Diccionari de química (històric complet)

ca mitocondri, n m
es mitocondria
en mitochondrion

Bioquímica

Definition

Orgànul de les cèl·lules eucariotes limitat per una membrana unitària doble, on tenen lloc el cicle de Krebs, la cadena respiratòria, la fosforilació oxidativa i l'oxidació dels àcids grassos, entre d'altres processos.

ca mobilitat iònica, n f
es movilidad iónica
en ionic mobility
sbl u_i

Electroquímica

Definition

Quocient entre la velocitat d'arrossegament v_i de l'ió i (en cm s¹) i la intensitat X del camp elèctric aplicat (en V cm¹), o sigui, u_i = v_i /X. És el paràmetre característic del transport d'un ió i en una dissolució electrolítica per migració sota l'acció d'un camp elèctric. Se sol expressar en cm² V¹ s¹. A dilució infinita, se simbolitza per u_i i és anomenada mobilitat límit. La mobilitat d'un ió en una dissolució decreix en augmentar la seva concentració, però a una concentració fixada és independent del camp elèctric aplicat, tot i que és funció dels altres ions de l'electròlit, atesa la interacció iònica que existeix entre ells. El dissolvent, en solvatar l'ió, afecta la seva grandària i, per tant, la seva mobilitat. Com que una dissolució electrolítica compleix la llei d'Ohm en la forma j = X, on j és la densitat de corrent i és la conductivitat, i si se suposa que els ions migren independentment els uns dels altres, s'estableix que la conductivitat _i de l'ió i amb una concentració c_i és _i = |z_i| F u_i c_i, on F és la constant de Faraday. Això comporta que la conductivitat molar _m,i de l'ió i val _m,i = |z_i| F u_i. En dissolució aquosa els ions hidroni H₃O⁺_(aq) i hidroxil OH_(aq) presenten valors d'u i _m anormalment grans, cosa que fou interpretada per Grotthuss el 1806 considerant un mecanisme de transport d'ions en cadena en què l'ió H₃O⁺_(aq) transfereix un protó a una molècula d'aigua veïna i l'ió OH_(aq) capta un protó d'una molècula d'aigua veïna, tot continuant ambdós processos al llarg d'una cadena de molècules d'aigua. La mobilitat d'un ió es pot mesurar pel mètode de la superfície de separació mòbil o bé es pot determinar a partir del seu coeficient de difusió mitjançant la relació d'Einstein, així com de la seva relació amb _m,i. El seu valor límit s'obté de _m,i.

ca mode normal de vibració, n m
es modo normal de vibración
en normal mode of vibration

Química física

Definition

Cadascun dels moviments vibracionals senzills d'una molècula o d'un sòlid cristal•lí en els quals es pot descomposar el moviment vibracional total de la molècula o del sòlid cristal•lí i que té associada una freqüència de vibració determinada. En una molècula constituïda per N nuclis, el nombre de modes normals de vibració és de 3N-5 si la molècula és lineal i de 3N-6 en qualsevol altre cas. Cada mode normal de vibració es comporta com si fos un ^oscil•lador harmònic^ unidimensional, de manera que l'energia d'un mode normal de vibració està quantitzada. La separació entre dos nivells d'energia consecutius d'un mode normal de vibració és constant i rep el nom de ^fonó^. Vegeu també ^quantització^.

