Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  termistància, n f
  • ca  termistor, n m sin. compl.
  • es  termistancia
  • es  termistor
  • en  thermistor

Enginyeria química

Definition
Sensor que posseeix una resistència variable amb la temperatura. Generalment, la termistància està feta amb material semiconductor i té un coeficient de temperatura negatiu, però també n'hi ha amb coeficient de temperatura positiu. Té diverses aplicacions, especialment per a la mesura de temperatures i en circuits de regulació, estabilització o compensació de temperatura.
  • ca  termistància, n f
  • ca  termistor, n m sin. compl.
  • es  termistancia
  • es  termistor
  • en  thermistor

Enginyeria química

Definition
Sensor que posseeix una resistència variable amb la temperatura. Generalment, la termistància està feta amb material semiconductor i té un coeficient de temperatura negatiu, però també n'hi ha amb coeficient de temperatura positiu. Té diverses aplicacions, especialment per a la mesura de temperatures i en circuits de regulació, estabilització o compensació de temperatura.
  • ca  termodinàmica, n f
  • es  termodinámica
  • en  thermodynamics

Química física

Definition
Disciplina científica que forma part de la química física fenomenològica i que s'ocupa de descriure sistemes i les seves transformacions en un àmbit macroscòpic. Es poden distingir dues parts diferenciades de la termodinàmica: la ^termodinàmica de l'equilibri^ i la ^termodinàmica dels processos irreversibles^. Com que en un raonament termodinàmic no es fa cap hipòtesi sobre la naturalesa microscòpica de la matèria, els resultats assolits tenen una validesa general i són independents de qualsevol model microscòpic. Ara bé, això fa que la termodinàmica no pugui justificar el comportament de la matèria ni permeti trobar els valors absoluts de les diferents magnituds característiques d'un sistema, sinó que es limita a predir variacions o diferències entre elles. La descripció termodinàmica utilitza poques variables per caracteritzar el sistema, i és el tractament estadístic el que relaciona el gran nombre de variables microscòpiques, generalment posicions i velocitats, amb aquestes poques variables macroscòpiques. Així, cal pensar que les mesures de les magnituds termodinàmiques s'han d'entendre com a mesures en mitjanes d'aquestes variables microscòpiques i, com a tals, es refereixen a unes escales de longitud i temps infinitament més grans que, respectivament, les distàncies i els períodes típicament moleculars.
  • ca  termodinàmica de l'equilibri, n f
  • es  termodinámica del equilibrio
  • en  equilibrium thermodynamics

Química física

Definition
Part de la termodinàmica que s'ocupa de sistemes en equilibri i dels canvis macroscòpics que pot experimentar un sistema termodinàmic en una transformació, com ara el bescanvi d'energia o altres propietats relacionades amb l'energia sempre que l'estat inicial i l'estat final del sistema siguin estats d'equilibri. Per tant, la termodinàmica de l'equilibri estudia els processos de conversió de l'energia, especialment aquells que comporten la conversió de calor en treball i a l'inrevés. La construcció formal de la termodinàmica de l'equilibri es basa en quatre lleis o principis, formulats a partir de l'experiència durant el segle XIX i començaments del XX. Els seus enunciats introdueixen les funcions d'estat més rellevants en un context termodinàmic, que són la temperatura, l'energia interna i l'entropia, i permeten deduir relacions generals sobre el comportament fenomenològic d'un sistema.
  • ca  termodinàmica de la doble capa electroquímica, n f
  • es  termodinámica de la doble capa electroquímica
  • en  thermodynamics of the electrochemical double layer

