilidad
  • en  miscibility

Química física

Definition
Propietat que tenen dues substàncies pures, generalment en el mateix estat fàsic, de formar una mescla quan es barregen. Perquè això es produeixi, l'^energia de Gibbs de mescla^ a la temperatura i pressió de treball ha de ser negativa. Quan les fraccions molars dels dos components poden tenir qualsevol valor, es diu que les dues substàncies són totalment miscibles. En cas contrari, es diu que les dues substàncies presenten miscibilitat parcial o que són parcialment miscibles, i la regió de miscibilitat indica l'interval de composicions on la mescla és possible. Es parla de líquids miscibles quan les dues substàncies pures són líquids i formen una mescla líquida, com per exemple la mescla d'aigua i alcohol. Es parla de líquids parcialment miscibles quan els dos líquids només són miscibles en una certa regió i, en variar la composició, la mescla deixa de ser miscible i el sistema se separa en dues ^fases conjugades^, cadascuna de les quals és una solució d'un dels dos components en l'altre. És el cas, per exemple, de la majoria de mescles d'aigua i líquid orgànic. El mateix succeeix en els sòlids, ja que hi pot haver-hi sòlids miscibles, com ara els ^aliatges^, i sòlids parcialment miscibles. Vegeu també ^línia de miscibilitat^.
  • ca  miscible, adj
  • es  miscible
  • en  miscible

Termes generals

Definition
Dit del líquid que forma part d'una mescla homogènia o d'una dissolució.
  • ca  arsenopirita, n f
  • ca  mispíquel, n m sin. compl.
  • ca  pirita arsenical, n f sin. compl.
  • es  arsenopirita
  • es  mispíquel
  • es  pirita arsenical
  • en  arsenical pyrite
  • en  arsenopyrite
  • en  mispickel

Geologia

Definition
Mineral de fórmula química FeAsS, que cristal·litza en el sistema monoclínic. De color variable (de blanc a gris plata) i diafanitat opaca, té una lluïssor metàl·lica, una duresa de 5,5-6 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és de color entre negre i gris fosc. Presenta una densitat alta, de 5,9-6,2 g/cm<sup>3</sup>, una fractura desigual i una exfoliació feble i prismàtica. Pertany a la classe dels sulfurs. Habitualment es troba en jaciments de sulfurs de primera segregació magmàtica (amb or i cobalt), pegmatítics-pneumatolítics (amb estany) i hidrotermals d'alta temperatura (amb or, argent i níquel) en forma de cristalls prismàtics. A més a més de trobar-se en filons, l'arsenopirita també apareix disseminada en calcàries, dolomies, gneis i pegmatites. És el principal mineral per a l'extracció d'arsènic, un subproducte obtingut en l'explotació de mines de coure, or, plom o argent. S'utilitza en la fabricació de pesticides, pigments, focs d'artifici, vidres i per a endurir diversos aliatges. Antigament es feia servir en el tractament de la sífilis i de la malària. Avui té alguns usos medicinals i veterinaris com a fungicida i bactericida, encara que els antibiòtics l'han anat substituint.