Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  -oïl
  • es  -oilo
  • en  -oyl

Química orgànica

Definition
Sufix que serveix per anomenar un ^acil^, el qual va precedit pel prefix indicatiu del nombre de carbonis que té la cadena hidrocarbonada.

Note

  • Per exemple, en el clorur de butanoïl (CH3CH2CH2COCl). L'acil també s'anomena amb aquest sufix quan actua com a ^intermedi de reacció^, com en l'acilació del benzè.
  • ca  -ol
  • es  -ol
  • en  -ol

Química orgànica

Definition
Sufix que es fa servir per designar un alcohol en què l'^hidroxil^ és el grup principal, el qual va precedit pel prefix indicatiu del nombre de carbonis que té la cadena hidrocarbonada.

Note

  • El compost orgànic anomenat és un alcohol o fenol. Per exemple, en el 2-butanol (CH3CH2CHOHCH3).
  • ca  olefina, n f
  • es  olefina
  • en  olefin
  • en  olefine

Química industrial, Química orgànica

Definition
Cadascun dels hidrocarburs amb un enllaç doble carboni-carboni o més.

Note

  • Les olefines acícliques són ^alquens^, les olefines cícliques són ^cicloalquens^. S'obtenen per craqueig al vapor de naftes, gas natural o gasoil. Els mecanismes de les reaccions de craqueig són radicalaris i sense catalitzador. A partir de qualsevol aliment hidrocarbonat es poden formar olefines de totes les longituds de cadena, per bé que les més probables són la formació d'^etilè^ a partir de l'età, o de ^propilè^ a partir del propà. Els productes del craqueig al vapor se separen per destil•lació, amb la qual cosa s'obté per separat etilè, propilè i la ^fracció C4^.
  • ca  oleoducte, n m
  • es  oleoducto
  • en  oil pipeline

Química industrial

Definition
Conducció que serveix per a transportar a gran distància el petroli des dels jaciments al punt d'embarcament o a la refineria, i per a transportar els productes de la refineria fins als punts de distribució i consum o a altres plantes de producció. Els oleoductes són d'acer soldat, protegits de la corrosió i enterrats a poca profunditat. Els fluids circul•len impulsats per pressió mitjançant estacions de bombes. Per un mateix oleoducte es poden fer circular consecutivament diferents líquids introduint en la conducció sistemes mòbils de separació, com boles d'acer del diàmetre de la conducció. En els polígons industrials petroquímics és habitual que les empreses s'enviïn tot tipus de productes entre si mitjançant ^feixos transvasadors^.
  • ca  oleoquímica, n f
  • es  oleoquímica
  • en  oleochemistry

Química industrial

Definition
Conjunt dels processos industrials derivats de l'aprofitament químic i alimentari dels olis i greixos naturals. Es basa en la química orgànica de productes naturals no fòssils i renovables. Les seves principals branques industrials són la indústria dels sabons, a partir de les reaccions de saponificació i d'^hidròlisi^; la indústria dels detergents, basada en els alcohols grassos, i la hidrogenació d'olis, per tal d'obtenir greixos comestibles. L'oleoquímica es pot desenvolupar en el futur si s'exploten determinades plantes que proporcionen olis d'interès encara no prou explotats i si es desenvolupa la indústria dels combustibles vegetals derivats d'olis naturals. Vegeu també ^biocarburant^.
  • ca  oli assecant, n m
  • es  aceite secante
  • en  drying oil

Química industrial

Definition
Oli que, en contacte amb l'aire, polimeritza i forma una pel•lícula sòlida. Està format per triglicèrids amb dobles enllaços, com l'oli de llinosa i l'^oli de ricí^. Els àcids poliinsaturats més comuns que contenen són l'àcid linoleic, l'àcid linolènic i l'àcid ricinoleic. Els olis assecants reaccionen amb l'oxigen de l'aire, la qual cosa possibilita la ^polimerització^ i augmenta la viscositat de l'oli fins a formar un polímer que crea fàcilment una pel•lícula que recobreix el sòlid on s'aplica. Per això l'oli assecant es fa servir com a ^lligant^ en pintures. El procés d'estandolització millora les característiques assecants dels olis.
  • ca  oli de colza, n m
  • es  aceite de colza
  • en  colza oil

