degradació
degradació
Química orgànica
- ca degradació, n f
- es degradación, n f
- en degradation, n
Química orgànica
Definition
Procés que comporta la descomposició d'un compost en dos o més productes.
Note
-
Una degradació es pot aconseguir per oxidació, per acció de calor o un medi àcid, per acció de dissolvents o per acció bacteriana. Habitualment, ocorre en etapes amb productes intermediaris ben definits.
Una degradació específica consisteix en la pèrdua d'àtoms de carboni, normalment alifàtics, d'un compost orgànic (vegeu la imatge 1).
La degradació oxidativa consisteix en el trencament d'un enllaç múltiple en dos compostos carbonílics i, tenint en compte la naturalesa del compost o les condicions que s'apliquen, els compostos carbonílics tenen diferents graus d'oxidació (vegeu la imatge 2).
deliqüescent
deliqüescent
Química inorgànica
- ca deliqüescent, adj
- es delicuescente, adj
- en deliquescent, adj
Química inorgànica
Definition
Dit d'un sòlid que absorbeix aigua de l'atmosfera que l'envolta i s'hi dissol fins que esdevé una solució.
demanda biològica d'oxigen
demanda biològica d'oxigen
Medi ambient, Química analítica
- ca demanda bioquímica d'oxigen, n f
- ca demanda biològica d'oxigen, n f sin. compl.
- ca DBO, n f sigla
- es demanda biológica de oxígeno, n f
- es demanda bioquímica de oxígeno, n f
- es DBO, n f sigla
- en biochemical oxygen demand, n
- en biological oxygen demand, n
- en BOD, n sigla
Medi ambient, Química analítica
Definition
Quantitat d'oxigen necessària per a biodegradar la matèria orgànica d'una mostra, generalment una solució aquosa.
Note
-
La diferència entre l'oxigen dissolt en una solució abans i després de la biodegradació proporciona la demanda bioquímica d'oxigen.
La demanda bioquímica d'oxigen és un paràmetre que té molta utilitat per a conèixer les característiques d'una aigua residual. En aquest cas, el valor obtingut té interès tècnic per a conèixer, de forma aproximada, la quantitat d'oxigen que caldrà subministrar en un tractament aeròbic d'aigües residuals per a depurar-les, i té interès analític perquè dona una idea de la quantitat de matèria orgànica biodegradable de l'aigua residual.
Si l'anàlisi té una durada de cinc dies, es tracta de la demanda bioquímica d'oxigen a cinc dies (DBO5) i, si dura vint dies, és la demanda bioquímica d'oxigen a vint dies (DBO20).
La unitat de mesura de la demanda bioquímica d'oxigen és el mi·ligram d'oxigen per litre de mostra.
Vegeu també demanda química d'oxigen.
demanda bioquímica d'oxigen
demanda bioquímica d'oxigen
Medi ambient, Química analítica
- ca demanda bioquímica d'oxigen, n f
- ca demanda biològica d'oxigen, n f sin. compl.
- ca DBO, n f sigla
- es demanda biológica de oxígeno, n f
- es demanda bioquímica de oxígeno, n f
- es DBO, n f sigla
- en biochemical oxygen demand, n
- en biological oxygen demand, n
- en BOD, n sigla
Medi ambient, Química analítica
Definition
Quantitat d'oxigen necessària per a biodegradar la matèria orgànica d'una mostra, generalment una solució aquosa.
Note
-
La diferència entre l'oxigen dissolt en una solució abans i després de la biodegradació proporciona la demanda bioquímica d'oxigen.
La demanda bioquímica d'oxigen és un paràmetre que té molta utilitat per a conèixer les característiques d'una aigua residual. En aquest cas, el valor obtingut té interès tècnic per a conèixer, de forma aproximada, la quantitat d'oxigen que caldrà subministrar en un tractament aeròbic d'aigües residuals per a depurar-les, i té interès analític perquè dona una idea de la quantitat de matèria orgànica biodegradable de l'aigua residual.
Si l'anàlisi té una durada de cinc dies, es tracta de la demanda bioquímica d'oxigen a cinc dies (DBO5) i, si dura vint dies, és la demanda bioquímica d'oxigen a vint dies (DBO20).
La unitat de mesura de la demanda bioquímica d'oxigen és el mi·ligram d'oxigen per litre de mostra.
Vegeu també demanda química d'oxigen.
demanda química d'oxigen
demanda química d'oxigen
Medi ambient, Química analítica
- ca demanda química d'oxigen, n f
- ca DQO, n f sigla
- es demanda química de oxígeno, n f
- es DQO, n f sigla
- en chemical oxygen demand, n
- en COD, n sigla
Medi ambient, Química analítica
Definition
Quantitat d'oxigen necessària per a oxidar químicament la matèria orgànica d'una mostra, generalment en solució aquosa.
