Terminologia de la vitivinicultura

ca garnatxa negra, n m/f
ca garnatxa, n m/f sin. compl.
ca lledoner negre, n m sin. compl.
es garnacha tinta, n f
fr grenache, n f
it cannonao, n m
it tocai rosso, n m
pt garnacha, n f
en Grenache, n

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat negra

Definition

1. Cep conreat tradicionalment a la Mediterrània, resistent a la secada.
2. Raïm negre produït pel cep garnatxa negra, de maduració tardana, gros, compacte, troncocònic i amb els grans mitjans, de color moradenc i amb la pell fina.
3. Vi elaborat amb raïm garnatxa negra, amb poc cos, poc àcid, de color pàl·lid, amb un grau alcohòlic alt i una aroma de confitura i espècies, que se sol utilitzar per a cupatges i per a fer vins dolços.

Note

1. La denominació catalana lledoner negre s'utilitza especialment a l'Empordà.
2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes granatxa, vernatxa i vernassa (totes tres noms masculins o femenins), variants lingüístiques de garnatxa. Localment, en algunes comarques de Girona, també s'utilitza la denominació catalana gironet (nom masculí) per a designar aquesta varietat.
Criteris aplicats:

S'aproven les denominacions garnatxa negra i lledoner negre com a sinònims de la forma normativa garnatxa, la primera (garnatxa negra) com a denominació principal, pels motius següents:

·totes tres formes es documenten ja en obres lexicogràfiques, terminològiques i especialitzades com a designacions d'aquesta varietat;

·els especialistes consideren que, si bé la denominació simple garnatxa (de l'italià vernaccia, probablement del nom del poble de Vernazza, a la Ligúria) és adequada i se sol utilitzar referida específicament a aquesta varietat, la denominació més precisa i adequada en l'àmbit especialitzat és garnatxa negra, tenint en compte que també hi ha la garnatxa blanca, la garnatxa peluda, la garnatxa tintorera, etc.; garnatxa negra és, de fet, la forma recollida a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) i a l'Organització Internacional de la Vinya i el Vi;(1)

·els especialistes admeten, de tota manera, garnatxa com a sinònim complementari, ja que aquesta forma es refereix, per defecte, a la garnatxa negra (és una denominació ja recollida al diccionari normatiu i en moltes altres obres lexicogràfiques i terminològiques amb aquest sentit; en els diccionaris francesos i anglesos la unitat grenache també s'usa com a genèric de garnatxa negra);

·pel que fa a lledoner negre, és també una forma força utilitzada, especialment a l'Empordà;(2)

·totes tres formes tenen el vistiplau dels especialistes.

Si bé es documenta tant la forma lladoner com la forma lledoner, s'opta per lledoner perquè és la solució més adequada des del punt de vista lingüístic: prové, segons diferents fonts, del topònim empordanès Lledó (oficialment, malgrat tot, per motius extralingüístics, Lladó), procedent, al seu torn, de lledó (fruit del lledoner i, primitivament, l'arbre).

Es descarta la forma giró, documentada en algunes fonts per a denominar aquesta varietat, perquè en realitat fa referència a una varietat diferent, que actualment només es conrea de manera experimental, segons els especialistes. La forma gironet, en canvi, derivada segurament de giró, sí que s'aplica a la garnatxa negra en algunes comarques gironines.

(1)El genèric garnatxa no es documenta en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA), ni tampoc el fa servir l'Organització Internacional de la Vinya i el Vi, que sí recull en canvi, garnatxa blanca, garnatxa peluda, garnatxa negra, garnatxa roja, garnatxa gris (sic) i garnatxa tintorera.

(2)En la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) es documenta la forma lladoner (sic) per a designar aquesta varietat, juntament amb garnatxa negra.

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

ca garnatxa blanca, n m/f
ca lledoner blanc, n m sin. compl.
es garnacha blanca, n f
es lladoner blanco, n m
fr grenache blanc, n f
en Grenache Blanc, n
en White Grenache, n

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat blanca

Definition

1. Cep originari probablement d'Aragó, vigorós.
2. Raïm blanc produït pel cep garnatxa blanca, de maduració tardana, mitjà, compacte i amb els grans mitjans, esfèrics i de color groc.
3. Vi elaborat amb raïm garnatxa blanca, amb molt de cos, poc àcid, de color groc palla, amb un grau alcohòlic alt i una aroma afruitada i floral.

