orticó - Diccionari de telecomunicacions

Tub analitzador d'imatge en què el feix electrònic té una velocitat petita per a evitar l'emissió secundària. Basat en l'^iconoscopi^, fou ideat per H. Iams i A. Rose el 1939 i consta d'un canó d'electrons, d'una bobina de concentració, de dues plaques paral·leles per a la desviació horitzontal del feix electrònic, de dues bobines en oposició per a la desviació vertical, i d'una placa col·lectora dels electrons no capturats pel mosaic. L'orticó resultava més eficaç que l'iconoscopi i és més manejable, però fou superat per l'orticó d'imatge o superorticó, versió perfeccionada de l'orticó que posseeix una placa acumuladora dels fotoelectrons procedents del mosaic i presenta una elevadíssima sensibilitat a la llum, fins i tot quan aquesta és escassa. En els darrers anys, ha estat substituït pels analitzadors d'imatge del tipus semiconductor, els dispositius ^CCD^, més sensibles, petits i econòmics.