Electroquímica

Definition
Tractament quantitatiu de les variables macroscòpiques de la interfase electroquímica d'acord amb la isoterma d'adsorció de Gibbs. Per a un elèctrode polaritzable amb resistència infinita (idealment polaritzable), carregat i en equilibri electroquímic amb una dissolució d'un electròlit z:z valent on es troba immergit, la isoterma d'adsorció de Gibbs s'escriu de forma condensada com d = qM dE + + d, on és la tensió superficial de la interfase (en N m2), qM és la càrrega de l'elèctrode per unitat d'àrea (en C m2), i és el potencial químic de l'electròlit (en J mol1). En aquesta equació, E representa el potencial de l'elèctrode (en V) mesurat respecte a un elèctrode reversible al catió (aleshores, s'escriu E+), o bé a l'anió (s'escriu E), mentre que + representa l'excés superficial (en mol m2) de l'anió (s'escriu ) o bé del catió (s'escriu +) en la interfase relatiu al dissolvent, les quals es mesuren respecte a un potencial E+ o E, respectivament. El valor de qM és igual i de signe contrari a la càrrega d'ions per unitat de superfície en la interfase qi, suma de les contribucions del catió (z+ F +) i de l'anió (z F ), o sigui, qM = qi = (z+ F + + z F ), on F és la constant de Faraday. A partir de l'anterior equació, s'obtenen com a relacions termodinàmiques fonamentals: qM = ( /E), + = ( /)E, i (qM /)E = (+ /E). En un electròlit binari M+X completament dissociat amb + anions Mz+ i anions Xz, l'excés superficial de l'anió o del catió és + = + ( /)E.
  • ca  termodinàmica de les piles galvàniques, n f
  • es  termodinámica de las pilas galvánicas
  • en  thermodynamics of the galvanic cells

Electroquímica

Definition
Part de l'electròdica que aplica el tractament termodinàmic a les piles galvàniques reversibles en equilibri electroquímic. Considera el cas de la reacció electroquímica d'una pila galvànica en circuit obert que s'escriu com Reactius + n e (TD) Productes + n e (TE), on TD i TE són els terminals del càtode a la dreta i de l'ànode a l'esquerra, respectivament. Aquesta reacció compleix la condició d'equilibri electroquímic i i i = 0, on i és el coeficient estequiomètric de l'espècie i amb potencial electroquímic i, inclosos els electrons. Si TD i TE són del mateix metall, els potencials químics dels electrons d'ambdós terminals són iguals i l'anterior equació queda reduïda a k k k = n F E, on n és el nombre total d'electrons benscanviats, F és la constant de Faraday, E és la fem de la pila, i k representa el potencial químic de qualsevol espècie química k que intervé en la reacció electroquímica excepte els electrons. Tenint en compte en aquesta expressió que k = kº + R T ln ak, on R és la constant dels gasos ideals, T és la temperatura absoluta, kº és el potencial químic estàndard de l'espècie k i ak és la seva activitat, s'obté directament l'equació de Nernst i la relació G° = n F E° entre l'energia de Gibbs estàndard de la reacció G° i la fem estàndard d'una pila E°. En combinar aquesta última relació i l'equació G° = R T ln K°, es pot calcular la constant d'equilibri termodinàmica K° de la reacció química associada a l'electroquímica com K° = exp(n F E°/R T). A més, de les relacions fonamentals de la termodinàmica s'obté que l'entropia estàndard de la reacció és S° = n F (E°/T)P, l'entalpia estàndard de la reacció és H° = n F E° + n F T (E°/T)P, i la variació de la capacitat calorífica estàndard de la reacció és CP° = n F T (2 E°/T2)P, les quals es troben, doncs, relacionades amb la variació d'E° amb la temperatura a pressió constant. La determinació de totes aquestes magnituds, de les activitats d'espècies químiques i del pH de dissolucions, així com les valoracions potenciomètriques, són les aplicacions més importants de la mesura de la fem de les piles galvàniques.
  • ca  termodinàmica dels processos irreversibles, n f
  • es  termodinámica de los procesos irreversibles
  • en  thermodynamics of irreversible processes

Química física

Definition
Part de la termodinàmica que s'ocupa de descriure sistemes i les seves transformacions en un àmbit macroscòpic, sempre que aquest sistema no estigui en equilibri. Mentre que el formalisme termodinàmic esdevé útil per a estudiar els sistemes en equilibri, no és capaç de descriure completament els aspectes cinètics d'una reacció. Això vol dir que les aplicacions de la termodinàmica dels processos irreversibles queden restringides, bàsicament, als fenòmens de transport, i que l'estudi fenomenològic de la velocitat de les reaccions s'ha d'abordar a partir d'un formalisme diferent, que constitueix la base de la cinètica química.
  • ca  termodinàmica estadística, n f
  • ca  mecànica estadística de l'equilibri, n f sin. compl.
  • es  mecánica estadística de equilibrio
  • es  termodinámica estadística
  • en  equilibrium statistical mechanics
  • en  statistical thermodynamics

