tècnica mixta d'estabilització
tècnica mixta d'estabilització
-
ca
tècnica mixta d'estabilització,
n f
( NTJ 12S-1:1999(CA); NTJ 12S-2:2013(CA); NTJ 12S-3:2000(CA); NTJ 12S-4:2015(CA); NTJ 12S-5:2010(CA); NTJ 12S-6:2016(CA) )
COL·LEGI OFICIAL D'ENGINYERS TÈCNICS AGRÍCOLES I PERITS AGRÍCOLES DE CATALUNYA. Restauració del paisatge: Obres de bioenginyeria: Tècniques de recobriment de talussos: NTJ 12S part 1. Barcelona: Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya, 1999. (Normes Tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme)
ISBN 84-95372-54-1
FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Restauració del paisatge: Obres de bioenginyeria del paisatge: Tècniques d'estabilització de sòls: NTJ 12S part 2. Barcelona: Fundació de la Jardineria i el Paisatge, 2013. (Normes Tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme)
ISBN 978-84-96564-30-5
COL·LEGI OFICIAL D'ENGINYERS TÈCNICS AGRÍCOLES I PERITS AGRÍCOLES DE CATALUNYA. Restauració del paisatge: Obres d'enginyeria: Tècniques mixtes de recobriment de talussos: NTJ 12S part 3. Barcelona: Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya, 2000. (Normes Tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme)
ISBN 84-95372-61-4
FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Restauració del paisatge: Obres de bioenginyeria del paisatge: Tècniques mixtes d'estabilització de sòls: NTJ 12S-2 part 4. Barcelona: Fundació de la Jardineria i el Paisatge, 2015. (Normes Tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme)
FUNDACIÓ DE L'ENGINYERIA AGRÍCOLA CATALANA; COL·LEGI OFICIAL D'ENGINYERS TÈCNICS AGRÍCOLES I PERITS AGRÍCOLES DE CATALUNYA. Restauració del paisatge: Obres de bioenginyeria: Tècniques de recobriment i d'estabilització aplicables en àmbits fluvials: NTJ 12S part 5. Barcelona: Fundació de l'Enginyeria Agrícola Catalana, 2010. (Normes Tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme)
ISBN 978-84-96564-09-1
Obres de bioenginyeria del paisatge: Tècniques mixtes de revestiment i d'estabilització. - es técnica mixta de estabilización, n f
Definition
Tècnica mixta de bioenginyeria del paisatge, com la plantació d'estaques vives, el biorotlle, l'engraellat viu, l'entramat viu, el gabió vegetalitzat, l'escullera vegetalitzada i el mur vegetalitzat, que utilitzen estructures de contenció o de retenció per a controlar l'erosió, estabilitzar i revegetar la superfície d'àrees inestables o degradades.