Note
-
Per a mesurar la demanda química d'oxigen, s'escalfa a reflux una mostra amb una quantitat coneguda de dicromat de potassi per a oxidar la matèria orgànica i es valora l'excés de dicromat al final del procés. La quantitat d'oxigen químicament equivalent a la quantitat de dicromat consumida durant el reflux (3 mols d'oxigen per cada 2 mols de dicromat) permet calcular la demanda química d'oxigen. La reacció que té lloc és Cr2O72- + H+ + matèria orgànica → Cr3+ + H2O + CO2. Habitualment, el temps de reflux es fixa al voltant de dues hores. En el cas d'un reflux més perllongat, es podria arribar a descompondre el dicromat, la qual cosa n'indicaria un fals consum segons la reacció 2 K2Cr2O7 + 8 H2SO4 → 2 K2SO4 + 2 Cr2(SO4)3 + 8 H2O + 3 O2.
La determinació de la demanda química d'oxigen és un mètode aplicable a aigües continentals, aigües residuals o qualsevol aigua que pugui contenir una quantitat considerable de matèria orgànica. Ara bé, no és aplicable a aigües potables, pel valor tan baix que se n'obtindria. En aquest cas es fa servir el mètode de l'oxidabilitat amb permanganat de potassi.
La demanda química d'oxigen té molta utilitat per a conèixer les característiques d'una aigua residual.
La demanda química d'oxigen indica la quantitat total de matèria oxidable en una mostra, sense distingir si és o no és biodegradable; per la qual cosa el valor obtingut amb aquest mètode és superior al que s'obté quan es mesura la ^demanda bioquímica d'oxigen^.
La relació entre la demanda bioquímica d'oxigen i la demanda química d'oxigen s'utilitza com un indicador de la qualitat de l'aigua. Una relació DBO/DQO = 0,6 alerta d'un possible abocament orgànic (probablement aigües residuals urbanes, restes de bestiar o residus de la indústria alimentària).
La unitat de mesura de la demanda química d'oxigen és el mi·lligram d'oxigen per litre de mostra.
demanda total d'oxigen
demanda total d'oxigen
Medi ambient, Química analítica
- ca demanda total d'oxigen, n f
- ca DTO, n f sigla
- es demanda total de oxígeno, n f
- es DTO, n f sigla
- en total oxygen demand, n
- en TOD, n sigla
Medi ambient, Química analítica
Definition
Quantitat d'oxigen necessària per a la combustió completa de la matèria orgànica d'una mostra a 900 ºC.
Note
-
La demanda total d'oxigen es mesura posant en contacte un volum d'una mostra amb un volum de nitrogen que conté una quantitat coneguda d'oxigen i forçant-ne la combustió completa a 900 ºC. L'excés d'oxigen es mesura mitjançant un sensor d'òxid de zirconi i, per la diferència amb l'oxigen inicial, s'obté la demanda total d'oxigen.
La mostra de la qual es mesura la demanda total d'oxigen sol ser gasosa, per exemple, gasos d'emissions industrials.
densitat de col·lisions
densitat de col·lisions
Química física
- ca densitat de col·lisions, n f
- ca nombre de col·lisions, n m sin. compl.
- es densidad de colisiones, n f
- es número de colisiones, n m
- en collision density, n
- en collision number, n
- sbl Z
Química física
Definition
Quantitat de col·lisions bimoleculars que tenen lloc en una regió de la mostra i en un interval de temps, dividit pel volum de la regió i la durada de l'interval.
Note
- D'acord amb la teoria de col·lisions de les esferes rígides, si ZAB és la densitat de col·lisions, en què A i B denoten dues espècies que col·lideixen qualssevol, llavors $Z_{AB} = \sigma \left(\frac{8k_BT}{\pi\mu}\right)^{1/2} N_A^2 [A][B] \nonumber$, en què [A] i [B] indiquen la concentració de cada espècie, T és la temperatura termodinàmica, NA és la constant d'Avogadro, kB és la constant de Boltzmann, μ és la massa reduïda del sistema i σ és la secció eficaç de col·lisió.
denticitat
denticitat
Química inorgànica
- ca denticitat, n f
- es denticidad, n f
- en denticity, n
- sbl κ
Química inorgànica
Definition
Nombre d'àtoms donadors d'un lligand d'un complex que estan enllaçats a l'àtom central mitjançant un enllaç covalent en un complex quan els àtoms donadors no són contigus.
Note
- En la fórmula del complex, el símbol κ s'utilitza com a prefix del lligand amb el nombre pertinent com a superíndex, el qual indica el nombre d'àtoms del lligand units a l'àtom central.
derivatització
derivatització
Química analítica
- ca derivatització, n f
- es derivatización, n f
- en derivatisation, n
- en derivatization, n
Química analítica
Definition
Preparació d'un derivat d'una substància que té propietats definides o conegudes.
desactivació
desactivació
Química física
- ca desactivació, n f
- es desactivación, n f
- en deactivation, n
Química física
Definition
Pèrdua d'energia d'estats excitats, usualment a causa de col·lisions amb altres molècules del sistema o amb les que constitueixen les parets del contenidor.
Note
-
La desactivació provoca un eixamplament de les línies espectrals a causa del consegüent escurçament del temps de vida de l'estat excitat. L'amplada de banda resultant es correspon amb la pèrdua d'energia: $\delta E_{col}\simeq\frac{\hbar}{\tau_{col}}$, en què ħ és la constant de Planck dividida per 2 π i τcol és el temps mitjà que transcorre entre col·lisions.
La desactivació és minimitzada per col·lisions a pressions baixes.
