col·loide
col·loide
Química física
- ca col·loide, n m
- es coloide, n m
- en colloid, n
Química física
Definition
Substància dispersa en una fase dispersant que es difon molt lentament i que no pot travessar les membranes de diàlisi.
Note
-
Les propietats fonamentals dels col·loides no es deuen a la seva constitució química, sinó a les seves dimensions d'entre 1 nm i 1 μm. Aquestes dimensions tan grans de les partícules, juntament amb les forces de repulsió que es generen entre elles, fan que els col·loides tinguin una velocitat de sedimentació molt baixa.
Els col·loides es poden classificar en liòfils i liòfobs segons el grau d'afinitat amb la fase dispersant.
Els col·loides es troben freqüentment en aigües residuals, a les quals confereixen un aspecte tèrbol. Per a eliminar-los-en, es poden dur a terme processos de coagulació.
Es consideren col·loides les dispersions, les solucions de macromolècules i els col·loides d'associació.
col·loide d'associació
col·loide d'associació
Química física
- ca col·loide d'associació, n m
- es coloide de asociación, n m
- en association colloid, n
Química física
Definition
Sistema col·loidal termodinàmicament estable en què la fase dispersa és formada per l'associació reversible de molècules de baixa massa molar.
Note
-
Les molècules d'un col·loide d'associació solen contenir un grup polar i una cadena hidrocarbonada, i s'associen formant micel·les. Els col·loides d'associació solen ser sistemes liòfils, ja que les micel·les es troben altament solvatades.
Són un exemple de col·loide d'associació les solucions d'agents tensioactius presents en els detergents.
colorant azo
colorant azo
Química orgànica
- ca azocolorant, n m
- ca colorant azo, n m sin. compl.
- es azocolorante, n m
- es colorante azoico, n m
- en azo dye, n
Química orgànica
Definition
Colorant que conté el grup azo com a grup cromofòric.
Note
-
El grup d'azocolorants és el grup de colorants més nombrós (se'n coneixen milers).
S'obtenen a partir de diazocompostos obtinguts a partir del grup amino, mitjançant un procés de diazotació i posterior copulació amb fenols o altres derivats aromàtics (vegeu la imatge).
S'empren per a tenyir el cotó de colors brillants i estables a la llum solar.
colorant del trifenilmetà
colorant del trifenilmetà
Química orgànica
- ca colorant del trifenilmetà, n m
- es colorante de trifenilmetano, n m
- en triphenylmethane dye, n
Química orgànica
Definition
Cadascun dels colorants que deriven del catió trifenilmetà i que poden contenir el grup amino, el grup hidroxi i àcid sulfònic.
Note
-
Els colorants del trifenilmetà es preparen condensant benzaldehid amb dimetilanilina i oxidant la forma leuco intermèdia, que és incolora.
Són colorants bàsics per a la llana, la seda i el cotó, amb el mordent adequat.
És un colorant del trifenilmetà el verd malaquita (vegeu la imatge).
Vegeu també fucsina.
colorant del xantè
colorant del xantè
Química orgànica
- ca colorant del xantè, n m
- es colorante xanténico, n m
- en xanthene dye, n
Química orgànica
Definition
Cadascun dels colorants sintètics que consten d'un nucli de xantè substituït per grups auxocròmics, especialment el grup amino, el grup hidroxiamino i el grup hidroxil, en les posicions 3 i 6.
Note
-
Els grups aromàtics (C6H4) constitueixen el grup cromofòric dels colorants del xantè.
Segons que presentin o no un sistema fenílic com a substituent en la posició 9, els colorants del xantè se subdivideixen en triarilmetànics i diarilmetànics. Entre els primers són importants la fluoresceïna (Baeyer, 1871), l'eosina (Caro, 1874) i les rodamines (Cérésole, 1887). Entre els segons, són importants les pironines (Bender, 1889).
Molts colorants del xantè tenen aplicació en la indústria dels plàstics; en canvi, l'ús en la tintura de la llana i la seda en bany àcid o del cotó mordentat amb taní és limitat, a causa de la lenta velocitat de tintura sobre aquests teixits.
complex
complex
Química inorgànica
- ca complex, n m
- ca compost de coordinació, n m sin. compl.
- es complejo, n m
- es compuesto de coordinación, n m
- en complex, n
- en coordination compound, n
Química inorgànica
Definition
Compost que conté un àtom metàl·lic, generalment un element de transició, envoltat d'espècies químiques de naturalesa aniònica, catiònica o neutra que s'hi uneixen mitjançant enllaços coordinats.
Note
-
L'àtom metàl·lic que ocupa la posició central d'un compost s'anomena àtom central, i les espècies que s'hi uneixen, lligands. L'agrupació resultant pot resultar positiva, negativa o neutra.
L'àtom central acostuma a presentar un estat d'oxidació positiu, generalment baix o, algunes vegades, igual a zero.
