Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  protecció catòdica, n f
  • es  protección catódica
  • en  cathodic protection

Electroquímica

Definition
Procediment de protecció d'estructures metàl·liques contra la corrosió electroquímica consistent en la polarització negativa de l'estructura en relació amb el medi que l'envolta. Qualsevol estructura metàl·lica enterrada o submergida en un líquid actua com un elèctrode en un electròlit, de forma que hi ha una tendència a la seva oxidació espontània en presència d'un oxidant, com ara oxigen dissolt. La protecció catòdica per sacrifici consisteix en disposar d'uns ànodes d'un metall (correntment de Mg, de Zn o d'Al, que actua d'ànode de sacrifici) més electronegatiu en la sèrie galvànica que el metall de l'estructura a protegir (correntment de Fe), de manera que aquest actua com a càtode en la pila formada i és, per tant, incorrosible, mentre que els ànodes en contacte amb l'estructura es van dissolent lentament i cal renovar-los. La protecció catòdica per corrent imposat consisteix en la connexió de l'estructura a protegir al pol negatiu d'una font de corrent continu, mentre que el pol positiu és connectat a uns ànodes insolubles de grafit enterrats en el medi. La protecció catòdica per drenatge de corrent és emprat contra corrents errants, causats, per exemple, per l'existència de vies fèrries pròximes, i consisteix a colocar un díode entre l'estructura a protegir i la via en el sentit adequat de pas (cap a la via). La protecció catòdica per corrent imposat suposa un consum de corrent més gran que el de la protecció anòdica, ja que en aquesta última el corrent que circula després de la passivació és menyspreable. Un problema que pot aparèixer a la protecció catòdica és l'absorció d'hidrogen pel material, cosa que pot conduir a la seva fragilització (anomenada fragilització per hidrogen). La protecció catòdica és emprada en canalitzacions enterrades, pous de petroli, dics flotants, vaixells, cables elèctrics, dipòsits enterrats, estructures metàl·liques de ciment armat, etc. Vegeu també ^protecció contra la corrosió^.
  • ca  protecció contra la corrosió, n f
  • es  protección contra la corrosión
  • en  protection against corrosion

Electroquímica

Definition
Procediment que s'utilitza per a disminuir la velocitat de corrosió electroquímica d'un material metàl·lic en un medi determinat. N'existeixen diferents mètodes: a) la selecció d'un material resistent a la corrosió; b) la protecció del material amb un recobriment homogeni d'un òxid (per exemple, mitjançant l'anodització), de fosfat (fosfatatge del ferro, de l'alumini i del zinc), de cromat (cromatatge de l'acer i de l'alumini), d'un electrodipòsit (per exemple, de zinc, estany, crom o níquel sobre l'acer) o d'una pintura (pintura polimèrica, pintura electroforètica, etc.); c) l'aplicació d'un potencial control·lat al material metàl·lic, fent ús d'una cel·la de tres elèctrodes, de forma que tingui lloc la seva passivació (protecció anòdica) o bé la seva immunitat (una forma de protecció catòdica); d) l'ús d'un ànode de sacrifici, una altra forma de protecció catòdica; e) l'eliminació de substàncies causants de la corrosió, com ara la humitat (aconseguint una atmosfera seca), l'oxigen dissolt (que es pot reduir amb hidrazina, donant N2 i H2O), l'H+ o l'OH (canviant el pH); f) l'ús d'un inhibidor de la corrosió; g) evitar tensions mecàniques; h) evitar contactes bimetàl·lics, que produeixen la corrosió galvànica. S'ha de fer una valoració del mètode a aplicar en cada cas, tenint en compte els factors químics i de disseny, així com el seu cost. Vegeu també ^sèrie galvànica^.
  • ca  proteïna, n f
  • es  proteína
  • en  protein

Bioquímica

Definition
Biopolímer compost d'un gran nombre d'aminoàcids, aproximadament, a partir de 100, connectats entre si mitjançant enllaços peptídics. Les proteïnes formen una part important dels sistemes biològics; entre d'altres funcions, són els components principals de teixits estructurals (músculs, pell, cabells), efectuen el transport i emmagatzematge de ions i molècules i participen com a catalitzadors d'un gran nombre de reaccions biològiques. L'esquelet o estructura primària de les proteïnes és una seqüència repetitiva d'un àtom de nitrogen i dos àtoms de carboni. Tot i estar formades per llargues cadenes d'aminoàcids, aquestes no són amorfes sinó que es tracta de polímers amb una forma ben definida. De fet, s'han pogut aïllar moltes proteïnes en forma cristal·lina pura, i la forma que presenten estant en dissolució és força regular i ordenada. L'estructura secundària de les proteïnes pot tenir dues conformacions: d'hèlix <alfa grega minúscula> o helicoïdal i de làmina plegada. La primera és una estructura força rígida, a causa de la gran quantitat de ponts d'hidrogen que la constitueixen, i els grups R estan orientats en posició equatorial respecte l'eix de l'hèlix; l'estructura de làmina plegada, per la seva banda, només és estable si els grups R no són gaire voluminosos, ja que constituirien impediments estèrics. La naturalesa dels grups R, d'una altíssima diversitat, afecta de forma determinant les propietats de les proteïnes i defineix la seva estructura terciària o tridimensional. Així doncs, hi ha estructures proteiques amb propietats totalment diferents, sent aquestes diferències en gran part conseqüència d'aquests grups R. De manera general, però, les proteïnes es poden classificar en dues classes: fibroses o globulars. Les proteïnes fibroses són insolubles en aigua, i poden ser de tres categories: queratines (formen part dels teixits protectors, com ara pell, cabell, plomes, urpes i ungles), col·làgens (formen el teixit connectiu, com ara cartílags, tendons i vasos sanguinis) i sedes (com ara la fibroïna de les teranyines). Mentre que l'estructura de les queratines i els col·làgens és helicoïdal, la de les sedes és de làmina plegada. La naturalesa hidròfoba i la rigidesa característica de les proteïnes fibroses és deguda a la presència de grups R fonamentalment apolars i d'enllaços creuats de disulfur. D'altra banda, les proteïnes globulars solen ser solubles en aigua i tenen una forma quasi esfèrica; la seva funció no és estructural sinó que tenen altres funcions biològiques: poden ser enzims, hormones, proteïnes de transport o proteïnes d'emmagatzematge. La seva estructura, principalment helicoïdal, conté més aminoàcids amb cadenes laterals polars que les proteïnes fibroses, la qual cosa afecta a la seva solubilitat en aigua.

