Vocabulari de la música

Instrument musical de vent molt semblant a la flauta, propi de l'antiga Grècia.

Grup de sis notes iguals que s'han d'executar en el temps que correspon a quatre de la mateixa figura, que s'indica amb un sis escrit sobre el grup o davall d'este.

Conjunt de pentagrames necessaris per a formar una partitura, que s'indica amb una doble barra vertical situada en el costat esquerre.

Sistema de composició musical que utilitza escales pentatòniques.

Instrument musical de percussió, consistent en una placa metàl·lica doblegada en forma de ferradura amb diverses varetes corbades en els extrems, que es fa sonar agitant-lo amb la mà.

Instrument musical de cordes pinçades, amb la caixa de ressonància semiesfèrica i un mànec molt llarg, originari de l'Índia.

Xiulet fet d'obra, amb formes que imiten animals i altres figures i decorat amb colors vius sobre fons blanc, típic de Mallorca.

Estil musical nascut a Jamaica a principis dels anys seixanta del segle XX, que fusionava els ritmes ràpids i marcats del jazz o el swing amb el blues nord-americà i la música llatina, i que es considera un precedent del reggae.

Vibració sonora que produïx un instrument musical.

So harmònic que acompanya un so fonamental.