Go back to the list of Online Dictionaries

Química analítica

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  detector amperomètric, n m
  • es  detector amperométrico, n m
  • en  amperometric detector, n

Electroquímica, Química analítica

Definition
Detector electroquímic que mesura la intensitat de corrent del corrent elèctric que circula entre dos o més elèctrodes que estan en el si d'una solució, habitualment aquosa, com a conseqüència de la reducció o de l'oxidació de les substàncies que s'hi troben en contacte.

Note

  • Els detectors amperomètrics s'utilitzen sobretot en la cromatografia de líquids i en l'anàlisi per injecció en flux per a mesurar la intensitat de corrent en funció del temps quan s'aplica una diferència de potencial constant entre elèctrodes. En tots dos casos el pas de cada substància electroactiva pel detector amperomètric provoca una variació de la intensitat de corrent amb el temps en forma de pic que permet determinar la concentració d'aquestes substàncies per comparació als senyals obtinguts amb solucions patró. En el cas de la cromatografia de líquids, el volum intern del detector amperomètric ha de ser prou petit (de l'ordre de microlitres) per no perjudicar la separació cromatogràfica.
  • ca  detector conductimètric, n m
  • ca  detector de conductivitat, n m sin. compl.
  • ca  detector de conductivitat elèctrica, n m sin. compl.
  • es  detector conductimétrico, n m
  • es  detector de conductividad, n m
  • es  detector de conductividad eléctrica, n m
  • en  conductivity detector, n
  • en  conductometric detector, n
  • en  electrical conductivity detector, n

Química analítica

Definition
Detector que mesura la conductància d'una solució que circula entre dos elèctrodes sotmesos a una diferència de potencial alterna d'elevada freqüència amb la finalitat de no produir oxidacions ni reduccions significatives.

Note

  • Un detector conductimètric s'utilitza sobretot en cromatografia iònica i pot treballar de forma directa, detectant les substàncies iòniques a partir de l'augment de conductància que provoquen, o de forma indirecta, detectant les substàncies no carregades a partir de la baixada de conductància que originen. En tots dos casos, un detector conductimètric mesura la conductància en funció del temps i proporciona senyals en forma de pic per a cada substància, la qual cosa en permet la quantificació per comparació al comportament d'una solució patró.
  • ca  detector d'absorbància, n m
  • es  detector de absorbancia, n m
  • en  absorbance detector, n

Química analítica

Definition
Detector que mesura la disminució de la intensitat d'un feix de radiació quan travessa una cel·la per on circula la fase mòbil.

Note

  • Habitualment, un detector d'absorbància s'empra en cromatografia de líquids i en anàlisi per injecció en flux.

    Són detectors d'absorbància el detector d'ultraviolat i el detector d'infraroig.
  • ca  detector d'ultraviolat, n m
  • ca  detecció d'absorbància UV, n m sin. compl.
  • ca  detector d'absorbància ultraviolada, n m sin. compl.
  • ca  detector d'UV, n m sin. compl.
  • es  detector de absorbancia ultravioleta, n m
  • es  detector de absorbancia UV, n m
  • es  detector de ultravioleta, n m
  • es  detector de UV, n m
  • en  ultraviolet absorbance detector, n
  • en  ultraviolet detector, n
  • en  UV absorbance detector, n
  • en  UV detector, n

Química analítica

Definition
Detector d'absorbància que mesura la disminució de la intensitat d'un feix de radiació ultraviolada.

Note

  • Un detector d'ultraviolat pot utilitzar filtres, monocromadors o díodes en sèrie.

    El detector d'ultraviolat amb filtres i amb una làmpada de mercuri com a font és el més senzill. El procediment més usual és aïllar la línia espectral intensa de radiació de 254 nm, encara que també es poden utilitzar les línies espectrals a 250, 313, 334 i 365 nm. Aquest tipus de detector d'ultraviolat s'utilitza de forma restringida per a aquells soluts que absorbeixen a alguna d'aquestes longituds d'ona.

    El detector d'ultraviolat pot utilitzar un monocromador, és a dir, una xarxa per a fer un escombratge. En aquest cas es pot fer el cromatograma complet a la mateixa longitud d'ona o, si el pics estan prou separats, triar una longitud d'ona per a cada pic.

    Els detectors d'ultraviolat amb díodes en sèrie poden recollir dades espectrals per a tots els pics cromatogràfics.
  • ca  detector d'emissió atòmica, n m
  • ca  AED, n m sigla
  • es  detector de emisión atómica, n m
  • es  AED, n m sigla
  • en  atomic emission detector, n
  • en  AED, n sigla

Química analítica

Definition
Detector que mesura la radiació electromagnètica emesa per àtoms excitats per un plasma.

Note

  • Un detector d'emissió atòmica s'utilitza en cromatografia de gasos. L'efluent de la columna s'introdueix en un plasma d'heli obtingut amb microones i que és prou energètic per a atomitzar tots els elements de la mostra i excitar-los. Els àtoms excitats emeten radiació electromagnètica que es detecta amb un espectròmetre òptic d'emissió de díodes en sèrie que és capaç de detectar la radiació emesa des de 170 fins a 780 nm. El tractament dels espectres permet determinar la concentració dels elements detectats.