Note

  • graf_BIO.doc
  • ca  xaperonina, n f
  • ca  proteïna de xoc tèrmic, n f sin. compl.
  • ca  xaperona, n f sin. compl.
  • ca  HSP sigla
  • es  chaperona
  • es  proteína chaperona
  • es  proteína de choque térmico
  • en  chaperone
  • en  heat shock protein
  • en  molecular chaperone
  • en  stress protein

Bioquímica

Definition
Proteïna auxiliar que, en unir-se a d'altres proteïnes desplegades o plegades incorrectament, promou el seu correcte plegament i la formació de l'estructura terciària o quaternària nativa. Això evita l'associació incorrecta entre segments hidrofòbics exposats, la qual cosa podria portar a l'agregació i precipitació de les proteïnes mal plegades. La denominació <i>proteïna de xoc tèrmic</i> és deguda a que la seva síntesi s'indueix a temperatures elevades. Les xaperonines són xaperones moleculars d'elevada massa molecular (com ara la proteïna GroEL d'<i>Escherichia coli</i>), que proporcionen un entorn adequat per al plegament de les proteïnes.
  • ca  proti, n m
  • es  protio
  • en  protium
  • sbl  1H

Química inorgànica

Definition
Isòtop de l'hidrogen de massa atòmica 1.
  • ca  protó, n m
  • es  protón
  • en  proton

Química teòrica

Definition
Partícula elemental, pertanyent al grup dels hadrons, que té una càrrega elèctrica elemental positiva, spin 1/2, i una massa en repòs d'1,672 621 58(13) × 10−27 kg. La seva massa és, per tant, 1.836 vegades més gran que la de l'electró, en canvi la seva càrrega elèctrica és idèntica a la de l'electro però de signe contrari. El protó és el constituent essèncial del nucli atòmic i el responsable de la càrrega positiva d'aquest. És considerada una partícula estable, ja que la seva vida mitjana és estimada superior als 1.031 anys. El protó fou descobert per E. Rutherford el 1919.
  • ca  protoactini, n m
  • es  protactinio
  • en  protactinium
  • sbl  Pa

Química inorgànica

Definition
Element segon de la sèrie dels actínids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 91 i massa atòmica 231,04.

Note

  • Se'n coneixen fins a vint-i-vuit isòtops, tots ells inestables, encara que en la natura es troba el <sup>231</sup>Pa, amb una vida mitjana de 3,28 <aspa> 10<sup>4</sup> anys. Es presenta com un metall blanc argentat, amb un punt de fusió de 1.552 ºC i un punt d'ebullició de 4.227 ºC. És molt poc abundant en l'escorça terrestre i s'obté a partir dels residus de purificació de l'urani. És bastant reactiu en condicions ambientals i presenta principalment els estats d'oxidació +4 i +5. El seu ús principal és com a traçador nuclear.
  • ca  proveta, n f
  • es  probeta
  • en  cylinder

Termes generals

Definition
Recipient cilíndric, de forma tubular, amb peu i proveït de bec, que es fa servir per a mesurar, transvasar o recollir líquids.
  • ca  psicrofílic -a, adj
  • es  psicrofílico
  • en  psychrofilic

Medi ambient

Definition
Que és dut a terme per microorganismes que tenen un creixement òptim entre 15ºC i 20ºC.
  • ca  politetrafluoroetilè, n m
  • ca  tefló, n m
  • ca  PTFE, n m sigla
  • es  politetrafluoretileno
  • es  teflón
  • es  PTFE sigla
  • en  polytetrafluoroethylene
  • en  teflon
  • en  PTFE sigla

Química industrial

Definition
Fluorocarboni derivat del tetrafluoroetilè. És el fluoroplàstic més antic i encara dominant en el mercat: És dur, rígid, inert químicament, estable a temperatures de 260 ºC i no inflamable. Destaca per l'extraordinària resistència a l'atac químic i per les bones característiques elèctriques, però a més és flexible a temperatures baixes i té un coeficient de fricció especialment baix. Precisament per aquestes dues últimes propietats es fa servir en naus aeroespacials i computadores. Com que no permet adherència i i a causa de la seva estabilitat a altes temperatures, es fa servir en paelles, però té moltes més utilitats.