sistema de contenció de vehicles
sistema de contenció de vehicles
Enginyeria del transport
- ca sistema de contenció de vehicles, n m
- es sistema de contención de vehículos
- en road safety barrier system
Enginyeria del transport
Definition
Dispositiu instal·lat en una carretera amb la finalitat de proporcionar un cert nivell de contenció a un vehicle fora de control, de manera que es limitin els danys i les lesions tant per als ocupants com per a la resta dels usuaris de la carretera i per a altres persones o objectes situats a prop.
Es classifiquen en ^barreres de seguretat^, ^paretons^, ^amortidors d'impacte^ i ^llits de frenada^.
Es classifiquen en ^barreres de seguretat^, ^paretons^, ^amortidors d'impacte^ i ^llits de frenada^.
sistema de drenatge
sistema de drenatge
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca sistema de drenatge, n m
- es sistema de drenaje
- en drainage system
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definition
Conjunt d'elements destinats a actuar com a drens.
sistema de gestió ambiental
sistema de gestió ambiental
Enginyeria sanitària i ambiental
- ca sistema de gestió ambiental, n m
- es sistema de gestión ambiental
- en environmental management system
Enginyeria sanitària i ambiental
Definition
Conjunt d'actuacions i de procediments adoptats per una organització per a assegurar l'acompliment de la seva política i dels seus objectius ambientals.
sistema de gestió de ferms
sistema de gestió de ferms
Enginyeria del transport
- ca sistema de gestió de ferms, n m
- es sistema de gestión de firmes
- en pavement management system
Enginyeria del transport
Definition
Conjunt organitzat i relacionat d'instruments, d'activitats, d'elements d'informació, de directrius i d'ordres que té per objecte la determinació de necessitats de ^rehabilitació^, l'establiment i l'anàlisi d'^estratègies de conservació^ i la planificació i programació a curt i mitjà termini de rehabilitacions i millores de ferms.
Entre d'altres, un sistema de gestió de ferms disposa dels arxius de dades següents: inventari, d'evolució i d'estat dels ferms (inspecció i auscultació), d'accions que suporten els ferms i d'operacions executades. Entre els instruments cal destacar, per la seva importància, els models de comportament de ferms i els de generació i avaluació d'estratègies. Un dels sistemes més difosos en els països en desenvolupament és el patrocinat pel Banc Mundial, anomenat HDM (Highway Design and Maintenance).
Entre d'altres, un sistema de gestió de ferms disposa dels arxius de dades següents: inventari, d'evolució i d'estat dels ferms (inspecció i auscultació), d'accions que suporten els ferms i d'operacions executades. Entre els instruments cal destacar, per la seva importància, els models de comportament de ferms i els de generació i avaluació d'estratègies. Un dels sistemes més difosos en els països en desenvolupament és el patrocinat pel Banc Mundial, anomenat HDM (Highway Design and Maintenance).
sistema de navegació inercial
sistema de navegació inercial
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca sistema de navegació inercial, n m
- es sistema de navegación inercial
- en inertial navigation system
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definition
Conjunt d'instruments de mesura que proporcionen dinàmicament dades d'orientació espacial d'un mòbil.
Pot contenir giroscopis, acceleròmetres i una unitat de processament i conversió de dades.
Pot contenir giroscopis, acceleròmetres i una unitat de processament i conversió de dades.
sistema de posició global
sistema de posició global
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca sistema de posició global, n m
- ca GPS, n m sigla
- es sistema de posicionamiento global
- es GPS sigla
- en global positioning system
- en GPS sigla
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definition
Sistema de radionavegació i localització que permet de conèixer la posició d'un punt amb gran exactitud, mitjançant la longitud, la latitud i la cota o coordenades de la UTM que s'obtenen a partir del registre, en un receptor situat al punt objecte de localització, d'ones electromagnètiques emeses per diversos satèl·lits artificials.