Química teòrica

Definition
Part de la mecànica estadística que estudia les propietats macroscòpiques d'un sistema en equilibri termodinàmic des d'un punt de vista microscòpic o molecular. El seu objectiu és comprendre, predir i calcular aquestes propietats a partir de les propietats de les partícules (àtoms o molècules) que el constitueixen. Per tant, la termodinàmica estadística relaciona la termodinàmica, que permet fer la descripció macroscòpica del sistema, amb la química quàntica, que en fa la descripció microscòpica. L'enfocament estadístic ve donat pel fet que quan el sistema està en un estat termodinàmic d'equilibri són molts els estats microscòpics compatibles amb el mateix en els quals el sistema pot ser trobat. Això fa que les propietats macroscòpiques del sistema s'hagin de considerar com una mitjana de les contribucions microscòpiques. S'introdueix el concepte de ^col·lectiu^ (col·lectiu canònic, col·lectiu microcanònic, col·lectiu gran canònic) per especificar el conjunt de microestats considerats en cada mitjana. El concepte de funció de partició definit com la suma de les probabilitats (o pesos) de tots els microestats en una mitjana determinada és també fonamental dins la termodinàmica estadística. El seu valor és característic de cada estat macroscòpic i la deducció, encara que sigui aproximada, d'una expressió analítica en funció de les variables d'estat macroscòpiques permet construir l'equació fonamental del sistema estudiat i derivar-ne tota la termodinàmica. Especialment quan s'estudien sistemes ideals, es poden arribar a expressar les propietats macroscòpiques en termes de propietats moleculars tals com la massa de les partícules, la seva geometria i les freqüències de vibració moleculars. Quan les interaccions entre les partícules són importants i les solucions analítiques són difícils de resoldre, és habitual utilitzar tècniques computacionals o de simulació per calcular les mitjanes que permeten deduir les propietats macroscòpiques. Vegeu també ^macroestat^, ^microestat^, ^mètode de Montecarlo^ i ^mètode de dinàmica molecular^.
  • ca  termodinàmica química, n f
  • es  termodinámica química
  • en  chemical thermodynamics

Química física

Definition
Part de la termodinàmica de l'equilibri que s'ocupa de l'estudi de sistemes en què la composició juga un paper central en la caracterització dels estats d'equilibri, en igualtat de condicions amb la resta de magnituds termodinàmiques, la temperatura, la pressió i el volum. Per tant, el seu objectiu és l'estudi de les relacions entre l'energia i aquells processos que comporten variacions en la composició del sistema, bàsicament les relacions amb els canvis de fase i les reaccions. El seu desenvolupament comporta la introducció de la variable termodinàmica més característica de la termodinàmica química, el ^potencial químic^. Aquesta nova magnitud permet formular els criteris d'equilibri i evolució, adequats a cada tipus de sistema en què la composició pot variar i que condueixen a les conegudes condicions d'equilibri de fases, l'equilibri químic i l'equilibri electroquímic.
  • ca  termòmetre, n m
  • es  termómetro
  • en  thermometer

Química física

Definition
Aparell construït a partir d'un sistema simple que permet mesurar la temperatura d'un altre sistema, en contacte tèrmic amb aquest sistema mitjançant una ^paret diatèrmana^. Un cop assolit l'equilibri tèrmic, la temperatura del termòmetre i del sistema seran la mateixa. Són exemples de termòmetre el termòmetre de mercuri, el termòmetre de gas i el termoparell. Per a construir un termòmetre es pot fer servir qualsevol propietat termomètrica. Abans de poder-lo utilitzar, però, cal calibrar-lo, i per a fer-ho cal escollir una ^escala de temperatura^. Ara bé, si s'utilitzen termòmetres diferents o un mateix termòmetre amb diferents ^substàncies termomètriques^ per a mesurar la temperatura d'un sistema determinat, es poden obtenir valors diferents. Aquest resultat és lògic, ja que les diferents substàncies emprades no han de comportar-se igual necessàriament en qualsevol condició experimental. Per a resoldre aquest problema i que la mesura no depengui del termòmetre emprat, s'utilitza el termòmetre de gas.