Go back to the list of Online Dictionaries

Química física (treball)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  caloria, n f
  • es  caloría, n f
  • en  calorie, n
  • sbl  cal

Química física

Definition
Unitat de mesura d'energia equivalent a la quantitat de calor necessària per a augmentar en un grau centígrad la temperatura d'un gram d'aigua pura a pressió constant.

Note

  • La caloria és una unitat de mesura que no pertany al sistema internacional d'unitats. L'equivalència amb la unitat de mesura d'energia del sistema internacional d'unitats, el joule, la va establir J. P. Joule amb l'equivalent mecànic de la calor: 1 cal = 4,1840 J.
  • ca  calòric, n m
  • es  calórico, n m
  • en  caloric, n

Química física

Definition
Fluid hipotètic indestructible, sense pes i conservatiu que es creia que s'acumulava en els cossos materials, al qual s'atribuïen els fenòmens calorífics.

Note

  • El calòric és la base de la teoria del calòric.
  • ca  calorímetre, n m
  • es  calorímetro, n m
  • en  calorimeter, n
  • en  calorimetre, n

Química física

Definition
Aparell per a mesurar la calor bescanviada en un procés termodinàmic, emprat en calorimetria.

Note

  • La versió més senzilla d'un calorímetre consisteix en un recipient de parets adiabàtiques dotat d'un termòmetre que permet conèixer en tot moment la temperatura de l'interior. La mesura de la temperatura inicial i final, per a qualsevol procés que tingui lloc en un sistema situat a l'interior del calorímetre, permet calcular la calor bescanviada en aquest procés.

    Si el sistema que s'estudia és sòlid o líquid, s'utilitza un calorímetre a pressió constant, mentre que si es tracta d'un sistema gasós, el calorímetre és de volum constant. Per tant, la calor associada a qualsevol procés es pot conèixer a partir del balanç global en un sistema adiabàtic.

    Per a un procés a pressió constant, aquest balanç es pot escriure com la variació d'entalpia del procés: $\Delta H = \sum n_i C_{m_{p,i}}(T_f - T_0)$, en què $C_{m_{p,i}}$ és la capacitat calorífica molar a pressió constant de cadascuna de les diferents espècies que intervenen en el procés.

    Una de les aplicacions més senzilles d'un calorímetre és la mesura de la capacitat calorífica específica d'una substància pura, líquida o sòlida, que sigui immiscible amb l'aigua o insoluble en aigua. La mesura de la temperatura final del calorímetre permet calcular la capacitat calorífica específica de l'objecte, c, a partir d'un simple balanç de calor: mi ci (Tf − Ti,o) + (ma + mc) ca (Tf − Ta,o) = 0, en què mi és la massa de la substància estudiada, ca és la capacitat calorífica específica mitjana de l'aigua en aquest interval de temperatures i mc és l'equivalent en aigua del calorímetre.
  • ca  calorimetria, n f
  • es  calorimetría, n f
  • en  calorimetry, n

Química física

Definition
Branca de la física experimental que tracta de la mesura del bescanvi de calor en un procés termodinàmic.

Note

  • La calorimetria es basa en l'ús de calorímetres.

    Hi ha diverses tècniques calorimètriques, entre les quals destaca la calorimetria diferencial d'escombratge, molt emprada per a determinar canvis de fase de primer ordre en membranes o en biopolímers associats, normalment, a canvis de conformació.
  • ca  cambra de bombolles, n f
  • es  cámara de burbujas, n f
  • en  bubble chamber, n

Química física

Definition
Detector de partícules elementals a partir de l'observació de la trajectòria d'una partícula carregada pel si d'un líquid superescalfat, que crea un deixant d'ions sobre el qual es forma una traça de bombolletes que permet visualitzar aquesta trajectòria.
  • ca  camí òptic, n m
  • es  camino óptico, n m
  • en  optical path, n

Química física

Definition
Distància que recorre un feix de radiació electromagnètica a través d'una mostra.
  • ca  canvi d'estat, n m
  • es  cambio de estado, n m
  • en  change of state, n
  • en  state change, n

Química física

Definition
Canvi d'estat d'agregació d'un sistema termodinàmic.

Note

  • Un canvi d'estat és un canvi de fase de primer ordre.
  • ca  canvi de fase, n m
  • ca  transició de fase, n f sin. compl.
  • es  cambio de fase, n m
  • es  transición de fase, n f
  • en  phase change, n
  • en  phase transition, n

Química física

Definition
Canvi d'un sistema termodinàmic d'una fase a una altra.

