Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  tensió superficial, n f
  • es  tensión superficial
  • en  surface tension
  • sbl  γ

Química física

Definition
Tensió interfacial en què una de les dues fases és l'aire. Depèn de les forces de cohesió entre les molècules de l'altra fase i, per tant, és molt més elevada per als sòlids que per als líquids. Entre els líquids habituals, el valor més elevat correspon a l'aigua, a causa de l'existència dels enllaços d'hidrogen. La tensió superficial dels líquids es pot mesurar amb un estalagmòmetre o a partir de mesures d'ascens capil•lar.
  • ca  agent tensioactiu, n m
  • ca  tensioactiu, n m
  • es  agente tensioactivo
  • es  tensioactivo
  • en  surfactant

Química física

Definition
Substància capaç de disminuir de forma acusada la ^tensió interfacial^ en una interfase.

Note

  • Les molècules d'un agent tensioactiu estan formades per dues parts, una cadena hidrocarbonada hidròfoba i un grup que pot ser polar (com en els agents tensioactius no iònics) o iònic (com en els agents tensioactius iònics), el qual és hidròfil. La part hidròfoba de la molècula fa que siguin poc soluble en aigua i que tingui tendència a adsorbir-se a la interfase, fet que provoca una brusca disminució de la tensió interfacial. Aquesta característica fa que els agents tensoactius siguin molt útils en la detergència, on s'empren habitualment per a disminuir l'^angle de contacte^ entre el líquid i el sòlid i fer que el sòlid es mulli millor.
  • ca  tensor d'inèrcia, n m
  • es  tensor de inercia
  • en  tensor of inertia
  • sbl  I

Química teòrica

Definition
Magnitud matricial, en la rotació d'un cos sobre si mateix, representada per I, que compleix la relació: <i><J amb vector></i> = I <i><pi dòric amb vector></i>, en què <i><J amb vector></i> és el moment angular total i <i><pi dòric amb vector></i> és la velocitat angular del cos, i que quantifica la resistència del cos a modificar la seva velocitat de rotació. Els elements diagonals de la matriu del tensor d'inèrcia són els moments d'inèrcia respecte de cadascun dels tres eixos de rotació i els elements no diagonals són els productes d'inèrcia. Escollint adequadament els eixos de rotació, el tensor d'inèrcia esdevé diagonal. Aquests eixos s'anomenen eixos d'inèrcia principals i els valors de la diagonal del tensor són els moments d'inèrcia principals. El valor relatiu d'aquests moments d'inèrcia principals determina si un rotor i, en particular, una molècula, és un rotor esfèric, un rotor simètric, un rotor lineal o un rotor asimètric.
  • ca  teobromina, n f
  • ca  3,7-dimetilxantina, n f sin. compl.
  • es  3,7-dimetilxantina
  • es  teobromina
  • en  3,7-dimethylxanthine
  • en  theobromine
  • for  C7H8N4O2

Química orgànica

Definition
Alcaloide d'origen natural d'estructura similar a la ^cafeïna^, basada en la purina, que es presenta com un sòlid cristal·lí incolor i té un punt de fusió de 351 ºC, per bé que a 290 ºC experimenta ^sublimació^.

Note

  • És poc soluble en aigua i alcohol, i insoluble en l'èter. Químicament, es comporta com un ^amfòter^ i origina sals que es descomponen en l'aigua. Es troba en la xocolata i, en general, en els productes del cacau. En menors quantitats es troba en el te, en les nous de cola i en la pasta de guaranà. S'obté per extracció de les seves fonts naturals. Presenta, com la cafeïna i la teofilina, lleugers efectes estimulants i acció diürètica.
  • ca  principi d'equipartició de l'energia, n m
  • ca  teorema d'equipartició de l'energia, n m sin. compl.
  • es  principio de equipartición de la energía
  • es  teorema de equipartición de la energía
  • en  energy equipartition principle
  • en  energy equipartition theorem