Note

1. La denominació catalana lledoner blanc s'utilitza especialment a l'Empordà.
2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes granatxa, vernatxa i vernassa (totes tres noms masculins o femenins), variants lingüístiques de garnatxa.
Criteris aplicats:

S'aprova la denominació garnatxa blanca i el sinònim complementari lledoner blanc pels motius següents:

·són les formes recollides en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat en català; (1)

·totes dues formes es documenten també en obres terminològiques i en textos especialitzats en català;

·la forma monolèxica garnatxa (de l'italià vernaccia, probablement del nom del poble de Vernazza, a la Ligúria) es documenta al diccionari normatiu, si bé referida a la garnatxa negra;

·en altres llengües es documenten denominacions anàlogues;

·tenen el vistiplau dels especialistes, que es mostren partidaris de donar prioritat a la forma garnatxa blanca, d'ús més generalitzat, i de recollir lledoner blanc, forma força usual també, sobretot a l'Empordà, com a sinònim complementari.

Si bé es documenta tant la forma lladoner com la forma lledoner, s'opta per lledoner perquè és la solució més adequada des del punt de vista lingüístic: prové, segons diferents fonts, del topònim empordanès Lledó (oficialment, malgrat tot, per motius extralingüístics, Lladó), procedent, al seu torn, de lledó (fruit del lledoner i, primitivament, l'arbre). (2)

Es descarta la forma alacantí, documentada en algunes fonts per a denominar aquesta varietat (sovint com a alicantí), perquè en realitat designa la garnatxa tintorera, segons els especialistes.

(1) En el cas de lledoner blanc, la llista recull la variant lladoner blanc.

(2) Segons l'Oficina d'Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans, en documents anteriors a la neutralització el nom d'aquest municipi apareix bàsicament amb les formes llatinitzades del tipus Lotone/Lodone i també Ledone, amb la dissimilació o/ó en e/ó freqüent en català, com en el cas de petó procedent de potó. Es dedueix, doncs, clarament des del punt de vista científic, que es tracta d'una e, és a dir de Lledó, que és com apareix, de fet, en les obres de caràcter científic.

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

ca garnatxa roja, n m/f
ca garnatxa grisa, n m/f sin. compl.
ca lledoner gris, n m sin. compl.
ca lledoner roig, n m sin. compl.
es garnacha gris, n f
es garnacha roja, n f
fr grenache gris, n f
en Grenache Gris, n
en Grey Grenache, n

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat negra

Definition

1. Cep originari de Catalunya, resultat d'una mutació de la garnatxa negra, que s'adapta bé als climes secs.
2. Raïm negre produït pel cep garnatxa roja, de maduració primerenca, menut, compacte, piramidal i amb els grans mitjans, esfèrics i de color rogenc.
3. Vi elaborat amb raïm garnatxa roja.

Note

1. Les denominacions catalanes lledoner gris i lledoner roig s'utilitzen especialment a l'Empordà
2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes granatxa, vernatxa i vernassa (totes tres noms masculins o femenins), variants lingüístiques de garnatxa.
3. La garnatxa roja es vinifica habitualment com a vi blanc.
Criteris aplicats:

S'aproven la denominació garnatxa roja i els sinònims complementaris garnatxa grisa, lledoner gris i lledoner roig pels motius següents:

·garnatxa roja i garnatxa grisa són les formes que es documenten en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA); (1)

·la denominació més estesa és garnatxa roja, segons mostren les fonts consultades i segons asseguren també els especialistes;

·la forma monolèxica garnatxa (de l'italià vernaccia, probablement del nom del poble de Vernazza, a la Ligúria) es documenta al diccionari normatiu, si bé referida a la garnatxa negra;

·les formes lledoner roig i lledoner gris són geosinònims usats a l'Empordà;

·totes quatre formes tenen el vistiplau dels especialistes.

Si bé es documenta tant la forma lladoner com la forma lledoner, s'opta per lledoner perquè és la solució més adequada des del punt de vista lingüístic: prové, segons diferents fonts, del topònim empordanès Lledó (oficialment, malgrat tot, per motius extralingüístics, Lladó), procedent, al seu torn, de lledó (fruit del lledoner i, primitivament, l'arbre). (2)

Els especialistes confirmen que la sinonímia que s'estableix en algunes obres terminològiques entre garnatxa grisa, garnatxa roja i garnatxa peluda no és adequada: cal considerar com a sinònims garnatxa roja i garnatxa grisa, i garnatxa peluda com a varietat diferenciada; la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) també ho representa així.

