Back to top
  • ca  estran, n m
  • ca  zona intercotidal, n f sin. compl.
  • ca  zona intermareal, n f sin. compl.
  • es  estero
  • es  estrán
  • es  zona intermareal
  • es  zona intertidal
  • en  intertidal zone
  • en  strand
  • en  tidal zone

Enginyeria marítima

Definition
Zona de la costa compresa entre els nivells de les ^plenamars^ i les ^baixamars^.
  • ca  estratègia de conservació de ferms, n f
  • es  estrategia de conservación de firmes
  • en  pavement maintenance strategy

Enginyeria del transport

Definition
Conjunt de directrius que serveixen per a determinar les obres o les operacions a efectuar en els ^ferms^ d'una xarxa viària a fi d'assolir-ne la preservació patrimonial i de permetre que puguin ser usats amb funcionalitat i amb seguretat.

Les estratègies de conservació de ferms més ben definides s'elaboren, s'avaluen i es milloren dins el marc d'un ^sistema de gestió de ferms^, del qual formen part alhora com a instrument. En general, estan condicionades per nombrosos factors, com ara els tipus de seccions estructurals dels ferms i el seu estat, els mitjans materials, humans i tècnics disponibles i, sobretot, les disponibilitats pressupostàries i les possiblititats contractuals. Algunes estratègies de conservació de ferms miren de minimitzar el cost de conservació evitant que l'^índex d'estat^ del ferm baixi d'un mínim considerat admissible.

D'altres busquen el millor rendiment a unes disponibilitats pressupostàries prefixades o suposades.
  • ca  estratificació marina, n f
  • es  estratificación marina
  • en  marine stratification

Enginyeria marítima

Definition
Formació de capes estables horitzontals al mar a causa de diferències de densitat generades per variacions de temperatura o de ^salinitat^.
  • ca  estrella indonèsia, n f
  • es  estrella indonesia
  • en  all directional interchange
  • en  braided interchange

Enginyeria del transport

Definition
Enllaç de quatre trams i de ^circulació contínua^ que disposa de quatre ^nanses exteriors^ per a les girades a l'esquerra i de quatre ^ramals directes^ per a les girades a la dreta.

Requereix teòricament una única estructura que té quatre nivells.
  • ca  estrella transposada, n f
  • es  estrella transpuesta

Enginyeria del transport

Definition
Enllaç de quatre trams i de ^circulació contínua^ que disposa de vuit ^ramals directes^, quatre per a les girades a l'esquerra i quatre per a les girades a la dreta, i en què les calçades dels ^troncs^ es transposen.

Requereix teòricament vuit estructures.
  • ca  estrep, n m
  • es  estribo
  • en  abutment

Enginyeria de la construcció

Definition
Zona de contacte d'una presa o d'un pont amb el terreny, a través de la qual es transmeten les càrregues de l'estructura al sòl.
  • ca  estrep, n m
  • es  estribo
  • en  abutlment

Enginyeria de la construcció

Definition
Estructura de formigó, de pedra o de maçoneria sobre la qual recolzen les parts extremes del tauler d'un pont i que, per tant, constitueixen l'element de transició entre l'obra de fàbrica (tauler) i l'obra de terra (desmunt o terraplè de l'esplanació).

Les accions a les quals està sotmès provenen tant del mateix tauler (reaccions i moviments imposats a l'extrem) com del terreny que contenen (empenta horitzontal i pes propi de les terres) o sobre el qual recolzen (reaccions del terreny). Generalment està format pel ^fonament^, l'element vertical frontal, dividit en l'element de contenció de terres o ^mur frontal^ i el ^carregador^, i les ^aletes^.

Les tipologies més emprades són: tancat, en el qual les terres estan contingudes pel mur frontal; obert, en el qual no existeix mur frontal i el carregador està suportat per uns fusts verticals i, per tant, les terres cauen frontalment amb el pendent propi del terraplè; flotant, quan el carregador es recolza directament sobre el terreny, i de ^sòl reforçat^, el qual s'obté com un estrep flotant col·locat sobre un massís de sòl reforçat.
  • ca  estrep, n m
  • es  estribo
  • en  link
  • en  stirrup

Enginyeria de la construcció

Definition
Barra d'acer disposada transversalment en un element de formigó, sia en un pilar, en una biga de formigó o en una llosa, que serveix per a resistir els esforços tallants i per a facilitar el muntatge del conjunt de l'armadura.

La diferència entre un estrep i un ^cèrcol^ és que el primer té forma oberta, mentre que la del segon és tancada.
  • ca  estriatge, n m
  • es  estriado
  • es  ranurado
  • en  grooving

Enginyeria del transport

Definition
Procediment d'acabat del formigó fresc que constitueix un ^paviment de formigó^ per proporcionar-hi la ^textura superficial^ necessària (generalment longitudinal) mitjançant raspalls metàl·lics o de plàstic.

Si la textura no és gaire forta, es denomina raspallament.
  • ca  estripadora, n f
  • ca  escarificadora, n f sin. compl.
  • ca  ripadora, n f sin. compl.
  • es  escarificadora
  • es  ripadora
  • es  ripper
  • en  ripper

Enginyeria del terreny i cartogràfica, Enginyeria de la construcció

Definition
Màquina que s'empra per a trencar el terreny tot facilitant-ne l'excavació posterior.

Per a aquesta finalitat disposa d'una o més tiges d'alçària i inclinació regulables, les quals, un cop clavades en el terreny mitjançant gats hidràulics, en produeixen el trencament en avançar. Aquesta ruptura prèvia facilita l'excavació amb la fulla davantera del buldòzer o amb mototragella.