Química teòrica

Definition
Principi de la mecànica estadística clàssica que determina com l'energia d'una molècula d'un gas ideal es distribueix entre el seus moviments de translació, rotació i vibració. Aquest principi estableix que cada terme quadràtic en q (coordenada cartesiana) o en p (moment lineal) en l'expressió de l'energia de cada grau de llibertat molecular contribueix a l'energia mitjana de la molècula amb un mateix valor kT/2, en què k és la constant de Boltzmann i T és la temperatura absoluta del gas. Per tant, en totes les molècules i àtoms, el grau de llibertat translacional contribueix a l'energia molecular amb un valor de 3kT/2, mentre que la contribució del grau de llibertat rotacional és kT en les molècules lineals i 3kT/2 en les no lineals. Finalment, cadascun dels modes normals de vibració contribueix a l'energia molecular amb una quantitat kT. En la pràctica aquest principi es compleix perfectament per a la translació i força bé per a la rotació. Per contra, les prediccions del grau de llibertat vibracional són totalment errònies. Una extensió d'aquest principi permet predir la contribució de cada grau de llibertat molecular a la capacitat calorífica a volum constant del gas.
  • ca  teorema d'Euler, n m
  • es  teorema de Euler
  • en  Euler's theorem

Química física

Definition
Teorema que estableix que les funcions d'estat en funció de les seves ^variables naturals^, que poden ser variables extensives o variables intensives, es poden posar sempre com a suma només de les variables extensives multiplicades per les seves ^variables conjugades^. Per exemple, l'energia interna té com a variables naturals l'entropia, el volum i el nombre de mols, i la seva variació s'expressa com dU = TdS − pdV + ∑(μid ni). Per tant, l'energia interna es pot expressar <i>U</i> = <i>TS</i> − <i>pV</i> + ∑(μid ni). En canvi, l'energia de Gibbs només té com a variables extensives la ^quantitat de substància^, i la seva variació s'expressa d<i>G</i> = − SdT + Vdp + ∑(μid ni). Per tant, l'energia de Gibbs s'expressarà <i>G</i> = ∑(μid ni), ja que les altres variables d'estat naturals són la temperatura i la pressió, que són intensives. Quan la funció d'estat té com a variables naturals només variables intensives, aquest teorema estableix que aquesta funció d'estat és idènticament nul•la i de la seva diferencial s'obté l'^equació de Gibbs-Duhem^, que de fet és una relació entre variacions de variables intensives idènticament nul•la.
  • ca  teorema de Bloch, n m
  • es  teorema de Bloch
  • en  Bloch theorem

Química teòrica

Definition
Teorema que estableix que la funció d'ona d'un electró que es mou en el si d'un potencial periòdic és igual a la funció d'ona d'una partícula lliure multiplicada per un factor de modulació que depèn de la periodicitat del potencial. Vegeu també ^funció de Bloch^.
  • ca  teorema de Carnot, n m
  • es  teorema de Carnot
  • en  Carnot's theorem

Química física

Definition
Teorema derivat del segon principi de la termodinàmica segons el qual cap màquina tèrmica que treballi entre dos focus de temperatures constants no pot tenir un ^rendiment^ més gran que el d'una màquina tèrmica reversible que funcioni entre els mateixos focus. A més, totes les màquines tèrmiques reversibles que funcionin entre els mateixos dos focus tenen el mateix rendiment. Per tant, el rendiment màxim només depèn de les temperatures dels focus i no de la naturalesa del sistema que realitza el cicle. El teorema de Carnot va ser introduït per S. Carnot el 1824 utilitzant la ^teoria del calòric^.
  • ca  teorema de Koopmans, n m
  • es  teorema de Koopmans
  • en  Koopmans theorem

Química teòrica

Definition
Teorema que estableix que, en un àtom o en una molècula, l'energia d'ionització, Ei, corresponent a l'extracció d'un electró situat en un orbital específic, φ, és igual a l'energia d'aquest orbital, ε, canviada de signe: Ei = −ε. Aquest teorema és, de fet, una aproximació ja que no té en compte la reordenació dels electrons que resten una vegada s'ha extret l'electró del sistema. Els valors predits per a les primeres energies d'ionització acostumen a ser lleugerament superiors als experimentals, amb diferències que, en molts casos, són inferiors al 10 %.
  • ca  teorema de la calor de Nernst, n m
  • es  teorema del calor de Nernst
  • en  Nerst heat theorem

Química física

Definition
Teorema que estableix que la variació de l'^energia de Gibbs^ per a un procés isotèrmic amb la temperatura tendeix a zero a mesura que la temperatura a què es realitza el procés s'acosta al zero absolut. Per tant, la variació de l'entropia en un procés isotèrmic s'anul•la en el límit en què la temperatura tendeix a zero. És per això que es diu que en el zero absolut, una corba isoterma en un diagrama d'estats pV coincideix amb la corba isoterma. D'aquí es deriva el principi d'^inaccessibilitat del zero absolut^. El teorema de la calor de Nernst és previ a l'^enunciat de Nernst-Simon^, del qual es considera equivalent.