Química industrial

Definition
Oli extret de les llavors de la colza, on es troba en una proporció de fins al 45%, compost per triglicèrids d'àcids grassos diversos, principalment d'àcid oleic, en un 60%, i d'àcid linoleic, d'un 20 a un 30%, però també d'àcid linolènic i d'àcid palmític en menors quantitats. És comestible i es fa servir també industrialment, per la qual cosa es desnaturalitza amb ^anilines^. L'ús fraudulent d'oli de colza desnaturalitzat i parcialment regenerat va provocar la denominada <i>síndrome tòxica</i>, una intoxicació generada pels residus del procés de regeneració que eren presents a l'oli, la qual cosa provocà dotzenes de morts i de malformacions en els consumidors d'arreu de l'Estat espanyol a principis de la dècada de 1980.
  • ca  oli de peix, n m
  • es  aceite de pescado
  • en  fish oil

Química industrial

Definition
Oli extret de les masses musculars dels peixos grassos, com la sardina, el seitó, el salmó o l'anxova, compost per triglicèrids d'àcids grassos molt variats, on predominen els poliinsaturats, com l'àcid linoleic, el <alfa grega minúscula>-linolènic i el <gamma grega minúscula>-linolènic; monoinsaturats, com l'àcid oleic i similars, i també saturats, com l'àcid palmític. Es fan servir, un cop desodoritzats, per a fabricar margarines, greixos de cocció, cosmètics i ingredients de pintures, lubrificants i sabons. Les propietats dietètiques dels àcids poliinsaturats, que sembla que redueixen la taxa de colesterol en la sang, han portat recentment a un interés pels olis de peix. Els peixos contenen també altres formes d'olis. Els olis del fetge de peixos, com l'oli de fetge de bacallà, són rics en vitamines liposolubles, com la vitamina A i la vitamina D, i s'han fet servir en farmàcia com a complements dietètics.
  • ca  oli de ricí, n m
  • es  aceite de ricino
  • en  castor oil
  • en  ricinus oil

Química industrial

Definition
Oli extret per premsat o amb dissolvents de les llavors de l'arbre ricí, compost en un 80% per triglicèrids de l'àcid ricinoleic. És un important producte industrial, que s'ha fet servir com a additiu lubrificant per a certs motors, per a cosmètics, tints i acabats tèxtils. L'oli deshidratat s'isomeritza i es polimeritza parcialment quan s'escalfa a 300ºC en absència d'aire. El producte obtingut és l'estandoli, que es fa servir com a lligant de pintures. També s'obté el roig turc, que és un additiu per a colorants obtingut per reacció de l'oli de ricí amb àcid sulfúric. L'oli de ricí hidrogenat és un producte interessant com a ^lubrificant^.
  • ca  essència, n f
  • ca  oli essencial, n m sin. compl.
  • es  aceite esencial
  • es  esencia
  • en  essence
  • en  essential oil

Química orgànica

Definition
Substància altament volàtil d'origen vegetal aïllada per processos fisicoquímics.

Note

  • En general, rep el nom de la planta de la qual s'aïlla, com l'essència de rosa, però més que un compost simple es tracta d'un conjunt de compostos volàtils que s'obtenen majoritàriament per la destil·lació en corrent de vapor, generalment de les flors o fulles de plantes, o bé pel premsat en fred de les seves pells. Els components de l'essència són substàncies olioses, lipòfiles i amb olors molt característiques. La denominació <i>essència</i> es fa servir des de l'antiguitat, ja que els alquimistes creien que la mescla resultant de compostos orgànics era l'essència de la planta. Els principals constituents dels olis essencials són ^terpens^; hidrocarburs alifàtics i derivats oxigenats, com alcohols, aldehids, cetones, èsters i àcids carboxílics; hidrocarburs aromàtics, com fenols i derivats; compostos heterocíclics, i fins i tot compostos sulfurats i nitrogenats en algunes de les essències. Hi ha essències constituïdes només per un terpè, com l'essència de gerani, que conté del 84 al 90 % de geraniol, o el citronelal, que és el principal constituent de l'oli essencial de la llimona. Hi ha essències el constituent principal de les quals no és un terpè, com l'oli de bedoll, que és constituït per un 98 % de salicilat de metil; el d'anís, constituït per un 90 % d'anetol, i el de la flor del violer, constituït per un 95 % d'eugenol. Les essències componen generalment perfums i condiments, i s'utilitzen sobretot en tres vies primàries: com a substàncies oloroses en cosmètica, perfums, sopes, detergents, insecticides, etc.; com a saboritzants en l'alimentació, i en nombrosos productes farmacèutics, bàsicament en medicaments.