Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  -tiol
  • es  -tiol
  • en  -thiol

Química orgànica

Definition
Sufix que es fa servir per designar un tiol en què el grup funcional ^tiol^ és el grup principal, el qual va precedit pel prefix indicatiu del nombre de carbonis que té la cadena hidrocarbonada.

Note

  • Per exemple, l'etantiol (CH3CH2SH).
  • ca  tiol, n m
  • ca  grup tiol, n m sin. compl.
  • es  grupo tiol
  • en  thiol group
  • for  −SH

Química orgànica

Definition
Grup funcional anàleg a l'hidroxil amb un àtom de sobre en comptes d'oxigen.
  • ca  tiourea, n f
  • es  tiourea
  • en  thiourea
  • for  (NH2)2C=S

Química orgànica

Definition
Sòlid de cristalls blancs brillants que té un punt de fusió d'entre 180 ºC i 182 ºC.

Note

  • Té una densitat d'1,406 g/cm3. És soluble en aigua freda i alcohol i poc soluble en èter. S'obté per escalfament del tiocianat d'amoni. Té aplicació en síntesi orgànica en colorants, fàrmacs i preparats per al cabell; com a reactiu analític; en la preparació de papers fotogràfics i fotocòpies; com a accelerador de la vulcanització del cautxú; com a inhibidor de fongs, i com a repel·lent d'insectes.
  • ca  tirosina, n f
  • ca  àcid 2-amino-3-(4-hidroxifenil)propanoic, n m sin. compl.
  • es  ácido 2-amino-3(4-hidroxifenil)-propanoico
  • es  tirosina
  • en  2-amino-3-(4-hydroxyphenyl)-propanoic acid
  • en  tyrosine
  • sbl  Tyr
  • sbl  Y

Bioquímica

Definition
Aminoàcid no essencial, polar, aromàtic (pK<sub>R</sub> = 10,46), de fórmula semidesenvolupada C<sub>6</sub>H<sub>5</sub>OCH<sub>2</sub>CH(NH<sub>2</sub>)COOH. És un sòlid cristal·lí, incolor, soluble en aigua i poc soluble en alcohol, amb una rotació específica [<alfa grega minúscula>]<sub>D</sub><sup>25</sup> = <signe menys>8,6º (en aigua) i un punt isoelèctric de 5,6. Es fon amb descomposició a 295ºC. És biosintetitzat a partir de la fenilalanina, s'obté en la hidròlisi de la caseïna o per síntesi malònica combinada amb la síntesi de Gabriel. Els mamífers poden obtenir la tirosina per hidroxilació de la fenilalanina, però els microorganismes la sintetitzen a partir del fosfoenolpiruvat i l'eritrosa-4-fosfat, a través del prefenat. La degradació de la tirosina dóna fumarat i acetoacetat com a productes. La tirosina és el precursor de la síntesi de les catecolamines, la dopamina, l'adrenalina i la noradrenalina. Intervé en l'enfosquiment enzimàtic dels aliments, i és emprada com a complement de la nutrició.

Note

  • graf_BIO.doc
  • ca  titani, n m
  • es  titanio
  • en  titanium
  • sbl  Ti

Química inorgànica

Definition
Element primer del grup 4 del bloc <i>d</i> de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 22 i massa atòmica 47,867.