(1) La llista recull, concretament, segurament per error, la variant garnatxa gris.

(2) Segons l'Oficina d'Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans, en documents anteriors a la neutralització, el nom d'aquest municipi apareix bàsicament amb les formes llatinitzades del tipus Lotone/Lodone i també Ledone, amb la dissimilació o/ó en e/ó freqüent en català, com en el cas de petó procedent de potó. Es dedueix, doncs, clarament des del punt de vista científic, que es tracta d'una e, és a dir de Lledó, que és com apareix, de fet, en les obres de caràcter científic.

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

ca garnatxa negra, n m/f
ca garnatxa, n m/f sin. compl.
ca lledoner negre, n m sin. compl.
es garnacha tinta, n f
fr grenache, n f
it cannonao, n m
it tocai rosso, n m
pt garnacha, n f
en Grenache, n

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat negra

Definition

1. Cep conreat tradicionalment a la Mediterrània, resistent a la secada.
2. Raïm negre produït pel cep garnatxa negra, de maduració tardana, gros, compacte, troncocònic i amb els grans mitjans, de color moradenc i amb la pell fina.
3. Vi elaborat amb raïm garnatxa negra, amb poc cos, poc àcid, de color pàl·lid, amb un grau alcohòlic alt i una aroma de confitura i espècies, que se sol utilitzar per a cupatges i per a fer vins dolços.

Note

1. La denominació catalana lledoner negre s'utilitza especialment a l'Empordà.
2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes granatxa, vernatxa i vernassa (totes tres noms masculins o femenins), variants lingüístiques de garnatxa. Localment, en algunes comarques de Girona, també s'utilitza la denominació catalana gironet (nom masculí) per a designar aquesta varietat.
Criteris aplicats:

S'aproven les denominacions garnatxa negra i lledoner negre com a sinònims de la forma normativa garnatxa, la primera (garnatxa negra) com a denominació principal, pels motius següents:

·totes tres formes es documenten ja en obres lexicogràfiques, terminològiques i especialitzades com a designacions d'aquesta varietat;

·els especialistes consideren que, si bé la denominació simple garnatxa (de l'italià vernaccia, probablement del nom del poble de Vernazza, a la Ligúria) és adequada i se sol utilitzar referida específicament a aquesta varietat, la denominació més precisa i adequada en l'àmbit especialitzat és garnatxa negra, tenint en compte que també hi ha la garnatxa blanca, la garnatxa peluda, la garnatxa tintorera, etc.; garnatxa negra és, de fet, la forma recollida a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) i a l'Organització Internacional de la Vinya i el Vi;(1)

·els especialistes admeten, de tota manera, garnatxa com a sinònim complementari, ja que aquesta forma es refereix, per defecte, a la garnatxa negra (és una denominació ja recollida al diccionari normatiu i en moltes altres obres lexicogràfiques i terminològiques amb aquest sentit; en els diccionaris francesos i anglesos la unitat grenache també s'usa com a genèric de garnatxa negra);

·pel que fa a lledoner negre, és també una forma força utilitzada, especialment a l'Empordà;(2)

·totes tres formes tenen el vistiplau dels especialistes.

Si bé es documenta tant la forma lladoner com la forma lledoner, s'opta per lledoner perquè és la solució més adequada des del punt de vista lingüístic: prové, segons diferents fonts, del topònim empordanès Lledó (oficialment, malgrat tot, per motius extralingüístics, Lladó), procedent, al seu torn, de lledó (fruit del lledoner i, primitivament, l'arbre).

Es descarta la forma giró, documentada en algunes fonts per a denominar aquesta varietat, perquè en realitat fa referència a una varietat diferent, que actualment només es conrea de manera experimental, segons els especialistes. La forma gironet, en canvi, derivada segurament de giró, sí que s'aplica a la garnatxa negra en algunes comarques gironines.

(1)El genèric garnatxa no es documenta en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA), ni tampoc el fa servir l'Organització Internacional de la Vinya i el Vi, que sí recull en canvi, garnatxa blanca, garnatxa peluda, garnatxa negra, garnatxa roja, garnatxa gris (sic) i garnatxa tintorera.

(2)En la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) es documenta la forma lladoner (sic) per a designar aquesta varietat, juntament amb garnatxa negra.