    La sigla AED correspon a la denominació anglesa atomic emission detector ('detector d'emissió atòmica').
  • ca  detector d'índex de refracció, n m
  • es  detector de índice de refracción, n m
  • en  refractive index detector, n

Química analítica

Definition
Detector universal que mesura de manera contínua la diferència entre l'índex de refracció de l'eluent abans d'entrar a la columna cromatogràfica i l'índex de refracció de l'efluent que en surt, utilitzat en cromatografia líquid-líquid

Note

  • El disseny d'un detector d'índex de refracció acostuma a ser diferencial, de manera que l'eluent, en el seu camí cap a la columna cromatogràfica, passa a través de la meitat de la cubeta i l'efluent de la columna cromatogràfica passa per l'altra meitat. Els dos compartiments estan separats per una placa de vidre fixada a un angle tal que, si les dues solucions difereixen en l'índex de refracció, es produeix una desviació del feix incident. El desplaçament resultant del feix incident respecte a la superfície fotosensible del detector provoca una variació del senyal de sortida, la qual, una vegada amplificada i registrada, dona lloc al cromatograma.
  • ca  detector d'infraroig, n m
  • ca  detector d'IR, n m sin. compl.
  • es  detector de infrarrojo, n m
  • es  detector de infrarrojos, n m
  • es  detector de IR, n m
  • en  infrared detector, n
  • en  IR detector, n

Química analítica

Definition
Detector que mesura la radiació infraroja.

Note

  • Alguns detectors d'infraroig utilitzen dispositius com els parells termoelèctrics perquè els fotons d'infraroig no tenen tanta energia per a generar un senyal com els de la radiació visible o ultraviolada.
  • ca  detector d'infraroig amb transformada de Fourier, n m
  • es  detector infrarrojo con transformada de Fourier
  • en  Fourier transform infrared detector, n

Química analítica

Definition
Detector d'infraroig basat en la mesura de l'espectre d'absorció de la radiació infraroja de l'anàlit a partir de l'aplicació d'una transformada de Fourier.

Note

  • Un detector d'infraroig amb transformada de Fourier utilitza un interferòmetre, enlloc d'un monocromador, de manera que pot enregistrar la variació de la potència de la radiació detectada en funció del temps durant el qual es mou el mirall. La transformada de Fourier converteix aquest espectre en el domini del temps en un altre en el domini de freqüències, és a dir, en una representació de la potència de la radiació en funció de la seva freqüència, que és el tipus d'espectre que proporcionen els detectors d'infraroig convencionals.

    En comparació amb els detectors d'infraroig convencionals, els detectors d'infraroig amb transformada de Fourier presenten una resolució de freqüències mé bona, una relació senyal-soroll més favorable, que permet obtenir els espectres molt més ràpidament, i més reproductibilitat, la qual cosa permet fer la mitjana de diversos espectres per a millorar la sensibilitat de la detecció.

    S'utilitza en espectrometria d'infraroig amb transformada de Fourier.
  • ca  detector d'ionització de flama, n m
  • ca  FID, n m sigla
  • es  detector de ionización de llama, n m
  • es  FID, n m sigla
  • en  flame ionisation detector, n
  • en  flame ionization detector, n
  • en  FID, n sigla

Química analítica

Definition
Detector que mesura el corrent elèctric generat pels ions que es generen en cremar l'efluent d'una columna cromatogràfica en una flama d'hidrogen i aire, utilitzat en cromatografia de gasos.

Note

  • Un detector d'ionització de flama és relativament insensible als compostos inorgànics, i s'utilitza principalment per a compostos orgànics.

    Un detector d'ionització de flama es disposa a la sortida de la columna cromatogràfica, de manera que l'efluent entra al cremador, on es mescla amb l'hidrogen i l'aire per a encendre's elèctricament. Quan els compostos són sotmesos a piròlisi a la temperatura d'una flama d'hidrogen i aire, produeixen ions i electrons que poden conduir el corrent elèctric a través de la flama, de manera que, en aplicar una diferència de potencial d'uns pocs centenars de volts entre l'extrem del cremador i un elèctrode col·lector situat per sobre de la flama, es genera un corrent elèctric resultat de la ionització del anàlits eluïts que es dirigeix cap a un amplificador operacional d'alta impedància per a ser mesurat. El corrent elèctric generat és proporcional al nombre d'ions formats, el qual és relativament proporcional al nombre d'àtoms de carboni reduïts a la flama. Per tant, un detector d'ionització de flama respon al nombre d'àtoms de carboni que arriben a la flama per unitat de temps.

    La sigla FID correspon a la denominació anglesa flame ionization detector ('detector d'ionització de flama').
  • ca  detector d'infraroig, n m
  • ca  detector d'IR, n m sin. compl.
  • es  detector de infrarrojo, n m
  • es  detector de infrarrojos, n m
  • es  detector de IR, n m
  • en  infrared detector, n
  • en  IR detector, n

Química analítica

Definition
Detector que mesura la radiació infraroja.

Note

  • Alguns detectors d'infraroig utilitzen dispositius com els parells termoelèctrics perquè els fotons d'infraroig no tenen tanta energia per a generar un senyal com els de la radiació visible o ultraviolada.