Note

  • Se'n coneixen fins a vint-i-quatre isòtops, dels quals cinc són estables, <sup>46</sup>Ti, <sup>47</sup>Ti, <sup>48</sup>Ti, <sup>49</sup>Ti i <sup>50</sup>Ti. Es presenta com un metall blanc argentat, dúctil i mal•leable, més dur, més resistent i més lleuger que l'acer, amb un punt de fusió de 1.667 ºC i un punt d'ebullició de 3.285 ºC. És força abundant en la natura, perquè és el novè element en abundància en l'escorça terrestre. Els seus minerals més importants són la ilmenita i el ^rútil^. S'obté mitjançant el mètode de Kroll, en el qual el mineral de partida es transforma en tetraclorur de titani i escalfa fins al roig amb l'addició de carbó i un corrent de clor. A continuació aquest tetraclorur es redueix amb magnesi a 800ºC en una atmosfera inerta d'argó i heli. El titani pur és molt resistent a la corrosió a temperatura ambient i no és atacat ni per l'aire, ni per la humitat ni per les bases aquoses o els àcids diluïts. A temperatures elevades és molt més reactiu i reacciona directament amb la majoria dels no-metalls, descompon el vapor d'aigua i és l'únic element que crema en una atmosfera de nitrogen per formar el nitrur. Presenta principalment els estats d'oxidació +2, +3 i +4. El consum de titani creix ràpidament i es fa servir com a material estructural en la fabricació d'avions i en acers especials, en forma de ^ferrotitani^. L'òxid de titani és un dels pigments blancs més utilitzat avui dia.
  • ca  anàlisi titulomètrica, n f
  • ca  valoració, n f
  • ca  anàlisi volumètrica, n f sin. compl.
  • ca  titulació, n f sin. compl.
  • ca  titulometria, n f sin. compl.
  • ca  volumetria, n f sin. compl.
  • es  análisis volumétrico
  • es  titulación
  • es  valoración
  • es  volumetría
  • en  titration
  • en  titrimetric analysis
  • en  titrimetry
  • en  volumetric analysis

Química analítica

Definition
Tècnica analítica per la qual hom determina la concentració d'un anàlit que es troba en solució mitjançant una reacció química directa o indirecta amb un volum mesurat d'una altra solució amb un reactiu valorant de concentració coneguda. Qualsevol reacció química en la valoració ha de ser estequiomètrica, és a dir, els productes de la reacció han de ser coneguts i romandre inalterables sense reaccions secundàries; ha de tenir una ^constant d'equilibri^ elevatada; ha de ser ràpida, si cal es treballa en calent o es fa servir un ^catalitzador^ per tal d'augmentar la ^velocitat de reacció^; i el ^punt final^ s'ha de poder detectar de manera simple, mitjançant un ^indicador^ o bé instrumentalment (amb potenciòmetre, espectrofotòmetre, conductímetre, amperímetre...). Segons el tipus de reacció química emprada es diferencia entre valoració acidobàsica, basada en reaccions de transferència de protons (en medi aquós i no aquós); valoració d'oxidació-reducció, basada en reaccions d'oxidació-reducció; valoració per precipitació, basada en la formació d'un precipitat, i complexometria, basada en la formació d'un ^complex^. També es pot diferenciar entre valoració directa, quan la reacció química s'esdevé entre l'anàlit i el reactiu valorant; valoració indirecta, quan es fa reaccionar estequiomètricament l'anàlit amb una altra espècie que és valora amb el reactiu valorant, o ^volumetria per retrocés^, quan es valora l'excés de reactiu valorant addicionat que no ha reaccionat amb l'anàlit.
  • ca  anàlisi titulomètrica, n f
  • ca  valoració, n f
  • ca  anàlisi volumètrica, n f sin. compl.
  • ca  titulació, n f sin. compl.
  • ca  titulometria, n f sin. compl.
  • ca  volumetria, n f sin. compl.
  • es  análisis volumétrico
  • es  titulación
  • es  valoración
  • es  volumetría
  • en  titration
  • en  titrimetric analysis
  • en  titrimetry
  • en  volumetric analysis