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

ca garnatxa peluda, n m/f
ca lledoner pelut, n m sin. compl.
es garnacha peluda, n f
es lledoner pelut, n m

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat negra

Definition

1. Cep originari de Catalunya, vigorós i força productiu.
2. Raïm negre produït pel cep garnatxa peluda, mitjà, compacte, amb els grans mitjans, esfèrics i de color gris, i amb la fulla gruixuda i pilosa.
3. Vi elaborat amb raïm garnatxa peluda.

Note

1. La denominació catalana lledoner pelut s'utilitza especialment al Llenguadoc.
2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes granatxa, vernatxa i vernassa (totes tres noms masculins o femenins), variants lingüístiques de garnatxa.
Criteris aplicats:

S'aproven la denominació garnatxa peluda i el sinònim complementari lledoner pelut pels motius següents:

·els textos especialitzats coincideixen a utilitzar, majoritàriament, la forma garnatxa peluda, que també és l'única present en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA);

·la forma monolèxica garnatxa (de l'italià vernaccia, probablement del nom del poble de Vernazza, a la Ligúria) es documenta al diccionari normatiu, si bé referida a la garnatxa negra;

·la variant lledoner pelut és la que s'utilitza al Llenguadoc (França), on es conrea aquesta varietat de raïm; així ho confirma l'Organització Internacional de la Vinya i del Vi;

·totes dues formes tenen el vistiplau dels especialistes.

Si bé es documenta tant la forma lladoner com la forma lledoner, s'opta per lledoner perquè és la solució més adequada des del punt de vista lingüístic: prové, segons diferents fonts, del topònim empordanès Lledó (oficialment, malgrat tot, per motius extralingüístics, Lladó), procedent, al seu torn, de lledó (fruit del lledoner i, primitivament, l'arbre).

Segons els especialistes, aquesta varietat de cep no es cultiva a l'Empordà, a diferència d'altres varietats de garnatxa. És típica, però, del Llenguadoc, cosa que justifica el manteniment de la forma lledoner pelut, tant per l'origen català d'aquesta forma com per l'analogia amb els altres tipus de garnatxa.

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

ca garnatxa roja, n m/f
ca garnatxa grisa, n m/f sin. compl.
ca lledoner gris, n m sin. compl.
ca lledoner roig, n m sin. compl.
es garnacha gris, n f
es garnacha roja, n f
fr grenache gris, n f
en Grenache Gris, n
en Grey Grenache, n

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat negra

Definition

1. Cep originari de Catalunya, resultat d'una mutació de la garnatxa negra, que s'adapta bé als climes secs.
2. Raïm negre produït pel cep garnatxa roja, de maduració primerenca, menut, compacte, piramidal i amb els grans mitjans, esfèrics i de color rogenc.
3. Vi elaborat amb raïm garnatxa roja.

Note

1. Les denominacions catalanes lledoner gris i lledoner roig s'utilitzen especialment a l'Empordà
2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes granatxa, vernatxa i vernassa (totes tres noms masculins o femenins), variants lingüístiques de garnatxa.
3. La garnatxa roja es vinifica habitualment com a vi blanc.
Criteris aplicats:

S'aproven la denominació garnatxa roja i els sinònims complementaris garnatxa grisa, lledoner gris i lledoner roig pels motius següents:

·garnatxa roja i garnatxa grisa són les formes que es documenten en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA); (1)

·la denominació més estesa és garnatxa roja, segons mostren les fonts consultades i segons asseguren també els especialistes;

·la forma monolèxica garnatxa (de l'italià vernaccia, probablement del nom del poble de Vernazza, a la Ligúria) es documenta al diccionari normatiu, si bé referida a la garnatxa negra;

·les formes lledoner roig i lledoner gris són geosinònims usats a l'Empordà;

·totes quatre formes tenen el vistiplau dels especialistes.

Si bé es documenta tant la forma lladoner com la forma lledoner, s'opta per lledoner perquè és la solució més adequada des del punt de vista lingüístic: prové, segons diferents fonts, del topònim empordanès Lledó (oficialment, malgrat tot, per motius extralingüístics, Lladó), procedent, al seu torn, de lledó (fruit del lledoner i, primitivament, l'arbre). (2)

Els especialistes confirmen que la sinonímia que s'estableix en algunes obres terminològiques entre garnatxa grisa, garnatxa roja i garnatxa peluda no és adequada: cal considerar com a sinònims garnatxa roja i garnatxa grisa, i garnatxa peluda com a varietat diferenciada; la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) també ho representa així.