ca model atòmic de Bohr, n m
es modelo atómico de Bohr
en Bohr atom model

Química teòrica

Definition

Model atòmic proposat per N. H. D. Bohr el 1913 per descriure l'àtom d'hidrogen. Es basa en les hipòtesis que l'àtom només pot existir en uns certs estats estacionaris, caracteritzats pel fet que el seu electró només pot ocupar unes òrbites (o nivells energètics) ben definides, que, tot i ésser governades per la mecànica clàssica, són determinades per la condició que el moment angular orbital de l'electró sigui un múltiple enter de la constant de Planck reduïda: L = nħ, essent n = 1, 2, 3...; l'emissió i absorció d'energia per l'àtom no es realitza de forma contínua, com demanaria l'electrodinàmica clàssica en explicar el moviment circular (que és dissipatiu) d'un electró, sinó que es realitza de forma discreta; en passar l'electró d'un estat estacionari Ei a un altre Ej és emès (si Ej < Ei) o és absorbit (si Ej > Ei) un fotó d'energia hν = |Ej − Ei|. El model permet d'obtenir les energies dels estats estacionaris dels àtoms hidrogenoides: <EXPRESSIÓ 104>, en què me és la massa de l'electró, e, la unitat de càrrega elèctrica, ħ, la constant de Planck reduïda, Z, el nombre atòmic i n, un enter que identifica l'estat. De l'expressió |Em − En| = hν es dedueix la freqüència del fotó absorbit o emès durant la transició de l'electró entre dos nivells m i n: <EXPRESSIÓ 105>, en què m > n. Aquesta freqüència s'adiu amb l'observada experimentalment, la qual cosa afavorí l'acceptació del model atòmic de Bohr. Malgrat la correcta interpretació de l'espectre d'emissió de l'àtom d'hidrogen, el model atòmic de Bohr no pot explicar el comportament d'aquest àtom tan simple en un camp magnètic i també falla en la interpretació dels espectres d'atoms polielectrònics. Les deficiències del model foren superades posteriorment per la mecànica quàntica. El model atòmic de Bohr representa, de fet, el pont conceptual entre la mecànica clàssica i la mecànica quàntica, i actualment només té un valor històric. Vegeu també ^àtom hidrogenoide^.

ca model de Bockris-Devanathan-Müller, n m
es modelo de Bockris-Devanathan-Müller
en Bockris-Devanathan-Müller model

Electroquímica

Definition

Model de la doble capa electroquímica que modifica el model de Grahame, en considerar la influència de les molècules dipolars del dissolvent en la interfase elèctrode-dissolució. Suposa que en la capa compacta els cations amb les seves esferes de solvatació primària són fora de la capa de dipols orientats del dissolvent sobre la superfície de l'elèctrode, mentre que els anions adsorbits específicament a l'elèctrode poden penetrar la capa de dipols i situar-se en el pla interior de Helmholtz.

Note

Imatges_electroquímica 011 (model de Bockris-Devanathan-Müller (els cercles foscos representen les molècules del dissolvent))

ca model de Born, n m
es modelo de Born
en Born model

Electroquímica

Definition

Model teòric que explica el fenomen de la solvatació a partir de la interacció entre els ions i l'aigua o qualsevol altre dissolvent polar. Fou proposat el 1920 per Max Born. Suposa que els ions i amb càrrega z_i són esferes rígides de radi r_i i que l'aigua es comporta com un medi continu amb una permitivitat relativa _w (= 78,4 a 25°C). Permet calcular les magnituds termodinàmiques d'hidratació que corresponen al pas d'1 mol d'ions, a la pressió d'1 bar i a una temperatura T, des del seu estat gasós fins a una dissolució que conté gran quantitat d'aigua i on els ions no interaccionen entre si. L'energia de Gibbs d'hidratació de l'ió es calcula com: , on ₀ és la permitivitat del buit, N_A és el nombre d'Avogadro, i e és la càrrega de l'electrò. L'entropia d'hidratació de l'ió s'obté com i la calor d'hidratació de l'ió val , on ( _w/ T)_p és la derivada parcial de la permitivitat relativa de l'aigua respecte la temperatura a la pressió d'1 bar. El model de Born dóna valors massa grans de les calors d'hidratació de les sals, determinades com la suma de les contribucions dels seus ions constituents. Per exemple, la calor d'hidratació teòrica del fluorur de potassi és H(KFH₂O) = H(K⁺H₂O) + H(FH₂O) = (524,3) + (513,0) kJ mol¹ = 1.037,3 kJ mol¹, molt més gran que el valor experimental de 827,6 kJ mol¹. S'han obtingut millores emprant el model ió-dipol proposat per Bernal i Fowler el 1933, el qual considera que els ions són envoltats per dipols d'aigua situats en les esferes de solvatació primària i secundària.