Química analítica

Definition
Tècnica analítica per la qual hom determina la concentració d'un anàlit que es troba en solució mitjançant una reacció química directa o indirecta amb un volum mesurat d'una altra solució amb un reactiu valorant de concentració coneguda. Qualsevol reacció química en la valoració ha de ser estequiomètrica, és a dir, els productes de la reacció han de ser coneguts i romandre inalterables sense reaccions secundàries; ha de tenir una ^constant d'equilibri^ elevatada; ha de ser ràpida, si cal es treballa en calent o es fa servir un ^catalitzador^ per tal d'augmentar la ^velocitat de reacció^; i el ^punt final^ s'ha de poder detectar de manera simple, mitjançant un ^indicador^ o bé instrumentalment (amb potenciòmetre, espectrofotòmetre, conductímetre, amperímetre...). Segons el tipus de reacció química emprada es diferencia entre valoració acidobàsica, basada en reaccions de transferència de protons (en medi aquós i no aquós); valoració d'oxidació-reducció, basada en reaccions d'oxidació-reducció; valoració per precipitació, basada en la formació d'un precipitat, i complexometria, basada en la formació d'un ^complex^. També es pot diferenciar entre valoració directa, quan la reacció química s'esdevé entre l'anàlit i el reactiu valorant; valoració indirecta, quan es fa reaccionar estequiomètricament l'anàlit amb una altra espècie que és valora amb el reactiu valorant, o ^volumetria per retrocés^, quan es valora l'excés de reactiu valorant addicionat que no ha reaccionat amb l'anàlit.
  • ca  cromatografia en capa prima, n f
  • ca  TLC, n f sigla
  • es  cromatografía de capa fina
  • es  TLC sigla
  • en  thin-layer chromatography
  • en  TLC sigla

Química analítica

Definition
Cromatografia plana en què la fase estacionària es disposa en forma de fina capa sobre un suport inert: una superfície plana de vidre, de plàstic, de metall. La fase estacionària és un adsorbent; habitualment, es fa servir el mateix que en la cromatografia en columna: òxid d'alumini, gel de sílice, terra de diatomees, etc. Per a dur a terme la separació cromatogràfica es diposita una gota de la mescla prop d'un extrem de la placa, i aquesta es disposa en una cambra d'elució que conté un eluent de manera que el nivell de l'eluent resta per sota del punt d'aplicació de la mostra sobre la capa fina. L'eluent puja per la capa fina per capil·laritat i arrosega cadascun dels components de la mescla en funció del seu grau d'adsorció amb la fase estacionària. Passat un cert temps, es treu la placa de la cambra, s'asseca i es marca la situació dels diferents components de la mostra. Aquests es poden identificar per la distància que han recorregut en un determinat temps.
  • ca  plom tetrametil, n m
  • ca  TML, n m sigla
  • es  plomo tetrametilo
  • es  TML sigla
  • en  tetramethyl lead
  • en  TML sigla

Química industrial

Definition
Additiu antidetonant de fórmula Pb(CH<sub>3</sub>)<sub>4</sub>, actualment obsolet. Vegeu també ^plom tetraetil^.

Note

  • La sigla <i>TML</i> correspon a la denominació anglesa <i>tetramethyl lead</i>.
  • ca  trinitrotoluè, n m
  • ca  2,4,6-trinitrotoluè, n m sin. compl.
  • ca  1-metil-2,4,6-trinitrobenzè, n m sin. compl.
  • ca  trilita, n f sin. compl.
  • ca  TNT, n m sigla
  • es  2,4,6-trinitrotolueno
  • es  1-metil-2,4,6-trinitrobenceno
  • es  trilita
  • es  trinitrotolueno
  • es  TNT sigla
  • en  2,4,6-trinitrotoluene
  • en  1-methyl-2,4,6-trinitrobenzene
  • en  trilite
  • en  trinitrotoluene
  • en  TNT sigla
  • for  C7H5N3O6

Química orgànica

Definition
Compost derivat del toluè amb un ^nitro^ en para i dos en orto que es presenta com un sòlid cristal·lí de color groc en forma d'agulles amb un punt de fusió de 82 ºC.

Note

  • Té una densitat d'1,654 g/cm3. És soluble en alcohol i èter però insoluble en aigua. S'obté per nitració del toluè amb una mescla sulfonítrica. Com a subproductes es produeixen els isòmers 2,3,4-trinitrotoluè i 2,4,5-trinitrotoluè, que es poden separar rentant la mescla amb una solució aquosa de sulfit de sodi. A temperatura ambient requereix un detonador per explotar i per això s'usa com a explosiu segur per a municions i demolicions. També s'usa com a producte intermedi en la indústria de colorants.