Els lligands poden ser aniònics o neutres i, en alguns casos, catiònics, i en un mateix complex poden coexistir lligands de naturalesa diferent. L'àtom coordinador s'enllaça directament a l'àtom central i el nombre de coordinació indica el nombre d'àtoms coordinadors lligats a l'àtom central. Hi ha lligands que tenen més d'un àtom amb capacitat per a enllaçar-se a un o més àtoms metàl·lics, de manera que poden ser didentats, tridentats, etc., o, en general, polidentats. Si un lligand s'uneix per dos o més punts a un mateix àtom central, es forma un lligand multidentat, però, si s'enllaça a àtoms diferents, es tracta d'un lligand pont.
En solució aquosa els complexos més importants són els formats entre un catió metàl·lic i lligands, que poden ser ions, com halurs, cianurs o oxalats, o molècules neutres, com amoníac o piridina. El lligand actua com a donador i reemplaça una o més molècules d'aigua de la primera esfera de solvatació del catió metàl·lic, per la qual cosa un complex és diferent d'un parell iònic, en el qual les interaccions són purament electroestàtiques.
Encara que la formació de complexos és característica dels elements del bloc d en solució aquosa, no està pas restringida a aquest domini, ja que es coneixen complexos de pràcticament tots els metalls de la taula periòdica dels elements, molts dels quals en dissolvents no aquosos. Tampoc no està restringida als metalls amb estats d'oxidació positius, perquè es coneix una quantitat considerable de complexos amb metalls centrals neutres o, fins i tot, amb estats d'oxidació negatius.
Els exemples clàssics de complexos són els que Alfred Werner, qui va crear i desenvolupar la química de la coordinació, va caracteritzar en el seu estudi sobre els compostos aminats de cobalt. Aquests compostos presentaven fórmules empíriques similars, però tenien un comportament químic completament diferent els uns dels altres. En establir la seva fórmula real com a complexos, queda justificada la seva diferència de comportament (vegeu la imatge).
Un cop establert que un complex és format per un àtom metàl·lic central i un nombre de lligands, cal fixar-ne la disposició en l'espai mitjançant el nombre de coordinació i la geometria de coordinació.
complex activat
complex activat
Química física
- ca complex activat, n m
- es complejo activado, n m
- en activated complex, n
Química física
Definition
Supermolècula d'existència transitòria en l'estat de transició.
Note
- Modernament, tècniques com l'espectroscòpia de femtosegon han permès la determinació experimental de complexos activats sense ambigüitats.
complex de col·lisió
complex de col·lisió
Química física
- ca complex de col·lisió, n m
- es complejo de colisión, n m
- en collision complex, n
Química física
Definition
Conjunt, usualment inestable, format per dues espècies reactants separades per una distància equivalent a la suma dels seus radis de Van der Waals, que existeix durant prou temps perquè es pugui identificar com a espècie.
Note
-
El complex de col·lisió decau i dona lloc als productes de la reacció.
Des d'un punt de vista estructural, l'existència d'un complex de col·lisió està lligada a la presència d'un mínim en la superfície d'energia potencial, mentre que la seva formació es produeix depenent de les velocitats a les quals s'aproximen les espècies reactants.
Quan es forma un complex de col·lisió, els productes subsegüents solen emergir en qualsevol direcció, vist des del centre de masses del sistema.
L'anàleg mecanicoquàntic del complex de col·lisió és la ressonància.
complex quelat
complex quelat
Química inorgànica, Química orgànica
- ca quelat, n m
- ca complex quelat, n m sin. compl.
- es complejo quelato, n m
- es quelato, n m
- en chelate, n
- en chelate complex, n
Química inorgànica, Química orgànica
Definition
Complex cíclic que resulta de la unió d'un lligand multidentat per dos o més punts amb l'àtom central, de manera que l'ió metàl·lic està unit, mitjançant enllaços covalents, a dos o més àtoms no metàl·lics d'una mateixa molècula.
Note
- En general, com més gran és el nombre d'anells més estable és el quelat que en resulta. Així, per exemple, l'àcid etilendiaminotetracètic és un lligand hexadentat que, amb els cations divalents, forma complexos metàl·lics amb cinc anells que són extraordinàriament estables en medi bàsic o lleugerament àcid (vegeu la imatge).
component
component
Química física
- ca component, n m
- es componente, n m
- en component, n
Química física
Definition
Espècie independent present en un sistema termodinàmic.
Note
- El nombre de components indica el nombre mínim de variables de composició que s'han d'especificar perquè quedi fixada la composició de cadascuna de les fases del sistema. Generalment, el nombre de components és el nombre d'espècies diferents que hi ha en el sistema menys les relacions que hi pot haver entre elles, com, per exemple, les relacions d'equilibri químic o les relacions entre la composició inicial de reactius o productes d'una reacció.