ca model de difusió, n m
es modelo de difusión
en diffusion model

Medi ambient

Definition

Representació simplificada de la realitat mitjançant una equació matemàtica que permet descriure de forma teòrica la difusió dels contaminants en el medi atmosfèric. Un exemple de model de difusió senzill és el ^model gaussià^.

ca model de Gouy-Chapman, n m
es modelo de Gouy-Chapman
en Gouy-Chapman model

Electroquímica

Definition

Model de la doble capa electroquímica proposat per Gouy i Chapman entre els anys 1910 i 1913. A diferència del model de Helmholtz, del 1879, suposa que els ions en excés en la interfase electroquímica són puntuals i es distribueixen estadísticament entre l'elèctrode i el si de la dissolució. Això comporta que els ions poden ésser a qualsevol distància de l'elèctrode i la distribució de càrrega és contínua fins a la seva mateixa superfície. El model de Gouy-Chapman preveu una variació de tipus exponencial del potencial intern dins de la regió la interfase en passar del potencial intern de l'elèctrode ^M al de la dissolució electrolítica ^S. Aquesta aproximació prediu càrregues de l'elèctrode i capacitats de la doble capa electroquímica molt més elevades que els valors obtinguts experimentalment.

Note

Imatges_electroquímica 012 ((a) model de Gouy-Chapman, (b) variació del potencial intern amb la distància a l'elèctrode)

ca model de Grahame, n m
es modelo de Grahame
en Grahame model

Electroquímica

Definition

Model de la doble capa electroquímica proposat per Grahame, que inclou l'existència d'ions adsorbits en el model de Stern. Considera que la capa compacta conté anions adsorbits sense molècules de solvatació en contacte amb l'elèctrode i situats en un pla interior de màxima aproximació a una distància x₁, anomenat pla interior de Helmholtz, amb un potencial intern ₁. En canvi, els cations solvatats se situen a partir d'un pla exterior de màxima aproximació a una distància x₂, anomenat pla exterior de Helmholtz, amb un potencial intern ₂. Aquest darrer pla separa la capa compacta de la capa difusa en la interfase elèctrode-dissolució, on hi ha el canvi entre el potencial intern de l'elèctrode ^M i el del si de la dissolució ^S.

Note

Imatges_electroquímica 013 ((a) model de Grahame (els cercles foscos representen les molècules del dissolvent), (b) variació del potencial intern amb la distància a l'elèctrode)

ca model de Helmholtz, n m
es modelo de Helmholtz
en Helmholtz model

Electroquímica

Definition

Primer model de la doble capa electroquímica, proposat per Hermann Helmholtz el 1879. Considera que la càrrega positiva o negativa superficial de l'elèctrode (normalment d'un metall) immergit en la dissolució electrolítica és en un límit de la interfase electroquímica, mentre que els ions en excés de càrrega contrària es mantenen alineats en un pla paral·lel a la superfície de l'elèctrode, delimitant l'altre límit de la interfase. La doble capa electroquímica es comporta com un condensador pla amb dues plaques de càrregues elèctriques iguals però de signe contrari. Entre les dues plaques només hi pot haver les molècules del dissolvent (aigua, per exemple). El model de Helmholtz prediu que en passar del potencial intern de l'elèctrode ^M al de la dissolució electrolítica ^S, hi ha una variació lineal del potencial intern dins de la regió de la interfase. Aquest model és massa senzill perquè el moviment tèrmic dels ions impedeix una estructura tan rígida de la doble capa.

Note

Imatges_electroquímica 014 ((a) model de Helmholtz, (b) variació del potencial intern amb la distància a l'elèctrode)

Diccionari de química (històric complet)

Basic search

Advanced search

Definition

Definition

Definition

Definition

Definition

Note

Definition

Definition

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note