(1) La llista recull, concretament, segurament per error, la variant garnatxa gris.

(2) Segons l'Oficina d'Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans, en documents anteriors a la neutralització, el nom d'aquest municipi apareix bàsicament amb les formes llatinitzades del tipus Lotone/Lodone i també Ledone, amb la dissimilació o/ó en e/ó freqüent en català, com en el cas de petó procedent de potó. Es dedueix, doncs, clarament des del punt de vista científic, que es tracta d'una e, és a dir de Lledó, que és com apareix, de fet, en les obres de caràcter científic.

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

ca garnatxa tintorera, n m/f
ca tintorera, n m/f sin. compl.
es alicante bouschet, n m
es garnacha tintorera, n f
es negral, n m
fr alicante bouschet, n m
fr teinturier, n m
en Alicante Bouschet, n

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat negra

Definition

1. Cep resultat d'un encreuament de garnatxa negra i petit bouschet.
2. Raïm negre produït pel cep garnatxa tintorera, de maduració primerenca, menut i amb els grans mitjans, esfèrics, de color negre intens i amb la polpa també negra.
3. Vi elaborat amb raïm garnatxa tintorera, amb molt de cos i de color molt intens.

Note

1. La denominació catalana tintorera, reducció de garnatxa tintorera, se sol utilitzar en contextos poc especialitzats.
2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes granatxa, vernatxa i vernassa (totes tres noms masculins o femenins), variants lingüístiques de garnatxa.
Criteris aplicats:

S'aproven la denominació garnatxa tintorera i el sinònim complementari tintorera pels motius següents:

·garnatxa tintorera és la forma que s'utilitza en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) i, segons els especialistes, és la denominació més freqüent d'aquesta varietat;

·la forma monolèxica garnatxa (de l'italià vernaccia, probablement del nom del poble de Vernazza, a la Ligúria) es documenta al diccionari normatiu, si bé referida a la garnatxa negra;

·la forma tintorera, reducció del nom complet garnatxa tintorera, també es documenta en obres de referència;

·totes dues formes tenen el vistiplau dels especialistes.

Es descarten les formes alacant i alicant, procedents, segurament, de alicante bouschet, denominació d'aquesta varietat en altres llengües, perquè, segons mostren les obres consultades i segons asseguren també els especialistes, no tenen gaire ús en català; es consideren, per tant, formes innecessàries.

Tampoc té ús ni es documenta enlloc la forma lledoner tintorer, que es podria deduir del nom d'altres garnatxes (lledoner blanc, lledoner negre, lledoner pelut, etc.), i per aquest motiu no s'ha recollit com a sinònim de garnatxa tintorera.

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

ca mandó, n m
ca garró, n m sin. compl.
es garró, n m
es mandó, n m

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat negra

Definition

1. Cep originari probablement de l'Empordà, conreat tradicionalment a Catalunya i al País Valencià, de producció mitjana.
2. Raïm negre produït pel cep mandó, mitjà, compacte, troncocònic i sensible a l'oïdi, amb els grans petits i esfèrics.
3. Vi elaborat amb raïm mandó, dolç, amb un grau alcohòlic baix i una aroma característica de fruita.

Note

1. Convé no confondre aquesta varietat amb el monestrell (o garrut) i amb el morastell.
Criteris aplicats:

S'aproven la denominació mandó (potser del topònim occità Bandòu, segons Favà) (1) i el sinònim complementari garró (potser alteració de borró, gemma d'una planta, segons el mateix Favà, seguint Coromines) pels motius següents:

·totes dues formes s'utilitzen per a designar aquesta varietat, segons asseguren els especialistes consultats, malgrat que poques fonts les inclouen com a sinònimes;

·garró és l'única denominació recollida a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a designar aquesta varietat; (2)

·mandó és, en canvi, segons els experts, la forma més estesa al territori. (3)

Es descarta la forma garrut, documentada en algunes obres com a sinònim de garró, perquè, segons els especialistes, fa referència a una altra varietat (garrut és sinònim, concretament, de monestrell). El fet que sovint hi hagi confusió entre el garrut i el garró fa recomanable, segons els experts i l'Associació Vinícola Catalana, donar prioritat en aquest cas a mandó (que és, a més, la forma més estesa) i recollir garró com a sinònim complementari.

(1) FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8). Coromines, en canvi, remet a una alteració fonètica de abundor i abundós, en referència al fet que el mandó és un cep molt productiu durant els primers anys.