Note

  • Per a substàncies pures, un canvi de fase es realitza a temperatura i pressió constants, per la qual cosa la transformació és un procés reversible. Això és així perquè, en aquests casos, en una línia de canvi de fase d'un diagrama de fases coexisteixen dues fases en equilibri (un grau de llibertat, segons la regla de les fases), de manera que l'energia de Gibbs del sistema roman constant i el potencial químic té el mateix valor a cada fase, ja que la temperatura i la pressió es mantenen constants.

    Ara bé, es poden considerar diferents tipus de canvi de fase d'acord amb el comportament de la resta de les variables intensives i, en particular, d'aquelles obtingudes en derivar el potencial químic. A partir de l'equació de Gibbs-Duhem, l'entropia i el volum molar coincideixen amb les primeres derivades del potencial químic dμ = −SmdT + Vmdp. Així doncs, es poden distingir diferents tipus entre els canvis de fase més usuals.

    Els canvis de fase de primer ordre són els que presenten discontinuïtat a la primera derivada del potencial químic, és a dir, presenten discontinuïtat en l'entropia i el volum molar de canvi de fase, la qual cosa implica que la capacitat calorífica molar a pressió constant, Cp,m = T (∂Sm / ∂T)p, tendeix a infinit. D'altra banda, els canvis de fase contínua no presenten discontinuïtat en l'entropia ni el volum molar de canvi de fase, però poden presentar discontinuïtat en les segones derivades del potencial químic (entre elles la capacitat calorífica) en el cas dels canvis de fase de segon ordre, o la capacitat calorífica pot tendir a infinit en canvis de fase de tipus lambda (anomenats així per la forma de lambda de la funció).

    Els canvis de fase de primer ordre són els més usuals: la solidificació, la fusió, l'ebullició, la liquació, la sublimació i la solidificació. Un exemple de canvi de fase de segon ordre és el que té lloc entre la conductivitat elèctrica i la superconductivitat en alguns metalls concrets, com el mercuri, l'estany o el plom, a molt baixa temperatura. Són exemples de canvis de fase lambda la transició entre ferromagnetisme i paramagnetisme en el ferro o el níquel i les transicions d'ordre-desordre, en les qual hi un paràmetre que passa de zero (desordre) a un valor finit (ordre), com, per exemple, en alguns aliatges i en la transició fluid-superfluid en heli líquid.
  • ca  caos determinista, n m
  • es  caos determinista, n m
  • en  deterministic chaos, n

Química física

Definition
Situació que, tot i ser descrita per equacions deterministes, esdevé impredictible a causa d'un comportament irregular i extremament sensible a les condicions inicials.

Note

  • El caos determinista és un comportament associat a certs mecanismes de reacció caracteritzat per produir perfils altament irregulars en la variació de la concentració de certes espècies amb el temps. Aquest comportament irregular, que s'origina en els termes no lineals de les equacions, en realitat es pot predir adequadament mitjançant la resolució de les equacions. Els perfils de concentració amb el temps, però, són extraordinàriament sensibles a canvis minúsculs en les condicions inicials del problema. Si, en traslladar-lo al vessant experimental, els canvis minúsculs no es poden discernir per manca de precisió en la mesura, el comportament caòtic es manifesta com una manca, a la pràctica, de capacitat predictiva. La reacció H2 + O2 → H2O, per exemple, presenta aquest tipus de comportament en determinades condicions experimentals.
  • ca  capacitat calorífica, n f
  • es  capacidad calorífica, n f
  • en  heat capacity, n
  • sbl  C

Química física

Definition
Quantitat de calor bescanviada per un cos per unitat de temperatura.

Note

  • Matemàticament. la capacitat calorífica s'expressa com C = dq / dT.

    Com que la calor no és una variable d'estat, la capacitat calorífica depèn de com es faci el procés de bescanvi de calor. Per exemple, la capacitat calorífica d'un focus calorífic és infinita, ja que bescanvia calor sense canviar la temperatura, cosa que també succeeix quan el cos bescanvia calor en un procés isotèrmic. En canvi, la capacitat calorífica del cos és nul·la quan segueix un procés adiabàtic, ja que no bescanvia calor independentment del canvi de temperatura.

    Les unitats de mesura de la capacitat calorífica en el sistema internacional d'unitats són joule partit per grau kelvin, J K−1.