Vocabulari de la música

Instrument musical consistent en un conjunt de dos planxetes de metall, generalment circulars, travessades centralment per un fil d'aram i fixades en un cércol, que produïxen sons aguts quan s'agiten.

Instrument musical consistent en un conjunt de dos planxetes de metall, generalment circulars, travessades centralment per un fil d'aram i fixades en un cércol, que produïxen sons aguts quan s'agiten.

Instrument musical consistent en un cércol proveït de sonalls, utilitzat per a marcar el ritme.

Instrument musical consistent en un cércol proveït de sonalls, utilitzat per a marcar el ritme.

Composició instrumental per a un o més instruments, que comprén generalment tres o quatre moviments, un dels quals escrit en forma sonata.

Composició instrumental de forma i caràcter similars als de la sonata, però més breu.

So musical definit per la combinació de timbres i de registres.

Major o menor intensitat d'un so.

Qualitat d'un so vocal o d'un instrument, especialment el timbre.

Tècnica consistent a amplificar els sons procedents d'una font determinada, a fi de permetre'n la difusió.