(2) La llista recull, concretament, garro, sense accent, forma clarament errònia, segons els experts.

(3) Els autors de la Guia dels vins de Catalunya comenten que, comercialment, tant al País Valencià com a Catalunya es parla sempre de mandó i que només en el cas dels cellers Torres i d'algun altre celler de la Conca de Barberà es fa servir garró (i només en el cas de cupatges), per la qual cosa es podria considerar que garró és un sinònim local a la zona de la Conca de Barberà, que es on es localitza també el celler Torres.

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

ca monestrell, n m
ca garrut, n m sin. compl.
es monastrell, n m
es monestrell, n m
es mourvedre, n m
fr mourvèdre, n m

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat negra

Definition

1. Cep originari de l'Empordà, conreat tradicionalment també al País Valencià, ben adaptat als climes secs i amb tendència a corbar els sarments.
2. Raïm negre produït pel cep monestrell, de maduració tardana, menut, compacte i amb els grans petits o mitjans, de color moradenc, de gust fort i amb la pell gruixuda.
3. Vi elaborat amb raïm monestrell, intens, ric en tanins, de gust dolcenc i de color fosc, que se sol utilitzar per a cupatges.

Note

1. En català també es documenten, entre d'altres, les formes bonastrell, manestrell, monastell i monastrell (totes quatre noms masculins), variants lingüístiques de monestrell. Localment, en algunes zones del Penedès, també s'utilitza la denominació catalana mataró (nom masculí) per a designar aquesta varietat.
2. Convé no confondre aquesta varietat amb el mandó (o garró) i amb el morastell.
Criteris aplicats:

Es ratifica la denominació normativa monestrell (del llatí vulgar monesteriellu, diminutiu de monasterium 'monestir', potser pel fet que era un cep cultivat sobretot en monestirs) i s'aprova com a sinònim complementari la forma garrut (reducció, probablement, de monestrell garrut, i garrut, de garra, per la tendència d'aquesta varietat a corbar els sarments i enroscar-se amb facilitat als arbres) pels motius següents: (1)

·monestrell és una forma documentada a bastament, en els textos legals (per exemple, a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA)), en obres especialitzades i en obres terminològiques; (2)

·garrut és també una forma coneguda, i es recull en nombroses fonts terminològiques i especialitzades del sector; els especialistes confirmen que és un sinònim, menys estès, de monestrell;

·totes dues formes tenen el vistiplau dels experts.

La forma mataró, d'origen toponímic, també designa en algunes contrades aquesta varietat, segons els especialistes. És, de tota manera, una forma més local que monestrell i garrut i per això s'opta per recollir-la només en una nota.

(1) Les etimologies provenen de FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

(2) La llista recull, concretament, la variant monastrell.

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

ca gewürztraminer [de], n m
es gewürztraminer, n m
fr gewürztraminer, n m
it traminer aromatico, n m
en Gewürztraminer, n
de Gewürztraminer, n m

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat blanca

Definition

1. Cep originari del municipi de Tramin, al Tirol del Sud, conreat tradicionalment també a la regió francesa d'Alsàcia i a Alemanya.
2. Raïm blanc produït pel cep gewürztraminer, de maduració tardana i amb els grans rosats.
3. Vi elaborat amb raïm gewürztraminer, de gust penetrant i amb una aroma característica similar al litxi.

Note

Criteris aplicats:

S'aprova la denominació gewürztraminer, manlleu de l'alemany (literalment, 'traminer especiat'), pels motius següents:

·és la denominació habitual en català i la forma recollida a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA);

·es documenta també en obres terminològiques i especialitzades del sector;

·en les altres llengües també s'utilitza el manlleu de l'alemany, sense cap mena d'adaptació;

·té el vistiplau dels especialistes.

Es descarta l'adaptació del manlleu perquè donaria lloc a una forma que podria resultar irrecognoscible (*guevurtstraminer?) i que, a més, trencaria amb l'ús internacional. També per motius d'internacionalitat es descarta d'eliminar l'umlaut sobre la u del mot alemany.

Es desestima el sinònim traminer, recollit en algunes fonts per a fer referència a aquesta varietat, perquè en realitat és una designació genèrica, que engloba diferents varietats de vinya conreades sobretot a Alsàcia, entre d'altres el gewürztraminer.

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

Terminologia de la vitivinicultura

Basic search

Advanced search

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note