Va ser desenvolupat pels Estats Units durant els anys setanta per a ús inicialment militar, i el 1983 va començar a utilitzar-se per a aplicacions civils. Els 24 satèl·lits usats, que pertanyen a la constel·lació NAVSTAR, giren al voltant de la Terra a 20.200 km d'altura i emeten ones electromagnètiques que són captades per l'antena del receptor i, mitjançant uns càlculs matemàtics, permeten de determinar la posició del vehicle o de la persona. Hi ha diversos tipus de receptors: per navegació, monofreqüència, bifreqüència, i diferents mètodes d'operació: absolut, diferencial, estàtic, cinemàtic, en temps real; això proporciona, lògicament, diferents nivells de precisió. Actualment, aquesta oscil·la entre 40 m, en el cas de navegació amb un receptor, i alguns mil·límetres, en les determinacions geodèsiques amb uns quants receptors. La UE està desenvolupant el seu sistema de navegació per satèl·lit, anomenat Galileu, conceptualment similar al GPS i amb el qual serà compatible i interoperable. Entrarà en funcionament entre el 2008 i el 2010.
Va ser desenvolupat pels Estats Units durant els anys setanta per a ús inicialment militar, i el 1983 va començar a utilitzar-se per a aplicacions civils. Els 24 satèl·lits usats, que pertanyen a la constel·lació NAVSTAR, giren al voltant de la Terra a 20.200 km d'altura i emeten ones electromagnètiques que són captades per l'antena del receptor i, mitjançant uns càlculs matemàtics, permeten de determinar la posició del vehicle o de la persona. Hi ha diversos tipus de receptors: per navegació, monofreqüència, bifreqüència, i diferents mètodes d'operació: absolut, diferencial, estàtic, cinemàtic, en temps real; això proporciona, lògicament, diferents nivells de precisió. Actualment, aquesta oscil·la entre 40 m, en el cas de navegació amb un receptor, i alguns mil·límetres, en les determinacions geodèsiques amb uns quants receptors. La UE està desenvolupant el seu sistema de navegació per satèl·lit, anomenat Galileu, conceptualment similar al GPS i amb el qual serà compatible i interoperable. Entrarà en funcionament entre el 2008 i el 2010.
Note
- GPS és la sigla corresponent al terme anglès global positioning system.
sistema de pretensatge
sistema de pretensatge
Enginyeria de la construcció
- ca sistema de pretensatge, n m
- es sistema de pretensado
- en prestressing system
Enginyeria de la construcció
Definition
Conjunt de dispositius, en particular tendons, ancoratges i gats hidràulics, mitjançant els quals es pretensa una estructura o un element constructiu de formigó.
El conjunt d'elements constitueix el sistema de pretensatge propi de cada casa comercial proveïdora.
El conjunt d'elements constitueix el sistema de pretensatge propi de cada casa comercial proveïdora.
sistema de regatge
sistema de regatge
Enginyeria hidràulica
- ca sistema de regatge, n m
- es sistema de regadío
- en irrigation system
Enginyeria hidràulica
Definition
Conjunt d'obres destinades al subministrament d'aigua a una àrea o regió, per a poder regar-ne els conreus.
Els elements principals d'un sistema de regatge són els canals, les comportes i els sistemes de distribució de l'aigua.
Els elements principals d'un sistema de regatge són els canals, les comportes i els sistemes de distribució de l'aigua.
sitja
sitja
Enginyeria de la construcció
- ca sitja, n f
- es silo
- en silo
Enginyeria de la construcció
Definition
Dipòsit cilíndric o prismàtic, generalment de planxa d'acer o de formigó armat, d'una alçària de quatre a vuit vegades el diàmetre o el costat de la base, destinat a l'emmagatzematge i la conservació de diversos productes, especialment cereals, però també farratge, minerals, etc., que són carregats per la part superior del dipòsit i descarregats per la part inferior.
sitja de fangs
sitja de fangs
Enginyeria sanitària i ambiental
- ca sitja de fangs, n f
- es silo de fangos
- en sludge storage tank
Enginyeria sanitària i ambiental
Definition
Dipòsit per a emmagatzemar el fang produït a les plantes depuradores.
Generalment té mescladors mecànics per a assegurar la mescla completa del fang i airejadors per a evitar les condicions sèptiques.
Generalment té mescladors mecànics per a assegurar la mescla completa del fang i airejadors per a evitar les condicions sèptiques.
